L'Irtix (en rus, Иртыш; en kazakh, Ertis / Эртiс; en tàtar, İrteş / Иртеш; en xinès, Erqisi / 额尔齐斯河) [1][2] és un riu de Sibèria, l'afluent principal de l'Obi; de fet, és més llarg que l'Obi mateix. El nom significa «riu Blanc». La conca de l'Obi i l'Irtix és una de les principals d'Àsia i ocupa la major part de la Sibèria occidental i la regió de l'Altai. L'afluent principal de l'Irtix és el riu Tobol.[3]

Plantilla:Infotaula indretIrtix
Imatge
Confluència dels rius Irtix i Tobol a Tobolsk (Rússia).
Tipusriu internacional
riu Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentÀsia Modifica el valor a Wikidata
País de la concaRússia Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaKhàntia-Mànsia (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMuntanyes de l'Altai
Final
Entitat territorial administrativaKhàntia-Mànsia (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRiu Obi
DesembocaduraObi Modifica el valor a Wikidata
Map
 47° 24′ 52″ N, 90° 12′ 56″ E / 47.414528°N,90.215544°E / 47.414528; 90.215544
61° 04′ 50″ N, 68° 49′ 50″ E / 61.0806°N,68.8306°E / 61.0806; 68.8306
Afluents
98
Conca hidrogràficaconca del riu Irtix Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Dimensió4.248 (longitud) km
TravessaRússia, Kazakhstan, Xina, Mongòlia
Superfície de conca hidrogràfica1.643.000 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures
Cabal3.000 m³/s Modifica el valor a Wikidata

Des del seu naixement al Kara-Irtix (o Irtix Negre, denominació del seu primer tram) a l'Altai mongol, a la regió xinesa del Xinjiang, l'Irtix discorre en direcció nord-oest a través del llac Zaissan, al Kazakhstan, fins a trobar l'Obi prop de Khanti-Mansisk, a la Sibèria occidental (Rússia), després d'haver recorregut 4.248 km.

El nom d'aquest riu vol dir 'riu Blanc', però a la part del seu naixement, en territori de la República Popular de la Xina, fins a entrar en el Kazakhstan, rep el nom d'Irtix Negre. L'Irtix Negre es divideix en tres branques per una zona de maresmes, i després corre per la plana de Bosangir fins al llac Zaisan, i a una altura de 417 metres emergeix de nou, ja com a Irtix (Irtix Blanc).

Pel riu, hi naveguen vaixells de càrrega, de passatgers i petroliers d'abril a octubre, quan no està glaçat. La ciutat d'Omsk és la seu de la Companyia Naviliera de l'Irtix, de titularitat estatal, i és el principal port fluvial de la Sibèria occidental. Les centrals hidroelèctriques d'Öskemen (o Ust-Kamenogorsk) i Bakhtarminsk (1959) aprofiten les aigües de l'Irtix a la frontera entre el Kazakhstan i la Xina. El canal Irtix-Karaganda proveeix d'aigua de reg les seques estepes kazakhs.

A les riberes del riu, hi vivien xinesos, calmucs i mongols fins a l'arribada dels russos al final del segle xvi. La conquesta russa de la conca de l'Irtix no va culminar fins al començament del segle xix.

Les ciutats principals que travessa l'Irtix, des del naixement fins a la desembocadura a l'Obi, són:

Geografia

modifica
 
Mapa que inclou la part inferior del riu Irtix

Des dels seus orígens com el Kara Irtysh (Vast Irtysh, kara significa Vast en idiomes turcs però també negre. Però en el context i termes geogràfics generalment es refereix vast) a les muntanyes mongols altai en Xinjiang, la Xina, l'Irtix flueix cap al nord-oest a través del llac Zaysan a Kazakhstan, coneixent els rius Ixim i Tobol abans de fusionar-se amb l'Ob prop de Kh-Mansiysk en l'oest de Sibèria, Rússia després de 4.248 quilòmetres.

