Viquipèdia

Marià Benlliure i Gil

escultor valencià

Marià Benlliure i Gil[2] (València, 8 de setembre de 1862 - Madrid, 9 de novembre de 1947) fou un escultor valencià.[3] La gran capacitat artística d'aquest escultor i els nombrosos encàrrecs que ben aviat va tenir, van dur-lo a adoptar un virtuosisme tècnic i una temàtica agradable que li donà una gran popularitat. Allunyat de qualsevol renovació artística, va mantenir ben entrat el segle XX unes formes tradicionals que, no obstant això, li van proporcionar nombrosos premis oficials. Realitzà gran nombre dels monuments que es van erigir a Espanya i a Amèrica del Sud les darreres dècades del segle xix i a les primeries del xx. Era germà del pintor Josep Benlliure i Gil.[4]

Plantilla:Infotaula personaMarià Benlliure Gil

Retrat dedicat a Joaquim Malats, obra dels Fotògrafs Napoleon de 1904
Biografia
Naixement8 setembre 1862 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort9 novembre 1947 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del Cabanyal (València)[1] 
FormacióReial Acadèmia d'Espanya a Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEscultura Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescultor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ArtEscultura
AlumnesFrancisco Palma Burgos i Jacinto Higueras Fuentes Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeLucrècia Arana Modifica el valor a Wikidata
FillsMariano Benlliure y Tuero Modifica el valor a Wikidata
GermansJosep Benlliure i Gil
Juan Antonio Benlliure Modifica el valor a Wikidata
Premis
Obres destacables

Monument a Alfons XII a Madrid
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 7014627 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Mariano Benlliure va néixer al núm. 14 del carrer de l'Arbre (actualment, de Baix), al barri del Carme de València, dins d'una família, originària del Cabanyal, d'àmplia tradició artística. Seria, a més, un artista precoç, ja que des de molt petit va deixar mostra del seu do per a l'escultura. Els seus primers concursos i exposicions van tenir lloc abans de complir els deu anys. El que seria un dels més famosos escultors valencians del segle xx va començar a conrear en la seva joventut una matèria en la qual ocupa un lloc destacat: la tauromàquia, amb representacions en bronze de les diferents sorts i protagonistes del toreig.

 
Picant el toro, pintura de Marià Benlliure exposada a la Casa Museu Benlliure de València

Als tretze anys, va participar en l'Exposició Nacional de Belles Arts de 1876 presentant un grup escultòric de cera, anomenat L'agafada d'un picador.

La seva dedicació principal, no obstant això, era llavors la pintura, que va continuar conreant a París al costat del seu mestre Domingo Marquès. El 1879, va anar a Roma per ajudar en el taller del seu germà Josep i on, fascinat per Miquel Àngel, va abandonar els pinzells per a dedicar-se exclusivament a l'escultura.

L'any 1887 es va establir definitivament a Madrid on, en l'Exposició Nacional d'aquest any, va obtenir primera medalla per l'estàtua del pintor Ribera. El seu nom aviat va adquirir fama. Els bustos i monuments públics que va realitzar són nombrosos; entre aquests últims, destaca el del general San Martín, a Lima. Caracteritza el seu estil un naturalisme detallista i minuciós, un impressionisme espontani, de modelatge nerviós, tan ràpid i vivaç que queda palès al fang la petjada manual de l'artista. En aquest sentit, va arribar a un nivell artístic prodigiós. Alfons XIII li va encarregar treballs per a la casa Reial. Obres importants seves són els monuments de Castelar, Gayarre, Maria Cristina de Borbó, Velázquez, Fortuny i Joselito. Ha deixat una producció vastíssima. El 1895, va obtenir la medalla d'honor per l'escultura del poeta Trueba, instal·lada a Bilbao, ciutat per a la qual també va fer l'estàtua del seu fundador, don Diego López V de Haro. Va conrear a més la imaginería religiosa. Posseïa il·lustres condecoracions estrangeres, com la de la Legió d'Honor, de França, i la medalla especial de l'emperador Francisco José.

