Als refugiats sirians
Si la solidaritat
Si la
solidaritat tinguera la vara del govern
amb la
vara faria una foguera
que s'escalfaria els cors
que s'escalfaria els cors
Si la
solidaritat governara
no serieu
centenars
ni milers
ni una
multitud
incòmoda
i anònima
Tendrieu
perquè els teniu
nom i cognoms
i la vostra història
la de cadascun
s’enlairaira
com
estels al vent
i el
vostre batec
importaria
més
que tots
els desacords internacionals
Si la
solidaritat governara
no
fugirieu de l'horror per arribar a l'infern
a l'esquena portaríeu tot el viscut
i per davant un futur per viure
Si la
solidaritat governara
les
fronteres serien ponts
i les
mans que us neguen suport
serien
braços acollidors
Ai si la
solidaritat governara!
Un poema colpidor Xelo, el problema és que la solidaritat no governa i així anem!
ResponEliminaFelicitats per una iniciativa tan solidària...
Petonets, guapa.
Un poema colpidor i necessari.
ResponEliminaQue vagi bé Xelo.
Poema directe i intens.
ResponEliminaGran!
Fugir de l'horror per arribar a l'infern. Quina realitat més cruel...
ResponEliminaBon poema, punyent.