La Rutina de Mirar El Temps A L'aula

Rutines d’aula: proposta de treball Mirar el temps Montserrat Bertran
1. MIRAR EL TEMPS - RUTINA D’AULA

Mirar el temps és una de les rutines d’aula més freqüents a l’educació infantil i primària. Per això és important analitzar quina és la
millor manera de portar-ho a terme i valorar quin ha de ser el paper de l’ensenyant i el de l’alumne en el transcurs de l’activitat.
Com totes les rutines d’aula, si no ens parem a pensar en l’objectiu real, pot esdevenir una activitat sense sentit i buida de
continguts d’aprenentatge. Per això, és important partir dels aprenentatges previs dels alumnes, seqüenciar l’activitat per nivells o
per cicles i planificar l’activitat dins l’horari d’aula especificant la periodicitat, els objectius, els continguts de treball i l’avaluació.
Model de fitxa de l’activitat:
Cicle / nivell
Funció comunicativa Donar i obtenir informació de fets
Habilitats Parlar, escoltar i entendre, escriure, llegir (segons sigui la proposta d’activitat)
Tipus de text Treball de la frase, text descriptiu, text expositiu (segons el nivell)
• Saber quina és la funció de mirar el temps cada dia.
• Reconèixer el temps que fa i descriure’l.
• Saber elaborar un text expositiu oral formal sobre el temps que fa.
Objectius
• Descriure o explicar diferents aspectes del temps atmosfèric.
• Utilitzar vocabulari propi del tema.
• ...
Desenvolupament de
l’activitat
Materials
En relació els objectius fixats.
Avaluació
Reflexió sobre la
pràctica
1
Activitats que pot generar
Probablement, l’activitat de mirar el temps generarà altres activitats, a continuació n’enumero algunes:
- Fer un recull de poemes, dites, cançons... del temps. (EI, CI, CM)
- Fer un recull de frases fetes sobre el temps atmosfèric i explicar el seu significat ( CI, CM, CS)
- Retallar paisatges i fets representatius de diferents situacions meteorològiques amb les quals es pugui preparar materials pel
racó: diccionari meteorològic, joc de memòria1, joc de relacionar imatge-paraula (CI), imatge-definició ( CM)
- Recollir les dades amb taules i representar els resultats en gràfics (CM, CS)
- Fotografiar el temps que fa i utilitzar-ho com imatge real per explicar el temps, substituint els dibuixos per les fotografies (EI,CI)
- Fotografiar els nens. La manera de vestir dels infants ajuda a veure quina època de l’any és. (EI)
- Sortir al pati, olorar l’aire, escoltar el so del vent, mirar com està el cel, si es mou alguna cosa, quines sensacions provoca tot
això en el nostre cos... (EI)
- Mirar un programa del temps i analitzar les parts del discurs, els diferents conceptes, els símbols... (CM,CS)
- Fer d’home del temps segons els criteris prèviament treballats (EI, CI,CM,CS)
- Les prediccions (CM,CS)
- Construir una estació (caseta) meteorològica (CS)
- La simbologia
- Mirar i entendre l’apartat del temps dels diaris.

...
1
La paraula “memory” en català és “joc de memòria”.
2
2. QUÈ CAL SABER DEL TEMPS ATMOSFÈRIC
El Temps fa referència a l’estat de l’atmosfera en un moment determinat.