L'any 1908, es casà amb la tiple alt Lucrècia Arana. Es morí a Madrid, però fou enterrat al cementiri del Cabanyal de València, vora els seus pares.

Llista d'obres

modifica
 
Monument a Álvaro Bazán
Obres civils
Obres religioses
Cartagena
  • Santíssim Crist de la Fe, 1941. Església del Carme (Cartagena).
  • Nostre Pare Jesús del Prendiment, 1942.
  • Santíssima Mare de Déu del Primer Dolor, 1946.
  • Sant Joan Evangelista, 1946.
  • Grup del Bes de Judas, 1946.
  • Santíssim Crist de la Flagelació, 1947.
  • Jesús del grup de l'Entrada a Jerusalén, 1947.
Crevillent
  • Nostre Pare Jesús Natzaré, 1944.
  • Maria Magdalena, 1945.
  • Mare de Dé dels Dolors "La Dolorosa", 1946. Cofraria Virgen de los Dolores. La imatge està exposada al culte de l'església de la Nostra Senyora de Betllem de Crevillent.
  • Santíssim Crist de Difunts i Ànimes, 1946.
  • Les Tres Maríes i Sant Joan, 1946. Un dels més bells grups escultòrics processionals.
  • Santíssim Crist Jacent, 1946.
  • Entrada de Jesús a Jerusalén, 1947. Última obra realitzada per l'artista valencià.
  • Sant Joan de la Tercera Paraula de la Creu, 1947. Adquirida per la família d'En Vicente Martínez Mas i la seua dona Na Encarnación Carreres als hereus i col·laboradors de l'artista, confirmant l'autoria de Benlliure.
  • Nostra Senyora del Rosari, 1945 (patrona de Crevillent).
Província de Conca
  • Al·legoria de la Fe i de l'Esperança, catedral de Conca.
Hellín (província d'Albacete).
  • Crist Jacent (1942)
Província de Madrid
  • El Diví Captiu, 1944.
  • Mare de Déu de Gràcia de Sant Llorenç de l'Escorial.
Màlaga
  • Natzaré del Pas, 1935.
  • Crist de l'Expiració, 1940.
Ontinyent
  • Mare de Déu en la seua Soledat, 1943.
  • Crist jacent, 1943.
Província de Salamanca
  • Mare de Déu de la Soledat, 1941-1943.
  • Estàtua orant del XVII marqués de Cerralbo i Frontal d'altar, a la capella de Cerralbo de Ciudad Rodrigo.
Úbeda
  • Nostre Pare Jesús de la Caiguda, 1942.
  • Un bouet i tres tondos de polítics de la seua època. Col·lecció del palau Vela de los Cobos, Úbeda (Jaén).
Villanueva del Arzobispo (província de Jaén)
  • Santíssim Crist de la Veracruz, 1942.
Villanueva de la Serena (província de Badajoz)
  • Nostra Senyora la Mare de Déu dels Dolors 1943.
Zamora
  • El Descendit, 1879.
  • La Redempció, 1931.
Xàtiva
  • Mare de Déu de la Seu, 1943.

Referències

modifica
  1. ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2020-01-15. [Consulta: 15 gener 2020].
  2. ↑ «Marià Benlliure i Gil». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.55. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 12 novembre 2014]. 
  4. ↑ Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg exposició al MNAC). ISBN 84-8043-009-5. 

Bibliografia

modifica
  • Salvador Prieto, María del Socorro: Escultura monumental en Madrid: calles, plazas y jardines públicos (1875–1936), 1990, ISBN 84-381-0147-X.
  • Montoliú, Violeta: Mariano Benlliure (1862-1947), Valencia: Generalitat Valenciana, 1996, ISBN 84-482-1363-7.
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marià Benlliure i Gil
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Marià_Benlliure_i_Gil&oldid=33689289»