Xipre
| L'article necessita algunes millores pel que fa a l'ortografia i la gramàtica. |
Xipre és una illa de la Mediterrània. L'illa està situada al sud de Turquia, de la qual la separa la mar Mediterrània. Té 700.000 habitants i 9.000 km². Xipre, entès com a illa i país, és dividit entre els turcs i els grecs. És un estat membre de la Unió Europea des del 2004, tot i que els tractats europeus estan suspesos a la zona d'ocupació turca (República Turca del Nord de Xipre), només reconeguda internacionalment per Turquia fins que es produeixi la reunificació de Xipre.[1]
| Κυπριακή Δημοκρατία Kıbrıs Cumhuriyeti | |||||
| Tipus | estat sobirà i país  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Himne | Imnos is tin Elevtherían | ||||
| Lema | «Cyprus yn dy galon» | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Territori reivindicat per | República Turca de Xipre del Nord | ||||
| Capital | Nicòsia | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 1.344.976 (2023) (145,52 hab./km²) | ||||
| Gentilici | xipriota, xipriotes | ||||
| Idioma oficial | grec modern turc grec | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 9.242,45 km² | ||||
| Banyat per | mar Mediterrània | ||||
| Punt més alt | Olimp (1.952 m) | ||||
| Punt més baix | mar Mediterrània (0 m) | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | 16 agost 1960 | ||||
| Següent | Turkish Cypriot General Committee (en)  | ||||
| Dia festiu | |||||
| Organització política | |||||
| Forma de govern | república presidencialisme | ||||
| Òrgan executiu | Govern de la República de Xipre | ||||
| Òrgan legislatiu | Parlament de Xipre , (Escó: 56) | ||||
| • President | Nikos Christodoulides (2023–) | ||||
| • President | Nikos Christodoulides | ||||
| Membre de | |||||
| PIB nominal | 28.408.064.462 $ (2021) | ||||
| Moneda | euro | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| Domini de primer nivell | .cy | ||||
| Prefix telefònic | +357 | ||||
| Telèfon d'emergències | 112, 1400 i 199 | ||||
| Codi país | CY | ||||
| Codi NUTS | CY | ||||
| Lloc web | cyprus.gov.cy | ||||
El seu nom està relacionat amb el mot llatí: cuprum provinent del grec antic: Κύπρος, que significa coure, metall que es trobava en abundància a l'illa, i que ha propiciat, juntament amb la seva situació geogràfica estratègica, moltes invasions durant la seva història. La capital és Nicòsia, situada en una vall a l'interior de l'illa.
Història
Prehistòria
El lloc on es va desenvolupar la primera activitat humana coneguda a Xipre és Aetokremnos, situat a la costa sud, amb la presència dels caçadors-recol·lectors cap a l'any 10000 aC, amb comunitats estables en poblats que daten del 8200 aC. L'arribada dels primers humans es correlaciona amb l'extinció dels hipopòtams nans i els elefants nans. Els pous d'aigua, trobats a l'oest de Xipre pels arqueòlegs, foren classificats entre els més antics del món, datats entre 9000 i 10500 anys.[2]
Les restes d'un gat de 8 mesos d'edat foren descobertes enterrades juntament amb el seu propietari humà en un jaciment neolític de Xipre. La tomba es creu que té 9500 anys i, per tant, és anterior fins i tot a l'antiga civilització egípcia.
El poble neolític de Choirokoitia o Khirokitia, força ben conservat, és patrimoni de la Humanitat de la UNESCO i data aproximadament de l'any 6800 aC.
Antiguitat
Xipre ha estat ocupada per diverses cultures al llarg de la seva història. La civilització micènica hi hauria arribat cap al 1600 aC, i posteriorment s'hi van establir colònies fenícies i gregues. El faraó Tuthmosis III d'Egipte va sotmetre l'illa l'any 1500 aC i va forçar els seus habitants a pagar tributs. Aquesta situació es va mantenir fins que el domini egipci va ser substituït pel dels hitites (que van posar el nom d'Alaixiya a Xipre) durant el segle xiii aC. Després de la invasió dels pobles de la mar (aproximadament al 1200 aC), els arqueogrecs es van instal·lar a l'illa (al voltant del 1100 aC), actuant decididament en la conformació de la seva identitat cultural. Els hebreus anomenaven Xipre amb el nom de Kittim.
