Guillem III d'Urgell

comte de Forcalquer

Guillem d'Urgell o Guillem III (o V) de Forcalquer,[1][2] simplement Guillem III d'Urgell i Forcalquer (? — Avinyó, 1129) fou comte de Forcalquer el 1129.

Plantilla:Infotaula personaGuillem III d'Urgell
Biografia
Naixementsegle XI Modifica el valor a Wikidata
Mort1129 Modifica el valor a Wikidata
Avinyó (França) Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte de Forcalquer (1110–1129) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasal d'Urgell Modifica el valor a Wikidata
CònjugeGarsenda d'Albon Modifica el valor a Wikidata
FillsGuigó d'Urgell, Bertran I d'Urgell Modifica el valor a Wikidata
ParesErmengol IV d'Urgell Modifica el valor a Wikidata  i Adelaida de Forcalquer Modifica el valor a Wikidata
GermansErmengol V d'Urgell
Adelaida d'Urgell Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
el comtat de Forcalquer, entre el comtat i el marquesat de Provença

Biografia

modifica

El seu pare va morir el 28 de març de 1092, i el seu germanastre Ermengol V (d'un primer matrimoni del pare) va esdevenir comte d'Urgell, i la seva mare es va retirar a Provença amb el fill i es va instal·lar al seu castell de Forcalquer que posseïa com a franc alou. Posseïa també drets en el comtat de Provença en indivisió amb els seus cosins Bertran I de Tolosa i Trípoli i II de Provença (de la branca d'Avinyó) i Bertran II de Provença (de la branca d'Arle).

Bertran II era el darrer representant mascle de la casa comtal de Provença (Arle), i va morir el 1093; en els anys següent hi havia tres famílies posseint Provença en indivisió: la casa de Tolosa de Llenguadoc (amb Alfons Jordà, la de Barcelona (amb Ramon Berenguer III) i la d'Urgell (amb Adelaida i Guillem). Els conflictes d'interessos entre els comtes de Tolosa i de Barcelona van portar el 1125 a un repartiment de Provença entre el comtat de Tolosa (que va rebre l'anomenat "marquesat de Provença", al nord del riu Durance) i el comtat de Barcelona i dependències (que va obtenir el "comtat de Provença", al sud del Durance); en el repartiment fou exclosa la casa d'Urgell. Les tensions van reprendre ràpidament des de 1131 amb un nou participant, la casa dels Baus i van ser les causes de les guerres baussenques (1144- 1162).

Però l'absència del comte de Tolosa de les seves terres provençals (ocupat a la Croada) va permetre a Adelaida estendre's per les regions de Forcalquer i d'Avinyó i titular-se comtessa de Forcalquer. Adelaida va morir poc després, el 1129, i Guillem la va seguir al cap de poc a la tomba. Una vintena d'anys després, un altre repartiment definirà els límits entre el marquesat de Provença i el comtat de Forcalquer.

Es va casar amb Garsenda d'Albon[3] filla de Guigó III el Jove, comte d'Albon i Grenoble i delfí de Viena (1075-1133)[4] D'aquest matrimoni van néixer:

Orígens familiars

modifica

Era fill d'Ermengol IV d'Urgell, comte d'Urgell, i d'Adelaida de Provença, dita Adelaida de Forcalquer, primera comtessa de Forcalquer.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Ermengol I d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
8. Ermengol II d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Tedberga de Gavaldà
 
 
 
 
 
 
 
4. Ermengol III d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
9. Constança de Besalú
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Ermengol IV d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Bernat I de Foix
 
 
 
 
 
 
 
10. Bernat II de Bigorra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Garsenda de Bigorra
 
 
 
 
 
 
 
5. Clemència de Bigorra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
11. Clemència
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Guillem d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Guillem II de Provença-Arle
 
 
 
 
 
 
 
12. Folc Bertran de Provença
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Gerberga de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
6. Guillem Bertran de Provença
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
13. Hildegarda Eueza
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Adelaida de Forcalquer
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
7. Adelaida de Cavenez
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Referències

modifica
  1. No està clar que el III sigui adequat; tant si s'agafa per la branca d'Avinyó (on tenia els dominis) com per la branca d'Arle (de la que era descendent) li correspondria el IV, i fins i tot en el segon cas el V. El propi seria dir Guillem I de Forcalquer però el III li fou atribuït (no contemporàniament) pels historiadors i aquesta és la numeració que es conserva per criteris incerts o desconeguts.
  2. «Guillem III d'Urgell». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. probablement en els cinc últims anys de la seva vida, ja que els pares de la seva esposa Garsenda s'havien casat entre 1106 i 1110 i per tant la noia no tindria entorn als 15 anys fins vers el 1120/1125. L'aliança potser fou conclosa el 1126, a l'endemà del repartiment de 1125.
  4. El comtat d'Albon va esdevenir poc després el Delfinat Vienès. És segur que aquest matrimoni el va ajudar a reivindicar una part de Provença per formar el comtat de Forcalquer

Enllaços externs

modifica