Fafá de Belém
Fafá de Belém, nom artístic de Maria de Fátima Palha de Figueiredo (Belém, Pará; 9 d'agost de 1956), és una cantant brasilera considerada una de les grans veus femenines de la Música Popular Brasileira.[1] La seva veu de mezzosoprano ronca és coneguda pel seu ampli ventall emocional, des de balades tendres fins a cançons d'amor sensuals, passant per fados portuguesos fins a sambas i lambades enèrgiques.[2]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (pt) Maria de Fátima Palha de Figueiredo  9 agost 1956 (68 anys)Belém (Brasil) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | cantant, actriu, actriu de televisió | ||
| Activitat | 1973 - | ||
| Gènere | Música Popular Brasileira | ||
| Veu | Mezzosoprano | ||
| Instrument | Veu | ||
| Premis | |||
| |||
| Lloc web | fafadebelem.com.br | ||
           
 | |||
Biografia
modificaNascuda el 1956 a Belém, va fer el seu debut artístic l'any 1973 a la capital paraense. L'any següent va fer espectacles amb Zé Rodrix a Rio de Janeiro i amb Sérgio Ricardo a Belém i Salvador. El mateix any va aparèixer en les llistes d'èxits amb la cançó Filho da Bahia, que va formar part de la banda sonora de la reeixida telenovel·la de TV Globo Gabriela.[2]
El 1976 Fafá de Belém va gravar el seu primer LP; Tamba Tajá, que va rebre els elogis de la crítica.[1] En aquells primers anys de carrera, l'artista era tinguda com un símbol sexual al Brasil, gràcies a les fotos que emprava en les portades dels seus àlbums.[3][4]
El 1984 esdevingué la musa del moviment a favor de les eleccions lliures al Brasil, després de cantar Menestrel das Alagoas, escrita per Milton Nascimento i Fernando Brant, davant d'un milió de persones a Rio de Janeiro.[5] També acostumava a cantar l'himne nacional en les manifestacions i fer volar un colom blanc, fets que la van dur a ser advertida pel règim militar.[6] El 1993 el seu àlbum Meu Fado va ser platí a Portugal, país on és molt popular.[7] Sense ser compositora, va trobar el seu espai enregistrat versions memorables dels més grans autors brasilers, en particular el seu CD Tanto Mar (2004), format íntegrament per temes de Chico Buarque. El llançament de 2005 de Fafa Novo Millennium, una recopilació d'èxits amb algun material nou, va vendre 500.000 còpies en el seu primer mes a les botigues.[8]
L'any 2015 va celebrar el seu 40è aniversari de carrera amb el llançament de Do tamanho certo para o meu sorriso, el primer àlbum després de deu anys sense entrar a l'estudi de gravació. En aquest disc va retre homenatge al brega, —estil musical molt arrelat al Pará—, reunint cançons clàssiques i algunes inèdites, com el tema Asfalto Amarelo.[9] El seu àlbum Humana va ser considerat un dels 25 millors àlbums brasilers del primer semestre de 2019 per l'Associació Paulista de Critics d'Art.[10][11]
Discografia
modifica
|
|
|
Actuació
modificaAl llarg de la seva carrera, ha tingut papers en teatre musical, cinema i sèries de televisió. Aquests són els més destacats:
| Any | Títol | Personatge |
|---|---|---|
| 2003 | Garotas do ABC | Solange |
| 2014 | Ruas Rivais | Madame FáFá |
| Encantados | ||
| 2020 | De Perto Ela Não É Normal | Ela mesma |
| Música para Morrer de Amor | Cantora do karaokê | |
| 2021 | Pai em Dobro | Mãe Lua |
| Any | Títol | Personatge |
|---|---|---|
| 2007 | Caminhos do Coração | Ana Gabriela dos Santos Luz |
| 2008 | Os Mutantes: Caminhos do Coração | |
| 2017 | A Força do Querer | Almerinda dos Anjos / Mere Star |
| 2018 | O Outro Lado do Paraíso | Ela mesma |
| Vai que Cola | Gigi | |
| 2019 | Férias em Família | Jacinta |
| 2022 | Independências | Madame Corneta |
| 2023 | Travessia | Ela mesma |
| Any | Títol | Personatge |
|---|---|---|
| 1973 | Tem Muita Goma no Meu Tacacá | |
| 1974 | Os Sete Gatinhos | Silene |
| 2011 | Paixão de Cristo de Nova Jerusalém | Maria |
Guardons
modifica
Va rebre del govern portuguès la medalla de l'Orde de l'Infant Dom Henrique (2003)[1] i del govern del Brasil, la medalla de l'Orde del Mèrit Cultural.[12]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Fafá de Belém» (en portuguès brasiler). Dicionário Cravo Albin Da Música Popular Brasileira. Arxivat de l'original el 2023-04-25. [Consulta: 25 abril 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Rocha, Tatiana. «Fafá de Belém» (en portuguès brasiler). MPBnet. Arxivat de l'original el 2023-04-25. [Consulta: 25 abril 2023].
