22 d'abril
data
| << | Abril 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 22 d'abril és el cent dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent tretzè en els anys de traspàs. Queden 253 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
modifica- Països Catalans
- 1296 - Alacant: Jaume el Just conquereix la ciutat als castellans.
- 1866 - Andorra: Josep Caixal, bisbe d'Urgell, hi promulga la llei anomenada de la «Nova Reforma».[1]
- 1878 - Gràcia (actualment Barcelona): primera pedra de l'església de Sant Joan de Gràcia.
- 1905 - Barcelona: S'inaugura al Paral·lel el Teatre Victòria, encara anomenat Teatro Pabellón Soriano, popularment "El Suri".[2]
- 1990 - Catalunya: amb protestes d'alguns ciutadans, Felip de Borbó va a Balaguer i Cervera, on pren possessió dels títols de Senyor de Balaguer i comte de Cervera; després visita Montblanc.
- 1990 - València: Canal 9 fa la primera retransmissió de pilota valenciana en directe[3]
- 1995 - Igualada: a l'Ermita de Sant Jaume Sesoliveres es fa la primera actuació de la Colla Castellera dels Moixiganguers d'Igualada.
- Resta del món
- 1834 - Altsasu (Merindad de Pamplona, Navarra): els carlins encapçalats per Tomás de Zumalacárregui guanyen la batalla d'Altsasu durant la primera guerra carlina.
- 1835 - Ameskoabarren (Navarra): els carlins guanyen la Batalla d'Artaza durant la primera guerra carlina.
- 1838 - Calanda (Baix Aragó): els carlins ocupen el poble i el castell al final del setge de Calanda durant la primera guerra carlina.
- 1977 - primera cridada telefònica per fibra òptica.
- 1985 - comença el Judici a les Juntes, judici en el qual es jutjaran i condemnaran als responsables de l'anomenat Procés de Reorganització Nacional, la dictadura més sagnant de la història argentina.
- 2004 - Ryongchon, Corea: el xoc de dos trens carregats de fuel hi causa tres mil morts o ferits.[4]
- 2009 - Mèxic: el diari mexicà Reforma alerta sobre els primers casos de grip porcina, com s'anomenarà inicialment el Brot de grip per A(H1N1) de 2009.
Naixements
modifica- Països Catalans
- 1761 - Xàtiva, la Costera: Francesc de Paula Martí Mora, gravador i estenògraf espanyol, introductor de l'estenografia a Espanya (m. 1827).[5]
- 1866 - València: Joan Josep Laguarda i Fenollera, bisbe d'Urgell, Jaén i Barcelona (m. 1913).[6]
- 1890 - Carcaixent, la Ribera Alta: Joan Vert, compositor valencià de sarsueles.[7]
- 1907 - Borriana, la Plana Baixa: Abel Mus, violinista, pedagog i compositor valencià.[8]
- 1913 - Girona: Maria Assumpció Soler i Font, mestra, escriptora i periodista.[9]
- 1914 - Sabadell: Jaume Girabau, polític comunista català, executat per la dictadura franquista.
- 1927 - Barcelona: Montserrat Albet i Vila, musicòloga i pianista catalana (m. 2013).[10]
- 1934 - Barcelona: Dolors Altaba i Artal, gemmòloga i escriptora catalana.[11]
- 1957 - Palma: Ruth Porta, política balear; ha estat regidora de l'Ajuntament de Madrid, diputada de l'Assemblea de Madrid i senadora.
- 1958 - València: María Dolores Bargues Castelló, professora de parasitologia, catedràtica i investigadora.
- 1964 - Maó: Juana Francisca Pons Vila, historiadora i política menorquina, ha estat senadora per Menorca.[12]
- 1967 - Barcelonaː Alícia Sánchez-Camacho Pérez, advocada i política catalana.[13]
- 1975 - Santa Perpètua de Mogoda: Jordi Cuixart i Navarro, president d'Òmnium Cultural.[14]
- 1991 - Barcelona: Jordi Murphy, jugador catalano-irlandès de rugbi. Internacional per Irlanda.
- Resta del món
- 1451 - Madrigal de las Altas Torres, Castella: Isabel la Catòlica, reina de Castella i consort del Ferran el Catòlic rei d'Aragó.
