Bryan Adams
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Bryan Guy Adams (Kingston, Ontario, Canadà, 5 de novembre de 1959) és un cantautor i fotògraf canadenc.
Biografia
modificaQuan va fer 10 anys un oncle li va regalar la seva primera guitarra i des d'aleshores va començar a mostrar interès per la música, cosa que, com era el cas de molts altres artistes, no aprovava el seu pare, que era diplomàtic. Al cap de poc temps els seus pares es van divorciar i el petit futur cantant se'n va anar a viure amb la seva mare i germà a la ciutat de Vancouver. Als 15 anys Bryan va deixar l'escola i va començar a estudiar piano.
El 1979 Bryan va realitzar la seva primera aportació musical als gèneres que aleshores eren molt exigents, i junt amb Jim Vallace, a qui havia conegut dos anys abans, van rebre la seva primera oferta de la companyia A&M i van gravar Let Me Take you Dancing, el que va seguir, el seu primer disc, Bryan Adams, gravat el 1980. Gràcies a aquest primer disc i al segon You Want It You Got It que es va publicar el 1981 (discs de poc èxit), Bryan Adams va conèixer Keith Scott (encara guitarrista del grup), Mickey Curry (actual bateria), Tommy Mandel (pianista) i Dave Taylor (baixista) amb qui va gravar Cuts Like A Knife el 1983, el seu primer gran èxit, tot gràcies a cançons com "Cuts Like A Knife", "Straight From The Heart", "This Time" y "I'm Ready".
Amb tot i això, el 1984 va ser el millor any de Bryan, ja que el llançament del seu àlbum "Reckless" va obtenir molts reconeixements (exemple d'això, els premis juno). Memorables cançons com "Heaven", "Summer Of '69", "Run To You", "It's Only Love" (duo amb Tina Turner), i el llegendari Hard - Rock N' Roll, "Kids Wanna Rock", formen part d'aquesta completíssima recopilació d'èxits que, malgrat els any passats, són encara delícies de la vella guàrdia del rock i reptes a conèixer per la societat actual, especialment la joventut.
El 1987 es llença el menys reeixit, si el comparem amb la seva anterior feina discogràfica, "Into The Fire", el cinquè àlbum de Bryan.
El 1988, a Bèlgica, va realitzar el que considera el seu concert més prodigiós, es tracta del "Live!Live!Live!", en què hi van assistir més de 50.000 persones. En aquest, Bryan presenta un recordatori dels seus èxits més clàssics, així com majestuositats del "Reckless". Aquest concert es pot adquirir en CD, ja que forma part de la seva discografia.
Passats els anys 80, Bryan torna de nou el 1991 amb el seu nou àlbum d'estudi, "Waking Up The Neighbours", els seus èxits més importants són Everithing I Do (I Do It For You)" (banda sonora de la pel·lícula Robin Hood: Príncep dels lladres), "Thought I'd Died And Gone To Heaven", "Can't Stop This Thing We Started", "Do I Have To Say The Words?" i "Don't Drop That Bomb On Me" (Cançó catalogada entre les "peace songs", degut al seu fort però realista contingut). L'àlbum, tot i el gran èxit entre el públic, ja que era innovador, va tenir repercussions negatives, ja que Bryan havia canviat completament el seu gènere, passant d'un soft rock i la balada comú al metal clàssic i a una balada una mica "pesada" (el tema del canvi de gènere, dins el mateix context anglès rocker, és típic en la música de Bryan). Un exemple són les dues primeres cançons esmentades: "Thought I'd Died And Gone To Heaven" i "Everything I Do (I Do It For You)". Tot i la crítica, van tenir una bona acollida entre el públic llatino-americà.
El 1993, el seu àlbum recopilatori "So Far So Good" es llençava amb els seus temes més populars i coneguts, així com una nova cançó, "Please Forgive Me", aquesta cançó fa de l'àlbum tot un clàssic. També el 1993 Bryan intervé amb un duo, aquesta vegada amb Barbara Streisand, i donen com a resultat la melancòlica cançó "I Finally Found Someone".
El 1994, va formar part dels seus èxits. Juntament amb Sting i Rod Stewart, Bryan va formar un trio inoblidable. El resultat d'aquests treballs és la cançó "All For Love".
El 1995 també va venir amb gran sorpresa per als que esperaven una cançó de Bryan, amb la cançó "Have You Ever Really Loved A Woman?", una versió balada-flamenc en què s'incloïa la participació del recordat guitarrista espanyol Paco de Lucía. La cançó va formar part de la banda sonora de la pel·lícula "Don Juan de Marco".
