50 lectures 

Cicle mitjà de primària 

21.  A MI EM PATINA LA EGGA 

22.  ÁFRICA, PEQUEÑO CHAKA... 

23.  AVIS 

24.  EL REI  DELS  OCELLS 

25.  EL REI AMB ORELLES DE CAVALL REI  DELS  OCELLS 

26.  ELS TRES BANDITS 

27.  GERMÀ DELS ÓSSOS 

28.  L’ÓSCAR I EL LLEÓ DE CORREUS 

29.  MÉS MÚSICA, MESTRE! 

30.  SI LA LLUNA POGUÉS ENRAONAR 

Document elaborat pel grup de treball de l’Associació de Mestres Rosa Sensat 
“La lectura: pressió o passió”, coordinat per Jaume Centelles i Josep Francesc Delgado
50 lectures  Cicle mitjà de primària 

Fitxa 21 

A   M I   E M   P A T I N A   L A   E G G A 

Títol:  A mi em patina la egga 
Autor:  Lertxundi, Anjel 
Il·lustrador:  Mitxelena, Jokin 
Editorial:  La Galera 
Ciutat:  Barcelona 
Any d’edició:  2000 
Traductora:  Canals, Anna 
Pàgines:  32 
Edat:  A partir de vuit anys 
Temes:  Diversitat. Acceptació de si mateix 

RESUM 
En Robert és un nen com qualsevol altre. Viu amb la mare i el pare i té un gos que es diu Rasputín. L’única 
particularitat que té en Robert és que no sap pronunciar la erra i quan ha de dir «carro carregat de rocs» diu 
«caggo cagguegat de ggocs». Els seus pares s’amoïnen i proven d’ajudar­lo però no ho aconsegueixen. 
Arriba el dia d’anar a l’escola i aquí comencen els problemes perquè els altres nens i nenes es riuen del seu 
defecte. 
Els pares decideixen portar en Robert a una logopeda perquè l’ajudi, però és força complicat i no ho 
aconsegueix, de moment. 
Els dies passen i en Robert s’empesca la manera de no pronunciar la erra. Busca sinònims que no tinguin 
aquest so. Per exemple si ha de dir Rasputín diu «el meu gos» i si ha de dir ratlla diu «línia», etc. 
Un dia la mestra parla amb els pares i els comenta que el seu fill té un vocabulari molt ric i acurat i que el fa 
servir amb molta imaginació. És en aquella època que arriba una altra companya a classe, es diu Susanna i 
parla papissot. La Susanna es farà molt bona amiga d’en Robert. 
“Així vaig començar a enriquir el meu vocabulari, a parlar amb més correcció, a buscar maneres 
diferents de dir una mateixa cosa. 
En comptes de dir saggó, deia «bossa». En comptes de dir ggatlla, «línia». Allí on hauria dit coggent, 
ara deia «comú» o «usual». I així amb moltes paraules.” 

ASPECTES A DESTACAR 
Aquest llibre està inclòs en una col·lecció d’editors associats anomenada «I què?» que planteja situacions 
quotidianes que resulten diferents. Per exemple el noi grassonet, el nen a qui no agrada el futbol, el pare 
que és mestressa de casa o, en aquest cas, el nen que té problemes amb el so de la erra. 
Situacions tractades amb molt d’humor. 

PROPOSTA D’ACTIVITATS 
Per després de llegir el llibre: Cadascú de nosaltres és diferent. N’hi ha que som morenos, d’altres som 
baixets, alguns duem ulleres, altres tenim la cara pigada, etc. Cadascú té un aspecte físic que ens fa 
singulars, únics. 
En el món dels contes també passa. Digueu com és: 
­  En Patufet 
­  El Gegant del Pi 
­  La Caputxeta Vermella 
­  Pinotxo 
­  Peter Pan 
­  La Bruixa Avorrida 
­  La Sireneta 
Som diferents d’aspecte. Però també som diferents per la nostra manera de ser. 
Gràcies a aquestes particularitats els personatges dels contes poden resoldre enigmes, entrar en una cova, 
trobar un camí que surt del bosc, matar el drac, enamorar la princesa o recuperar el tresor perdut.

21 
50 lectures  Cicle mitjà de primària 

Fitxa 22 

Á F R I C A ,   P E Q U E Ñ O   C H A K A . . . 