- 1640 - Beja: Mariana Alcoforado, a qui s'atribueixen les Cartas d'amor de la monja portuguesa (1669) (m. 1723).[15]
- 1724 - Königsberg, Prússia: Immanuel Kant, filòsof alemany (m. 1804).[16]
- 1766 - París, França: Anne-Louise Germaine Necker –Madame de Staël–, novel·lista i assagista suïssa (m. 1817).[17]
- 1830 - Southampton (Anglaterra): Emily Davies, feminista anglesa sufragista, i una de les primeres defensores del dret de les dones a entrar a la universitat.(m. 1921).[18]
- 1850, Saligney, França: Marie Hortense Fiquet, llibretera, companya, més tard dona, musa i model de Paul Cézanne (m.1922).[19]
- 1854 - Brussel·les, Bèlgica: Henri La Fontaine, advocat, Premi Nobel de la Pau 1913 i cocreador de la Classificació Decimal Universal (m. 1943).[20]
- 1858 - Londres (Anglaterra): Dame Ethel Smyth, compositora, escriptora i activista anglesa (m. 1944).[21]
- 1870 - Simbirsk, Imperi Rus: Lenin, líder revolucionari de la Revolució Russa de 1917 (m. 1924).[22]
- 1873 - Richmond, Virgínia: Ellen Glasgow, escriptora estatunidenca (m. 1945).[23]
- 1876 - Viena, Imperi Austrohongarès: Robert Bárány, metge austríac, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1914 (m. 1936).[24]
- 1899 - Sant Petersburg, Imperi rus: Vladímir Nabókov, escriptor russo-estatunidenc (m. 1977).[25]
- 1904 -
- Nova York, EUA: Robert Oppenheimer, físic estatunidenc, director del Projecte Manhattan per al desenvolupament de la Bomba atòmica (m. 1967).[26]
- Vélez-Màlaga: María Zambrano, filòsofa, assagista i professora espanyola (m. 1991).[27]
- 1909 - Torí, Regne d'Itàlia: Rita Levi-Montalcini, neuròloga italiana, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1986 (m. 2012)[28]
- 1912 - Preston, Lancashire, Anglaterra: Kathleen Ferrier, contralt britànica (m. 1953).[29]
- 1916 - Nova York, EUA: Yehudi Menuhin, violinista i director d'orquestra jueu d'origen estatunidenc i nacionalitzat britànic.[30]
- 1918 - Ibrahim Kodra, pintor albanès.
- 1919 - Chester, Vermont, EUA): Donald James Cram, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1987 (m. 2001).[31]
- 1923 - Nashville (Tennessee, EUA): Bettie Page, model pin-up estatunidenca (m. 2008)[32]
- 1929 - Gibara, Cuba: Guillermo Cabrera Infante, novel·lista, guionista, traductor i crític cubà (m. 2005).[33]
- 1935 - Crescentino, Vercelli: Fiorenza Cossotto, mezzosoprano italiana.[34]
- 1936 - Billstown, Arkansas: Glen Campbell, cantant de pop i country estatunidenc, representatiu dels 1960 i 1970 (m. 2017).[35]
- 1937 -
- Nova York, Estat de Nova York, EUA: Jack Nicholson, actor estatunidenc.
- Salem, Massachusettsː Patricia Goldman-Rakic, biòloga en el camp de la neurociència, estudiosa del cervell (m. 2003).[36]
- 1943 - Nova York: Louise Glück, poeta estatunidenca, Premi Nobel de Literatura 2020.[37]
- 1946 - San Miguel de Tucumán: Olga Paterlini, arquitecta argentina, professora universitària, gestora, conferenciant i investigadora.[38]
- 1952 -
- Siparia, Trinitat i Tobago: Kamla Persad-Bissessar, primera ministra de Trinitat i Tobago, primera dona a ocupar el càrrec.[39]
- París, França: François Berléand, actor francès.
- 1958 - Medellínː Gloria Galeano Garcés, agrònoma i botànica colombiana centrada en la taxonomia de la família de les palmes (m. 2016).[40]
- 1966 - Seattle, Washington: Jeffrey Dean Morgan, actor estatunidenc.
- 1976 - Vozdvíjenka, Ussuriïsk, Krai de Primórie, URSS: Ielena Serova, cosmonauta i política russa.
- 1985 -
- Ievpatòria, RSFS de Rússia: Ksènia Símonova, artista d'animació de sorra ucraïnesa.
