Lucrecia Arana

cantant espanyola

Lucrecia López de Arana y Fernández,[1] coneguda com a Lucrecia Arana (Haro, 23 de novembre de 1867 - Madrid, 9 de maig de 1927[2]) fou una cantant espanyola.[3]

Plantilla:Infotaula personaLucrecia Arana

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Lucrecia López de Arana y Fernández Modifica el valor a Wikidata
23 novembre 1867 Modifica el valor a Wikidata
Haro (La Rioja) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 maig 1927 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de San Justo Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano i contralt Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMarià Benlliure i Gil Modifica el valor a Wikidata

Estudià solfeig i cant amb els mestres Llanos i Baldelli, presentant-se al públic en l'antic teatre-circ del Príncipe Alfonso el juny de 1889, en el paper d'un patge de La Mascota. Després actuà en els teatres de Zarzuela, Apolo (amb gènere gran), i diversos altres de Madrid, fins que el 1895 tornà a la Zarzuela, on figurà com a primera tiple durant dotze anys.

Lucrecia Arana arribà a ser la tiple favorita del públic madrileny, conquistant grans triomfs per la seva excel·lent escola de cant, la seva bella veu, d'extensió sorprenent, i la seva perfecta vocalització. Com a actriu, posseïa una gran naturalitat i un domini complet de l'escena, i sabia donar als personatges que representava la simpatia, l'atracció que fou peculiar del seu tracte.

Mai va sentir l'esperit de rivalitat, i una de les seves més grans ovacions l'assolí una nit de benefici, cantant en companyia del tenor Biel en ple apogeu d'aquest cantant.

Vestia les obres amb irreprotxable gust artístic, i el seu cor restava sempre obert al bé. De les seves gires cal mencionar les campanyes en els teatres Eldorado i Tívoli, de Barcelona, i les del teatre Romea, de Múrcia, el 1907, i de Bilbao, el 1908.

Entre les obres estrenades per Lucrecia i les protagonistes de les quals va crear, figuren: La Viejecita, El húsar de la Guardia, El gaitero, Gigantes y Cabezudos, El guitarrico, La Rabalera, etc.

L'any 1908 es casà amb l'escultor Marià Benlliure, que, en morir Lucrecia, esculpí una medalla amb la seva imatge i des de llavors es concedí com a premi a la cantant més destacada en el Conservatori de Madrid. Van tenir un únic fill, José Luis Mariano Benlliure López de Arana, nascut el 5 de juliol de 1898 i mort el 1981.[4]

Bibliografia

modifica

Referències

modifica
  1. «Lucrecia López de Arana Fernández» (en castellà). Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 25 desembre 2023].
  2. «Muerte de Lucrecia Arana» (en castellà). La Época, 09-05-1927, pàg. 4 [Consulta: 30 abril 2017].
  3. «El 9 de maig de 1927 fallecía la cantante de zarzuela Lucrecia Arana» (en castellà). Fundación Mariano Benlliure. [Consulta: 27 març 2021].
  4. «José Luis Mariano Benlliure Arana» (en castellà). Fundación Mariano Benlliure. [Consulta: 30 abril 2017].