Títol:  África, pequeño Chaka... 
Autora:  Sellier, Marie 
Il·lustradora:  Lesage, Marion 
Editorial:  Edelvives 
Ciutat:  Saragossa 
Traductora:  Viu, Maria 
Any d'edició:  2003 
Pàgines:  44 
Edat:  A partir de vuit anys 
Temes:  Relacions familiars. Etnografia africana 

RESUM 
Chaka demana al seu avi, Papa Dembo, que li expliqui coses. 
A cada pàgina trobem una pregunta de Chaka i la resposta del seu avi. Papa Dembo s’estén explicant 
detalladament el que el nen li ha preguntat i ho sintetitza després en una mena de text paral·lel que podria 
llegir­se independentment i que vindria a ser la memòria que té l’avi del seu món tradicional, memòria que 
transmet oralment al seu nét. 
Li parlarà d’Àfrica, dels avantpassats, de la família, del seu amic, del poblat, de les festes, de la pesca, del 
menjar, de la pluja, dels esperits, de la màgia, de la mort... 
—Cuéntame más, Papá Dembo, háblame de Kadiya, tu madre. 
—Kadiya­mi­madre, pequeño Chaka, no permaneció durante mucho tiempo delgada como una liana. 
Después de mí, tuvo otros trece hijos: seis chicas y siete chicos. 
¡Qué barullo había en nuestra choza! 
¡Peor que el de una banda de macacos enloquecidos! 
Pero a ella, a Kadiya­mi­madre, nunca la oí alzar la voz. 

ASPECTES A DESTACAR 
Les il·lustracions tenen un paper molt important. S’alternen les pàgines ocupades per una il·lustració amb les 
que tenen text. En aquestes, acompanyen el text fotografies d’objectes artístics de diferents països africans 
relacionats amb el tema que s’està parlant. 

PROPOSTA D’ACTIVITATS 
Abans de la lectura: Un dilluns al matí, el conserge de l’escola entra a classe i us lliura un sobre molt 
bonic. És una carta adreçada al mestre. Al davant hi ha el vostre nom, amb lletres grans i ben visible, al 
darrera el remitent: Àfrica. No l’obriu. El deixeu sobre la vostra taula fins l’endemà. Creeu certa expectació. 
Dimarts al matí l’obriu amb naturalitat. A dins hi ha el llibre África, pequeño Chaka... Mentre l’obriu, 
comenteu que és un llibre molt bonic, que us ha costat molt d’aconseguir, que és una joia, etc. Us el mireu i 
aviseu els nois que no voleu que ningú  —ningú!— no el toqui, sota cap concepte, de moment. 
Dimecres i dijous busqueu estones per fullejar­lo i llegir­lo silenciosament però que ningú el vegi, és vostre!. 
El podeu llegir al pati o mentre el alumnes fan els exercicis de matemàtiques. Que us vegin disfrutar, 
sospirar, embadalir­vos. 
Divendres, el gran dia, feu que tanquin les carpetes i els quaderns. Poseu una música adient molt fluixeta, 
baixeu les persianes i comenteu que aneu a llegir África, pequeño Chaka... Comenceu a llegir 
tranquil·lament, entonant, disfrutant molt de les paraules, sense importar el temps que hi esmerceu. Segur 
que els agradarà molt. 
Mostreu les imatges, parleu de l’Àfrica, dels vostres avantpassats, d’història, dels costums o del que us 
suggereixi aquesta meravella que teniu a les mans. 
Ah! A la tarda, abans de sortir, feu alguna cantarella eliminativa i, a qui toqui, confieu­li el llibre en préstec 
durant el cap de setmana. Com si es tractés d’un objecte molt valuós que se li confia a un amic.

22 
50 lectures  Cicle mitjà de primària 

Fitxa 23 

A V I S 

Títol:  Avis 
Autor:  Heras, Chema 
Il·lustradora:  Osuna, Rosa 
Editorial:  Kalandraka 
Col·lecció:  Llibres per a somniar 
Ciutat:  Barcelona 
Any d'edició:  2002 
Traductora:  Martín, Ariadna 
Pàgines:  36 
Edat:  A partir de vuit anys 
Temes:  Amor. Autoestima 

RESUM 
Un dia arriba al poble una orquestra. Aquella nit hi haurà ball a la Plaça. L’avi Ramon va a casa a buscar 
l’àvia per engrescar­la per anar a ballar però l’avia li contesta que ja no té edat per aquestes coses, que és 
vella, que és lletja com una gallina sense plomes, que té els ulls tristos com una nit sense lluna, que té les 
pestanyes curtes com les potes d’una mosca, etc. 
L’àvia va dient com es veu, com creu que és el seu aspecte però l’avi, a cada cosa que diu ella, li contesta 
amb  una  comparació  bonica  o  poètica.  Si  ella  diu  que  té  els  cabells  grisos  com  un  núvol  de  tardor,  ell  li 
respon  que  els  seus  cabells  són  blancs  com  un  núvol  d’estiu,  si  ella  pensa  que  té  les  cames  primes  com 
agulles de fer mitja, ell opina que les seves cames són primetes com les d’una oreneta. 
Finalment l’avi convenç la iaia i tots dos, del bracet, van a la festa a ballar. 
L’àvia anà al bany i tragué un llapis d’una bossa. 
—Què vols fer amb aquest llapis? —preguntà l’avi. 
—Em pintaré els ulls, que els tinc tristos com una nit sense lluna. 
—No diguis això, dona! Ets tan bonica com el sol, amb els teus ulls tristos com els estels de la nit. 
I fes el favor d’afanyar­te, que hem d’anar a ballar! 