- ↑ «Fafá de Belém é a campeã do decote em capas de disco; veja quem mais abusa das curvas» (en portuguès brasiler). R7, 15-10-2015. Arxivat de l'original el 2024-04-02. [Consulta: 2 abril 2024].
- ↑ Brandão, Felipe. «“Acho engraçado”, diz Fafá de Belém sobre ter se tornado símbolo sexual» (en portuguès brasiler). Observatório da TV. UOL, 14-04-2023. Arxivat de l'original el 2024-04-02. [Consulta: 2 abril 2024].
- ↑ Pilagallo, Oscar. «Veja a cronologia da campanha das Diretas Já, que teve início há 40 anos» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo. UOL, 25-02-2023. Arxivat de l'original el 2023-02-25. [Consulta: 2 abril 2024].
- ↑ «Artistas discutem seu papel em um movimento marcado pela fragmentação» (en portuguès brasiler). GZH. RBS, 21-06-2013. Arxivat de l'original el 2023-04-26. [Consulta: 2 abril 2024].
- ↑ Lopes, Igor. «Fafá de Belém “vermelhou” ao receber medalha do Turismo de Portugal» (en portuguès). Mundo Lusiada, 08-11-2011. Arxivat de l'original el 2023-05-10. [Consulta: 2 abril 2024].
- ↑ Lins Soares, Augusto. «Fafá de Belém: “Me envolvo com tudo. Sou dessas!”» (en portuguès brasiler). Casa Vogue. Grupo Globo, 26-03-2016. Arxivat de l'original el 2023-04-26. [Consulta: 2 abril 2024].
- ↑ Ferreira, Mauro. «Fafá lança o segundo DVD da carreira com gravação de belo show de 2015» (en portuguès brasiler). G1. Grupo Globo, 25-03-2017. Arxivat de l'original el 2023-04-27. [Consulta: 27 abril 2023].
- ↑ Antunes, Pedro. «Os 25 melhores discos de 2019 até agora, segundo a APCA [LISTA]» (en portuguès brasiler). Rolling Stone Brasil. Grupo Perfil, 16-08-2019. Arxivat de l'original el 2024-03-31. [Consulta: 2 gener 2021].
- ↑ Ferreira, Mauro. «Fafá de Belém se eleva em álbum invernal ao fazer desabar o castelo de cartas e músicas marcadas» (en portuguès brasiler). G1. Grupo Globo, 05-04-2019. Arxivat de l'original el 2023-04-27. [Consulta: 27 abril 2023].
- ↑ «Presidenta Dilma Rousseff entrega a insígnia da Ordem para Fafá de Belém durante cerimônia de entrega da Ordem do Mérito Cultural 2012. Brasília - DF» (en portuguès brasiler). Presidència del Brasil, 05-11-2012. Arxivat de l'original el 2024-04-02. [Consulta: 2 abril 2024].
Bibliografia complementària
modifica- Costa da Silva, Edilson Mateus «Tamba-tajá: regionalismo amazônico em Fafá de Belém». Artcultura: Revista de História, Cultura e Arte, 18, 32, 2016, pàg. 113–130. ISSN: 2178-3845.
Enllaços externs
modifica
- Pàgina web oficial
- «Imagens da cantora Fafá de Belém» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo. UOL, 21-05-2013. Arxivat de l'original el 26 April 2023.
- Millarch, Aramis «Fafá, o canto afinal (depois da política)» (en portuguès brasiler). Estado do Paraná, 14-09-1986. Arxivat de l'original el 2021-06-24.