Lluís d'Aragó

cardenal italià
(S'ha redirigit des de: Luigi d'Aragona)


Lluís d'Aragó (Nàpols, 6 d'octubre 1474Roma, 21 de gener de 1518) va ser un cardenal italià.

Plantilla:Infotaula personaLluís d'Aragó

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(it) Luigi d'Aragona Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 octubre 1474 Modifica el valor a Wikidata
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 gener 1518 Modifica el valor a Wikidata (43 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Administrador apostòlic
17 juny 1517 – 21 gener 1519
Administrador apostòlic
18 maig 1517 – 17 maig 1518
Administrador apostòlic
22 març 1513 – 5 maig 1514
Administrador apostòlic
6 juny 1511 – 17 desembre 1516
Diòcesi: bisbat de Lleó
Administrador apostòlic
10 febrer 1511 – 6 juny 1511
Diòcesi: bisbat de Cadis
Cardenal diaca Santa Maria in Aquiro
26 setembre 1508 – 25 maig 1517
← Giovanni ColonnaGuillaume III de Croÿ →
Administrador apostòlic
setembre 1507 – 7 juny 1508
Abat de Sant Martí del Canigó
té el rol: abat comendatari
1507 – 1513
Administrador apostòlic
20 gener 1503 – 22 març 1514
Administrador apostòlic
10 març 1501 – 21 maig 1515 – Silvio Pandoni →
Diòcesi: bisbat d'Aversa
Administrador apostòlic
1501 – 22 abril 1504
Administrador apostòlic
19 desembre 1498 – 24 març 1502
Diòcesi: bisbat de Lecce
Cardenal diaca Santa Maria in Cosmedin
19 febrer 1496 – 21 gener 1519
← Raymund PéraultFranciotto Orsini →
Cardenal in pectore
maig 1494 –
Cardenal
1494 – 1519 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsLewis, Cardinal of Arragon
Cardinal of Aragón Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Proclamació cardenalíciamaig de 1494
per Alexandre VI (in pectore)
19 de febrer de 1496
per Alexandre VI
Cardenal diaca de Santa Maria in Cosmedin
Participà en
3 març 1513conclave de 1513
31 octubre 1503conclave d'octubre de 1503
21 setembre 1503conclave de setembre de 1503 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeBattistina Usodimare Cibo (1492–1494) Modifica el valor a Wikidata
PareEnric d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
GermansJoana d'Aragó Modifica el valor a Wikidata

Lloc webFitxa a catholic-hierarchy.org

Biografia

modifica

Fill d'Enric d'Aragó i de Políxena de Ventimiglia (dels marquesos de Geraci Siculo[1]), i per tant net del rei de Nàpols Ferran d'Aragó, es va convertir en marquès de Gerace amb només quatre anys després de la mort del seu pare Enric, deguda a una intoxicació per bolets a Terranova de Sibari el 21 de novembre de 1478). El 1492 es va casar amb Battistina Cibo (Roma 1477 - Gènova 1523), neta del Papa Innocenci VIII.

La carrera eclesiàstica

modifica

Pocs mesos després del casament de Lluís d'Aragó i Battistina Cibo, el 25 de juliol de 1492 va morir Innocenci VIII i va ser elegit Papa, prenent el nom d'Alexandre VI, el cardenal Roderic Borja, emparentat amb els Aragó. El casament de Lluís d'Aragó i Battistina Cybo va ser anul·lat i Lluís va rebre ordres de començar la carrera eclesiàstica. Lluís d'Aragó va ser nomenat cardenal in pectore en el consistori del maig de 1494 i publicat el 19 de febrer de 1496. En el mateix any va rebre el càrrec de cardenal diaca de Santa Maria in Cosmedin. Al mateix temps va cedir el feu de Gerace en favor del seu germà Carles d'Aragó (1479-1501).

El 1498 va ser nomenat administrador de la diòcesi de Lecce i quatre anys més tard, el 1502, va tenir el mateix càrrec a la diòcesi d'Aversa. Entre el 1506 i el 1513 va ser abat comandatari de Sant Martí del Canigó, i el 1515 va ser durant un breu període administrador de la diòcesi de Cerreto Sannita-Telese-Santa Agata de Goti.

Va morir a l'edat de 45 anys i va ser enterrat a Santa Maria sopra Minerva.

La tragèdia de la seva germana Joana

modifica

Lluís va ser sospitós d'haver fet assassinar el 1510 la seva germana Joana d'Aragó i els seus tres fills, un tràgic succés que ha inspirat nombroses obres literàries, entre elles un novel·la de Matteo Bandello (Novel·la XXVI, Antonio Bolonya casa amb la duquessa d'Amalfi i tots dos moren) i el drama de John Webster La duquessa d'Amalfi.

Referències

modifica
  1. Giurato, p. 130.

Bibliografia

modifica


Precedit per:
Raymond Pèrault
 
Cardenal diaca de Santa Maria in Cosmedin

1497 - 1519
Succeït per:
Franciotto Orsini
Precedit per:
Antonio Tolomei
 
Bisbe de Lecce
Administrador apostòlic

19 de desembre de 1498 - 24 de març de 1502
Succeït per:
Giacomo Piscicelli
Precedit per:
Oliviero Carafa
 
Bisbe de Città de La Cava
Administrador apostòlic

1513-1514
Succeït per:
Pietro Sanfelice