 
L'Irtix a Omsk

El nom Black Irtix (Kara Irtysh en kazajstán, o Cherny Irtysh en rus) és aplicat per alguns autors, especialment a Rússia i Kazakhstan, al curs superior del riu, des de la seva font que entra en el llac Zaysan. El terme White Irtix, en oposició al Black Irtix, es va fer servir ocasionalment en el passat per a referir-se a l'Irtix sota el llac Zaysan; ara aquest ús és en gran manera obsolet.[4]

Principals tributaris

modifica
 
L'Irtix prop de Pavlodar a Kazakhstan

Els majors tributaris de l'Irtysh són, del naixement a la desembocadura:

  • Kelan (dreta)
  • Burqin (dreta)
  • Kalzhyr (dreta)
  • Kürshim (dreta)
  • Naryn (dreta)
  • Bukhtarma (dreta)
  • Ulba (dreta)
  • Uba (dreta)
  • Chagan (esquerra)
  • Om (dreta)
  • Tara (dreta)
  • Uy (dreta)
  • Osha (esquerra)
  • Shish (dreta)
  • Ishim (esquerra)
  • Tobol (esquerra)
  • Noska (esquerra)
  • Demyanka (dreta)
  • Konda (esquerra)

Ciutats

modifica
 
Vista aèria de l'Irtix a Omsk

Les principals ciutat al llarg del riu Irtix:

Història

modifica
 
Paisatge del riu Irtix al comtat de Burqin, Xina

Una sèrie de pobles mongols i turcs van ocupar les ribes del riu durant molts segles. L'any 657, el general de la dinastia Tang Su Dingfang va derrotar a Ashina Helu, qaghan del Kaganat turc occidental, a la batalla del riu Irtix, posant fi a la campanya Tang contra els turcs occidentals.[5] La derrota d'Helu va posar fi al Kaganat, va reforçar el control Tang de Xinjiang i va portar a la sobirania Tang sobre els turcs occidentals.[6]

Als segles XV i XVI els cursos baixos i mitjans de l'Irtix es trobaven dins del Kanat de Sibèria; la seva capital, Qashliq (també coneguda com a Sibir) es trobava a l'Irtix a pocs quilòmetres aigües amunt de la desembocadura del Tobol (on es troba l'actual Tobolsk).

El khanat de Sibir va ser conquerit pels russos a la dècada de 1580. Els russos van començar a construir fortaleses i ciutats al costat dels llocs d'antigues ciutats tàrtares; una de les primeres ciutats russes a Sibèria (després de Tiumén) va ser Tobolsk, fundada el 1587 a la caiguda del Tobol a l'Irtix, aigües avall de l'antic Qashliq.[7] Més a l'est, Tara es va fundar el 1594, aproximadament a la frontera del cinturó de la taigà (al nord) i l'estepa al sud.[8]

Al segle xvii, el Kanat de Jungària, format pel poble mongol Oirat, es va convertir en el veí del sud de Rússia i controlava l'alt Irtix.[9] Com a resultat de l'enfrontament de Rússia amb els jungars a l'època de Pere el Gran,[10] els russos van fundar les ciutats d'Omsk el 1716, Semipalatinsk el 1718, Ust-Kamenogorsk el 1720 i Petropavl el 1752.

L’Imperi Qing xinès va conquerir Jungària a la dècada de 1750. Això va provocar un augment de l'atenció de les autoritats russes a la seva frontera; el 1756, el governador d'Orenburg, Ivan Neplyuyev, fins i tot va proposar l'annexió de la regió del llac Zaissan, però aquest projecte es va veure anticipat pels èxits xinesos.[11] A Rússia (1759) es va plantejar la preocupació sobre la possibilitat (teòrica) d'una flota xinesa navegant des del llac Zaysan per l'Irtix i cap a Sibèria occidental. Una expedició russa va visitar el llac Zaissan el 1764 i va concloure que una invasió fluvial d'aquest tipus no seria probable. No obstant això, una cadena de piquets russos es va establir al riu Bukhtarma, al nord del llac Zaissan.[11] Així, la frontera entre els dos Imperis a la conca d'Irtix es va delimitar aproximadament, amb una cadena (escassa) de llocs de guàrdia a ambdós costats.

La situació a les zones frontereres a mitjans del segle xix es descriu en un informe d'A. Abramof (ru; 1865). Tot i que la regió de Zaissan va ser reconeguda per ambdues parts com a part de l'Imperi Qing, havia estat utilitzada anualment per expedicions de pesca enviades per l’amfitrió cosac siberià. Les expedicions d'estiu van començar el 1803, i el 1822–25 el seu abast es va ampliar per tot el llac Zaissan i fins a la desembocadura del Black Irtix. A mitjans del segle xix, la presència dels Qing a l'Irtix superior es va limitar principalment a la visita anual del Qing amban des de Chuguchak a una de les estacions de pesca dels cosacs (Batavski Piket).[12]