- Chicago, EUA: Sam Altman, empresari estatunidenc.[41]
Necrològiques
modifica- Països Catalans
- 1892 - Barcelona: Josep Maria Bocabella i Verdaguer, llibreter i filantrop català, que ideà la construcció de la Sagrada Família.
- 1969 - Beverly Hills (Califòrnia, EUA): Amparo Iturbi Báguena, pianista valenciana (n. 1898).[42]
- 2017 - Sant Pere de Ribes: Pere Tàpias, pseudònim de Joan Collell i Xirau, cantautor, gastrònom i locutor de ràdio català (n. 1946).[43]
- Resta del món
- 536 - Constantinoble (Imperi Romà d'Orient): Agapit I, Papa.[44]
- 1616 - Madrid (Castella): Miguel de Cervantes, escriptor espanyol.
- 1908 - Londres (Anglaterra): Henry Campbell-Bannerman, polític britànic, Primer Ministre del Regne Unit (1905-1908) (n. 1836).[22]
- 1945 - Moritzburg (Saxònia, Alemanya): Käthe Kollwitz, pintora, gravadora i escultora expressionista alemanya (n. 1867).[45]
- 1959 - Alts del Senaː Claire Delbos, violinista i compositora francesa (n. 1906).[46]
- 1983 - Zúric: Gunta Stölzl, artista tèxtil alemanya, alumna i professora del taller de teixit de l'escola Bauhaus (n. 1897).[47]
- 1988 - Deià, Mallorca: Ulrich Leman, pintor alemany.[48]
- 1989 - Lafayette, (Califòrnia, EUA): Emilio Gino Segrè, físic italo-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1959 (n. 1905).[49]
- 1993 - Lukla, Nepal: Pasang Lhamu Sherpa, primera alpinista nepalesa a pujar a l'Everest (n. 1961).[50]
- 1994 - Nova York (Estat de Nova York, EUA): Richard Nixon, president dels Estats Units (n. 1913).[22]
- 1998 - París (França): Régine Pernoud, historiadora medievalista i arxivera francesa (n. 1909).[51]
- 2002 -
- Denver, (Colorado, EUA): Linda Lovelace, feminista i exestrella del porno (n. 1949).
- Màlaga (Espanya)ː Mercedes Formica, jurista, novel·lista i assagista espanyola que lluità pels drets de la dona a Espanya (n. 1913).[52]
- 2006 -
- Miami (Florida, EUA): Henriette Avram, bibliotecària, principal creadora dels formats MARC (n. 1919).
- Madrid (Espanya)ː Enriqueta Harris, escriptora i historiadora de l'art anglesa, nacionalitzada espanyola (n. 1910).[53]
- Roma (Itàlia)ː Alida Valli, actriu italiana (n. 1921).[54]
Festes i commemoracions
modifica- Inici de les festes de Moros i Cristians d'Alcoi, fins al 24 d'abril.
- Santoral: sants Climent de Sardes, un dels Setanta deixebles; Gai I (o Gai de Dalmàcia), Soter I i Agapit I, papes; Senorina de Basto, monja.
- A les cultures de l'Europa oriental és el dia de criatures màgiques o monstruoses, com els vampirs.
- Dia de la Terra.
Referències
modifica- ↑ Pere Figareda i Cairol, Les institucions del Principat d'Andorra, p.38
- ↑ «Teatre Pabellón Soriano. Paral·lel (1905-1916)». Barcelofília, diumenge, 28 octubre 2012. [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ Levante-EMV La invisibilidad de la pilota «va de bo» (castellà)
- ↑ «N Korea train blast 'kills many'» (en anglès). BBC, 22-04-2004. [Consulta: 25 febrer 2012].
- ↑ «Francesc de Paula Martí i Móra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Joan Josep Laguarda i Fenollera | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «El Mestre Vert». Conservatori Professional de Música Mestre Vert. Generalitat Valenciana. [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Abel Mus i Sanahuja | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ Ramilo, Carme «Maria Assumpció Soler, mestra i escriptora entre dues dictadures». Revista de Girona, núm. 235, març-abril 2006, pàg. 77-81.
- ↑ «Montserrat Albet i Vila | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Altaba (Rebeles), Dolors 1934- (Dolors Altaba-Artal) | Encyclopedia.com». [Consulta: 9 febrer 2024].
