459 aC
any
L'any 459 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República Romana es coneixia com l'Any del consolat de Vibulà i Corneli Cos, o, de vegades, any 295 Ab urbe condita o de la fundació de Roma. La denominació 459 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode més usat a Europa per a anomenar els anys.[1]
Tipus | any aC |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 459 aC (cdlix aC) |
Islàmic | 1114 aH – 1113 aH |
Xinès | 2238 – 2239 |
Hebreu | 3302 – 3303 |
Calendaris hindús | -403 – -402 (Vikram Samvat) 2643 – 2644 (Kali Yuga) |
Persa | 1080 BP – 1079 BP |
Armeni | - |
Rúnic | -208 |
Ab urbe condita | 295 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
Dècades | |
480 aC 470 aC 460 aC - 450 aC - 440 aC 430 aC 420 aC | |
Anys | |
462 aC 461 aC 460 aC - 459 aC - 458 aC 457 aC 456 aC |
Esdeveniments
modificaGrècia
modifica- Atenes s'alia amb la ciutat de Mègara que es troba sota pressió de Corint. Aquesta aliança condueix a la guerra entre Corint i Atenes. La primera batalla, va ser a Haliesis, al Golf Sarònic, amb una victòria contundent per part de Corint. A la batalla de Cecrifalea (una de les illes Saròniques) va resultar vencedora Atenes, posant punt final a aquesta guerra.[2][3]
- Expedició atenesa contra Xipre i Egipte, comandada per Caritímides. Atenes va enviar 200 naus i un exèrcit, per ajudar la rebel·lió d'Inaros, cap dels libis i aixecat contra els perses. Van prendre la ciutat de Memfis i van assetjar el «Castell Blanc», la seva ciutadella, que no van poder ocupar. Finalment, l'any 454 aC l'intent va fracassar.[4]
República Romana
modifica- Quint Fabi Vibulà i Luci Corneli Cos Maluginense són elegits cònsols. Vibulà a derrotar en aquest any als volscs, que assetjaven Antium, i als eques, que havien conquerit Túsculum. Per aquestes victòries va celebrar un triomf al seu retorn a Roma.[5]
Sicília
modificaNaixements
modificaNecrològiques
modificaReferències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, I, 105
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XI, 78
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, I, 104
- ↑ Titus Livi, Ab Urbe Condita, III. 23
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIV, 78
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XI, 91