La frontera entre els Imperis rus i Qing a la conca d'Irtix es va establir al llarg de la línia força semblant a la frontera moderna de la Xina amb Rússia i Kazakhstan per la Convenció de Pequín de 1860.[13] La línia fronterera real d'acord amb la convenció va ser traçada pel Protocol de Chuguchak (1864), deixant el llac Zaysan al costat rus.[14][15] La presència militar de l'Imperi Qing a la conca d'Irtix es va enfonsar durant la revolta de Dungan de 1862–77. Després de la caiguda de la rebel·lió i la reconquesta de Xinjiang per Zuo Zongtang, la frontera entre els Imperis rus i els Qing a la conca d'Irtix va ser encara més lleugerament reajustada, a favor de Rússia, pel Tractat de Sant Petersburg (1881).

Economia

modifica

A Kazakhstan i Rússia, els vaixells cisterna, de passatgers i de càrrega naveguen pel riu durant la temporada sense gel, entre abril i octubre. Omsk, seu de la seu de la companyia estatal de navegació del riu Irtix, funciona com el port fluvial més gran de Sibèria occidental.

A la secció del riu Kazakhstan hi ha actualment tres grans centrals hidroelèctriques, a saber, a Bukhtarma, Ust-Kamenogorsk i Shulbinsk. La resclosa més profunda del món, amb un desnivell de 42 m, permet que el trànsit fluvial passi per alt la presa d’Ust-Kamenogorsk.[16] Hi ha plans per a la construcció de diverses preses més.

 
Molls del riu Tobolsk el 1912

També s'han construït tres preses a la secció xinesa de l'Irtix: la presa de Keketuohai (可可托海) (47° 10′ 51″ N, 89° 42′ 35″ E / 47.18083°N,89.70972°E / 47.18083; 89.70972), la presa de Kalasuke (喀腊塑克) (47° 08′ 14″ N, 88° 53′ 15″ E / 47.13722°N,88.88750°E / 47.13722; 88.88750),[17][18] i el Projecte 635 Presa. També hi ha la presa de Burqin Chonghu'er i la presa de Burqin Shankou a l'afluent dret de l'Irtix, el riu Burqin i la presa de Jilebulake i la presa de Shankou del riu Haba.

Les propostes d'inversions del riu Nord, àmpliament discutides pels planificadors i científics de l'URSS als anys 60 i 70, enviarien part de l'aigua d'Irtix (i possiblement d'Ob) a les regions deficients d'aigua del Kazakhstan central i l'Uzbekistan. Algunes versions d'aquest projecte haurien vist la direcció del flux de l'Irtix invertida en la seva secció entre la desembocadura del Tobol (a Tobolsk) i la confluència de l'Irtix amb l'Ob a Khanty-Mansiysk, creant així un "Anti-Irtix". ".[19] Tot i que aquests gegantins esquemes de transferència entre conques no es van implementar, es va construir un canal més petit Irtix-Karaganda entre 1962 i 1974 per subministrar aigua a les estepes seques del Kazakhstan i a un dels principals centres industrials del país, Kharagandí. El 2002, es van construir canonades per subministrar aigua des del canal fins al riu Ixim i la capital del Kazakhstan, Nursultan.

A la Xina, el 1987 es va construir un canal curt (presa d'aigua a47° 26′ 31″ N, 87° 34′ 11″ E / 47.44194°N,87.56972°E / 47.44194; 87.56972) per desviar part de l'aigua d'Irtix cap al llac endorreic llac Ulungur, el nivell del qual havia anat baixant precipitadament a causa de l'augment de l'ús del regadiu del principal afluent del llac, el riu Urungu.[20] En els últims anys del segle XX i principis dels anys 2000, es va completar un projecte molt més important, el Canal Irtix–Karamay–Urümqi. L'augment de l'ús d'aigua a la Xina ha causat importants preocupacions entre els ecologistes kazakhs i russos.[21] Segons un informe publicat per investigadors pesquers del Kazakhstan el 2013, l'ús total d'aigua d'Irtix a la Xina és d'uns 3 km3 per any; com a resultat, només aproximadament 2/3 del que seria el cabal "natural" del riu (6 km3 de 9 km3) arriba a la frontera kazakh.[22]

Xarxa hidrogràfica de l'Irtix

modifica

El riu Irtix té moltíssims afluents, i els més importants són els que recull la taula següent:

El riu Irtix i els seus afluents (de més de 200 km i primaris destacats)
 