Els assiris van envair l'illa l'any 800 aC, fins que el faraó Amosis II va reconquerir l'illa l'any 600 aC i van ser substituïts pels perses després que conquerissin Egipte. Salamina, que era la ciutat-regne xipriota més poderosa en aquesta època, es va rebel·lar contra el domini persa l'any 499 aC, sota el rei Onissils. Aquesta rebel·lió i els consegüents intents grecs d'alliberar Xipre, van fracassar; entre ells el del rei Evàgores I de Salamina l'any 345 aC. No obstant això, l'any 331 aC, Alexandre Magne va conquerir Xipre, fins llavors sota domini persa, i el va incloure en el domini del món hel·lènic. La flota xipriota va ajudar-lo a conquerir Fenícia.
Després de la mort d'Alexandre Magne, Xipre va causar rivalitats entre els generals que el van succeir a causa de la seva riquesa i situació estratègica, caient finalment sota el domini dels ptolemeus d'Egipte. L'Imperi Romà, finalment, va conquerir l'illa l'any 57 aC.
A partir de l'any 45 dC, els predicadors Sant Pau i Sant Bernabé van introduir el cristianisme a l'illa i Xipre va esdevenir el primer país al món governat per un cristià. Després de la caiguda de Roma, l'illa va ser dominada per l'Imperi Romà d'Orient i per l'imperi islàmic. L'any 1192 va ser conquerida pels croats sota el comandament de Ricard I d'Anglaterra, que es va coronar com a Rei de Xipre.
Domini otomà i britànic
La República de Venècia va controlar Xipre des del 1489 fins a la conquesta otomana el 1570. Després del Congrés de Berlín (12 de juliol de 1878), Xipre va romandre sota l'administració britànica i convertida en colònia de forma oficial el 5 de novembre de 1914, amb l'inici de la Primera Guerra Mundial.
L'any 1931 comencen les primeres revoltes a favor de l'enosi (unió de Xipre amb Grècia). Després del final de la Segona Guerra Mundial, els grecoxipriotes van augmentar la pressió per tal d'acabar amb el domini britànic de l'illa. L'arquebisbe Makàrios va liderar la campanya a favor de l'enosi i va ser deportat a les illes Seychelles l'any 1956 després d'una sèrie d'atemptats a l'illa.
Independència i divisió
El 1960, Turquia, Grècia i el Regne Unit (juntament amb les comunitats turcoxipriota i grecoxipriota) van signar un tractat que declara la independència de l'illa i la possessió britànica de les bases d'Akrotiri i Dekélia. Makàrios va assumir la presidència, mentre que segons la constitució els turcoxipriotes tindrien la vicepresidència i poder de veto. Aquesta constitució peculiar va dificultar el funcionament de Xipre com a estat i les relacions entre els greco i turcoxipriotes es van fer més tenses, provocant explosions de violència intercomunitària el 1963 i 1967, que es van agreujar a la zona fronterera entre ambdues comunitats.
El 15 de juliol de 1974, un cop d'estat militar "progrec" amb el suport de la dictadura grega dels coronels, va deposar el govern legítim i va provocar que Turquia envaís i ocupés militarment el terç nord de l'illa amb 30.000 soldats,[3] incomplint ambdues parts la legalitat internacional. Això va ser l'origen de la República Turca de Xipre del Nord, un estat de facto que només és reconegut per Turquia i per l'Organització de la Conferència Islàmica.
La República de Xipre va esdevenir membre de la Unió Europea l'any 2004, el mateix any que es va aplicar un pla per a la reunificació amb el suport de l'ONU. Malgrat que el referèndum va guanyar a la part turcoxipriota, el 76 % dels grecoxipriotes el van rebutjar, i el pla no es va dur a terme.
En les eleccions presidencials del 24 de febrer de 2008, després de la segona volta dels comicis, el secretari general del Partit Comunista de Xipre (AKEL), Dimitris Christofias, va resultar vencedor amb el 53,36 % dels vots, davant del 46,64 % de l'exministre d'Afers Exteriors Ioannis Kasulides. Un dels seus objectius fou reprendre les negociacions per reunificar Xipre. Tot seguit, el Partit Comunista va perdre la majoria i el 2013 fou escollit president Nicos Anastasiades, líder del partit Reagrupament Democràtic (en grec: Δημοκρατικός Συναγερμός).
