M'AGRADA...ARNAU SARGATAL

Sempre dic que al jovent se l'ha d'escoltar i a mes amb atenció.

Avui llegia al setmanari Empordá un article d'en Santi Coll on parlava amb l'Arnau Sargatal un estudiant de figueres de 15 anys que porta el naturalisme a la sang.

Va néixer entre guies de camp, llibres d'ocells i prismàtics i diu que es sent fascinat per els falcons
La seva proposta es que els falcons visquin al nucli urbà en armonia amb els seus habitants i fent de policies locals dels coloms.
-Ho tinc tot calculat, diu ...amb tres parelles estables tindríem el cel de Figueres controlat d'estornells.
I aixis li va explicar a n'en Santi Vila, alcalde de Figueres quan va demanar el seu suport per tirar endavant el projecte..nomes suport moral diu ell, ja que ja ha planejat d'on treure les parelles i el mètode per ferles créixer.
No se la resposta del consistori, però el meu suport al menys el té.
Quan els falcons volin...sera bonic...veritat?

Ja ho crec Arnau...molt bonic!!

REFLEXES DE FIGUERES...

ARBRES DE COLORS..

Ja se que tan sols en una rotonda...que esta plena de cotxes i es al mitj del no res.Encara aixis es un lloc que sempre m'ha semblat magic, com magic es que els arbres canviin de color fora dels somnis!!

BOMBES DE KODAMA A FIGUERES

Kodama vol dir literalment esperit del arbre.
Els kodames pertanyen a la mitologia japonesa i son els esser que s'en cuiden de vetllar per el bosc; s'associen amb un arbre en especial i es creu que utilitza les seves llavors per renéixer.
semble que son blancs i petits i amb taques verdes
Que perquè us explico aixo?? dons mireu...

Aquest cap de setmana l'artiste gironi Quelic Berga,sera a Figueres en el marc de l'ingravid
L'artista fabricarà / cuinarà unes boles de textura adherent i gelatinosa amb llavors i terra abonada en interior (una mena de ravioli de la mida d'un puny) per a ser llançades a manera de bomba contra edificis grisos i degradats de la ciutat. La humitat de l'interior i la seva exposició al sol faran que l'objecte adherit, en poc més de 3 dies comenci a germinar. Aquestes petites bombes enganxoses s'utilitzaran per realitzar atacs simbòlics als espais desnaturalitzats, esperant que floreixin i comencin a transformar a poc a poc l'entorn.

Tan de bó aquesta fos la metralla mes utilitzada en moltes guerres!!

UN BALCÓ A L'EMPORDÀ...

PINTURA DE LLUIS ROURA

M'agrada sortir al capvespre al balcó, veure com el sol s'en va de mica en mica,
el sol empal-lideix dibuixant la silueta de garites i murs infranquejables que coronen la muntanyeta
L'ull del Pertús es mes tardà i encara es mostra rogent; a la dreta el Puigneulos vigila i Recasens li acompanya i com general i capità controlen la plana.
Entre mitj dels arbres que ballen la tramuntana, un vell campanar em fa ganyotes, es veuen carreteres i camins per tot arreu. Aquesta es una terra viva!!
Carmanço ja dorm

La Verdera i el Pani festeja'n, i digueu-me somiadora però em sembla sentir el volar dels estornells i enflairar l'olor de farigola i romaní
Aquella hora en que convinen la llum del dia i l'energia dels fanals,descobreixo mil masies i alguna ermita, diseminades...

Tanco el ulls i encara veig els camps quadriculats, pentinats per el tractor de un pagès atrafegat que juga a amagar amb els escurabous. Cortines de xiprers per tot arreu, abrigant els horts i empara'n els sembrats.

Allà lluny el far desperta i fa pampallugues de plata
El mar dibuixa un filet prim per senyalar on comença el cel i tot plegat agafa un cert regust a lluna
Una a una s'encenen les estrelles i el sostre pren vida.
podria estar aquí, fins que el gall crides al sol de nou...

L'ULTIM SOL D'AQUESTA TARDA...