Ramal km[23]
(boca)
Nom del riu Nom (rus) Desembocadura Longitud (km) Conca (km²) Cabal (m³/s) Kazakhstan Subjectes federals russos Tram
D Riu Kaldzir - Irtych 120 3.090 20,1   Kazakhstan - Curs Superior
riu Ertis (Kazakhstan)
I Riu Kandisu - Llac Zaysan 180 3.500 3,75   Kazakhstan -
I Riu Kokpekty - Llac Zaysan 150 4.400 4,40   Kazakhstan -
D Riu Kurčum Курчум Irtych 140 6.140 58   Kazakhstan -
D Riu Narym Irtych 100   Kazakhstan -
D Riu Buchtarma Irtych 336 12.660 214   Kazakhstan -
D Riu Ulba Irtych 160 4.990 99   Kazakhstan -
D Riu Uba Уба Irtych 278 9.850 178   Kazakhstan -
I Riu Kyzylsu Irtych   Kazakhstan -
I Riu Čar Чар Irtych 250 14.000 4,82   Kazakhstan -
I Riu Chagan Шаган Irtych 295 25.400 1,02   Kazakhstan -
D 1.831 Riu Om Irtych 1.091 52.400 50 -   Rússia
  Rússia
Curs Medio
Riu Tartas Riu Om 566 16.200 21,2 -   Rússia
Riu Itcha Ича Riu Om 240 3.300 4,81 -   Rússia
D 1.470 Riu Tara Irtych 806 18.300 40,8 -   Rússia
  Rússia
D 1.374 Riu Uy Уй Irtych 387 26.700 24 -   Rússia
  Rússia
I 1.332 Riu Osha (Ocha) Оша Irtych 530 21.300 4,95 -   Rússia
D 1.288 Riu Shish (o Chich) Шиш Irtych 378 5.270 15,2 -   Rússia
D 1.174 Riu Tuy Туй Irtych 507 8.490 31,3 -   Rússia
I 1.016 Riu Ishim Irtych 2.450 177.000 56,3   Kazakhstan   Rússia
  Rússia
Riu Koluton Riu Ichim 200   Kazakhstan -
Riu Žabaj Riu Ichim 196   Kazakhstan -
Riu Terisakkan Riu Ichim 350   Kazakhstan -
Riu Akan-Burluk Riu Ichim 240   Kazakhstan -
Riu Iman-Burluk Riu Ichim 230   Kazakhstan -
Riu Bolchaya Tava Большая Тава Riu Ichim 180 2.740 6,23 -   Rússia
  Rússia
I 729 Riu Vagai Irtych 555 23.200 35 -   Rússia
I 643 Riu Tobol Irtych 1.591 426.000 805 -   Rússia
  Rússia
Curs Inferior
Riu Tavda[24] Тавда Riu Tobol 719 88.100 440 -   Rússia
  Rússia
Riu Pelym Пелым Riu Tavda 707 15.200 100 -   Rússia
Riu Lozva Лозьва Riu Tavda 637 17.800 70 -   Rússia
Riu Sosva Сосьва Riu Tavda 635 24.700 113 -   Rússia
Riu Lialia Ляля Riu Sosva 320 7.500 -   Rússia
Riu Lobva Лобва Riu Lialia 260 3.980 20,1 -   Rússia
Riu Tura Тура́ Riu Tobol 1.030 80.400 -   Rússia
  Rússia
Riu Pychna Пышма Riu Tura 603 19.700 34 -   Rússia
  Rússia
Riu Nitsa[25] Ница Riu Tura 262 22.600 -   Rússia
Riu Neiva Нейва Riu Nitsa 294 5.600 19 -   Rússia
Riu Rej Реж Riu Nitsa 219 4.400 11,9 -   Rússia
Riu Tagil Тагил Riu Tura 414 10.100 -   Rússia
Riu Salda Салда Riu Tura 182 3.670 13,4 -   Rússia
Riu Iset Исеть Riu Tobol 606 58.900 65,4 -   Rússia
  Rússia
  Rússia
Riu Miass Миасс Riu Iset 658 21.800 17 -   Rússia
  Rússia
  Rússia
Riu Tetcha Теча Riu Iset 240 715.000 6,63 -   Rússia
  Rússia
  Rússia
Riu Uy Уй Riu Tobol 462 34.400 13,6 -   Rússia
  Rússia
  Rússia
Riu Uvelka Увелька Riu Uy 260 4.700 4,3 -   Rússia
Riu Toguzak Тогузак Riu Uy 200 7.970 2,9   Kazakhstan   Rússia
Riu Ubagan Убаган Riu Tobol 376 50.700   Kazakhstan   Rússia
Riu Aïat Аять Riu Tobol 225 11.000 4,88   Kazakhstan   Rússia
Riu Kartaly-Aïat Карталы-Аят Riu Aïat 160 0,54 -   Rússia
Riu Kamistiaïat Карталы-Аят Riu Aïat 150 2.950 2,18   Kazakhstan   Rússia
D 422 Riu Turtas Туртас Irtych 241 12.100 39,9 -   Rússia
  Rússia
I Riu Noska Носка Irtych 374 8.500 16,5 -   Rússia
D 318 Riu Demianka Irtych 1.160 34.800 -   Rússia
  Rússia
Riu Keum Riu Demianka 354 3.630 -   Rússia
Riu Urna Riu Demianka 336 -   Rússia
  Rússia
Riu Imgyt Riu Demianka 304 5.980 -   Rússia
I 86 Riu Konda Irtych 1.097 72.800 230 -   Rússia
Riu Mulymya Мулымья Riu Konda 608 7.810 22,5 -   Rússia
Riu Bolshoy Tap Большой Тап Riu Konda 504 6.700 -   Rússia
Riu Kuma Кума Riu Konda 530 7.750 22,9 -   Rússia
Riu Yukonda Riu Konda 324 6.870 -   Rússia