ASPECTES A DESTACAR 
Aquest llibre va ser mereixedor del IV Premi Llibreter. 
Està presentat en format àlbum il·lustrat i les imatges estan fetes amb diverses tècniques. Algunes de les 
imatges —les que corresponen als pensaments de l’avia— van invertides i en blanc i negre. 

PROPOSTA D’ACTIVITATS 
La proposta que fem vol incidir en un aspecte que el text remarca especialment: les comparacions. L’autor 
remarca  alguns  trets  físics  de l’àvia  Ramona  tant  des de  la  vessant  més  negativa  com  des  del  prisma  més 
noble i positiu. En primer lloc agafarem tres comparacions de les proposades i les tornarem a llegir: 
­  Les pestanyes curtes com les potes d’una mosca. 
­  Les pestanyes curtes com l’herba acabada de segar. 
­  La pell arrugada com una pansa. 
­  La pell arrugada com les nous d’un pastís. 
­  Les cames primetes com agulles de fer mitja. 
­  Les cames primetes com les d’una oreneta.

23 (1) 
50 lectures  Cicle mitjà de primària 

A continuació els proposarem que facin altres comparacions que podia haver emprat l’autor per als mateixos 
exemples.  Ho  podem  fer  de  manera  individidual  o  col·lectivament.  Que  pensin  tant  en  les  comparacions 
humiliants o degradants com en les ennoblidores o positives. 

Les pestanyes curtes com... 
Comparació positiva  Comparació negativa 
... l’herba acabada de segar.  ... les potes d’una mosca. 

En  segon  lloc  els  demanarem  que  tractin  de  relacionar  les  comparacions  que  hi  ha  en  negreta  amb  els 
adjectius de la segona columna. 

Un home com un roure  S O RD A 
Li va posar la cara com un tomàquet  BO NA 
Quan va néixer semblava un cigró  C O NT E NT 
Un carrer com una fulla de pi  PE T IT 
Ta germana sembla un fideu  E S T RE T 
Està com una tàpia  F O RT 
La Maria és un tros de pa  V E RME L L A 
Està com un gos amb un os  PRIMA

23 (2) 
50 lectures  Cicle mitjà de primària 

Fitxa 24 

E L   R E I     D E L S     O C E L L S 

Títol:  El rei dels ocells 
Autora:  Ward, Helen 
Il·lustradora:  Ward, Helen 
Editorial:  Cruïlla 
Ciutat:  Barcelona 
Any d'edició:  2000 
Traductora:  Font Ferré, Núria 
Pàgines:  38 
Edat:  A partir de nou anys 
Temes:  Ocells 

RESUM 
D’ocells  n’hi ha de tota mena. Alguns canten molt bé, d’altres tenen unes plomes molt virolades, n’hi ha que 
no poden volar, n’hi ha que són bons constructors de nius, n’hi ha de nocturns, rapinyaires, grans, menuts, 
etc. 
Un dia, els ocells decideixen que de la mateixa manera que hi ha un rei dels animals terrestres, un rei dels 
animals marins i un rei dels arbres, cal trobar un rei dels ocells. 
De totes les solucions que es proposen, finalment decideixen que serà rei aquell que voli més alt, aquell que 
arribi més amunt en una cursa. 
Molts s’hi  apunten  i  comencen  a  enlairar­se.  De  mica en  mica  es  van  quedant  els  pardals,  les  gavines,  els 
cignes, fins que allà dalt majestuosa l’àguila plana orgullosa d’haver arribat més amunt que cap altre ocell. 
En aquell moment, un cargolet que s’ha amagat entre les plomes de l’àguila fa un saltiró i arriba encara una 
mica més amunt. 
El cargolet ,gràcies al seu enginy, és nomenat rei dels ocells. El cargolet és un ocell petitó que saltironeja pel 
sotabosc  i  sovint  el  confonen  amb  un  rosegador.  Canta  melodies  boniques  i  variades  i  fa  nius  falsos  per 
enganyar els predadors, per això té fama de llest. 
Feien batre les ales, planaven, giraven i s’enlairaven tots junts, com un mosaic de colors. Els que no podien 
volar contemplaven el ritme pausat de les gavines i els albatros, l’aleteig nerviós dels pardals i els pinsans, i 
el batre d’ales invisibles dels colibrís que omplien el cel. Amunt, amunt… 

ASPECTES A DESTACAR 
Aquesta  és  una  adaptació  d’un  conte  molt  conegut  arreu.  El llibre  es  basa  en  una  llegenda  anglesa  però  a 
casa nostra ja va ser recollit per Mossèn Cinto Verdaguer i per Esteve Casaponce. 
A destacar la fidelitat amb que l’autora reflexa els detalls que caracteritzen els diferents ocells que surten en 
el conte, així com la petita guia del final del llibre. 