EM VE DE GUST...

divendres a les 8 del vespre, hi ha a la seu social dels amics del castell de sant ferran (al mateix castell) la presentacio del llibre *CANIGO, MAGIA D'UNA MUNTANYA* del fotograf Pau Palau.

diu que presentaran l'acte el pintor LLuis Roura i l'escriptor Josep Valls

i el cantautor de la catalunya nord Albert Bueno intrepretara cançons de la nostra terra

L'IMPORTANCIA DE LES ZONES VERDES A LA CIUTAT...

dons si,l'ajuntament va invertir uns bons calerons en unes jardineres de disseny, per cert molt cuques...pero els figuerencs hem demostrat que no cal..

podem estimar-nos de la mateixa manera qualsevol altre menys glamurosa; mireu si no...

aqui han sigut capaços de transformar mitj metre de jardinera amb una plaça, amb placa inclosa

*la plaça del pi*

i aqui rondinen si la fan servir com a deixalleria...

i es que a figueres soms aixis!!

A LA BENZINERA...

les benzineres han evolucionat i molt, ja ho sabem.

a l'hora que omples el diposit de combustible, pots comprar el pa, el diari, fruites, preservatius,fuets,piles,carbo, gelats....en fi que es una combinacio entre una *gran superficie * i un *xino*



pero ara han colocat un nou dispensador (be, nou per els empordanesos) si..un de nou i mira...sempre hi ha gen fent cua

la meva ja coneguda tafaneria em va fer parar-mi. el que la gen de la cua volia comprar era..LLET !!

en tinc testimonis grafics.

ara, ja nomes em falta sapiguer si al marcar la comanda tambe se sent la malaida veueta que diu...

- ha escullit descremada sense calç

-indiqui el numero de la mamella a caixa...gracies

D'ALTRA BANDA....

ESTEM TREBALLANT EN UN NOU BLOG…
Soms dos blocaires afortunats que quand ens llevem al mati el nostre paisatge son les muntanyes de Montserrat o la plana empordanesa, i aixo ens ompla el cor, pero soms concients que a casa nostra es molt mes que tot aixo, i ens agraden els petits raconets, si…aquells que no surten a les rutes turistiques ni tan sols als mapes de vegades, pero no per aixo menys importants
I es aquí on demanem la vostra ajuda, ens agradaría que ens ensenyessiu aquets raconets propers a vosaltres…ponts,rentadors,pous, creus ,,fonts, capelletes…i aixis poder gaudir-ne tots plegats i anar coneguen mes la nostra terra.
Podeu dirigir les vostres imatges i si sabeu la historia o llegenda que la acompaña a :[email protected]

gracies

*ELS DETALLS QUE FAN CIUTAT*

FRANCESC CRUANYES es un periodista de figueres.

be, periodiste entre moltes mes coses, la majoria d'elles lligades a la comunicacio

colabora entre altres llocs al setmanari *emporda*, lo que em don la posibilitat de poder gaudir de les seves lletres sovint

l'altre dia em va agradar especialment.

us ho explico:

l'ajuntament de figueres esta fen us de una frase molt sovint....* figueres, la ciutat del detalls*

la veritat, jo diria que cadascu interpreta aixo com vol. (jo mateixa habia fet servir aquesta frase per fer-ne critica,,)

pero m'ha agradat com ho ha vist ell

començaba donan la definicio del diccionari.

detall:demostracio de delicadesa, d'estimacio. acte amb que hom demostra atencio, generositat

tot seguit feia la reflexio que els detalls de figueres s'avenen amb la solidaritat, amb l'esforç comu, amb la capacitat de distribuir els excedents i de prevenir les mancances

mes avall deia:

quand sento parlar de la ciutat dels detalls penso en els voluntaris de caritas, amb els amics dels malalts, amb els donants de sang, amb la gent de l'alzheimer..se m'en van les cabories i ho entenc tot i em poso a aplaudir

es una bona interpretacio de la frase..i crec que de avui en endevant la tindre en compte, i potser tambe jo em posare a aplaudir.

SALVADOR DALI I EL DIA DE REIS

sabieu que a n'en salvador dali li agradaba tan el dia de reis que quan va fer el museu a la cuitat de figueres, va instaura que els figuerencs en aquest dia tinguesin l'entrada gratuita al museu?

BONA NIT...

