Mary Pickford

actriu estatunidenca (1892-1979)

Gladys Marie Smith, més coneguda com a Mary Pickford, (Toronto, Canadà, 8 d'abril de 1892Santa Monica, Califòrnia, Estats Units, 29 de maig de 1979) va ser una actriu de cinema canadenca i una de les figures més destacades del cinema mut durant el període 1915-25 com a intèrpret d'un tipus popular d'ingènua romàntica.[1][2]

Plantilla:Infotaula personaMary Pickford

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Gladys Louise Smith Modifica el valor a Wikidata
8 abril 1892 Modifica el valor a Wikidata
Toronto (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 maig 1979 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Santa Monica (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthemorràgia cerebral Modifica el valor a Wikidata
SepulturaForest Lawn Memorial Park Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaToronto Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme, metodisme i Ciència Cristiana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estats Units d'Amèrica
Canadà Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióproductora de cinema, escriptora, actriu de teatre, actriu, guionista, actriu de cinema, directora de cinema, productora Modifica el valor a Wikidata
PeríodeSegle XX Modifica el valor a Wikidata
Activitat1909 Modifica el valor a Wikidata - 1949 Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaMary Pickford Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeCharles 'Buddy' Rogers (1937–1979), mort de la persona
Douglas Fairbanks (1920–1936), divorci
Owen Moore (1911–1920), divorci Modifica el valor a Wikidata
ParesJohn Charles Smith Modifica el valor a Wikidata  i Charlotte Hennessy Modifica el valor a Wikidata
GermansJack Pickford
Lottie Pickford
Olive Thomas Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0681933 Allocine: 9040 Rottentomatoes: celebrity/mary_pickford Allmovie: p56706 TCM: 152222 TV.com: people/mary-pickford IBDB: 56170 AFI: 108778 TMDB.org: 100047
Last fm: Mary+Pickford Musicbrainz: 9f5cc05b-4a3f-4e7e-a9ad-bfc710d4a0a1 Discogs: 1297606 Find a Grave: 813 Modifica el valor a Wikidata

Citada com a America's Sweetheart (l'amor d'Amèrica) durant l'era del cinema mut,[3][4][5] i com a girl with the curls (la noia dels rínxols),[5] va ser una de les pioneres canadenques del primer Hollywood i una figura significativa en el desenvolupament de la interpretació cinematogràfica. Va ser una de les primeres estrelles que es van facturar amb el seu propi nom,[6] i va ser una de les actrius més populars dels anys 1910 i 1920, cosa que li va fer guanyar el sobrenom de Queen of the Movies (la reina de les pel·lícules).

Va ser guardonada amb el segon premi de l'Acadèmia a la millor actriu pel seu primer paper en una pel·lícula sonora a Coquette (1929), i també va rebre un premi honorífic de l'Acadèmia el 1976 per les seves contribucions al cinema americà. L'American Film Institute la va classificar com a 24a a la llista de les millors estrelles femenines del cinema clàssic de Hollywood el 1999.

Biografia

modifica

Filla de Charlotte i John Charles Smith, el seu pare era alcohòlic i va morir quan Gladys tenia tot just sis anys, deixant la família, que comptava amb dos fills més, Lottie i Jack (germans menors de Gladys) en una situació precària. Això va decidir la seva mare a introduir-los en el món del teatre, per consell d'una companya de feina.

Aviat, la petita Gladys va esdevenir tot un èxit, sota el nom de Baby Gladys. Als quinze anys, la jove va viatjar sola a Nova York per a demanar feina a David Belasco, productor de reeixides obres de Broadway, i ho va aconseguir.

Era l'estiu de 1907 quan, juntament amb Belasco, va decidir adoptar el nom teatral de Mary Pickford, però aviat va descobrir el cinema. Encuriosida pel nou art, va visitar l'estudi de la Biograph de David Wark Griffith, amb qui va fer diversos curts, en molts dels quals compartia protagonisme amb Owen Moore. Aquest va esdevenir el seu primer marit, el 1911, quan es van casar en secret. Ambiciosa, aviat va començar a guanyar fama i a exigir que el seu nom aparegués en pantalla.

 
Pickford el 1916.

