Constança de Besalú
Constança Belasquita de Besalú[1] (s.XI) va ser comtessa consort d'Urgell en esdevenir esposa d'Ermengol II.
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | segle XI (>1064 (Gregorià))  |
 Regent comtat d'Urgell | |
| 1038 – 1050 | |
| Comtessa consort d'Urgell | |
| 1030 – 1038 ← Arsenda de Besiers – Adelaida de Besalú → | |
| Família | |
| Cònjuge | Ermengol II d'Urgell |
| Fills | Ermengol III d'Urgell |
| Pares | Bernat Tallaferro i Toda de Provença |
No és segura la seva filiació, hom li ha atribuït un origen castellà pel seu nom «Belasquita», però també es creu que podria ser filla de Bernat I de Besalú i la seva esposa Toda en un intent d'Ermengol II de tenir aliats o terres amigues entre el seu comtat i els de Barcelona, Girona i Osona.[2] En morir el comte el 1038, segons el costum de l'època, Constança va exercir de marmessora del testament del seu marit.[1] De fet, el fill d'ambdós i l'hereu al comtat, Ermengol III, era encara menor d'edat, per la qual cosa la comtessa vídua es va encarregar de la regència,[3] de fet, es va intitular a si mateixa «comtessa d'Urgell» i governà com a única senyora del territori urgellenc.[4] L'any 1040 va presidir la consagració de la nova catedral d'Urgell, realitzada per l'arquebisbe Guifré de Narbona, cosí germà seu.[5] A més, va esdevenir tutora del seu fill i es va encarregar de la seva educació, segons Diego Monfar, instal·lada en un lloc molt segur del comtat, per tal de mantenir la seva seguretat.[3]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Aurell, 1995, p. 157.
- ↑ Fernández-Xesta, 2001, p. 15.
- ↑ 3,0 3,1 Monfar i Bofarull, 1853, p. 321-322.
- ↑ Masdeu, 1794, p. 45.
- ↑ Aurell, 1995, p. 158.
Bibliografia
modifica- Aurell, Martin. Les noces du comte: mariage et pouvoir en Catalogne (785-1213) (en francès). París: Publications de la Sorbonne, 1995.
- Fernández-Xesta, Ernesto. Relaciones familiares entre el condado de Urgel y Castilla y León (en castellà). Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, 2001.
- Masdeu, Juan Francisco de. Historia crítica de España y de la cultura española (en castellà). Madrid: Imprenta de Sancha, 1794.
- Monfar, Diego; Bofarull, Pròsper de. Historia de los Condes de Urgel (en castellà). Tom I. Barcelona: Establiment litográfico y tipográfico de D. José Eusebio Monfort, 1853.