PROPOSTA D’ACTIVITATS 
Creiem que el llibre ens proporciona un bon motiu per conèixer el món dels ocells. Si més no, ens acosta a 
molts dels ocells que viuen al nostre voltant. Un bon exercici és intentar identificar els més coneguts. 
Proposem com a activitat per conèixer els noms dels ocells més coneguts una sopa de lletres. 
En aquesta sopa de lletres hi trobaràs el nom de NOU ocells. 
Per  començar  has  de  buscar  el  nom  de  l’ocell  que  es  va  convertir  en  REI  (el  trobaràs  horitzontalment).  A 
partir d’aquest nom trobaràs verticalment els dels altres vuit. 
1.  L’ocell que es va convertir en rei. 
2.  L’ocell més gros de tots que corre molt però no vola. 
3.  L’ocell més petit. 
4.  Un ocell molt intel·ligent que va demanar silenci a la trobada. 
5.  Un dels que vola més ràpid. 
6.  Un ocell que té el coll molt llarg.

24 (2) 
50 lectures  Cicle mitjà de primària 

7.  Diuen que és el que canta millor. 
8.  L’ocell més abundant arreu del món. 
9.  Un ocell que no vola, però és un bon nedador. 

B  O  C  Q  S  R  R  G  L  O  Y  J 

A  R  B  U  Q  L  O  M  N  O  P  S 

E  T  L  P  M  A  S  S  Z  E  S  S 

D  S  E  T  B  H  S  G  F  S  A  C 

C  D  G  B  R  P  I  P  L  R  S  C 

J  E  R  C  P  I  N  S  A  E  C  L 

F  S  L  N  A  N  Y  X  M  S  B  P 

A  D  C  A  R  G  O  L  E  T  B  V 

T  R  O  G  D  Ü  L  L  N  R  E  L 

S  W  L  U  A  I  F  O  C  U  C  B 

R  Y  I  I  L  P  P  R  N  Ç  A  X 

F  R  B  L  D  E  A  O  O  I  M  O 

V  L  R  A  S  P  T  A  T  N  O  S 

R  P  I  L  R  S  T  U  I  L  O  X 

SOLUCIÓ: 

R 
O 
S 
S  F 
P  I  L 
P  I  N  A  E 
A  N  Y  M  S 
C  A  R  G  O  L  E  T 
O  G  D  Ü  L  L  N  R 
L  U  A  I  O  C  U 
I  I  L  R  Ç 
B  L  O 
R  A 
I

24 (2) 
50 lectures  Cicle mitjà de primària 

Fitxa 25 

E L   R E I   A M B   O R E L L E S   D E   C A V A L L 

Títol:  El rei amb orelles de cavall 
Autor:  Maddern, Eric 
Il·lustrador:  Hess, Paul 
Editorial:  Blume 
Ciutat:  Barcelona 
Any d’edició:  2003 
Traductora:  Bonet, Assumpta 
Pàgines:  21 
Edat:  A partir dels vuit anys 
Temes:  Els secrets. La veritat. La vergonya. 
L’acceptació de les diferències 

RESUM 
El rei Marc té un tret molt característic: unes orelles de cavall molt lletges. Aquest fet li fa vergonya i l’única 
persona que coneix la veritat és el seu barber, que està amenaçat de mort si ho conta a algú. Un dia, el 
barber decideix explicar el seu secret al terra i en aquell lloc creixen unes canyes molt fortes. Uns juglars fan 
una flauta amb les canyes i quan toquen a la cort, la flauta sembla màgica i descobreix el secret del rei en 
una cançoneta. El rei, furiós, vol executar els músics i també vol castigar el barber. 
Tanmateix quan els súbdits demanen veure les orelles del rei i ell se n’adona de com se senten d’orgullosos 
del seu tret especial, el rei comença a sentir­se feliç i orgullós d’ell mateix. 
A partir d’aquell dia, el rei es fa una nova corona amb dos forats que permeten veure­li les orelles. Les coses 
que ens diferencien ens fan més especials. 
“Així doncs, l’endemà, el barber va sortir del castell, va travessar la ciutat, es va endinsar pels camps i 
es va dirigir cap al bosc. 
I va caminar fins a arribar a una clariana on hi havia un petit rierol. 
—Aquest és el lloc ideal per explicar el meu secret —va pensar. 
Es va assegurar que ningú no l’escoltava, es va agenollar, va respirar profundament i va xiuxiuejar. 
—El rei Marc té les orelles de cavall!” 

