Rafael Pérez Sierra
Rafael Pérez Sierra (Madrid, 1935)[1] és un gestor d'arts escèniques, director, adaptador i muntador teatral, així com guionista de cinema espanyol, que ha ocupat diferents càrrecs públics de responsabilitat en els anys 1980 i 1990 en l'organització de l'estructura de la dansa i el teatre espanyol.[1][2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1935  (88/89 anys)Madrid |
| Formació | Universitat Complutense de Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | guionista, realitzador, director de teatre, professor |
| Ocupador | Reial Escola Superior d'Art Dramàtic Almagro International Festival of Classical Theatre (en)  Centre Dramàtic Nacional Companyia Nacional de Teatre Clàssic |
| Gènere | Dramatúrgia |
| Premis | |
| |
Biografia
modificaLlicenciat en Dret per la Complutense de Madrid, no obstant això ha dedicat tota la seva vida a l'art dramàtic. Va començar a treballar com a ajudant al Teatro María Guerrero de Madrid. Va ser catedràtic de l'Escola de Canto i director en la Reial Escola Superior d'Art Dramàtic, fins al seu nomenament com a director general de Teatre durant el primer govern d'Adolfo Suárez. Des de l'àmbit polític, va impulsar la creació del Centre Dramàtic Nacional i del Festival de Teatre Clàssic d'Almagro (1978), llavors dependent directament de la direcció general. Més tard, va ser fundador del Festival de Teatre Clàssic d'Olite.[2][3]
Després d'abandonar les responsabilitats polítiques, va poder dirigir el Festival d'Almagro (1986-1989, en substitució de César Oliva) i la Compañía Nacional de Teatro Clásico, que va ajudar a constituir el 1986, en dues ocasions, totes dues en substitució d'Adolfo Marsillach (1989-1991 i 1997-1999).[4]
Pérez Sierra ha destacat per les seves adaptacions del teatre clàssic espanyol, especialment del Segle d'Or —Calderón i Lope de Vega, especialment—, a més d'altres autors no espanyols, com l'estatunidenc Arthur Miller o el francès, Pierre de Marivaux.[5] Entre les desenes de muntatges dels quals ha estat responsable, es poden trobar El médico de su honra, No hay burlas con el amor, ¿De cuándo acá nos vino? o La moza de cántaro. Ha estat també guionista de cinema, i juntament amb Pilar Miró, va preparar el d' El perro del hortelano, pel qual va rebre el Premi Goya al millor guió adaptat (1996) ex aequo amb Miró.[1][4]
Premis
modifica| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1996 | Millor guió adaptat | El perro del hortelano | Guanyador |
| Categoria | Persona | Resultat |
|---|---|---|
| Millor guió adaptat | Pilar Miró Rafael Pérez Sierra |
Guanyadors |
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Mascarell, Purificación «Entrevista a Rafael Pérez Sierra: «Un adaptador ortodoxo sabe introducir las notas a pie de página en el espectáculo»». Tonos Digital. Revista de Estudios Filológicos. Universidad de Murcia, 29, 7-2015. ISSN: 1577-6921.
- ↑ 2,0 2,1 «Rafael Pérez Sierra». Olmedo Clasic. [Consulta: 13 maig 2016].
- ↑ Muez, Mikel «Rafael Pérez Sierra dirigirá el Festival de Teatro Clásico de Olite». El País, 19-02-2000 [Consulta: 13 maig 2016].
- ↑ 4,0 4,1 «Rafael Pérez Sierra, Olitense del año 2009». olite.es. [Consulta: 13 maig 2016].[Enllaç no actiu]
- ↑ Haro Teglen, Eduardo «Marivaux, burgués y revolucionario». El País, 28-09-1993 [Consulta: 13 maig 2016].
- ↑ «Medallas del CEC a la producción española de 1996». Círculo de Escritores Cinematográficos. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 23 juny 2018].
- ↑ El perro del hortelano, al web dels Premis Goya