Política
Xipre és una república independent i sobirana, amb un règim de caràcter presidencialista. El govern constitucional de Xipre és actualment l'únic govern reconegut internacionalment com a legítim, després que el vicepresident turc Rauf Denktaş proclamés unilateralment, el 1975, la part ocupada per l'exèrcit turc com a estat federat turc de Xipre, el qual el 1983 s'autoproclamà independent amb el nom de República Turca de Xipre del Nord. La capital, Nicòsia, es troba també dividida en dues zones, els límits de les quals són controlats per forces de l'ONU. D'acord amb la constitució del 1960, el president de la República xipriota és elegit per sufragi universal per un període de cinc anys, i és investit del poder executiu. L'assisteixen el vicepresident —turc— i el consell de ministres. El poder legislatiu és exercit per la cambra de representants, que es compon de 59 membres dels diversos partits polítics elegits en sufragi universal per a un període de cinc anys. Xipre és membre de l'ONU, de l'OCDE, del Consell d'Europa, de la Commonwealth, i, des del 2005, de la Unió Europea.
A les eleccions legislatives xipriotes de 2011 el partit més votat fou Reagrupament Democràtic.[4]
Geografia
L'illa —que geogràficament és part d'Àsia però per raons històriques i culturals és considerada part del continent europeu— és constituïda bàsicament per dues serralades, que la travessen en direcció est-oest, separades per la gran plana central de Messaoria:
- La cadena muntanyosa del nord, anomenada serralada de Kyreneia o Pendadàkhtilos, té una longitud d'uns 129 km i es prolonga fins a la península del Kàrpathos i el cap d'Hàgios Andreas.
- Al sud-oest, hi ha l'altra “serralada”—el massís de Tróodos, cobert d'abundosa vegetació— amb alguns cims importants, entre els quals l'Olimp, que s'eleva fins a 1.952 metres.
- Des del golf de Morfú fins al de Famagusta s'estén la plana central, pràcticament mancada de vegetació, que constitueix el graner de Xipre.
Les costes són rocalloses i abruptes, sobretot al nord, on les muntanyes de Kireneia cauen a plom sobre la mar, però també són nombroses les platges i les profundes badies.
El clima de l'illa és mediterrani, amb predomini de la sequera i amb canvis d'estacions molt marcats: estius calorosos i assolellats, amb una mitjana de 29 °C a Messaoria i 22 °C al massís de Tróodos, i unes màximes de 36 °C i 28 °C, respectivament. Els hiverns solen ser suaus, puix que Xipre es troba sota la influència de les depressions lleugeres, que travessen la Mediterrània entre l'anticicló continental d'Euràsia i la zona de baixes pressions del Nord d'Àfrica. Les temperatures oscil·len entre els 10 °C (Messaoria) i 4 °C (Tróodos). La mitjana anual de precipitacions és d'uns 500 mm i, llevat del massís de Tróodos, les nevades són inexistents. Gairebé no hi ha rius, només el Pedieos i l'Idalias, que desguassen al golf de Famagusta; i el Kurris, que ho fa a Episkopí, són en realitat torrents que tenen un curs normal només durant els mesos d'hivern.
Economia
L'economia xipriota era pròspera i diversificada[5] fins que el 2012 es va veure afectada per la crisi del deute sobirà europeu. El juny de 2012 el govern xipriota va anunciar que necessitava 1,8 mil milions d'euros d'ajuda externa per al Cyprus Popular Bank i, seguidament, l'agència d'avaluació de crèdit Fitch va rebaixar la classificació dels seus bons fins al nivell de bo porqueria.[6] Fitch va afirmar que Xipre necessitaria addicionalment 4 mil milions d'euros per als seus bancs, a causa especialment del contagi de la crisi grega als tres bancs més grans de Xipre (Bank of Cyprus, el Cyprus Popular Bank i l'Hellenic Bank).[6]
El març de 2013, Xipre i la Unió Europea van arribar a un acord per rescatar el país i salvar-lo de la fallida amb un crèdit de 10.000 milions d'euros. A canvi del rescat, el govern xipriota va accedir a incrementar els impostos sobre les empreses del 10 al 12,5 %, i a imposar una taxa del 9,9 % sobre els dipòsits bancaris de més de 100.000 euros, i del 6,75 % sobre la resta.[7] El govern del país va témer una fugida de capitals i va bloquejar els comptes bancaris fins al dia de l'aplicació de les noves taxes.[8] El dimarts 19 de març, però, el parlament no va aprovar les mesures proposades per la Unió Europea, i ara la situació es troba en un atzucac.
