ACTE I

Escena I
Xeixa està netejant les impureses del blat, entra Pepa i Antònia, venen a fer companyia a
la Marta. La Pepa pregunta si la Marta es casa, la Xeixa està irritada i no vol que es posin
el en que no els hi toca. El Xeixa es volia casar amb la Marta i per això parla amb ràbia,
es com si ell es penses que després de la mort del pare de la Marta, la casarien amb ella.
Escena II
Entra la Nuri que sempre s’està amb la Marta, La Nuri diu que a l’ermita no hi era el
Tomàs però l’ermitana li ha dit que aquesta ermita, el molí, tot el que sembla un poble
escampat es del hereu Sebastià. L’ermità (Tomàs) havia anat a buscar a un pastor per
casar-lo amb la Marta. La Nuri un dia va sentir que el Sebastià i la Marta parlaven, ella li
va dir que era seva, i ell va dir que encara que ell es casi o ella també, que ell sempre
serà d’ella. I la Nuri troba estrany que el Sebastià (“Un home”) digui que es de la Marta
(“Una dona).
Escena III
La Marta sortia però al veure a totes les dones marxa, la Pepa li diu que aniran al
casament igualment. Venen els germans Josep i Nando. Josep diu que ja saben del
casament, el Perruca els hi ha dit. El noi amb que la casen es diu Manelic. La Antonia diu
que dirà lo de Sebastià i no es farà el casament, però Josep diu que l’amo ho fa tot
sempre bé. La Marta surt plorant i els obliga a marxar a tots.
Escena IV i V
La Marta diu que no es vol casar amb el Manelic, que mai ha plorat tant, diu que ja fa
temps que hauria marxat de la casa però el Sebastià la vol allà sempre.
Arriba el Tomàs, diu que el Manelic no tardarà molt en arribar, el Manelic està molt
content i enamorat de la Marta, Tomàs diu que es molt bon noi, però que a vegades te un
bon geni.
Xeixa diu que Sebastià va fer que Marta i el que feia del seu pare es quedessin en
aquelles terres i amb el molí, diu que ho va fer perquè el Sebastià té els tribunals a sobre i
per salvar el que té s’ha de casar amb una pubilla. Tomàs li nega i s’enfada.
Escena VI
Arriba el Manelic extremadament content, explica com un dia va somniar amb una bruixa
o era la mare de Déu, al dia següent van aparèixer la Marta el Tomàs i el Sebastià i aquell
mateix dia van quedar promesos els dos joves.
Escena VII
Arriba Sebastià, li diu al mossèn (el seu majordom) que vagi a buscar a la Marta. La Marta
plora, diu que li fa fàstic. El Sebastià diu que necessiten vestir a Manelic, i li diu
letxuguino, tothom riu i Manelic es posa furios perquè no sap el que vol dir. Sebastià parla
amb el mossèn, li diu que no li digui res a la Marta ni al Manelic, que no saben res...
Escena VIII
Marta insisteix en que no es vol casar, i Sebastià li diu que ho farà perquè ho diu ell i ni
que li agrades algú que no s’hi casaria. (emotional abuse) Es tot interès de diners, si la
Marta es casa, Sebastià podrà treure les hipoteques i els embargs dels masos i les terres.
Diu que la Marta es seva i que no la deixarà mai, que vol que l’obeeixi i que l’estimi. La
Marta al final diu que s’hi que s’hi casarà...
Escena IX
El Manelic no es vol mudar que se’n riuen, la Marta li diu al Sebastià que entre ells tos
s’ha acabat, ell diu que aquesta nit torna. Tots van cap a l’ermita.
Escena X
Xeixa no vol anar al casament, l’acaben fent fora de casa i ell encantat. Tomàs pregunta si
els rumors d’ell i la Marta són true i Sebastià diu que no. Xeixa segueix dient que ha vist a
Sebastià anant de nit a veure a la Marta i que ho jura.
Escena XI
El Tomàs es diu adéu amb el Xeixa i li diu que és un bon home, i vol que no és casin, que
ho privin. Toquen les campanes, la festa s’ha acabat.
Escena XII
Estan Manelic i Marta sols, Manelic li ensenya la primera pesseta que ell va guanyar, i li
explica la historia del llop i el seu ramat d’ovelles. Ell va acabar matant al llop i Sebastià li
va dir que per cada llop mort guanyaria una pesseta. La Marta li diu que tenen que marxar
a descansar. De repent es veu una llum a fora, la Marta es fa la boja com si no hi hagués
res, i el convenç que no ha vist res, ell va a dormir.