El que a l'inici era sols un coqueteig amb el cinema mentre treballava al teatre amb Belasco va anar agafant importància, i en pocs anys Mary es va convertir en la “núvia d'Amèrica” i en la primera actriu amb fans a tot el món, gràcies als seus papers de nena pobra de graciosos tirabuixons -aparentava menys edat de la que tenia en realitat-. La pobra nena rica (The Poor Little Rich Girl) i Rebecca la de la granja del sol (Rebecca of Sunnybrook Farm) van ser els seus primers èxits en llargmetratges, el 1917.

Va ser en aquesta època quan va conèixer Douglas Fairbanks, reeixit actor, famós pels seus papers de galant exòtic, que era casat i amb una filla. Es van enamorar, causant la seva relació veritable impacte en l'opinió pública, i es van casar el 28 de març de 1920 després d'aconseguir els respectius divorcis. Un any abans, el gener de 1919, la parella, juntament amb Charles Chaplin i D.W. Griffith, havien fundat la United Artists, associació d'artistes que perdura avui dia.

La carrera d'ambdós va seguir sent meteòrica, encara que els problemes mentals de Mary començaven a ser coneguts per tot Hollywood, sobretot quan el 1928 va morir Charlotte, la mare de l'actriu, sumint-la en un estat de depressió. Va ser a més amant d'Ernst Udet, famós pilot i dissenyador d'avions alemany.

Després de la mort de la seva mare, Mary va decidir abandonar els seus papers d'òrfena pobra, va tallar els seus tirabuixons i va estar un any sense treballar, per primera vegada en la seva carrera. La següent pel·lícula, Coquette, va ser la primera sonora i representà un canvi radical en el seu treball. Gràcies a ella, va aconseguir el primer Oscar atorgat en la història de les pel·lícules sonores a la millor actriu.

El 1933, Secrets va esdevenir el seu últim film. El matrimoni amb Douglas Fairbanks s'enfonsava, i la mort del seu germà Jack, després de la de la mare, havia creat en ella un estat de depressió absoluta, que encara va augmentar amb la dramàtica mort de la seva germana Lottie el 1936.

Cada vegada més reclosa en la seva mansió, va seguir produint pel·lícules fins a 1956, però mai va tornar a actuar-hi. El 24 de juny de 1937 es va casar amb Charles Rogers, dotze anys menor que ella i amb qui adoptaria, el 1943, dues criatures: Ronald i Roxanne.

El 29 de maig de 1979 va morir d'hemorràgia cerebral en la seva casa de Santa Monica, als 87 anys, després d'haver caigut en l'alcoholisme i haver viscut durant dècades en total reclusió amb el seu marit i fills, rebent tan sols molt comptades visites dels seus amics.[7]

Filmografia parcial

modifica
 
retrat de l'actriu circa 1914

Biograph (1909-1911)

modifica

IMP (1911-1912)

modifica

Majestic (1911-1912)

modifica

Biograph (1912-1913)

modifica

Famous Players Film Company (1913-16)

modifica
 
1916.

Artcraft (1916-18)

modifica
 
Charlie Chaplin, Douglas Fairbanks i D.W. Griffith, amb qui Mary Pickford va fundar la United Artists el 1919.

First National (1919-20)

modifica

United Artists (1920-49)