- ↑ Bover Sánchez, Juan Pedro. «La representació política menorquina en les institucions democràtiques. Juana Francisca Pons Vila». Universitat de les Illes Balears. [Consulta: 9 febrer 2024].
- ↑ «Alícia Sánchez-Camacho i Pérez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 febrer 2022].
- ↑ «Jordi Cuixart i Navarro | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ Gallego Delima, Flor «Las cartas de Mariana de Alcoforado: un encuentro entre el amor, el psicoanálisis y la estética». Revista de Estudios Culturales, Núm. 12, gener-juny 2015, pàg. 129-141.
- ↑ «Immanuel Kant | Biography, Philosophy, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ Escarpit, Robert. «Germaine de Staël» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ Phillippe Cézanne. «My Great-Grandmother». A: Dita Amory. Madame Cézanne (en anglès). pàg. 35: Metropolitan Museum of Art, 2014. ISBN 978-0-300-20810-8.
- ↑ «Henri La Fontaine. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ 22,0 22,1 22,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Ellen Glasgow» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 octubre 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1914» (en anglès). [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ «J. Robert Oppenheimer | Biography» (en anglès). [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «María Zambrano | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Rita Levi-Montalcini. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Kathleen Ferrier - Biografía» (en anglès). Decca Classics. Arxivat de l'original el 2017-07-10. [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Yehudi Menuhin | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1987» (en anglès). [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Bettie Page | American model» (en anglès). [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Guillermo Cabrera Infante | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Cossòtto, Fiorenza» (en italià). Treccani. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Glen Campbell | American musician, singer, and actor» (en anglès). [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ Aghajanian, George; Bunney, Benjamin S.; Holzman, Philip S. «Patricia Goldman-Rakic, 1937–2003» (en anglès). Neuropsychopharmacology, 28, 12, 12-2003, pàg. 2218–2220. DOI: 10.1038/sj.npp.1300325. ISSN: 1740-634X.
- ↑ «Louise Gluck» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 març 2023].
- ↑ Ojeda, Gueni. «Olga Paterlini. 1946» (en castellà). Un dia, una arquitecta, 31-07-2015. [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ Sookraj, Radhica «Kamla came from humble beginnings». Trinidad Tobago Guardian, 26-05-2010.
- ↑ Aguirre Ceballos, Jaime; Amat García, Germán; H. Gonzalez, Victor «Profesora Doctora Gloría Amparo Galeano Garcés. In Memoriam». Caldasia 38 (1). Universidad Nacional de Colombia, 2016.
- ↑ «Sam Altman, el listo de la inteligencia artificial» (en castellà). LaVanguardia.es, 29-01-2023. [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑ García, Paula. «Amparo Iturbi Báguena (1898-1969)». À Punt Media. Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, 28-07-2019. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ «Pere Tàpias | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «AGAPITO I, papa in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ Blumberg, Naomi. «Käthe Kollwitz» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 9 gener 2021].
- ↑ Hill, Peter; Simeone, Nigel. Messiaen (en anglès). Yale University Press, 2005. ISBN 978-0-300-10907-8.
- ↑ «Red Digital de Colecciones de Museos de España - Museos» (en castellà). Museo Digital de Artes Decorativas. Ministerio de Cultura y Deporte. [Consulta: 28 gener 2022].
- ↑ «Ulrich Leman (1885-1988)» (en anglès). Find A Grave Memorial. [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Emilio Segrè | Italian-American physicist» (en anglès). [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «The history. Pasang Lhamu Sherpa». Pasang Lhamu Foundation. [Consulta: 26 febrer 2023].
- ↑ Wisman, Josette A. «Debunking the Myths, Transmitting Knowledge in Clear Language. Régine Pernoud (1909-1998)». A: Jane Chance. Women Medievalists and the Academy (en anglès). Univ of Wisconsin Press, 2005, p. 711 i següents. ISBN 978-0-299-20750-2.
- ↑ Soler Gallo, Miguel. «Mercedes Formica, la abogada y escritora que puso voz a las mujeres en el franquismo» (en castellà). El Correo de Andalucía, 29-07-2018. [Consulta: 2 febrer 2021].
- ↑ Kauffmann, Michael «Enriqueta Harris». The Guardian, Tue 16 maig 2006 00.01 BST [Consulta: 26 novembre 2019].
- ↑ «Alida Valli | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 març 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 22 d'abril
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:22 d'abril.