ASPECTES A DESTACAR 
Aquest conte està basat en un conte popular conegut a Irlanda, Gal·les i l’Índia i conté elements de la 
llegenda grega del rei Mides que és castigat per Apol·lo fent­li créixer orelles d’ase. 

PROPOSTA D’ACTIVITATS 
El rei s’avergonyeix de les seves orelles i amaga la seva singularitat com un gran secret. També nosaltres 
tenim petits secrets, i sovint ens fa vergonya que els altres se n’assabentin. 
Proposem que cadascú escrigui en un paper el seu secret —de manera anònima— i després els podem llegir 
en veu alta.

25 
50 lectures  Cicle mitjà de primària 

Fitxa 26 

E L S   T R E S   B A N D I T S 

Títol:  Els tres bandits 
Autor:  Ungerer, Tomi 
Il·lustrador:  Ungerer, Tomi 
Editorial:  Kalandraka 
Col·lecció:  Llibres per a somniar 
Ciutat:  Barcelona 
Any d'edició:  2001 
Traductores:  Gasol, Anna;  Blanch, Teresa 
Pàgines:  40 
Edat:  A partir de set anys 
Temes:  Nens orfes. La capacitat de canviar 

RESUM 
Tres bandolers tenien atemorida la contrada. Durant la nit s’amagaven als marges del camí i assaltaven els 
carruatges que hi passaven. Tothom els tenia por i ni els homes més valents s’atrevien a enfrontar­s’hi. Així 
havien aconseguit un botí fabulós que amagaven en una cova. 
Una nit van assaltar un carruatge que només duia una passatgera, una nena òrfena de nom Úrsula, i se la 
van endur al seu amagatall. Li van preparar un llit ben tou perquè dormís. 
A partir de llavors, la relació amb la nena fa canviar l’actitud dels bandits i es tornen bons. 
Es dediquen a recollir tots els nens abandonats per tenir­ne cura. Gasten tots els diners que havien robat en 
comprar­los roba i un castell on viure feliços. 
Així, de mica en mica, el lloc va creixent, els nens orfes ens van fent grans i construeixen noves cases al 
voltant del castell. 
Una vegada, una nit molt fosca, els bandits van assaltar un carruatge que només duia una passatgera. 
Era una nena òrfena, que es deia Úrsula. 
Estava trista perquè anava a viure a casa d’una tieta rondinaire. 
I allò no li agradava gens ni mica. 
Per això, quan els tres bandits se li van plantar al davant, es va posar molt contenta. 

ASPECTES A DESTACAR 
L’autor d’aquest llibre, Jean­Thomas Ungerer, va néixer a Estrasbourg (França), l’any 1931. La mort del seu 
pare va obligar la família a anar a viure a casa dels avis on va créixer en un ambient tranquil i envoltat de 
llibres. Tomi Ungerer va viure la segona guerra mundial i l’any 1956 va marxar a Nova York i començà a 
treballar d’il·lustrador per a revistes i diaris. L’any 1961 va publicar Els tres bandits. El llibre va tenir molt 
d’èxit i des de llavors s’ha anat reeditant contínuament. 
Torna a Europa i s’instal·la a Irlanda amb la seva dona i els seus tres fills. A partir de llavors dedica la seva 
vida a les causes humanitàries: col·labora amb grups d’ex­drogoaddictes i recull diners per a nens malalts. 
D’entre els premis que se li han concedit destaca el Hans Christian Andersen de l’any 1998. 
L’editorial Kalandraka ha tingut un gran encert reeditant aquest llibre, exhaurit des de feia temps, amb un 
format de luxe, tapes dures, i unes mides molt més grans que les edicions anteriors d’Alfaguara, cosa que 
permet gaudir molt millor dels dibuixos en els que la presència del negre provoca una certa sensació 
angoixant. 

PROPOSTA D’ACTIVITATS 
Els tres bandits ofereix al lector múltiples imatges que ajuden a la reflexió, des de la portada fins al final. 
Aturar­se a cadascuna de les pàgines, contemplar­les i analitzar els colors, la composició, els colors de fons, 
les expressions de les cares, els ulls (sempre els ulls!) i tots els detalls han de permetre al mestre o la 
mestra un treball de lectura de la imatge realment creatiu.