...DESDE L'EMPORDA

LA TERRA DE LAVINIA

la Lavínia era una dona semblant a una deesa de l'antiguitat i l'envoltava una, una aureola potser fins i tot mes llegendaria i mitica que a la filla del rei Llati i Amata a l'Eneida de Virgili.....



...a la Lavínia, que es tan terrenal com les dones que van al mercat, el rostre se li vesteix d'amabilitat si li conve i rere cada sonriure estrafet hi ha una finalitat ultima ben amagada una meta pensada amb un refinament excessiu...



...la terra es important i , d'alguna manera, deu conformar les persones. potser, per aixo a cada regio, diguemne pais, comarca o simplement contrada i prou, li correspon un estereotip d'habitant que pot resultar mes o menys simpatic, mes o menys agradable i mes o menys enraonador o discret.

a l'emporda, em refereixo a l'alt emporda, no pas l'empordanet d'en josep pla, hi ha la Marededeu del mont, les riunes gregues i romanes d'Empuries, el mar de Roses i Cadaques i les sortides de sol rogents del Cap de Creus.

als pobles, vigilats cadascun per una creu de terme i presidits per una esglesia amb campanar, la vida hi bull fins i tot en diumentge; la gent gran convergeix a la plaça o ananta buscar el pa i els pagesos, sempre tan aqueferats, engeguen els motors dels tractors per treballar el camp.

els dies de mercat , la vila encara hi bull, amb mes intensitat i hi batega amb mes força

a Figueres quand l'estiu comença dirhi la seva lliurement, les terrasses dels bars s'omplen de turistes que contemplen curiosos els passavolants i amb tot plegat es produeix una borinor de veus semblant a la dels rusc de les abelles.

deu ser tot aixo el que conforma el caracter dels empordanesos, sense oblidar la tramuntana que, quan s'obren les comportes, bufa d'aci d'alla a tort i a dret i embat tot el que troba. i despres el cel es net i pur com una vela blava.

l'emporda de maragall es una plana riallera on el pastor i la sirena s'avingueren a plantar-hi la seva cabanya.quina visio tan escaient i agraciada!! el qui estima la llum de la carena s'enamora de la qui estima el mar i viceversa, i el sentiment
es tan fort, tan intens, que queden units en el limit d'ambdos.

deu va saber donar a aquesta terra una gracia especial, una singularitat privilegiada, un paisatge cofoi, sere i abellidor, com si volgues

en jorns tranquils fer-hi estada
i deposar-hi la creu;
a vora mar el veureu.
a prop de la fresca deu
o a la plaça amb la gentada.



vet aci el que Lavinia habia de saber.



del prefaci del llibre *la terra de Lavínia* de daniel ferrer i isern

UN CIUTADA, UN ARBRE

l'ajuntament de figueres te una campaya que anomena *un ciutada, un arbre*

i em va agradar molt.

et dona la posibilitat de que es planti un arbre nou en algun punt de la ciutat en nom teu.

t'en don el document que aixis ho acredita, l' ubicacio i l'informacio de l'especie que s'ha plantat, (totes adoctones com es de suposar) aixis com un planell per localitzar-lo i el numero de la placa que l'identifica

tambe et fan arrivar una carta on s'avisa del moment de la plantacio per si vols esser.hi present

tot per el modic preu de 10 €

pero com tantes histories, tambe te un costat trist

a casa cada un de nosaltres en tenim un.

em va semblar molt simbolic el fet de *plantar* un arbre...

el fet de que algo meu, nostra arreli en la ciutat,

el fet de contribuir a que hi hagi mes vegetacio, mes ombres...

i quand varem anar a veura on era i com estaba, ens varem trovar que alguns desaprensius(..que sempre n'hi han) habien trencat els arbres, que degut a que eren joves no eran prou forts encara, estaben mitj morts o del tot.

va esser una imatge trista i que ens va deixar mal gust de boca.

tan se val les iniciatives, i les ganes que hi posis, sempre hi ha algu disposat a ferles pols

la setmana pasada varem tornar-hi i alguns d'ells han rebrotat i d'altres els han tornat a plantar.

esperem que la natura sigui mes benevola que nosaltres.

