Adolfo Marsillach i Soriano

Adolfo Marsillach i Soriano (Barcelona, 25 de gener de 1928 - Madrid, 21 de gener de 2002) fou un actor, autor dramàtic, director de teatre i escriptor català en castellà, fill del periodista Lluís Marsillach i Burbano i net d'Adolf Marsillach i Costa.

Adolfo Marsillach i Soriano

Biografia
Naixement	25 gener 1928 Barcelona
Mort	21 gener 2002 (73 anys) Madrid
Causa de mort	càncer de pròstata
Activitat
Camp de treball	Interpretació, forma dramàtica, direcció teatral i activitat literària
Ocupació	actor de cinema, director de teatre, guionista, director de cinema, actor, escriptor, dramaturg
Gènere	Dramatúrgia i teatre
Família
Cònjuge	Amparo Soler Leal
Fills	Cristina Marsillach, Blanca Marsillach
Pare	Lluís Marsillach i Burbano
Premis
(2000)  Premi Ciutat d'Alcalá (1993)  Goya al millor guió adaptat, per l'obra Yo me bajo en la próxima, ¿y usted? (1991)  Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (1990)  Goya al millor actor secundari, per l'obra Esquilache (1959)  Conquilla de Plata al millor actor

Biografia

El 1947 ingressa en el quadre escènic de Ràdio Barcelona, en el qual fa les seves primeres interpretacions, combinant-les amb els seus estudis de dret, i debuta amb "El zoo de cristal" de Tennessee Williams. El 1951 debutà a Madrid amb En la ardiente oscuridad d'Antonio Buero Vallejo i el 1956 forma la seva pròpia companyia amb la seva primera esposa, la també actriu Amparo Soler Leal. El seu primer paper important fou a l'obra d'Alfonso Sastre Escuadra hacia la muerte però es va definir per la direcció de teatre, labor en la qual es va haver d'enfrontar freqüentment amb les estètiques, censures i ideologies franquistes. Va destacar el seu muntatge d'El arquitecto y el emperador de Asiria (1977), de Fernando Arrabal, del Marat-Sade (1968) de Peter Weiss, del Tartufo de Molière de Sócrates, espectacle creat sobre els Diàlegs de Plató i muntat entre grans blocs cúbics. També va fer el muntatge de la seva pròpia obra teatral Yo me bajo en la próxima, ¿y usted? (1981) peça satírica i en part autobiogràfica on es descriuen les relacions de parella durant els anys predemocràtics. També va ser molt celebrat el seu muntatge de ¿Quién teme a Virginia Woolf? (1999), d'Edward Franklin Albee, interpretada per Núria Espert.

En el cinema va intervenir en Jeromín (1953), de Luis Lucia Mingarro, Salto a la gloria (1959), de León Klimovsky, Maribel y la extraña familia (1960), de José María Forqué, una adaptació de l'obra homònima de Miguel Mihura; Sesión continua (1984), de José Luis Garci i Esquilache (1988), de Josefina Molina, adaptació teatral d'Un soñador para un pueblo d'Antonio Buero Vallejo. El 1974 va debutar com a director amb Flor de santidad, basada amb una obra de Valle-Inclán.

En Televisió va intervenir en les sèries humorístiques Silencio, se rueda, Silencio, se estrena, La señora García se confiesa, Fernández, punto y coma i en la històrica Ramón y Cajal, interpretant aquesta vegada al personatge protagonista, el que li va valer una gran popularitat. Com a escriptor, fora de la comèdia Yo me bajo en la próxima, y usted? i de les seves excel·lents memòries, és autor de la novel·la Se vende ático, premio Espasa d'humor de l'any 1995.

La recién fundada democràcia a Espanya va donar a Marsillach suficients suports per a implicar-se en projectes institucionals de renovació teatral, en la labor de la qual va assolir crear una companyia nacional de teatre clàssic, a semblança de les existents en altres països. En 1978, va fundar el Centro Dramático Nacional i entre 1989 i 1990 va dirigir l'Institut Nacional de les Arts Escèniques i la Música (INAEM); per fi, en 1985, va crear la Companyia Nacional de Teatre Clàssic, procurant no fer distincions entre actors que fomentessin el divismo i amb la qual va dirigir peces clàssiques com El médico de su honra, de Pedro Calderón de la Barca, La Celestina, La gran sultana, de Miguel de Cervantes, Fuenteovejuna, de Lope de Vega, o Don Gil de las calzas verdes, de Tirso de Molina.

Va escriure unes excel·lents memòries amb el títol, inspirat en una frase habitual en les cartes de Bertolt Brecht, Tan lejos, tan cerca (1998); a part de pel seu bon estil, per la informació sobre la societat de postguerra i per les anècdotes que conta, aquesta obra és important i gairebé fonamental per a conèixer la història del teatre espanyol en l'època que li va tocar viure i en la qual va ser moltes vegades protagonista. Per aquesta obra va guanyar el XI Premi Comillas de biografia. Després d'una llarga lluita contra el càncer, va morir a Madrid i es va fer la vetlla del seu taüt sobre l'escenari del Teatro Español de Madrid; fou incinerat al Cementerio de La Almudena.