ACTE II
escena I (fa 10 dies que s'han casat)
Manelic i Nuri parlen, Nuri no va venir ahir a la tarda perquè tenia que treure als indiots.
Nuri diu que la Marta l'estimava molt però ara li té malicia des de el dia que es va casar.
També te ràbia als de casa. El majordom del Sebastià va amenaçar-los que no
s'acostessin al molí a no ser que sigui per moldre el blat.
Manelic diu que ja no pot estar més en aquesta casa, i a vora de la Marta es torna boig o
es moriria. Vol saber qui era el home d'aquella claror.
Nuri diu que la Marta es molt rabiosa, i que la Nuri estima al Manelic per les seves
rondalles, i perquè la gent sempre diu "pobre Manelic" i no sap perquè.
Manelic diu que el mon de terra baixa prou que es dolent, al de muntanya no tant perquè
no hi havien homes.

Escena II
Entra la Marta i va dient que no vol que la Nuri parli amb Manelic, ell diu que a la marta
sempre la estimat fins i tot abans de conèixer-la. Sempre mirava a la terra baixa esperant
a la seva dona ideal, però diu que la Marta ve d'una terra encara més baixa que aquesta
(en la costa).
Marta torna a entrar i fa fora a Nuri, marta està gelosa, Nuri no marxarà fins que Manelic
ho digui que ell és el que mana :/
Manelic diu que marxi i ara Marta no vol que ella marxi. De repent Manelic diu que
l'acompanya i l’agafa de la cintura i rient sarcàsticament diu que Nuri els deixi a ell i a la
Marta que s'estimen molt.

Escena III
Marta diu que ell espera al Sebastià per dir-li tot i marxar, ella diu que el Sebastià es mal
home i que el Manelic si l'estima de veritat, ella no vol que la Nuri i el Manelic segueixin
parlar que era així com el Sebastià i ella parlaven quan es van conèixer O_O
Marta es troba al Tomàs, ell diu que l’ha vist a l'ermita que ell està desesperat que tothom
se'n riu. Ell diu que Manelic li pregunta perquè va triar a la Marta i qui es l'home que va
anar a veure a la Marta la nit del casament que el vol matar. Ella s'interessa per això. El
Tomàs li ha dit al Maleic que deixi a Marta i que marxi.
Ell diu que ella ha perdut a Sebastià. Marta explica que a Barcelona quan era petita ça
seva mare era cega, un dia va conèixer a un home que marta pensava que també era
cec. La seva mare va morir, als pobres se’ls emportaven i ella i el senyor que ja era el seu
pare van marxar. Un dia que va caure pedra van seguir a la gent per buscar refugi i van
acabar a la masia de Sebastià. Ell interessat en la Marta va donar treball al pare de
moliner i ell i ella... Marta diu que no podia fer-hi res que era una nena. Tomàs diu que el
Sebastià tornarà en algun moment, i que li te que explicar tot al Manelic.
Escena IV
Venen alguns veïns a portar blat, Pepa pregunta com ha quedat el casament entre aquells
dos, Tomàs diu que ve i intenta marxar.
Escena VI
Arriba el Manelic, diu que l’amo arribarà avui i quedarà bé amb ell i marxarà a les
muntanyes, ell veu als demés i ells diuen que porten el blat. El Manelic tot enrabiat
pregunta perquè reien avui a l’ermita.
PASSO DE FER ESCENES
Manelic ara se pensa que el home aquell era el Xeixa, Marta plora que no vol que ell
marxi, Marta es torna boja i demana que ell la pegui i la mati. Manelic diu que ell l’estima
massa com per fer-ho, Marta diu que ell la perdona perquè no ho sap tot, i Marta decideix
que vagin a dalt (a les muntanyes), immediatament.
Surten i apareix el Mossen, li diuen que deixen el moli que se’n van, el mossèn diu que li
expliquin al amo que ja ha tornat, arriba Sebastià. Diu el amo que avui arriba la seva
promesa. Manelic diu que se’n van i Sebastià s’enfada, Sebastià s’enfada i demana que
treguin d’aquí a Manelic, que la Marta no es seva.
Marta li diu al Manelic (nose com lol) que el fa entendre que lhome aquell era Sebastià, ell
intenta atacar-lo però els pagesos se l’emporten i Sebastià es queda amb la Marta.
TERCER ACTE
Josep i Nando s’arrepenteixen de treure al Manelic, diuen que al costat del Sebastià ja no
si posen,