EMPORDANESOS..HO FEM??

fa dies que li donc voltes...
voldria esplicar als que encara no la coneixen que es la tramuntana
pero tinc un pilot d'esborranys i cap es prou calificatiu i clar.
s'em fa dificil esplicar segons quines sensacions...segons quins sentiments.
he pensat en demanar.vos ajuda a vosaltres que tambe la sentiu d'aprop
ajudeu-mi si us plau
expliqueu-els-hi vosaltres tambe. deixem que es sentin entramuntanats per uns moments. potser llavors ens entendran..

...m'agradaria poder transmetre la sensacio aquella que *l'anomim* (ostres quand que ...m'agradaria tenir un altre nom per parlar d'ell o ella )deia al parlar de la fredo a les galtes.
voldria que sabesin com xiula..com s'et posa sota la pell i et fa esgarrifar.
a l'hivern, quand be de pasejar per el canigo es freda, pero al sentirla es com si t'haguesis rentat la cara amb l'aigua de un riarol.es fresca i neta.
...com et desperta els sentits i et convida a la rauxa!
...com et dona aquella energia que et fa sentir tan...tan...(jajajja ho veieu??)

la tramuntana aseca l'ambient pero t'apropa les muntanyes d'una manera magica. t'aclareig la visio i resalta tots els detalls
es el vernis del paisatge, el fa brillar

el cel de tramuntana es blau..pero un blau que tan sols alguns privilegiats (entramuntanats) han sapigut pintar
i els seus nuvols...els arrodoneig i els dona forma abans de fer-los desapareixer

es l'energia que ha mogut poetes, inventors i pintors. i que ens fa viure als de la comarca.

pero em falten les paraules..

no hi a res com el mar en dies de tramuntana
els seu blau, es inexplica.ble..vestit amb crestetes blanques..per que sabeu? a la tramuntana li agrada jugar amb les onades..les empeny, les despentina, juga a que s'amaga i les sorpren de nou. una i una altre vegada
ja us dic que es una mica folla, i que ens encomana la bojeria a la gent d'aquesta terra

amics...digueu-els.hi com es, vosaltres tambe...
aixis la coneixeran!

LES PORTES

a la plaça joan tutau de figueres hi trovem aquesta recien inaugurada escultura
pertany al artista oloti quim domene
son cinc portes obertes que representen els cinc continents, unides per un poema de m.marti pol
vol esser el simbol de l'aculliment que fa figueres dels nouvinguts, d'aqui que te les cinc paraules escrites en els diferents idiomes que es parlan a la ciutat.
us en deixo unes imatges i el poema

qualsevol crit resona

mar enlla en un allengua sorprenent

i els cantics entrellacen

neguits i sentiments

fecundament mesclats al llarag dels segles

poliendre de signes

que ningu no pot atribuirse en patrimoni

mes rics serem

com mes diversament

siguem lleials a tota llei de crides

perque el mar que sempre recomença

el simbol de la identitat perdura

miquel marti pol.

a sugerencia de la marta hi he afegit la canço...
tot un encert crec.
gracies!

ALTRES FORMAS D'ART

es una de les cançons que sento que canta el meu fill.aquest noi...el chojin es un poeta... rapero,pero poeta; a mes de inteligent

hem servira de banda sonora per una seccio que volia començar, referent al art als carrers

crec que la gen jove te molt a dir, i utilitza uns mitjans importants. la questio es...els escoltem???

NON COMMENT

figueres... la gincama

SARDANA AERIA ,

ahir , la disco-beach passarel·la d'empuriabrava feia el seu 23 aniversari, i dins de les celebracions es va programar l'espectacle de la sardana aeria que es va tenir que susprendre degut al fort vent que feia el dia de la inauguracio de figueres com a capital de la cultura catalana

aqui en teniu unes imatges, per si no hi vareu esser...

AVUI, AL PALAU DE LA MUSICA...

dintre dels actes de figueres 2009 ccc , avui el cantant figuerenc joanjo bosk i l'orquestra de cambra de l'emporda, ens ofereixen un concert al palau de la musica catalana:
*cançons de la canço* d'un temps , d'un pais
a n'el repertori, adaptacions de les cançons de serrat. llach mª del mar bonet,
en fi...que promet; i a mes fet per gent de casa nostra, i dins d'un escenari especial.

dema la cronica...


disfruteu del cap de setmana!!

i mes si sou de figueres o us dieu pere...jejejjeje