26 (1) 
50 lectures  Cicle mitjà de primària 

Si el que es pretén és un pla de discussió sobre els continguts del llibre, proposem aturar­nos enmig de la 
història, en el moment en el qual la nena demana als bandits què faran amb tots aquells tresors: 
­  Què en fareu de tot això? 
Va preguntar als bandits. 
Llavors els bandits es van mirar sorpresos. 
Aquest és el moment d’inflexió de la història i el punt on, si es vol, cal aturar­se per plantejar les hipòtesis: 
­  Què pensaven fer els bandits amb tots els tresors? 
­  Què faríeu vosaltres amb un “tresor”? 
­  Etc. 
Una altra proposta que us presentem consisteix en llegir el llibre, primer, i veure la pel·lícula *  del conte 
després. 
Un cop vista la recreació animada, plantejarem als alumnes uns comentaris sobre els dos formats: 
­  Com t’ha agradat més la història? 
­  Com has entès millor el conte? 
­  Quines coses hi ha de diferents? 
­  Quin nom rep la nena al llibre? I a la pel·lícula? 
­  La música que sents a la cinta, t’ha fet por? 
­  Com t’imagines un bandit? 
­  Per què creus que robaven? 
­  Etc. 

* 
Els tres bandolers i altres contes de por (Videoàlbum). Aura Comunicació. Barcelona, 1993

26 (2) 
50 lectures  Cicle mitjà de primària 

Fitxa 27 

G E R M À   D E L S   Ó S S O S 

Títol:  Germà dels óssos 
Autora:  Recheis, Käthe 
Il·lustrador:  Hoffmann, Franz 
Editorial:  Barcanova 
Ciutat:  Barcelona 
Any d'edició:  2001 
Traductora:  Gasol, Anna 
Pàgines:  84 
Edat:  A partir dels vuit anys. 
Temes:  Amistat. Natura 

RESUM 
En un poblat indi hi vivia un noi orfe amb el seu oncle que era el millor caçador del poblat. 
A diferencia dels altres nois, era molt maldestre tot i esforçar­se. Un dia el seu oncle el va convidar a anar a 
caçar  junts,  però  en  mig  del  bosc  el  va  abandonar. En  aquell  precís  instant  va  arribar  a  pensar  en la  mort 
però va trobar la companyia dels animals del bosc i l’afecte que no havia rebut dels humans. 
“L’óssa va ser la darrera a parlar. 
—Vine amb nosaltres —va dir—. 
Passegem pel bosc i mengem arrels i fruits deliciosos. Tinc dos cadells a la meva cova i podràs jugar 
amb ells. I quan faci fred, t’escalfaré amb la meva pell.” 

ASPECTES A DESTACAR 
Destaquem les il·lustracions càlides d’en Franz Hoffmann i els seus dibuixos fets a llapis. 

PROPOSTA D’ACTIVITATS 
Proposem fer un dossier amb informació dels animals que surten en el llibre. S’hi pot incloure una il·lustració 
o un dibuix i algunes característiques: com es comporten, com s’alimenten, on viuen, etc.

27 
50 lectures  Cicle mitjà de primària 

Fitxa 28 

L ’ Ó S C A R   I   E L   L L E Ó   D E   C O R R E U S 

Títol:  L’Óscar i el lleó de Correus 
Autor:  Muñoz Puelles, Vicente 
Il·lustradora:  Villamuza, Noemí 
Editorial:  Barcanova 
Col·lecció:  Sopa de llibres; 74 
Ciutat:  Barcelona 
Any d'edició:  2002 
Traductores:  Fernández, Mònica; Giménez, M. Àngels 
Pàgines:  64 
Edat:  A partir dels vuit anys 
Temes:  Com superar les pors infantils. Relacions entre 
pares i fills 

RESUM 
Aquest llibre parla de les pors d’un nen i de la manera de com vèncer­les. Una de les pors és la nit, la foscor, 
una por molt comuna. Tot i que el nen té el suport del pare i la mare que l’ajuden a comprovar cadascun del 
racons de la casa, arriba un moment, inevitablement que es queda sol a llit, a les fosques i llavors apareix la 
criatura de la nit. 
L’altra  por  de  l’Óscar  és  una  bústia  de  Correus,  d’aquelles  que  tenen  forma  de  cap  de  lleó,  amb  la  boca 
oberta  per  on  s’introdueixen  les  cartes. Una  bústia  de  llautó  que  sembla  d’or.  El  nen  ha  d’anar  a  dipositar 
algunes cartes i és llavors quan s’empesca una manera molt original de tenir ocupat el lleó mentre ell deixa 
les cartes. 
Al final el nen aconsegueix vèncer els seus temors i descobreix a més que els adults també han estat nens i 
també han tingut pors, les mateixes pors que ell. 
“Als sis anys, a l’Óscar li feien por dues coses: la criatura de la nit i el lleó de Correus. No l’espantaven 
les  persones  grans. Tampoc  no li importava  barallar­se  amb  uns  altres  nens,  encara  que  preferia  no 
fer­ho. 
Però  quan  pensava  en  la  criatura  de  la  nit  o  en  el  lleó  de  Correus,  les  dents  li  cruixien  com  quan 
s’estava massa temps dins de la banyera i l’aigua es gelava.” 

