Satrapia d'Assíria
La satrapia d'Assíria (Aθurā, en persa antic 𐎠𐎰𐎢𐎼𐎠 Aθurā) fou un territori de la Pèrsia aquemènida, integrat dins la gran satrapia de Babilònia.[1]
𐎠𐎰𐎢𐎼𐎠 (peo)  | |||
| Tipus | regió històrica | ||
|---|---|---|---|
| Localització | |||
| Geografia | |||
| Part de | |||
| Dades històriques | |||
| Anterior | |||
| Següent | regne de Macedònia | ||
La satrapia es dividia en tres satrapies menors:
- Assíria (Aθurā) formada per la Mesopotàmia al nord del coll de botella, arribant a l'oest fins al desert d'Aràbia; al nord-oest l'Eufrates la separava de les satrapies menors de Capadòcia a la part del Taure i de Síria; la frontera amb Armènia era el Tigris i el Centrites o Botan Çay (Botan Su); a l'est el Licos o Gran Zab i el Tigris la separaven de Arbelitis i Sittacene.
- Síria (Ebir-nāri) que incloïa Fenícia, Xipre i Palestina
- Cilícia a la part de mar
Mazaeus que fou sàtrapa menor de Cilícia a la meitat del segle iv aC, fou després sàtrapa d'Assíria i es va enfrontar amb Alexandre el Gran; finalment aquest el va nomenar com a gran sàtrapa de Babilònia.
Referències
modifica- ↑ Shaʻbānī, Riz̤ā. The book of Iran : a selection of the history of Iran. 1st ed. Tehran: Center for International-Cultural Studies, 2005, p. 11. ISBN 964-439-005-9.