Pere el d'Osca

comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).
(S'ha redirigit des de: Pere I d'Aragó)

Pere el d'Osca (aragonès: Pero I d'Aragón) (Valle de Echo, 1068 - Vall d'Aran, 1104 (Gregorià)) o Pere Sanxes fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).

Plantilla:Infotaula personaPere el d'Osca

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(an) Pero I d'Aragón Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1068 Modifica el valor a Wikidata
Valle de Echo (Regne d'Aragó) Modifica el valor a Wikidata
Mort1104 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (35/36 anys)
Vall d'Aran (Regne d'Aragó) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPanteó de reis de Sant Joan de la Penya Modifica el valor a Wikidata
Monarca del regne d'Aragó Regne d'Aragó
1094 – 1104
← Sanç I d'Aragó i PamplonaAlfons I d'Aragó i Pamplona →
Rei de Pamplona Regne de Pamplona
1094 – 1104
← Sanç I d'Aragó i PamplonaAlfons I d'Aragó i Pamplona →
Comte de Ribagorça comtat de Ribagorça
1085 (Gregorià) – 1104 (Gregorià)
← Sanç I d'Aragó i PamplonaAlfons I d'Aragó i Pamplona → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógovernant Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Conflictebatalla d'Alcoraz
batalla de Bairén Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei d'Aragó
Rei de Pamplona
Comte de Ribagorça Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Ximena i Casa reial d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAgnès d'Aquitània
Berta d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
ParesSanç I d'Aragó i Pamplona Modifica el valor a Wikidata  i Isabel d'Urgell Modifica el valor a Wikidata
GermansRamir II d'Aragó
Alfons I d'Aragó i Pamplona
Ferran Sanxes Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Fill primer del rei Sanç I d'Aragó i Pamplona i Isabel d'Urgell. Fou el germanastre gran dels futurs reis Alfons el Batallador i Ramir el Monjo.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Garcia II de Pamplona
 
 
 
 
 
 
 
Sanç III de Pamplona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ximena Fernández
 
 
 
 
 
 
 
Ramir I d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
?
 
 
 
 
 
 
 
Sança d'Aybar
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
?
 
 
 
 
 
 
 
Sanç I d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Roger I de Carcassona
 
 
 
 
 
 
 
Bernat I de Foix
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Adelaida de Gavaldà
 
 
 
 
 
 
 
Ermessenda de Bigorra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
?
 
 
 
 
 
 
 
Garsenda de Bigorra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
?
 
 
 
 
 
 
 
Pere I d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ermengol I d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
Ermengol II d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Tetberga de Provença
 
 
 
 
 
 
 
Ermengol III d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bernat Tallaferro
 
 
 
 
 
 
 
Constança de Besalú
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Toda de Provença
 
 
 
 
 
 
 
Isabel d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bernat I de Bigorra
 
 
 
 
 
 
 
Bernat II de Bigorra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
?
 
 
 
 
 
 
 
Clemència de Bigorra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
?
 
 
 
 
 
 
 
?
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
?
 
 
 
 
 
 

Es va casar en primeres núpcies el 1086 a Jaca amb Agnès d'Aquitània, filla de Guillem VIII d'Aquitània i la seva tercera esposa Hildegard de Borgonya. D'aquesta unió va néixer:

En segones núpcies es casà el 16 d'agost de 1097 a Osca amb Berta de Savoia, filla del comte Pere I de Savoia i Agnès de Poitou. D'aquesta unió no tingueren fills.

Joventut

modifica

El 1089 el seu pare li va cedir el comtat de Ribagorça i Sobrarb, per conquerir la ciutat de Montsó, que també li fou concedida. S'hi va establir com a rei de Montsó en 1092, per consolidar les fronteres del seu territori.[1]

Va ascendir al tron d'Aragó i Navarra el 4 de juny de 1094, a la mort del seu pare. Va continuar l'expansió central i oriental, i va arribar fins a la serralada d'Alcubierre i els Monegres. El 1095 va conquerir Osca, després de derrotar el cabdill Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain de Saragossa a la batalla de les planes d'Alcoraz.

Va lluitar al costat de Rodrigo Díaz de Vivar a la batalla de Bairén, a Gandia[2] el 1097. El 1101 va prendre Barbastre i Sarinyena i va posar setge a les ciutats de Saragossa i Tamarit de Llitera el 1104. Amb aquestes conquestes va consolidar la supremacia militar de les tropes cristianes sobre les musulmanes; va morir el 27 de setembre de 1104 a la Vall d'Aran.

Títols i successors

modifica
  • A 1076: Ego Petrus, filius Sancii Aragonensium regis, filii Ranimiri regis[3]
  • A 1098: Ego Petrus Sangiz dei gracia aragonensium et pampilonensium rex (…) ego Petro Sangiz[4]


Pere el d'Osca
Naixement: 1069 Mort: 1104
Títols
Precedit per:
Sanç I d'Aragó i Pamplona
(pare)
Rei dels Aragonesos i dels Pamplonesos
(Llista de reis d'Aragó)
Regne d'Aragó, Regne de Pamplona,
Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb

(1094–1104)
Succeït per:
Alfons I d'Aragó i Pamplona
"el Batallador"

(germà)

Referències

modifica
  1. Boix Pociello, Jordi C. De Roda a Lleida: la fi d'un somni heroic. IEBC, 1998, p. 73. ISBN 8487861288. 
  2. (castellà) DGPA, Castillo de Bairén [1]
  3. Arxiu Jaume I: Ramiro Sanç Ramírez promulga la segona redacció del Fur de Jaca
  4. Colectánea paleográfica de la Corona de Aragón: Carta de Alfonso II de Aragón
  5. Titels of European hereditary rulers: Ledesma Rubio, María Luisa. Cartas de población del Reino de Aragón de los siglos medievales: pàg43; Doc.nº 18 (Zaragoza : Institución Fernando el Católico, 1991)

Enllaços externs

modifica