"18 til I Die", el novè àlbum d'estudi, és llençat, i cançons com "Let's Make A Night To Remember", "The Only Thing That Looks Good On Me Is You", "18 Til I Die", i "Star" obtenen l'èxit massiu (l'última cançó forma part de la banda sonora de la pel·lícula "Jack"). En certes versions especials de l'àlbum es pot adquirir la cançó homenatge a Elvis, anomenada "Hey Elvis".
El 1997, i ja observant la gran acollida que el públic dona a la música de Bryan, en especial a la dècada dels 80, la cadena televisiva de MTV decideix donar-li l'oportunitat que gravi el seu propi "MTV Unplugged" (àlbum que per a tot artista representa un repte, ja que en ell no només es graven les famoses versions de guitarres elèctriques i percussió senzilla, sinó que a més es representa un llegat de musicalitat, gallardó, i respecte per tants anys de feina). L'àlbum recopila un concert senzill de clàssics, senzill tant per la seva rítmica acústica, com per la seva percussió, i es llencen al mercat dos cançons noves, "Back To You" i "When You Love Someone", a més d'incloure un "Blues Jam".
El 1998 llença "On a Day Like Today" i " The Best of Me ", el 2002 va publicar "Spirit: Stallion".
"Room Service" es va publicar el 20 de setembre de 2004 al Canadà i Europa; "Open Road" va ser el seu primer single. "Anthology" és un altre disc llençat el 2005 i que és una col·lecció de 25 anys de música.
El 29 de gener de 2005, s'apunta al concert benèfic CBC de Toronto per les víctimes del tsunami del 2004.
El 25 de maig de 2005, ell i el seu cosí Johhny Armitage van donar 1,3 milions de lliures guanyats al Rock by the River a l'Hospital Royal Mardsen de Londres.
El 15 de novembre de 2005 va donar 1,5 milions de lliures a la campanya "Reach Out to Asia" per ajudar a reconstruir una escola a Tailàndia i crear un centre d'esports a Sri Lanka, tots dos van quedar destruïts pel tsunami.
El 29 de gener de 2006 va ser el primer artista a tocar a Karachi, Pakistan, en un concert benèfic per aconseguir diners perquè els nens poc privilegiats poguessin anar a l'escola; alguns diners també van ser donats a les víctimes del tsunami.
Discografia
modificaÀlbums d'estudi
- Bryan Adams (1980)
- You Want It You Got It (1981)
- Cuts Like A Knife (1983)
- Reckless (1984)
- Into The Fire (1987)
- Live! Live! Live! (1989)
- Waking Up The Neighbours (1991)
- 18 Til I Die (1996)
- On A Day Like Today (1998)
- Room Service (2004)
- 11 (2008)
- Tracks Of My Years (2014)
- Reckless 30 aniversario (2014)
- Get Up (2015)
- Shine a Light (2019)
- Pretty Woman - The Musical (2022)
- So Happy It Hurts (2022)
- Classic (2022)
Àlbums en directe
- Live! Live! Live! (1988)
- MTV Unplugged (1997)
- Live At The Budokan (2003)
- Live In Lisbon (2005)
- Bare Bones (2010)
Àlbums recopilatoris
- Hits On Fire (1988)
- So Far So Good (1993)
- The Best Of Me (1999)
- Anthology (2005)
- Bryan Adams ICON CD (2010)
Àlbums de B.S.O
Senzills (Incomplet)
modifica- Thought I'd Died And Gone To Heaven (1992).
- Please Forgive Me (1993).
- Have You Ever Really Loved A Woman (1995).
- The Only Thing That Looks Good On Me Is You (1996).
- Let's Make A Night To Remember Orange Version (1996).
- Let's Make A Night To Remember Blue Version (1996).
- 18 Til I Die (1997).
- Back To You (1997).
- I'm Ready Color Version (1998).
- I'm Ready Blue Version (1998).
- On A Day Like Today (1998).
- When You're Gone Red Version (1998).
- When You're Gone Green Version (1998).
- Cloud#9 Grey Version (1999).
- Cloud#9 Blue Version (1999).
- The Best Of Me (1999).
- Here I Am (2002).
- Open Road (2004).
- Flying (2004).
- Room Service (2004).
- This Side Of Paradise (2005).
Videografia
modificaPel·lícules
modificaA Bryan Adams se l'ha vist a pel·lícules com: