Barça d'Helenio Herrera
Es coneix amb el nom del Barça d'Helenio Herrera o el Barça d'HH (com era conegut també Herrera) a l'equip de futbol del FC Barcelona que fou entrenat per Helenio Herrera durant el període 1958-1960.
Resultats
modifica
El 22 d'abril de 1958 fou presentat com a nou entrenador del FC Barcelona l'argentí Helenio Herrera. La seva arribada fou una revolució a l'hora d'entendre el futbol. Era un entrenador de forta personalitat. Molt recordades són algunes frases seves com guanyarem sense baixar de l'autocar o amb deu homes es juga millor que amb onze.[1]
Herrera aconseguí confeccionar un potent equip que combinava jugadors fets a casa com Gensana, Gràcia, Vergés, Tejada, Olivella o Segarra, amb jugadors forans. D'aquests, els també hongaresos Sandor Kocsis i Zoltan Czibor s'afegiren a Kubala. A més s'incorporaren a l'equip els sud-americans Eulogio Martínez, Ramón Villaverde i Evaristo de Macedo.[1]
Pocs dies després del fitxatge d'Helenio Herrera l'equip jugà el partit de tornada de la final de la primera Copa de Fires (després de dos anys i mig de competició) i s'imposà a la selecció de Londres per un clar 6-0. La següent temporada el Barça guanyà la lliga espanyola marcant un total de 96 gols en 30 partits, i a més guanyà la Copa en vèncer el Granada CF a la final per un contundent 4 a 1 amb gols d'Eulogio Martínez, Kocsis (2) i Tejada.[2] Aquesta temporada es començà a disputar la segona edició de la Copa de Fires. El club vencé en els tres partits disputats, destacant un contundent 4 a 0 assolit enfront l'Inter de Milà.
La temporada 1959-1960, el Barça tornà a guanyar la Lliga, però aquest cop amb una pugna apassionant contra el Reial Madrid quedant tots dos clubs empatats a punts i guanyant en Barça per gol average. A la Copa fou eliminat per l'Athletic Club a quarts de final.[3]
Pel que fa a les competicions europees el club participà tant a la Copa de Fires com a la Copa d'Europa. A la Copa de Fires es proclamà de nou campió en vèncer el Birmingham City FC a la final. A la Copa d'Europa hi debutà el 3 de setembre del 1959. Superà tres rondes, amb resultats històrics com un 0-2 i 5-1 a l'AC Milan i un 2-5 i 4-0 al Wolverhampton Wanderers, però fou eliminat a semifinals pel Reial Madrid.
La forta personalitat d'Herrera, i un enfrontament seu amb Ladislau Kubala, l'estrella de l'equip, forçaren la seva sortida del club. Amb ell marxà també Luis Suárez, també enfrontat a Kubala, i que el 1960 guanyaria la Pilota d'Or. Herrera i Suárez fitxaren per l'Inter de Milà, i és precisament en el club italià on ambdós es consagren, guanyant dues copes d'Europa en el que es considera el moment històric més important del club llombard.[4]
Jugadors
modificaA continuació es llisten per demarcació els jugadors titulars a cadascuna de les temporades.
| Porter Ramallets |
||||
| Defensa dret Olivella |
Defensa central Gràcia Rodri |
Defensa esquerre Segarra |
||
| Mig dret Gensana Vergés |
Mig esquerre Luis Suárez |
|||
| Extrem dret Basora Tejada |
Interior dret Evaristo Koksis |
Davanter centre Eulogio Martínez |
Interior esquerre Kubala |
Extrem esquerre Czibor Villaverde |
|
Entrenador: Helenio Herrera | ||||
Palmarès
modificaReferències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «1958. L'arribada d'Helenio Herrera». FC Barcelona [Enllaç no actiu]. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 18 desembre 2011].
- ↑ «Spain - Cup 1959». RSSSF. [Consulta: 18 desembre 2011].
- ↑ «Spain - Cup 1960». RSSSF. [Consulta: 18 desembre 2011].
- ↑ «Helenio Herrera, el mago». diariosdefutbol.com. Arxivat de l'original el 2020-10-28. [Consulta: 18 desembre 2011].