Fine Gael (en irlandès, família o tribu dels irlandesos) és un partit polític irlandès d'ideologia demòcrata-cristiana.

Infotaula d'organitzacióFine Gael
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtFG Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaDemocràcia cristiana, Conservadorisme
Alineació políticacentredreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació3 de setembre de 1933 (1933-09-03)
FundadorWilliam T. Cosgrave, Frank MacDermot i Eoin O'Duffy Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre dePartit Popular Europeu Modifica el valor a Wikidata
Membres21.000 (2016) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
PresidènciaMartin Heydon
Leo Varadkar (2017–) Modifica el valor a Wikidata
Persona rellevantEnda Kenny, TD
Afiliació internacionalInternacional Demòcrata de Centre
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webfinegael.ie

X: FineGael Flickr: fine_gael Modifica el valor a Wikidata

Fou fundat el 3 de setembre del 1933 de la fusió del Cumann na nGaedhael, de l'Associació de Camarades de l'Exèrcit i del Partit Nacional de Centre.

El seu naixement és fruit de les disputes en el si del Sinn Féin durant les negociacions per trobar una solució pacífica després de la Guerra d'Independència amb el Regne Unit. A més, aquest fet originà la sortida del sector republicà i més nacionalista del Sinn Féin i la creació del Fianna Fáil.

Mícheál Ó Coileáin (o Michael Collins) fou un dels negociadors de la pau, la qual conclogué amb el Tractat Angloirlandès que establí la secessió de la major part d'Irlanda, menys l'Ulster que es reservava el dret de continuar pertanyent a la Gran Bretanya.

A diferència d'aquest, el Fine Gael representa avui la defensa acèrrima de la integració europea i d'un nacionalisme irlandès moderat, sempre oposat al republicanisme violent. És membre de ple dret del Partit Popular Europeu i des de 2009 té 4 eurodiputats al Parlament d'Estrasburg.

Per primera vegada a la història a les eleccions al Dáil Éireann de 2011 el Fine Gael guanyà les eleccions generals amb més del 36% dels vots i 70 diputats dels 166, després de l'aclaparador daltabaix de l'imperant Fianna Fáil. Després de la retirada d'Enda Kenny, que va governar des de 2011, Leo Varadkar va ser elegit líder del partit el 2 de juny del 2017 i 14 de juny va esdevenir Taoiseach (primer ministre), fins que a les eleccions de 2020 cap partit va obtenir la majoria, i el Fine Gael i el Fianna Fáil van governar en coalició encapçalada per Micheál Martin del Fianna Fáil: Varadkar va recuperar la seva posició com a Taoiseach el desembre de 2022.[1]

Els secretaris del partit han estat:

Resultats electorals

modifica

Dáil Éireann

modifica
Any Líder Vots 1a pref. % Escons ± Govern
1937 W. T. Cosgrave 461,171 34.8 (#2)
48 / 138
  11 Oposició
1938 428,633 33.3 (#2)
45 / 138
  3 Oposició
1943 307,490 23.1 (#2)
32 / 138
  12 Oposició
1944 Richard Mulcahy 249,329 20.5 (#2)
30 / 138
  2 Oposició
1948 262,393 19.8 (#2)
31 / 147
  1 Minoria FG–LPCnPCnTNLP
1951 349,922 27.2 (#2)
40 / 147
  9 Oposició
1954 427,031 32.0 (#2)
50 / 147
  10 FG–LPCnT
1957 326,699 26.6 (#2)
40 / 147
  10 Oposició
1961 James Dillon 374,099 32.0 (#2)
47 / 144
  7 Oposició
1965 427,081 34.1 (#2)
47 / 144
= Oposició
1969 Liam Cosgrave 449,749 34.1 (#2)
50 / 144
  3 Oposició
1973 473,781 35.1 (#2)
54 / 144
  4 FG–LP
1977 488,767 30.5 (#2)
43 / 148
  11 Oposició
1981 Garret FitzGerald 626,376 36.5 (#2)
65 / 166
  22 Minoria FG–LP
1982 (I) 621,088 37.3 (#2)
63 / 166
  2 Oposició
1982 (II) 662,284 39.2 (#2)
70 / 166
  7 FG-LP
1987 481,127 27.1 (#2)
51 / 166
  19 Oposició
1989 Alan Dukes 485,307 29.3 (#2)
55 / 166
  4 Oposició
1992 John Bruton 422,106 24.5 (#2)
45 / 166
  10 Oposició (1992–94)
FG–LPDL (1994–97)
1997 499,936 27.9 (#2)
54 / 166
  9 Oposició
2002 Michael Noonan 417,619 22.5 (#2)
31 / 166
  23 Oposició
2007 Enda Kenny 564,428 27.3 (#2)
51 / 166
  20 Oposició
2011 801,628 36.1 (#1)
76 / 166
  25 FG–LP
2016 544,410 25.5 (#1)
50 / 158
  26 Minoria
2020 Leo Varadkar 455,568 20.9 (#3)
35 / 160
  15 FF–FG–GP
2024 Simon Harris 458,134 20.8 (#2)
38 / 174
  3 Per determinar

Presidencials

modifica
Any Candidat Vots de 1a pref. % +/– Pos.
1938 Suport a Douglas Hyde
1945 Seán Mac Eoin 335,539 30.9% 2n
1959 417,536 43.7% 2n
1966 Tom O'Higgins 548,144 49.5%   5.8 2n
1973 587,771 48%   1.5 2n
1974 Suport a Cearbhall Ó Dálaigh
1990 Austin Currie 267,902 17% 3r
1997 Mary Banotti 372,002 29.3%   12.3 2n
2004 Suport a Mary McAleese
2011 Gay Mitchell 113,321 6.4% 4t
2018 Suport a Michael D Higgins

Parlament Europeu

modifica
Any Líder Vots 1a pref. % Escons +/− Grup PE
1979 Garret FitzGerald 464,451 33.13 (#2)
4 / 15
Nou EPP
1984 361,034 32.22 (#2)
6 / 15
  2
1989 Alan Dukes 353,094 21.63 (#2)
4 / 15
  2
1994 John Bruton 276,095 24.27 (#2)
4 / 15
=
1999 342,171 24.59 (#2)
4 / 15
= EPP-ED
2004 Enda Kenny 494,412 27.76 (#1)
5 / 13
  1 EPP
2009 532,889 29.13 (#1)
4 / 12
  1
2014 369,120 22.28 (#2)
4 / 11
=
2019 Leo Varadkar 496,459 29.59 (#1)
5 / 13
  1
2024 Simon Harris 362,766 20.79 (#1)
4 / 14
  1

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «Irish Prime Minister Leo Varadkar announces surprise resignation» (en anglès). CNN, 20-03-2024. [Consulta: 20 març 2024].
  2. Vicenç Pagès. «El democristià Simon Harris, nou primer ministre d'Irlanda amb els vots en contra del Sinn Féin». El Nacional, 09-04-2024. [Consulta: 10 abril 2024].

Enllaços externs

modifica