Conclave de 1503 (octubre)
El conclave papal celebrat a l'octubre de 1503 va triar a Giuliano della Rovere com el Papa Juli II per succeir a Pius III. El conclave es va dur a terme durant les guerres d'Itàlia, a penes un mes després del conclave de setembre de 1503, el que va facilitar la nova elecció, ja que cap dels cardenals electors havia viatjat prou lluny de Roma per perdre-s el conclave.[1] El nombre de cardenals que participaren fou 38: el Col·legi dels Cardenals s'havia reduït, en concret un menys, ja que Pius III no en va ordenar cap.[1]
Sobretot a causa de la falta d'una capitulació de conclave, el conclave va tenir només deu hores, el més curt de la història.
Elecció
modificaEl mes entre els dos conclaves, Della Rovere es va reunir amb Cèsar Borja i els cardenals espanyols, el suport que li faltava en el conclave anterior, i els va assegurar que mantindria el comandament de Cèsar en l'exèrcit papal i les possessions territorials a Itàlia. Cèsar així, va lliurar el suport dels 11 cardenals espanyols.
Georges d'Amboise també va acceptar la candidatura de della Rovere, respecte al fet que la seva pròpia candidatura era ja impossible, della Rovere era qui podia parar els interessos francesos sobre Itàlia.[2]
Va ser un dels conclaves més curts de la història.[2] La primera votació es va celebrar l'endemà i va ser una mera formalitat. Giuliano della Rovere va ser gairebé unànimement elegit Papa. Només ell mateix va votar a favor d'Amboise, i el Carafa a Amboise. El Papa electe va prendre el nom de Juli II. La inauguració solemne del seu pontificat es va celebrar el 26 de novembre 1503. Paradoxalment, Juli II va ser triat a través de suborns dels electors, va prendre mesures decisives contra la simonia en l'Església.
Llista de participants
modificaEl conclave del 31 d'octubre – 1 de novembre 1503 que elegí com a papa Giuliano della Rovere era compost:[3]
- Giuliano della Rovere, bisbe de Velletri (elegit papa amb el nom de Juli II)
- Jorge da Costa, bisbe de Porto i Santa Rufina, vicedegà del Sacre Col·legi
- Girolamo Basso della Rovere, bisbe de Palestrina
- Oliviero Carafa, bisbe de Sabina, degà del Sacre Col·legi
- Antonio Pallavicini Gentili, bisbe de Frascati
- Lorenzo Cybo de Mari, bisbe d'Albano
- Raffaele Sansoni Galeotti Riario, administrador del bisbat de Viterbo, bisbe de Conca
- Giovanni Colonna
- Ascanio Maria Sforza, administrador del bisbat de Pavia, Cremona, Novara i Girgenti
- Giovanni de' Medici, futur papa Lleó X
- Federico Sanseverino, bisbe de Maillezais i administrador apostòlic de Vienne
- Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe de Parma
- Bernardino López de Carvajal, bisbe de Sigüenza, administrador del bisbat d'Avellino i Frigento
- Giuliano Cesarini el Jove, administrador del bisbat d'Ascoli Piceno
- Domenico Grimani, patriarca d'Aquileia
- Alessandro Farnese el Vell, administrador del bisbat de Corneto e Montefiascone, futuro papa Pau III
- Ippolito d'Este, administrador del bisbat d'Eger, Capua, Ferrara i Milà
- Lluís d'Aragó, administrador del bisbat d'Aversa, Capaccio, Policastro i Lecce
- Joan de Castre-Pinós i de So, bisbe de Agrigent
- Georges d'Amboise, arquebisbe de Rouen
- Amanieu d'Albret, administrador del bisbat d'Auloron, Condom, Comminges
- Pere Lluís de Borja-Llançol de Romaní i Montcada, arquebisbe de València
- Jaume Serra i Cau, arquebisbe d'Oristany
- Pietro Isvalies, arquebisbe de Reggio Calabria
- Francesc de Borja, arquebisbe de Cosenza i bisbe de Teano
- Juan de Vera, arquebisbe de Salerno
- Ludovico Podocataro, arquebisbe de Benevento
- Antonio Trivulzio il Vecchio, bisbe de Como
- Marco Corner, administrador apostòlic de Verona
- Giovanni Stefano Ferrero, arquebisbe de Bolonya
- Joan Castellar i de Borja, arquebisbe de Monreale
- Francisco de Remolins, arquebisbe de Sorrento
- Francesco Soderini, bisbe de Volterra
- Niccolò Fieschi, bisbe de Fréjus
- Francisco Desprats, bisbe de Lleó
- Adriano Castellesi, bisbe de Hereford
- Jaume de Casanova
- Francesc Galceran de Lloris i de Borja, bisbe d'Elna, administrador de Valença i Dia, arquebisbe de Trani i patriarca titular de Constantinobla
Absents
modificaNotes
modifica- ↑ 1,0 1,1 Baumgartner 2003, p. 89
- ↑ 2,0 2,1 Baumgatner 2003, p. 90
- ↑ «The Cardinals of the Holy Roman Church-Conclave October 31-November 1, 1503», 12-06-2010.
Referències
modifica- Baumgartner, Frederic J. Behind Locked Doors: A History of the Papal Elections. Palgrave Macmillan, 2003. ISBN 0-312-29463-8.
Precedit per: Conclave de 1503 (setembre) |
Conclave de 1503 (octubre) |
Succeït per: Conclave de 1513 |