ASPECTES A DESTACAR 
Amb aquest llibre, l’autor va guanyar el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil. Segons ell, la història 
que recrea correspon a un episodi de la seva infantesa, a València, on hi havia una bústia com la descrita al 
llibre i la por que sentia quan passava per davant d’aquella «bèstia» disposada a cruspir­se’l  era similar a la 
del nen Oscar. 
Cal  destacar  les  il·lustracions  a  llapis,  acolorides  en  tons  suaus,  de  Noemí  Villamuza.  Aquest  va  ser  el  seu 
primer treball dins del món de la literatura infantil. 

PROPOSTA D’ACTIVITATS 
Abans de presentar el llibre als alumnes proposarem una sèrie d’entreteniments que hauran de resoldre per 
obtenir algunes informacions que ens permetin saber el títol i altres dades de la lectura que farem. 
Distribuirem l’alumnat en petits grups —de dos en dos o de tres en tres— i a cada grup els lliurarem dos 
fulls amb entreteniments. 
Si cal explicar la mecànica d’algun entreteniment, es pot fer abans amb qualsevol altre exemple, que podem 
extreure del diari o d’alguna revista. 
Quan s’acabi el temps es fa la comprovació dels resultats i les correccions oportunes. 
Finalment es presenta el llibre L’Óscar i el lleó de Correus i es comenta que aquest llibre està a la biblioteca 
però  que  n’hi  ha  d’altres  de  la  mateixa  col·lecció  molt  interessants  —  els  podem  donar  a  conèixer, 
naturalment.

28 (1) 
50 lectures  Cicle mitjà de primària 

MOTS ENCREUATS 

11 ò 

1 ð 

9 ò 

2 ð 

3 ð 

8 ò  12 ò 

7 ò  4 ð 

10 ò 

5 ð 

6 ð 

HORITZONTALS: 

1.  És el contrari del dia, quan apareix la criatura que espanta el protagonista de la història. 
2.  L’àpat que fem cada dia, abans d’anar a dormir. 
3.  Nom d’un tren molt veloç que si el llegeixes al revés resulta que és com es diu la germana del 
protagonista. 
4.  És dolç i serveix per distreure la bèstia que atemoreix el nen del llibre. Abans de menjar­te’l li has 
de treure l’embolcall de paper. 
5.  Oficina on anem a portar les cartes o a recollir paquets que ens envien els familiars i amics. 
6.  Al revés, forat on dipositem les cartes o les postals que volem enviar. 

VERTICALS: 

7.  És el sentiment que tenim quan imaginem algun perill. Alguns ho pateixen quan hi ha tempesta, 
molts amb les pel·lícules de monstres, i tots quan ens perdem. 
8.  La mare del protagonista l’envia a Correus a tirar­ne una. 
9.  Nom del protagonista de la narració. 
10. Els anys que té el nen de la història. 
11. Vestit per anar a dormir. 
12. Animal que al llibre és de llautó i s’està a la paret, ben quietó (amb la boca oberta, això sí) i del 
qual diuen és el rei de la selva.

28 (2) 
50 lectures  Cicle mitjà de primària 

Fitxa 29 

M É S   M Ú S I C A ,   M E S T R E ! 

Títol:  Més música, mestre! 
Autor:  Desclot, Miquel 
Il·lustradora:  Rifà, Fina 
Editorial:  La Galera 
Col·lecció:  Grumets, 124 
Ciutat:  Barcelona 
Any d'edició:  2001 
Pàgines:  84 
Edat:  A partir dels vuit anys. 
Temes:  Aproximació i coneixement dels diferents 
instruments musicals. Poesia. Endevinalles 

RESUM 
Aquest llibre recull un seguit de poemes i endevinalles que es refereixen als diferents instruments musicals. 
Cada instrument és presentat de manera molt original, a través de poemes o endevinalles. 
El llibre està dividit en quatre parts, més un apartat dedicat a les solucions de les endevinalles. La primera 
part, «Música mestre» és un conjunt de poemes d’instruments de l’orquestra; la segona «Qui desafina?» és 
un recull de vint endevinalles; la tercera «Més música, mestre... si us plau!» repren els poemes dels 
instruments de l’orquestra; la quarta, «A plaça fan ballada» són uns poemes sobre els instruments de la 
cobla; la cinquena, «Solucions a les endevinalles» presenta les solucions a les endevinalles de la segona 
part. 
Als infants dono alegria, 
tracatrac­i­trac­i­trac, 
i a la mare i a la tia, 
si es descuiden, un atac.” 