modifica


  • Pickford va ser guardonada amb una estrella en la categoria de pel·lícules al Hollywood Walk of Fame al 6280 Hollywood Blvd.[8]
  • Les seves empremtes de mans i petjades es mostren al Grauman's Chinese Theatre a Hollywood, Califòrnia.
  • Està representada a Tintín a Amèrica d'Hergé.[9]
  • El Centre Pickford d'Estudis Cinematogràfics al 1313 Vine Street a Hollywood, construït per l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques, es va obrir el 1948 com a instal·lació d'estudi de ràdio i televisió.
  • El Teatre Mary Pickford al James Madison Memorial Building de la Biblioteca del Congrés rep el seu nom en honor seu.[10]
  • Un còctel de l'era de la prohibició va ser nomenat en el seu honor.
  • L'Auditori Mary Pickford del Claremont McKenna College rep el seu nom en honor seu.
  • El 1948, Mary Pickford va construir un set de set dormitoris i vuit banys, finca de 562 m² en 8.600 m² al B Bar H Ranch, Califòrnia, on va viure i després es va vendre.[11]
  • Una sala de cinema d'estrena a Cathedral City, Califòrnia, es diu The Mary Pickford Theatre, que es va establir el 25 de maig de 2001.[12] El teatre és un de gran amb diverses pantalles i està construït en forma de catedral espanyola, amb campanar i vestíbul de tres pisos. El vestíbul conté una mostra històrica amb artefactes originals que pertanyen a Pickford i Buddy Rogers, el seu darrer marit. Entre ells hi ha un rar i espectacular vestit de perles que va portar a la pel·lícula Dorothy Vernon of Haddon Hall (1924) dissenyat per Mitchell Leisen, el seu Oscar especial i una caixa de joies.
  • El musical teatral de 1980 The Biograph Girl, sobre l'era del cinema mut, presenta el personatge de Pickford.
  • El 2007, l'Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques va demandar la propietat de la segona esposa del difunt Buddy Rogers, Beverly Rogers, per tal d'aturar la venda pública d'un dels Oscars de Pickford.[13]
  • Un bust i una placa històrica marquen el seu lloc de naixement a Toronto, ara el lloc de l'Hospital for Sick Children.[14] La placa va ser descoberta pel seu marit Buddy Rogers l'any 1973. El bust de l'artista Eino Gira es va afegir deu anys després.[15] La seva data de naixement figura a la placa com el 8 d'abril de 1893. Només es pot suposar que la seva data de naixement no es va registrar mai; Al llarg de la seva vida, començant de petita, va fer creure a molta gent que era un any més jove que la seva edat real, de manera que semblava més un prodigi de l'actuació i va continuar interpretant papers més joves, que eren més abundants al teatre.[16]
  • La casa familiar havia estat enderrocada el 1943 i molts dels maons es van lliurar a Pickford a Califòrnia. Els ingressos de la venda de la propietat van ser donats per Pickford per construir un bungalow a East York, Ontario, que aleshores era un suburbi de Toronto. El bungalow va ser el primer premi d'una loteria a Toronto en benefici d'entitats benèfiques de guerra, i Pickford va inaugurar la casa el 26 de maig de 1943.[17]
  • L'any 1993, se li va dedicar una estrella de palma d'or al Palm Springs Walk of Stars.[18]
  • Pickford va rebre una estrella pòstuma al Canada's Walk of Fame a Toronto el 1999.
  • Pickford va aparèixer en un segell de correus canadenc el 2006.[19]
  • Des de gener de 2011 fins a juliol de 2011, el Toronto International Film Festival va exhibir una col·lecció de records de Mary Pickford a la Canadian Film Gallery de l'edifici TIFF Bell LightBox.[20]
  • El febrer de 2011, el Spadina Museum, dedicat a l'època dels anys 20 i 30 a Toronto, va representar Sweetheart: The Mary Pickford Story, un musical d'una sola dona basat en la vida i la carrera de Pickford.[21]
  • Des del 2013, la Mary Pickford Foundation ha patrocinat The Pickford Composers i The Pickford Ensemble a la Pepperdine University, compost per estudiants que aprenen a desenvolupar partitures musicals per a reproductors en directe per donar suport a les pel·lícules mudes a la pantalla.[22]
  • El 2013, una còpia d'una pel·lícula de Pickford que es pensava que s'havia perdut (Their First Malcomprending) va ser trobada per Peter Massie, un fuster que enderrocava un graner abandonat a Nou Hampshire. Va ser donat al Keene State College i actualment està en procés de restauració per part de la Biblioteca del Congrés per a l'exposició. La pel·lícula destaca per ser la primera en què Pickford es va acreditar pel seu nom.[23][24]
  • El 29 d'agost de 2014, mentre es presenta Behind The Scenes (1914) a Cinecon, l'historiador del cinema Jeffrey Vance va anunciar que treballa amb la Mary Pickford Foundation en la que serà la seva biografia oficial.
  • El Google Doodle del 8 d'abril de 2017, va commemorar el 125è aniversari de Mary Pickford.[25]
  • The Girls in the Picture, una novel·la del 2018 de Melanie Benjamin, és una ficció històrica sobre l'amistat de Mary Pickford i la guionista Frances Marion.[26]
  • El 20 d'agost de 2019, el Toronto International Film Festival va anunciar Mati Diop com a guanyadora del primer Mary Pickford Award.

Referències

modifica
  1. «Silent Film Actresses and Their Most Popular Characters» (en anglès). National Women's History Museum. [Consulta: 17 maig 2021].
  2. «Mary Pickford | enciclopedia.cat». [Consulta: 7 abril 2024].
  3. Baldwin i Baldwin, 2000, p. 12.
  4. Flom, 2009, p. 226.
  5. 5,0 5,1 Sonneborn, 2002, p. 166.
  6. «Who Was Mary Pickford?» (en anglès). World Atlas. [Consulta: 17 maig 2021].
  7. «Mary Pickford Is Dead at 86» (en anglès). The Palm Beach Post, 30-05-1979. Arxivat de l'original el 2013-01-24. [Consulta: 17 maig 2021].
  8. «Mary Pickford – Hollywood Walk of Fame», 25-10-2019.
  9. «TINTIN EN AMÉRIQUE» (en francès), 26-10-2017. [Consulta: 22 març 2021].
  10. «Mary Pickford biography». [Consulta: 24 gener 2007].
  11. «19120 Bubbling Wells Road».
  12. Iannucci, Lisa. On Location: A Film and TV Lover's Travel Guide. Globe Pequot Press, 2018, p. 28. ISBN 978-1-4930-3085-9. 
  13. Siderious, Christina «The Oscar goes to ... Court». The Seattle Times, 01-09-2007.; September 1, 2007.
  14. «Mary Pickford Historical Plaque». Arxivat de l'original el 20 abril 2007. [Consulta: 3 febrer 2011].
  15. Filey, Mike. A Toronto Album 2: More Glimpses of the City That Was. Dundurn Press Ltd, 2002, p. 9. ISBN 9781550023930. 
  16. «Archived – Mary Pickford – Celebrating Women's Achievements». Collectionscanada.gc.ca. [Consulta: 15 febrer 2014].
  17. «Yardwork at the Mary Pickford Bungalow», 06-04-2008. [Consulta: 3 febrer 2011].
  18. «Palm Springs Walk of Stars by date dedicated». Arxivat de l'original el 13 octubre 2012. [Consulta: 15 febrer 2014].
  19. «Canadians in Hollywood». Canada Post, 26-05-2006. Arxivat de l'original el 17 maig 2008.
  20. «TIFF: Films – Winter Calendar». Toronto International Film Festival. Arxivat de l'original el 20 gener 2011. [Consulta: 3 febrer 2011].
  21. «America's Sweetheart Home in Toronto». Torontoist, 27-01-2011. [Consulta: 16 novembre 2016].
  22. «Up Against the Screen and the Pickford Ensemble». Pepperdine University. [Consulta: 3 febrer 2023].
  23. «Lost Mary Pickford movie discovered in N.H. barn». CBS News, 24-09-2013. [Consulta: 15 febrer 2014].
  24. «Mary Pickford Film 'Their First Misunderstanding' Found in Barn Is Restored». Huffingtonpost.com, 24-09-2013. [Consulta: 15 febrer 2014].
  25. «Mary Pickford's 125th birthday», 08-04-2017. [Consulta: 8 abril 2019].[Enllaç no actiu]
  26. Zimmerman, Jean «'Girls in the Picture' Traces A Friendship in the Flickers» (en anglès). NPR. National Public Radio, 17-01-2018 [Consulta: 22 juliol 2019].

Bibliografia

modifica
  • Baldwin, Douglas; Baldwin, Patricia. The 1930s (en anglès). Weigl, 2000. ISBN 1-896990-64-9. 
  • Flom, Eric L. . Silent Film Stars on the Stages of Seattle: A History of Performances by Hollywood Notables (en anglès). McFarland, 2009. ISBN 978-0-7864-3908-9. 
  • Sonneborn, Liz. A to Z of American Women in the Performing Arts (en anglès). Infobase, 2002. ISBN 1-4381-0790-0. 

Enllaços externs

modifica
  • Filmografia de Mary Pickford al catàleg de l'American Film Institute