Kostas Karamanlís

Konstandinos Alexandru Karamanlís (grec: Κώστας / Κωνσταντίνος Καραμανλής) (Atenes, 14 de setembre de 1956) és un advocat i polític grec, que va ser líder del partit Nova Democràcia i exercí de Primer Ministre de Grècia entre 2004 i 2009.

Konstandinos Karamanlís
Κωνσταντίνος Καραμανλής

Nom original	(el) Κωνσταντίνος Αλεξάνδρου Καραμανλής
Biografia
Naixement	14 setembre 1956 (68 anys) Atenes (Grècia)
Primer ministre de Grècia
10 març 2004 – 6 octubre 2009 ← Costas Simitis – Geórgios Andreas Papandreu →
Ministre de Cultura de Grècia
10 març 2004 – 15 febrer 2006 ← Evànguelos Venizelos – Georgios Voulgarakis (en)  →
Líder de l'Oposició a Grècia
21 març 1997 – 10 març 2004 ← Miltiades Evert (en) – Geórgios Andreas Papandreu →
President Nova Democràcia
21 març 1997 – 30 novembre 2009 ← Miltiades Evert (en) – Antonis Samaràs →
Dades personals
Nacionalitat	Grega
Religió	Ortodoxa grega
Formació	Universitat d'Atenes Universitat Tufts Fletcher School of Law and Diplomacy - relacions internacionals, ciències polítiques Deree College (en)
Activitat
Ocupació	Advocat, expert en relacions internacionals
Partit	Nea Dimokratia
Família
Cònjuge	Anastasia Pazaïti
Fills	Alexandros Karamanlis, Aliki Karamanlis
Pares	Alekos Karamanlis   i Aliki Karamanli
Germans	George Karamanlis
Parents	Konstantinos Karamanlís, oncle
Premis
Orde Reial Noruec del Mèrit  gran creu d'or de de l'orde al Mèrit d'Àustria
Signatura

Obtingué la cartera de Primer Ministre el 10 de març de 2004, després de la victòria del seu partit a les eleccions al parlament celebrades el 7 de març del 2004. Va tornar a vèncer el 16 de setembre del 2007. Durant el mes de desembre del 2008, el seu govern va fer front a una sèrie de protestes generalitzades a tot el país i a una jornada de vaga que, entre altres reivindicacions, demanava la dimissió del govern.

A causa de la crisi econòmica va haver de convocar eleccions anticipades el 4 d'octubre de 2009, en què Nova Democràcia va obtenir un dels pitjors resultats electorals de la seva història (33,9% dels sufragis i 93 parlamentaris), i després va dimitir com a líder del partit.