Ermengol III d'Urgell
Ermengol III d'Urgell, anomenat Ermengol III el de Barbastre (La Seu d'Urgell, 1032 — Barbastre, 17 d'abril de 1066), fou comte d'Urgell (1038 - 1066).
Biografia | |
---|---|
Naixement | juny 1032 (Gregorià) Ponts (Noguera) |
Mort | 1065 (Gregorià) (32/33 anys) Barbastre (província d'Osca) |
Causa de mort | mort en combat |
Comte d'Urgell | |
1038 (Gregorià) – 1066 (Gregorià) ← Ermengol II d'Urgell – Ermengol IV d'Urgell → | |
Activitat | |
Ocupació | feudatari |
Família | |
Família | Casal d'Urgell |
Cònjuge | Sança d'Aragó (1065–) Clemència de Bigorra (1055–1063), mort del cònjuge Adelaida de Besalú (1050–1055), mort del cònjuge |
Fills | Ermengol IV d'Urgell () Adelaida de Besalú Isabel d'Urgell () Adelaida de Besalú Berenguer d'Urgell () Clemència de Bigorra Guillem d'Urgell () Clemència de Bigorra Ramon d'Urgell () Clemència de Bigorra Sança d'Urgell () Clemència de Bigorra |
Pares | Ermengol II d'Urgell i Constança de Besalú |
Família
modificaSunyer I de Barcelona | ||||||||||||||||
Borrell II | ||||||||||||||||
Riquilda de Tolosa | ||||||||||||||||
Ermengol I d'Urgell | ||||||||||||||||
Ramon III de Tolosa | ||||||||||||||||
Letgarda de Tolosa | ||||||||||||||||
Garsinda de Roergue | ||||||||||||||||
Ermengol II d'Urgell | ||||||||||||||||
Ermengol III d'Urgell | ||||||||||||||||
Constança de Besalú | ||||||||||||||||
Fou fill d'Ermengol II d'Urgell i la seva muller Constança de Besalú, i succeí el seu pare al comtat d'Urgell a la seva mort el 1038.
Es casà en primeres núpcies, vers el 1050 amb Adelaida de Besalú, filla de Guillem I de Besalú i tia seva.
- Ermengol IV d'Urgell (1056 - 1092), comte d'Urgell
- Isabel d'Urgell (?-v1071), casada vers el 1065 amb Sanç I d'Aragó i Pamplona i el 1071 amb Guillem I de Cerdanya
Es casà en segones núpcies, vers el 1055, amb Clemència de Bigorra, filla de Bernat II de Bigorra. Tingueren tres fills:
- Berenguer
- Guillem
- Ramon
Es casà en terceres núpcies, vers el 1065, amb Sança d'Aragó, filla de Ramir I d'Aragó i d'Ermessenda de Bigorra. D'aquesta unió en nasqué una filla:
- Sança d'Urgell, casada amb Hug II d'Empúries
Biografia
modificaA la mort del seu pare, Ermengol III només tenia cinc anys. La seva mare, la comtessa Constança de Besalú va assumir la regència del territori i la criança del seu fill instal·lada i retirada en un lloc molt segur del comtat per mantenir la seguretat del nou comte.[1] Durant la seva minoria, Ermengol va assistir a la consagració de la catedral de la Seu d'Urgell, amb la seva mare, que va presidir l'acte, i els bisbes d'Urgell, Barcelona, Roda i Elna.[2]
Va ser un fidel aliat del seu cosí Ramon Berenguer I de Barcelona. Amb ell va compartir el procés d'erosió que va patir l'autoritat comtal davant del poder creixent dels comdors o principals senyors del comtat. Pel seu compromís amb el comte barceloní, ambdós senyors es van repartir les conquestes comunes. Així, Ermengol III va ocupar les poblacions de Camarasa i Cubells, que van prendre a l'emir Yússuf de Làrida l'any 1050.[3] En 1058 va signar amb Ramon Berenguer I de Barcelona un acord per atacar l'emirat de Saraqusta, en virtut del qual va conquerir Pilzà i Estanya amb Arnau Mir de Tost.[4]
Després de casar-se amb Sança d'Aragó, Ermengol va col·laborar amb el seu cunyat Sanç Ramires en la presa de Barbastre el 1064,[5] de la qual va rebre la senyoria. Va morir defensant-la dels atacs musulmans el 17 d'abril de 1066.[6] La seva mort va provocar una nova minoria al comtat d'Urgell. Sança d'Aragó fou la que s'encarregà de la regència en favor d'Ermengol IV.[3]
Títols i successors
modifica
Ermengol III d'Urgell Naixement: 1032 Mort: Barbastre, 1066
| ||
Títols | ||
---|---|---|
Precedit per: Ermengol II (pare) |
Comte d'Urgell (Llista de comtes d'Urgell) (1038-1066) |
Succeït per: Ermengol IV (fill) |
Referències
modifica- ↑ Monfar i Bofarull, 1853, p. 322.
- ↑ Monfar i Bofarull, 1853, p. 323.
- ↑ 3,0 3,1 Mestre i Campi, 1998, p. 395.
- ↑ Mora Giné, Xavier. Un poble del comtat d'Urgell: Alberola. Universitat de Lleida, p. 26. ISBN 8484093417.
- ↑ «Arnau Mir de Tost, el Cid de les terres de Lleida». Jaume Fernández. [Consulta: 9 gener 2015].
- ↑ Gestes dels Comtes de Barcelona i Reis d'Aragó. Universitat de València, 2011, p. XIII.3. ISBN 8437087163.
Bibliografia
modifica- Mestre i Campi, Jesús (Dir.). Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1998, p. 395, entrada: «Ermengol III d'Urgell». ISBN 84-297-3521-6.
- Monfar, Diego; Bofarull, Pròsper de. Historia de los Condes de Urgel (en castellà). Tom I. Barcelona: Establiment litográfico y tipográfico de D. José Eusebio Monfort, 1853.