Estava esperant-ho i per fí. Han portat un parell de poemes d'Enrique Perpiñá Artal. I no sols han portat un parell de poemes sinó que han regalat un exemplar de la seua antologia publicada a Valencia l'any 2004. Per a qui no sàpiga qui era (tot pot ser), Enrique Perpiñá Artal era metge de digestiu a Madrid, un gran metge; havia nascut a Polinyà, tornava sovint al seu i en ell descansa per a la eternitat. Li agradava escriure poesia i la veritat és que temàticament son molts els poemes que dedica al poble. Una cosa que està per reconeixer-li, encara que aquest no és lloc, és el seu suport al Club de Futbol de Polinyà en aquells gloriosos anys en que fins i tot els que no els agradava el futbol (com jo) disfrutavem amb els partits i esperavem l'estiu per vore com seria el trofeu que aquest metge, Enrique Perpiñá regalava al seu poble.
Obviament cal posar un poema. I per dur un poc la contraria i perquè m'han agradat els versos he triat AUSENCIA, un text que dedica als seus nets, anyorant la seua companyia.
AUSENCIA
Inquietante ausencia.
Cuando la soledad acalla el guiragay
de unos ángeles inquietos
que revolotean por mi casa.
El silencio se oye puro y cristalino,
pero atormenta,
escondiendo una felicidad que no existe,
sin mañana.
Noto en falta el orden de lo desordenado
cuando la inquietud del sentimiento
se resquebraja, inestable,
de fuera a dentro
hasta herirme en el desasosiego
de lo inaccesible.
Griterío ausente,
lueñe,
que, a veces, sonaba como el llanto
de una música pastoril
convertida en la estridencia de una felicidad.
Otras veces,
rumorosos cantares,
sin música, sin viento, sin brisa,
pero ahondando dulzura
al espíritu.
EL LLIBRE JA ESTÀ DISPONIBLE A LES PRESTATGERIES DE LA BIBLIOTECA.