ASPECTES A DESTACAR 
En primer lloc, destaquem la precisió en l’estructura del llibre. 
Les il·lustracions, en blanc i negre, poden resultar poc atractives per a l’edat a la qual va dirigida la lectura. 
Es recomana treballar l’apartat d’endevinalles des de l’àrea de llengua i literatura i la resta des de 
l’especialitat de música. 

PROPOSTA D´ACTIVITATS 
Proposem  treballar  la  part  de  les  endevinalles  «Qui  desafina?»  —segona  part—  amb  un  joc  senzill.  Es 
divideix el grup en dos. Un grup tindrà les deu primeres endevinalles escrites en unes cartolines; l’altre grup 
tindrà les cartolines de les solucions corresponents amb un dibuix esquemàtic de l’instrument. Un alumne/a 
del primer grup llegeix una endevinalla i el segon grup haurà d’aixecar la cartolina corresponent. Així amb la 
resta  d’endevinalles.  Donat  que  falten  encara  deu  endevinalles,  ja  que  són  vint  en  total,  es  farà  el  joc  a 
l’inrevés, el primer grup tindrà les solucions i el segon les endevinalles. Si es vol, el joc es pot complicar: a 
partir de la solució han de buscar l’endevinalla corresponent. 
Els poemes de la primera part corresponen al text d’una cantata. Podria fer­se una audició * 

* 
Concert  desconcertant:  20a  trobada  de  corals  infantils  de  Catalunya.  Barcelona:  SCIC,  1987.  Edició  en 
casset.

29 
50 lectures  Cicle mitjà de primària 

Fitxa 30 

S I   L A   L L U N A   P O G U É S   E N R A O N A R 

Títol:  Si la lluna pogués enraonar 
Autora:  Banks, Kate 
Il·lustrador:  Halensleben, Georg 
Editorial:  Joventut 
Ciutat:  Barcelona 
Any d'edició:  1999 
Traductora:  Porta i Arnau, Mireia 
Pàgines:  17 
Edat:  A partir dels vuit anys 
Temes:  El  que  ens  poden  suggerir  les  petites  coses 
del  nostre  entorn,  l’hora  d’anar  a  dormir, 
maneres de mirar... 

RESUM 
Ens trobem a l’habitació d’una nena que està a punt d’anar a dormir. Sembla que, amb nosaltres, també la 
lluna  se  l’està  mirant  Si  la  lluna  pogués  enraonar...  ens  explicaria  com  algunes  coses  d’aquest  petit  món 
íntim  i  càlid  ella les  troba i  reconeix  en  l’amplitud  dels  paisatges  oberts:  un  llum  que  s’encén  la  portaria  a 
parlar dels estels; el vas d’aigua de la tauleta de nit, ens duria a la platja on trenquen les ones... 
Tot el llibre és un gronxar­se entre l’interior i l’exterior a través del punt de vista de la lluna, un punt de vista 
poètic, tant en les paraules com en les imatges; un joc de miralls que va relacionant els dos móns. 
“I si la lluna pogués enraonar... 
parlaria del vent de sorra que bufa al desert i dels nòmades que s’arreceren en una duna.” 

ASPECTES A DESTACAR 
Són  especialment  remarcables  les  il·lustracions:  La  tècnica  sembla  pintura  a  l’oli.  Els  colors  són  càlids, 
intensos i contrastats, i es pot percebre el traç de les pinzellades i la barreja dels colors. Les imatges ocupen 
les dues pàgines; les que representen interiors deixen un petit marge al voltant i les d’exteriors són fetes a 
sang. 
És  molt  interessant  observar  que  l’habitació  de  la  nena    sempre  està  vista  des  de  dalt,  representant  la 
mirada de la lluna. És un punt de vista original, que no es troba gaire en llibres infantils. 

PROPOSTA D´ACTIVITATS 
Es  pot  començar  amb  una  conversa  col·lectiva  a  partir  de  l’observació  de  les  il·lustracions:  Què  ens  crida 
l'atenció? Què ens agrada? Hi ha alguna raó per què a unes pàgines hi hagi marges i a altres no? Des d'on 
veiem les imatges? Totes estan vistes des de dalt? Hi ha alguna explicació de perquè sí o de perquè no? 
Es tracta que, sense dir­ho, vagin veient que hi ha una relació entre fons i forma, entre el que es vol explicar 
i la manera de fer­ho. 
La proposta de treball plàstic podria ser dibuixar, vist des de dalt, a la manera de Hallensleben, un racó de la 
classe, de l’escola o d’algun altre espai proper. Abans caldria fer­ne una bona observació comentada.

30