Referències

modifica
  1. [1] Bitig Kz: ´“Name of the “Irtysh” river.´, 20 September 2020
  2. The Secret History of the Mongols
  3. «Иртыш». [Consulta: 2 juliol 2022].
  4. Abramof 1865, p. 65, and the map before p. 65.
  5. Jonathan Karem Skaff. Nicola Di Cosmo. Military Culture in Imperial China. Harvard University Press, 2009, p. 181–185. ISBN 978-0-674-03109-8. 
  6. James A. Millward. Eurasian Crossroads: A History of Xinjiang. Columbia University Press, 2007, p. 33. ISBN 978-0-231-13924-3. 
  7. Forsyth, James. Cambridge University Press. A History of the Peoples of Siberia: Russia's North Asian Colony 1581-1990. Cambridge University Press, 1994, p. 34. ISBN 9780521477710. 
  8. March, G. Patrick. «Eastern Destiny: Russia in Asia and the North Pacific» p. 31. ABC-CLIO, 1996.
  9. Forsyth 1994, pàg. 37,125–127
  10. Forsyth 1994
  11. 11,0 11,1 Abramof 1865
  12. Abramof 1865; see also the border shown on the map before p. 65.
  13. Articles 2 and 3 in the Russian text of the treaty
  14. (vegeu el mapa)
  15. «The Lost Frontier – Treaty Maps that Changed Qing's Northwestern Boundaries_The Changing Borders». npm.gov.tw. Arxivat de l'original el 2015-03-13. [Consulta: 1r juliol 2022].
  16. «Waterways World: Latest». Arxivat de l'original el 2011-07-26. [Consulta: 1r juliol 2022].
  17. «Xinjiang Kalasuke 140MW Hydroelectric Project».
  18. 考察调研组专家考察在建的喀腊塑克水利枢纽工程 (A group of experts visits the Kalasuke Dam), 2010-08-05
  19. Skornyakova, V. A.; Timasheva, =I. Ye. «The possible environmental impact of the anti-Irtix and problems of rational nature management». Soviet Geography, 21, 10, 1980, p. 638–644. DOI: 10.1080/00385417.1980.10640361.
  20. «An English translation of the original paper published in the Vestnik Moskovskogo Universiteta in 1979».
  21. KAZAKHSTAN: ENVIRONMENTALISTS SAY CHINA MISUSING CROSS-BORDER RIVERS Arxivat 2017-11-07 a Wayback Machine.. By Gulnoza Saidazimova, 7/16/2006.
  22. «projectes G global». Arxivat de l'original el 2013-09-25. [Consulta: 21 setembre 2013].
  23. «Река ИРТЫШ» (en rus). [Consulta: 28 maig 2020].
  24. El riu Tavda (719 km) tiene como una de sus fuentes al riu Sosva (635 km), alcanzando el sistema Tavda-Sosva los 1319 km.
  25. El riu Nitsa (262 km) tiene como una de sus fuentes el riu Neiva (294 km), alcanzando el sistema Nitsa-Neiva los 556 km.

Bibliografia

modifica
  1. «Great Soviet Encyclopedia». [Consulta: 1r juliol 2022].