Filmografia

Cinema

Llargmetratges 1991: El llarg hivern 1989: Esquilache 1986: Delirios de amor 1985: La vaquilla 1984: Sesión continua 1980: El poderoso influjo de la luna 1976: La ciutat cremada 1974: La Regenta 1973: Flor de santidad (com a guionista i director) 1966: Las salvajes en puente San Gil 1965: El tímido (com a guionista) 1964: El tulipán negro 1962: Alegre juventud 1961: La pandilla de los once 1960: 091, policía al habla 1960: La paz empieza nunca 1960: Maribel y la extraña familia 1959: Salto a la gloria 1953: Jeromín 1953: Vuelo 971 1952: Cerca de la ciudad 1952: Don Juan Tenorio (Perla) 1946: Mariona Rebull

Curtmetratges 1970: Che Che Che (veu)

Televisió

Com a actor 1959: Galería de maridos 1961: Silencio... se rueda 1962: Silencio, vivimos 1966: Habitación 508 1974: Silencio, estrenamos 1976-1977: La señora García se confiesa 1982: La máscara negra 1982: Ramón y Cajal 1988: Cinéma 1990: La seducción del caos

Com a guionista 1963: Fernández, punto y coma 1964: La noche al hablar 1966: Habitación 508(un episodi) 1974: Silencio, estrenamos 1976-1977: La señora García se confiesa (tretze episodis) 1987: Recuerda cuándo (nou episodis) 1987: Yo me bajo en la próxima, ¿y usted? 1995: Tren de cercanías 2000: ¡Qué grande es el teatro! (un episodi)

Com a director 1966: Habitación 508 (un episodi) 1976-1977: La señora García se confiesa (tretze episodis) 1987: Yo me bajo en la próxima, ¿y usted? 1987: Recuerda cuándo (nou episodis) 1995: Tren de cercanías (onze episodis)

Teatre

Com a actor ¿Quién teme a Virginia Woolf? (1999), de Edward Franklin Albee. Yo me bajo en la próxima, ¿y usted? (1982), de Marsillach. Tartufo (1978), de Molière. [[Marat-Sade (1968), de Peter Weiss . A puerta cerrada (obra)|A puerta cerrada]] (1967), de Jean-Paul Sartre. La puta respetuosa (1967), de Jean-Paul Sartre. Después de la caída (1965), de Arthur Miller. Pigmalión (1964), de George Bernard Shaw. La cornada (1960), d'Alfonso Sastre. Tengo un millón (1960), de Víctor Ruiz Iriarte. Ondina (1958), de Jean Giraudoux El pan de todos (1957), de Alfonso Sastre. Mi adorado Juan (1957), de Miguel Mihura. Bobosse (1955), de André Roussin. La alondra (1954), de Jean Anouilh. El jefe (1953), de Joaquín Calvo Sotelo. Escuadra hacia la muerte (1953), de Alfonso Sastre. El desdén con el desdén (1951), de Agustín Moreto. Un día de abril (1951), de Doddie Smith. En la ardiente oscuridad (1950), d'Antonio Buero Vallejo.

Com a director ¿Quién teme a Virginia Woolf? (1999), de Edward Franklin Albee. La Celestina (1998), de Fernando de Rojas La Gran Sultana (1993), de Miguel de Cervantes. Fuenteovejuna (1993), de Félix Lope de Vega. El alcalde de Zalamea (1989), de Calderón de la Barca. Antes que todo es mi dama (1987), de Calderón de la Barca. Los locos de Valencia, 1986, de Lope de Vega. El médico de su honra (1985), de Calderón de la Barca. Mata Hari (1983) La Gran Vía (1983) de Federico Chueca. La tempranica (1983) de Gerónimo Giménez. Las arrecogías del beaterio de Santa María Egipciaca (1977), de José Martín Recuerda. La señorita Julia (1973), d'August Strindberg. El malentendido (1969), d'Albert Camus. Tartufo (1969), de Molière, en versió de Enrique Llovet. Biografía (1969), de Max Frisch. Marat/Sade (1968), de Peter Weiss. A puerta cerrada (1967), de Jean-Paul Sartre. La puta respetuosa (1967), de Jean-Paul Sartre. Águila de blasón (1966), de Ramón María del Valle-Inclán. Los siete infantes de Lara (1966), de Lope de Vega Después de la caída (1965), d'Arthur Miller. El poder (1965), de Joaquín Calvo Sotelo. Pigmalión (1964), de George Bernard Shaw. ¿Quién quiere una copla del Arcipreste de Hita? (1965), de José Martín Recuerda. Micaela (1962), de Joaquín Calvo Sotelo. La cornada (1960), d'Alfonso Sastre. Tengo un millón (1960), de Víctor Ruiz Iriarte. Ondina (1958), de Jean Giraudoux. El pan de todos (1957), d'Alfonso Sastre.

Premis i nominacions

Any	Premi	Categoria	Títol	Resultat
1959	Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià	Millor actor	Salto a la gloria	Guanyador
1960	Premis Sant Jordi	Millor actor espanyol	Salto a la gloria	Guanyador
1961	Cercle d'Escriptors Cinematogràfics	Millor actor	Salto a la gloria	Guanyador
1961	Fotogramas de Plata	Millor intèrpret de cinema espanyol	091, policía al habla	Guanyador
1963	Antena de Oro, Espanya			Guanyador
1977	Fotogramas de Plata	Millor intèrpret de televisió	La señora García se confiesa	Guanyador
1983	Fotogramas de Plata	Millor intèrpret de televisió	Ramón y Cajal	Nominat
1983	TP de Oro, Espanya	Millor actor	Ramón y Cajal	Guanyador
1990	Premis Goya	Millor actor secundari	Esquilache	Guanyador
1993	Premis Goya	Millor guió adaptat	Yo me bajo en la próxima, ¿y usted?	Nominat
2002	Premi Unió de Actors	Premi a tota una vida		Guanyador

Altres

• 1959: Premi al millor actor per "Salto a la gloria" a:
  • Premi del Sindicat Nacional d'Espectacle
  • Premi Triunfo
  • Premi CEC.
• 2000: Premi Max d'Honor