Francesc de Remolins i Pardines

cardenal català

Francesc de Remolins i Pardines, de vegades anomenat com Francisco de Remolino[1] (Lleida, Principat de Catalunya, 1462 - Roma, Estats Pontificis, 5 de febrer de 1518) va ser cardenal i home d'estat catalanoaragonès.

Plantilla:Infotaula personaFrancesc de Remolins i Pardines

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1462 Modifica el valor a Wikidata
Lleida Modifica el valor a Wikidata
Mort5 febrer 1518 Modifica el valor a Wikidata (55/56 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Cardenal bisbe d'Albano
16 març 1517 – 5 febrer 1518
← Jaume Serra i CauNiccolò Fieschi →
Administrador apostòlic
8 agost 1515 – 10 desembre 1515
Administrador apostòlic
9 setembre 1513 – 5 febrer 1518
Administrador apostòlic
22 juny 1513 – 11 febrer 1517
Diòcesi: bisbat de Sarno
Administrador apostòlic
23 gener 1512 – 5 febrer 1518
Cardenal prevere San Marcello
27 octubre 1511 – 16 març 1517
← Pere Lluís de Borja-Llançol de RomaníGuillem Ramon de Vich i Vallterra →
Arxipreste de la Basílica de Santa Maria Major
4 octubre 1511 – 5 febrer 1518
← Pere Lluís de Borja-Llançol de RomaníRobert Guibé →
Abat Santa Maria de la Real
té el rol: abat comendatari
1505 – 1516
Bisbe de Fermo
1504 – 5 febrer 1518
← Pius IIIGiovanni Salviati →
Diòcesi: bisbat de Fermo
Administrador apostòlic
4 agost 1503 – 30 març 1506
Cardenal prevere Santi Giovanni e Paolo
12 juny 1503 – 6 juliol 1517
← Giovanni Battista OrsiniAdrià VI →
Cardenal
31 maig 1503 – 16 març 1517
Arquebisbe de Sorrento
3 març 1501 – 22 octubre 1512
← Menelao GennariGilberto Remolón →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Lleida
Universitat de Pisa
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Consagració1496
Proclamació cardenalícia31 de maig de 1503
per Alexandre VI
Participà en
31 octubre 1503conclave d'octubre de 1503
21 setembre 1503conclave de setembre de 1503 Modifica el valor a Wikidata

Va estudiar a les universitats de Lleida i Pisa i es doctorà in utroque iure, dret civil i canònic. El 1496 va ser nomenat bisbe auxiliar de Lleida. El 1498 va ser enviat a Florència per prendre part en el judici contra Girolamo Savonarola. La seva proximitat i bona relació amb el papa Alexandre VI el va portar a renunciar a la seu de Lleida i a establir la seva residència a la Santa Seu, on fou nomenat governador de Roma i arquebisbe de Sorrento. Al servei d'aquest papa va reprimir durament els rivals romans d'aquest, les famílies Colonna i Orsini.

El 31 de maig de 1503 va ser nomenat cardenal prevere del títol de Ss. Giovanni e Paolo,[2] i en aquesta condició va participar en els conclaves de 1503, en els que van ser elegits els papes Pius III i Juli II, respectivament.

Amb l'ascens de Juli II, a finals d'aquell any 1502 va fugir de Roma per temor a les possibles represàlies del nou papa contra els partidaris dels Borja, i es va refugiar a Nàpols. El mateix Juli II el va cridar de nou al seu costat, on va servir diversos anys. El 1504 rebé els càrrecs de bisbe de Terni i de Fermo.[3]

El 1511 obtingué el títol cardenalici de S. Marcello tot retenint in commendam el que ja tenia, i fou nomenat arxipreste de la basílica de Santa Maria Major. Aquell mateix any es traslladà a Nàpols, on va oficiar com a lloctinent del virrei Ramon Folc de Cardona-Anglesola. Les freqüents absències d'aquest en la seva condició de cap de la Lliga Santa (1511) durant les guerres italianes, van portar que en la pràctica el govern del regne recaigués sobre Remolins,[1] des del 2 de novembre de 1511 al 3 de maig de 1512 i del 27 de maig del mateix any al 23 de febrer de 1513.[4]

El 1512 va renunciar a l'arquebisbat de Sorrento en favor del seu germà Gisbert, i rebé el càrrec d'administrador apostòlic de l'arquebisbat de Palerm i dels bisbats de Sarno i de Galipoli. Va participar en el conclave de 1513, en el qual va ser elegit Lleó X. També prengué part en el Concili del Laterà V i en el procés de 1517 contra els cardenals Petrucci i Sauli, acusats de conspirar contra el papa[5] i en l'organització de la guerra contra els turcs.[2] Aquell mateix anys ingressà en l'ordre dels cardenals-bisbes amb el títol de la seu suburbicària d'Albano.

Va morir a Roma el 5 de febrer de 1518 i va ser enterrat a la basílica de Santa Maria sopra Minerva. Va deixar escrita una obra jurídica titulada Decisions.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Virreis de Nàpols, de José Raneo amb anotacions d'Eustaquio Fernández Navarrete, pàg. 50-64, inclòs a la "Col·lecció de documents inèdits per a la història d'Espanya", vol. XXIII
  2. 2,0 2,1 Salvador Miranda: The Cardinals of the Holy Roman Church Arxivat 2008-10-11 a Wayback Machine..
  3. Giga-Catholic Information.
  4. Fèlix Torres i Amat de Palou, Memòries per ajudar a formar un diccionari crític dels escriptors catalans... (1836), pag. 532.
  5. Ludwig von Pastor: Història dels Papes Arxivat 2009-02-28 a Wayback Machine.

Enllaços externs

modifica