La meteorologia és l’estudi del temps atmosfèric i del clima.
Els meteoròlegs són científics que estudien els fenòmens meteorològics i que es dediquen a estudiar el temps actual i a fer les
prediccions meteorològiques.
Per fer una bona predicció cal localitzar i saber on som i on és cadascun dels llocs als quals fem referència. Per això és important
saber utilitzar els mapes.
L’estació meteorològica serveix per observar els fenòmens atmosfèrics i mesurar les variables més importants del clima
(temperatura, precipitació, direcció i velocitat del vent, pressió, humitat, pluja i radiació solar) mitjançant una sèrie d'aparells i
instruments.
Part dels aparells han d'estar protegits de la incidència de la radiació solars (el baròmetre, el termòmetre ) i la resta són exteriors
(pluviòmetre, penell, anemòmetre...)
3
2.1. PARÀMETRES D’OBSERVACIÓ DEL TEMPS
TEMPERATURA I HUMITAT OBSERVACIONS
Què observem?
Temperatura actual Les temperatures s'expressen en graus Celsius.
Temperatura màxima, mínima i mitjana
Índex de xafogor/índex de fredor/ de calor Es podrà indicar la tendència de les temperatures respecte al
dia anterior seguint els criteris següents:
Vocabulari/estructures2:
La temperatura té tendència a pujar/baixar • Ascens o descens notable o acusat: canvis de més de 6
La temperatura és de ...graus graus.
Avui fa xafogor, fred, calor, fresca • Ascens o descens moderat: canvis de més de 3 i fins a 6
Avui l’aire és sec/humit/fred/calent graus.
La temperatura és baixa/ moderada/ alta/ molt alta/ extrema • Ascens o descens lleuger: canvis de més d'1 i fins a 3
Avui la temperatura màxima/mínima serà més alta/més baixa graus.
Les temperatures es mantindran molt fredes • Estable o sense canvis: canvis de fins a 1 grau.
La temperatura mitjana anual és de 15 a 22˚C i la diferència entre
les mitjanes d’estiu i d’hivern és superior a 10˚C.
...
Estris:
Termòmetre de màxima
Termòmetre de mínima
Termòmetre de màxima i de mínima
Termòmetre humit
Termòmetre sec
2
Les estructures poden ser en present o passat, o si es fan prediccions, en futur.
4
PRECIPITACIONS I PRESSIÓ ATMOSFÈRICA OBSERVACIONS
(1) Intensitat de la pluja:

Feble: quantitats inferiors a 3 mm en 30 minuts.
Moderada: quantitats entre 3 mm i 20 mm en 30 minuts.
Què observem? Forta: quantitats superiors a 20 mm i fins a 40 mm en 30
Intensitat de la pluja (1) minuts.
Pluja acumulada (2) Torrencial: quantitats superiors a 40 mm en 30 minuts
Localització de la pluja (3)
Les precipitacions segons la intensitat i durada s'anomenen:
Vocabulari i estructures: Xàfec: quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de
Pluja. Avui plou .. manera sobtada i intensa però en poc temps. A més sol anar
Plugim. Avui cau plugim... relacionat amb tempesta.
Calamarsa . Avui ha fet una calamarsada ... Ruixat: quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau en
Pedra Avui ha caigut una… poca quantitat durant un període curt de temps.
Neu. Avui ha nevat, avui neva
Aiguaneu: (2) Pluja acumulada:
Calabruix: Inapreciable (ip): menys de 0,1 mm en 24 hores.
Xàfec. Avui ha caigut un xàfec Minsa: quantitats de fins a 5 mm en 24 hores.
Tempesta: Avui hi ha tempesta, avui hi ha llamps i trons Poc abundant: quantitats superiors a 5 mm i de fins a 20 mm
Boira. Avui hi ha boira en 24 hores.
Boira gebradora Abundant: quantitats superiors a 20 mm i de fins a 50 mm en
Pluja gelant 24 hores.
... Molt abundant: quantitats superiors a 50 mm i de fins a 100
mm en 24 hores.
Estris: Extremadament abundant: quantitats superiors a 100 mm en
Pluviòmetre 24 hores.
Baròmetre
(3) Localització de la pluja:
La distribució de les precipitacions dins una àrea
geogràfica concreta s'indica utilitzant:
Generals: la precipitació afecta més d'un 70 % de la zona
5
esmentada.
Extenses: la precipitació afecta entre un 30 % i un 70 % de la
zona esmentada
Aïllades o locals o puntuals: la precipitació afecta més d'un
30 % de la zona esmentada. La precipitació es reparteix de
manera
irregular dins la zona esmentada.
Tipus de precipitació:
Pluja: precipitació de partícules d'aigua líquida en forma de
gotes.
Plugim: precipitació de partícules d'aigua líquida en forma de
gotes molt petites i properes.
Neu: precipitació de cristalls de gel reunits generalment en
forma de flocs o volves.
Aiguaneu: precipitació de neu a mig fondre, o de pluja i neu
barrejades.
Calabruix: precipitació de grans blancs i opacs, formats per
una barreja de gel i de neu. Es trenquen quan cauen a terra.
Calamarsa: precipitació de grans de glaç arrodonits i mig
transparents, inferiors a 10 mm de diàmetre.
Pedra: precipitació de grans de glaç arrodonits i mig
transparents, amb un diàmetre igual o superior a 10 mm.
Pluja gelant: pluja en subfusió que quan entra en contacte
amb algun objecte o amb el terra forma de manera instantània
una capa de gel.
Es parla de tempesta quan qualsevol de les precipitacions

anteriors va acompanyada de descàrregues elèctriques.
6
VENT OBSERVACIONS
Què observem? Noms dels vents i les seves direccions:

Direcció del vent3 tramuntana (N), gregal (NE), llevant (E), xaloc (SE), migjorn
Velocitat del vent (S), garbí o llebeig (SO),ponent (O), mestral (NO)
Força del vent
Força del vent:4
Vocabulari i estructures: calma (0’7), ventet (5), fluixet (12), fluix (19), bonancenc (27),
Avui bufa xaloc o el vent bufarà de... (llevant, mestral...) fresquet (38), fresc (50), frescot (62), fort (75), molt fort (88),
El vent bufa amb poca/molta intensitat tempesta (103), gran tempesta (117), huracà (+ de 118)
La força del vent és de...
Avui hi ha vent fort...
Fa vent
El vent es mantindrà variable
Dominarà el vent de component sud, sud-oest...
...
Estris: Nota: la rosa dels vents no es pot considerar pròpiament

Rosa dels vents com un estri. És un croquis en forma d'estrella per a
Penell representar els noms dels vents segons llur direcció.
Anemòmetre
Anemògraf
3
La direcció del vent es pren cap a on va i no pas d'on ve.
4
Equivalències km/h
7
ESTAT DEL CEL OBSERVACIONS
Què observem?
Radiació solar i ultraviolada
Nota: Quan ens referim a les qualitats accidentals, variables,
Vocabulari i estructures: d’una cosa, generalment expressades amb adjectiu o
Avui fa sol participi, tradicionalment s’ha usat el verb ser, però
Avui fa núvol actualment també s’usa el verb estar:
Avui fa un dia ennuvolat Per exemple: El cel és ennuvolat o el cel està ennuvolat.
Avui hi ha clarianes S’accepten les dues opcions.
Hi ha núvols
Els núvols es desfan i millora el temps
Avui hi ha núvols alts/ mitjans/ baixos
El cel és serè
El cel és o està cobert
El cel està ennuvolat
Avui és/està núvol o el cel és/està ennuvolat
El cel es mantindrà ennuvolat
...
Estat del cel: L’estat del cel fa referència a l’ Aspecte que presenta el cel
1. Cel serè o ras: 0 vuitens de cel tapat. per la presència o absència de nuvolositat.
2. Cel poc ennuvolat: entre 1 i 2 vuitens de cel tapat.
3. Cel mig ennuvolat: entre 3 i 5 vuitens de cel tapat. Tipus de núvols: núvols alts (cirrus, cirrocúmulus,
4. Cel molt ennuvolat: entre 6 i 7 vuitens de cel tapat. cirrostratus), núvols mitjans (altocúmulus I altostratus) i
5. Cel cobert o tapat: 8 vuitens de cel tapat. núvols baixos(nimbostratus, cúmulus, estratocúmulus,
estratus, cumulonimbus)
Estris:
Mesurador de radiació solar ultraviolada
8
3. MATERIAL COMPLEMENTARI
(Per anar ampliant)
3.1. Poemes
Autora: Lola Casas
Cirrus
El Gegant del cel

decora el matí amb tot d’esquinçades
puntes de coixí.
Altocúmulus
El Gegant del cel

Ha parat ña taula
Amb coberts d’argent
I tovalles blaves.
I amb cura i destresa
També hi ha posat
Mil platets de nata
De blanc ensucrat.
Cúmulus
El gegant del cel,

Per ben tou dormir,
Infla matalassos
D’escuma i setí.
Cumulonimbus
9
El Gegant del cel

S’ha fet una orquestra
Dins d’un núvol fosc
Tot ple de tempesta.
A dins hi ha posat
Els llamps i la pedra
Els trons,
El fort vent,
I la pluja feresta.
Autora: Isabel Barriel
La fulla seca
Està guanyant la pluja:

cauen xàfecs,
ciutadana dutxa
abrillantant carrers.
Correnties d’aigua
imposen circulació,
hi navega una fulla seca
fins l’extenuació.
Indomable és la natura,
ens procura abundor
quan com avui cau la pluja,
oh! què gran satisfacció!
10
3.2 Refranys I dites catalanes sobre el temps
• A l’abril, no et llaves ni un fil

• A l’agost, bull el mar, i bull el most
• A l’agost, figues i most
• A l’estiu, tota cuca viu
• Al gener, tanca la porta i encén el braser
• A l’hivern boirina i neu per veïna
• A la tardor, ni fred, ni calor
• A mal temps, bona cara
• Al juliol, trau les garbes al sol
• Al juny, corbella al puny i la roba lluny
• Al juny la pluja és lluny, i si plou, cada gota és com el puny
• Al maig, cada dia un raig
• Al mar valletes, a la terra pastetes
• Al novembre, qui no ha sembrat que no sembri
• Al setembre, el vi està per vendre
• Al setembre, qui tingui blat que sembri
• Abril plujós, maig ventós
• Abril plujós i maig ventós, fan l’any ric i profitós
• Abril que abrileja, primavera que fueteja
• Abril que surt plovent, el maig crida rient
• A l’abril cada gota val per mil
• Abril mullat, de pa en ve carregat
• Abril tronat, bon any assegurat
• Aigua al febrer, bona pel sementer. Si plou en aquest mes, la collita serà bona
• Aigua cau, senyal de pluja
• Aigua a l’agost, safrà, mel i millor most
• Aigua de febrer, bona pel sementer
• Aigua de gener, omple botes i graner
• Aigua de gener prenya l’oliver
• Aigua de gener tot l’any va bé
• Aigua de juliol encén el sol
• Aigua de juliol omple el cossiol
11
• Aigua de juny primerenca, molts mals arrenca

• Aigua de maig fa créixer el cabell i no fa mal
• Aigua de març, herba als sembrats
• Aigua de Sant Joan, celler buit i molta fam
• Aigua de Sant Joan, no dóna ni vi ni pa
• Aigua de Sant Martí al migdia, pluja per tot el dia
• Aigües de juny, mals solen dur
• Aire de ponent, aigua gelada i vi calent
• Allò que atura el fred, atura el calor
• Alls plantats en lluna nova, de grans un cove
• Any de neu, any de Déu
• Any de neus any de deus
• Any de neus senyorials, a l’estiu pastures frescals
• Any de pluges, fora bruixes
• Any de poca humitat, al solell el prat assecat.
• Any gelat, any de blat
• Any plujós, pagès joiós
• Anys, danys i desenganys, tornen els homes estranys.
• Arc de Sant Martí al matí, la pluja ja és aquí. A la tarda, la pluja ja és passada
• Boira a la muntanya, pastor a la cabanya

• Boira en el Castell, pica espart, i fes cordell
• Boira saltirona, no és cosa bona
• Boires pel Xaloc, prepara llenya per el foc
• Boirina a la vall, pagès al treball
• Boirina pixanera, torna-te’n enrere
• Bon dia és el que plou i no pedrega
• Cada gota de pluja fa el seu fang

• Cada gota que plou té on caure
• Carrer banyat, calaix eixut
• Cel a borreguets, aigua a canterets
• Cel a borreguets, aigua a grapadets/canterets
• Cel a borreguets, neu a cabassets
12
• Cel a petxinetes, aigua a les bassetes

• Cel d’escaletes, aigua per les bassetes
• Cel de panxa de burra, pluja segura
• Cel emborregat, pluja al terrat
• Cel empedrat, camp mullat
• Cel groguenc, pluja o vent
• Cel rogent, pluja o vent
• Cel roig al matí, pluja en camí
• Cèrcol de lluna, no omple llacuna
• Clara és la lluna d’agost, però la de Gener, encara ho és més
• Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga
• De la flor de gener, ningú no omple el graner

• De l’aigua d’octubre i del sol de maig, naix el blat
• De les gotes s’ajusten els rius
• De ponent, ni vent, ni gent, ni casament
• De vent moliner, molta feina i poc diner
• Del xaloc, ni molt ni poc
• Desembre neva bon any assegurat
• Desembre nevat, bon any per al blat
• Després de bell jorn, ve la negra nit
• Després de la tempesta, ve la calma
• Després de la tronada ve la pluja
• Déu et lliuri de pedra, boira i guitza d’euga
• El dia nuvolós, enganya al peresós

• El febrer, de cap o de cua l’ha de fer
• El fred i el gel no es queden al cel
• El gall, els estels i el sol, els rellotges del pagès són
• El Garbí, a les set s'en va a dormir
• El juny formós és abundós
• El juny fred, mata l’esplet
• El mestral no acaba mai el jornal
• El ponent la mou i el llevant la plou
13
• El setembre, s’enduu els ponts o eixuga les fonts

• El sol de març porta refredats
• El sol ha sortit i ha fet cluc,no pensis, pagès, en res d’eixut
• El sol, a l´hivern enmandrat, es lleva tard i s' acotxa aviat
• El Llevant porta l’aigua al davant
• En presencia de sol, poca llum és un gresol
• En temps de fred, val més una gorra que un barret
• Estels en ple dia, guerra, fam i malalties
• Fang a l´hivern i pols a l’estiu, tot el camp reviu

• Febrer curt, brau i tossut
• Febrer el curt, pitjor que un truc
• Fins que la lluna d’abril no haja passat, no dónes el mes per acabat
• Fred segur no mata ningú
• Garbí amb núvol, llevant amb clar (et fot o et fotrà)

• Garbí d'hivern, dimonis a l'infern
• Gelada tapada, freda és la diada
• Gepa a ponent, quart creixent; gepa a llevant, quart minvant
• Gregal matiner, llevant tarder
• Hivern de molta gelada, molta fruita assegurada

• Hivern fred, estiu calent
• Hivern gelat, fruita a grapats
• Hivern molt assolellat, estiu molt ventat
• Home de bé, és com blat de bona lluna
• Home que té llunes, fa de mal tractar
• Home nat en lluna fosquejant, al botavant
• Juny benigne i humit, de carreroles el prat n’és farcit
• L’abril fa el pecat i el març és l’acusat

• L’aigua és bona quan hi ha eixut, si n’hi ha massa, tururut
• L’arc de Sant Martí, jo l’embruta a ell i ell m’embruta a mi
14
• L’arc de Sant Martí pel matí, pluja ací; per la vesprada, pluja passada
• L'hivern dóna les cartes i la primavera fa el joc
• La lluna d’octubre en cobreix set, i si plou, nou
• La lluna i el ploure a mar, no serveix per a res
• La lluna vella de març, no marxa sense glaç
• La neu al febrer fuig com un gos llebrer
• La neu de gener, s’asseu com un cavaller
• La tramuntana no és bona ni sana
• Llebeig d'hivern, dimonis de l'infern
• Llevant Arbonès que ni plou ni fa res, però que quan s'hi posa, s'hi coneix
• Llevant fa?, per quatre dies n'hi ha
• Llevant té una filla casada a ponent, quan ell la va veure, se'n torna plorant
• Llevant, llevantó, a l'hivern dolent i a l’estiu pitjor
• Llevant, xaloc i migjorn, llebeig, ponent i mestral, port i gregal, vet aquí els vuit vents del món
• Lluna ajaguda, mariner dret; lluna dreta, mariner ajagut
• Lluna amb estrella, no et fiïs d'ella
• Lluna blanca, cobrellit i manta
• Lluna brillant, bon temps per endavant
• Lluna creixent, muda la gent
• Lluna nova, vés-hi amb cove
• Lluna pel gener, l’amor primer
• Lluna roja,el vent remou.
• Lluna tapada, boira o ruixada; lluna lluent, sequedat o vent
• Lluna vella, vés-hi amb cistella
• Lluna vermella, vent porta ella
• L’octubre fred, mata el cuquet
• Maig humit, fa al llaurador ric

• Mai plou a gust de tothom
• Mai plou de tan bona gana, quan ho fa de tramuntana
• Maig ventós i juny calent, fan bon vi i millor forment
• Mal qui recorda Santa Bàrbara quant trona
• Marinada forta, pluja a la porta
• Març marcedor, nit freda i dia amb calor
15
• Març marçot, mata a la vella a la vora del foc, i a la jove si pot!

• Març ventós, abril plujós
• Març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós
• Març ventós i abril plujós, fan ésser el pagès orgullós
• Mes de febrer, mes mentider
• Molts dies bons fan un any dolent
• Neu de febrer, aigua en un paner

• Neu rodona Déu en dóna
• Neu rodona que d’altra en dóna
• Ni a l'hivern deixis la capa, ni a l’estiu la carbassa
• Ni per calor ni per fred, deixis capa ni barret
• Nit de juliol, pluja no vol
• No diguis mai que plou, fins que no troni
• No diguis mal del dia que passat no sia
• No és pot dir oliva, si a l’agost no és eixida
• No et fiïs d’hivern seré ni d’estiu ennuvolat
• Novembre humit, et farà ric
• Novembre i febrer són marit i muller
• Núvols amb creu, aigua segura o neu
• Núvols barbats, camps mullats
• Núvols d'Aragó, pluja en abundor
• Pagès lluner, omple poc el graner

• Paraules d’estiu, segons qui les diu
• Pel febrer, abrigat bé
• Pel juliol beure suar i la fresca buscar
• Pel juliol, ni dona ni caragol
• Pel maig, cada dia un raig
• Pel maig, vaig com vaig
• Pel mes de febrer, un dia dolent i els altres també
• Pel novembre, cava i sembra
• Per l’abril, cada gota en val mil
• Per l’abril, de matinet, que a gust s’està al llitet
16
• Per l’abril, no et treguis ni un fil

• Per la Candelera, ous a la carrera: si la Candelera plora, el fred és fora. Si la Candelera riu el fred és viu; tant si plora com si
riu el fred és viu
• Per la Mare de Déu de la Candelera, o Grossa Nevada, o Grossa Ventada, o Grossa Gelada
• Per la tardor, ni fred ni calor
• Per Sant Vicenç entra el sol pels torrents, allà on no toca, ni vinya ni casa es pot plantar
• Pertot es fan bolets quan plou
• Pluja d’estiu i plor de bagassa, aviat passa
• Pluja de juliol abundosa, gerdera a l’agost ufanosa
• Pluja de llevant no deixa res davant
• Pluja, és marit de la terra
• Pluja menuda, la terra ajuda; i bon ruixat, la terra bat
• Pluja de ruixades, pluja de durada
• Poll de juliol, cap o cul sempre li dol
• Quan al cel hi ha bassetes, a la terra hi ha pastetes

• Quan al cel hi ha cabretes, a la terra hi ha farinetes
• Quan al cel hi ha ovelletes, a la terra hi haurà pastetes
• Quan a l’octubre es fa fosc, busca la vora del foc
• Quan a l’octubre plou, el rovelló es mou
• Quan bufi la tramuntana, no surtis amb la tartana
• Quan canta el cucut al matí, a la tarda moll o eixut
• Quan canta molt el gall, aigua s’apropa
• Quan canten els gripaus senyalen pluja
• Quan el Montseny fa capell, no et fiïs d'ell
• Quan el Taga porta barret, pluja, vent o fred
• Quan el sol es pon amb capa, de tres dies no se n’escapa
• Quan el vent baixa de Port, no hi falta mai neu a Sort
• Quan la Quaresma entra seca, surt seca
• Quan l’arc de Sant Martí surt al matí, pareu-li el tupí
• Quan les mosques piquen i es llaven tres voltes les orelles els gats, aigua a grapats
• Quan les roques porten caparró, pluja en abundor
• Quan l’octubre està finit, mort la mosca i el mosquit
• Quan pel març trona, l’ametlla és bona
17
• Quan plou i fa sol, passeja el caragol

• Quan plou per un, plou per tothom
• Quan Sant Llorenç porta capa, la pluja no s’escapa
• Quan trona entre les dues Mares de Déu del gener, l'hivern dura 40 dies més
• Quan trona pel febrer, tremola el vinyater
• Quart minvant, infant semblant; quart creixent, infant diferent
• Quart minvant, porta infant; lluna plena, porta nena
• Que rigui la gent i que jo vaig calent
• Qui al desembre ha de festejar, vora el foc s’ha de ficar
• Qui no bat pel juliol, no bat quan vol
• Qui no te seny, no té fred
• Qui rega al gener, posa blat al graner, palla al paller i oli a l’oliver
• Qui té fred, tremola
• Qui té sol, que més vol?
• Rojor al matí, la pluja és aquí

• Rojor al vespre, sol a a la finestra
• Rotllo gros a la lluna, pluja tot d’una
• Sant Ramon tapat, segur aiguat

• Sempre plou sobre mullat
• Senyals al cel, treballs a la terra
• Si al gener la merita va per l’horta, fes foc i tanca la porta
• Si cau neu a la muntanya, la plana serà ventada
• Si Déu vol, sens núvols plou
• Si el cèrcol de la lluna va creixent, senyal de bon temps
• Si el febrer no febreja, tot l’any bogeja
• Si el mussol canta al gener, un altre hivern que ve
• Si el núvol de Sant Feliu del Pinyó, tingueu-li por
• Si la Candelera plora, el fred és fora. Si la Candelera riu el fred és viu; tant si plora com si riu el fred és viu
• Si l'hivern primavereja, la primavera hiverneja
• Si l'hivern trona, l'anyada serà bona
• Si la lluna dóna l’esquena a llevant, quart minvant; si a ponent, quart creixent
• Si la lluna toca el menjar,ja el pots llençar
18
• Si no plora el cel, no riu la terra amb flors

• Si no plou per l’agost, no gastis diners en most
• Si no vols l’arbre corcat, en lluna vella ha de ser tallat
• Si pel novembre trona, la collita serà bona
• Si per l’abril sens tronar, ordi i blat no faltarà
• Si plou a primers de juny, el bon temps és lluny
• Si trona a l’abril, bon estiu
• Si veieu un pinsà, fred farà
• Si vent de nord trobeu, botes calceu
• Si vols cebes grosses, planta-les en quart creixent
• Si vols veure la lluna bé, mira-la pel Gener
• Sol blanc, senyal de fang
• Sol d’hivern i amor de gendre, un cop de perna
• Sol eixint, Déu ens do un bon pensament
• Sol matiner no dura dia sencer
• Sol que pica, aigua segura
• Sutge per la xemeneia, pluja a terra
• Tant en plou com el vent n’eixuga.

• Tarda roja, senyal de bon temps
• Tardor i hivern, per el vell temps d’infern
• Tardorada dolenta, millor tardana que primerenca
• Temps, vent, dones i fortuna, muden com la lluna
• Tramuntana, la mar plana
• Tronada al matí, vesprada, garbí
• Trona l’abril, ve bon estiu
• Trons a Mallorca, pluja a la porta
• Trons per Sant Joan, la collita reeixiran
• Una flor no fa estiu, ni dues primavera
• Vent bergadà, ni plou ni se n’està

• Vent de Canigó, no durà res de bo
• Vent de gregal, ni peix ni pardal
19
• Vent de llevant, pluja a l’instant

• Vent de llevant, porta aigua al davant; vent de llebeig, d’aigua no en veig
• Vent de llevant, sol triomfant
• Vent de Ripollès, ni plou ni aclareix, però quan s’hi posa, s’hi coneix
• Vent marí sobre gelada, pluja o nevada
• Vent narbonès, ni plou ni aclareix
• Vent que bufa de França, unes vegades fred, altres bonança
• Vermell i ponent, senyal de vent
• Vermellor al vespre, sol a la finestra
• Vol de mosquit, pluja tot seguit
3.3. Cançons
Pastoret d’on vens?
-Pastoret d’on vens?
-De la muntanya, de la muntanya,
-Pastoret, d’on vens?
-De la muntanya de veure el temps.
-Quin temps fa?
-Plou i neva, plou i neva.
-Quin temps fa?
-Plou i neva per allà.
20
Ara plou, ara neva
Ara plou, ara neva, ara cau pedra,
pedra rodona de la corona,
Xim, xim, xim
salta que salta, salta que salta,
Xim, xim xim,
salta que salta el ninot prim.
Bon dia, dia
Bon dia, dia,
bon dia, sol,
bon dia, nens i nenes,
bon dia a tothom
Surt sol solet
Surt, sol, solet,
tots tenim fred,
21
vine per sant Jordi,
vine sol, solet.
Si tu no vens
no puc sortir,
vine per Sant Jordi,
vine al meu jardí.
Sol, solet
Sol, solet,
vine’m a veure, vine’m a veure.
Sol, solet,
vine’m a veure que tinc fred.
Quan el sol solet vindrà,
la boireta, la boireta,
quan el sol solet vindrà,
la boireta marxarà.
22
Sol, solet (2)
-Sol, solet, vine’m a veure, vine’m a veure
Sol, solet, vine’m a veure que tinc fred.
-Si tens fred posa’t la capa, posa’t la capa
Si tens fred, posa’t la capa i el barret
-No tinc capa ni barret,
per abrigar.me, per abrigar-me,
no tinc capa ni barret,
per abrigar-me quan fa fred.
El vent furient
Truquen amb mà forta.
- Qui truca a la meva porta?
- El vent, el vent el vent furient!
23
Plou i fa sol
Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen
Plou i fa sol
les bruixes porten dol
L’arc de Sant Martí
L’arc de Sant Martí,
la pluja, la pluja.
L’arc de Sant Martí,
la pluja ja és aquí!
24