L'economia de Xipre està clarament afectada per la divisió de l'illa en dos territoris. Té una economia altament vulnerable, més estabilitzada després de l'entrada a la Unió Europea i a la zona euro l'1 de gener de 2008, amb una forta dependència del sector dels serveis, i també pateix problemes d'aïllament respecte d'Europa. El 2008 va ser classificada pel Fons Monetari Internacional entre les 32 més pròsperes del món.[9]
El sector dels serveis domina l'economia amb el 78% del producte interior brut. El turisme, els serveis financers i el transport són parts importants de la seva economia.[5]
Demografia
En el moment de la invasió turca i de la subsegüent partició de l'illa, la població era formada aproximadament per un 80% de grecs i un 20 % de turcs. Per raons polítiques, però, un nombre important de colons procedents d'Àsia Menor han estat traslladats a la zona ocupada per l'exèrcit turc. També viuen a Xipre altres minories (maronites, armenis i llatins), que constitueixen el 4 % de la població.
Després dels esdeveniments polítics, la invasió turca motivà el desplaçament d'unes 200.000 persones, que romanen en situació de refugiats a la zona grega de l'illa. A l'exterior, l'emigració es concentra a les principals zones industrials d'Europa i dels EUA. L'any 2000, al sector grec, el creixement natural de la població era del 5,2 ‰, la densitat de la població de 114 h/km² (a tota l'illa, la xifra era de 94 h/km²) i en un 70 % la població era urbana. Les àrees més poblades corresponen a la capital, Nicòsia, i a les ciutats més importants: Làrnaca, Limassol, Famagusta, Kireneia i Pafos.
La comunitat grega és cristiana ortodoxa, i constitueix l'Església autocèfala ortodoxa de Xipre, presidida per un arquebisbe, amb seu a Nicòsia i té sis bisbats més (Pafos, Kítion, Kireneia, Limassol, Morfú i Salamis). La comunitat turca és majoritàriament de religió islàmica. La minoria maronita (catòlica) té un arquebisbe propi. Entre els armenis, n'hi ha de monofisites i de catòlics. Els idiomes oficials de l'estat són el grec i el turc.
Divisió administrativa
Xipre es divideix en sis districtes:
| Grec | Turc | |
|---|---|---|
| Famagusta | Αμμόχωστος (Ammókhostos) | Gazimağusa |
| Kerínia | Κερύvεια (Kerínia) | Girne |
| Làrnaca | Λάρνακα (Làrnaka) | Larnaka |
| Limassol | Λεμεσός (Lemesós) | Limasol/Leymosun |
| Nicòsia | Λευκωσία (Lefkosia) | Lefkoşa |
| Pafos | Πάφος (Pafos) | Baf |
Referències
- ↑ Acta relativa a les condicions d'adhesió de la República Txeca, la República d'Estònia, la República de Xipre, la República de Letònia, la República de Lituània, la República d'Hongria, la República de Malta, la República de Polònia, la República d'Eslovènia i la República Eslovaca, i a les adaptacions dels tractats en els quals es fonamenta la Unió - Protocol 10 sobre Xipre.
- ↑ http://www.moi.gov.cy/moi/pio/pio.nsf/index_en/index_en?opendocument Arxivat 2019-07-14 a Wayback Machine.
- ↑ Uppsala conflict data expansion. Non-state actor information. Codebook pp. 228.
- ↑ «Right-wing opposition wins Cyprus election» (en anglès). Al-Jazeera, 22-05-2011.
- ↑ 5,0 5,1 «Cyprus Economy» (en anglès). Republic of Cyprus. Arxivat de l'original el 2012-06-23. [Consulta: 17 març 2013].
- ↑ 6,0 6,1 «Cyprus's credit rating cut to junk status by Fitch» (en anglès). BBC News Online, 25-06-2012.
- ↑ «Europa surt al rescat de Xipre amb un crèdit de 10.000 milions d'euros». 324.cat, 16-03-2013. [Consulta: 17 març 2013].
- ↑ «Xipre s'afanya a blindar-se contra la fugida de capitals mentre creix la indignació entre els dipositants». 324.cat, 17-03-2013. [Consulta: 17 març 2013].
- ↑ World Economic Outlook Database - abril 2008
Enllaços externs
- Xipre (Els Països de la UE) Arxivat 2014-03-26 a Wayback Machine. Portal del Centre de Documentació Europea de la Universitat Autònoma de Barcelona