La Rutina de Mirar El Temps A L'aula

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

La Rutina de Mirar El Temps A L'aula

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

La Rutina de Mirar El Temps A L'aula

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Rutines d’aula: proposta de treball Mirar el temps Montserrat Bertran

1. MIRAR EL TEMPS - RUTINA D’AULA

Model de fitxa de l’activitat:

Activitats que pot generar

- Les prediccions (CM,CS)

- Construir una estació (caseta) meteorològica (CS)

- Mirar i entendre l’apartat del temps dels diaris.

2. QUÈ CAL SABER DEL TEMPS ATMOSFÈRIC

El Temps fa referència a l’estat de l’atmosfera en un moment determinat.

2.1. PARÀMETRES D’OBSERVACIÓ DEL TEMPS

TEMPERATURA I HUMITAT OBSERVACIONS

PRECIPITACIONS I PRESSIÓ ATMOSFÈRICA OBSERVACIONS

(1) Intensitat de la pluja:

Es parla de tempesta quan qualsevol de les precipitacions

Què observem? Noms dels vents i les seves direccions:

Estris: Nota: la rosa dels vents no es pot considerar pròpiament

ESTAT DEL CEL OBSERVACIONS

Autora: Lola Casas

El Gegant del cel

El Gegant del cel

El gegant del cel,

El Gegant del cel

Autora: Isabel Barriel

Està guanyant la pluja:

3.2 Refranys I dites catalanes sobre el temps

• A l’abril, no et llaves ni un fil

• Aigua de juny primerenca, molts mals arrenca

• Boira a la muntanya, pastor a la cabanya

• Cada gota de pluja fa el seu fang

• Cel a petxinetes, aigua a les bassetes

• De la flor de gener, ningú no omple el graner

• El dia nuvolós, enganya al peresós

• El setembre, s’enduu els ponts o eixuga les fonts

• Fang a l´hivern i pols a l’estiu, tot el camp reviu

• Garbí amb núvol, llevant amb clar (et fot o et fotrà)

• Hivern de molta gelada, molta fruita assegurada

• Juny benigne i humit, de carreroles el prat n’és farcit

• L’abril fa el pecat i el març és l’acusat

• Maig humit, fa al llaurador ric

• Març marçot, mata a la vella a la vora del foc, i a la jove si pot!

• Neu de febrer, aigua en un paner

• Pagès lluner, omple poc el graner

• Per l’abril, no et treguis ni un fil

• Quan al cel hi ha bassetes, a la terra hi ha pastetes

• Quan plou i fa sol, passeja el caragol

• Rojor al matí, la pluja és aquí

• Sant Ramon tapat, segur aiguat

• Si no plora el cel, no riu la terra amb flors

• Tant en plou com el vent n’eixuga.

• Una flor no fa estiu, ni dues primavera

• Vent bergadà, ni plou ni se n’està

• Vent de llevant, pluja a l’instant

Pastoret d’on vens?

-Pastoret d’on vens?

-De la muntanya, de la muntanya,

-Pastoret, d’on vens?

-De la muntanya de veure el temps.

-Quin temps fa?

-Plou i neva, plou i neva.