Autoria: Ursula K. Le Guin
Editorial, any: Duna Llibres, 2024
Títol original, idioma, any: The Lathe of Heaven, anglès, 1971
Gènere: Ciència Ficció
Traducció: Anna Llisterri
Número de pàgines: 225
Llegit en: Català

Les normes són estrictes pel que fa a l'ús de fàrmacs de l'autofarmàcia, i en George Orr ha excedit, de molt, la quantitat de drogues que li tocaven. Però té un motiu, l'abús és producte de la seva desesperació: s'ha de mantenir despert per no somiar. Les autoritats el porten a teràpia psiquiàtrica com a condició per no mantenir-lo engarjolat. El seu metge és, precisament, un especialista en somnis, el doctor William Haber. Orr té una estranya habilitat que costa de creure: els seus somnis són capaços d'alterar la realitat i generar nous fils històrics, fins al punt de modificar també la memòria col·lectiva. L'objectiu de la teràpia és curar-lo, aquests somnis efectius són una responsabilitat que el jove no vol assumir. Però el científic de seguida hi veu la manera d'aprofitar-los per canviar tot allò que no funciona del món i construir una alternativa utòpica que alliberi la humanitat de segles de degradació i misèries. Però jugar a ser Déus mai ha estat una bona idea i les conseqüències de modificar la realitat a través dels somnis són imprevisibles. Sense tenir en compte la megalomania que pot generar tenir un poder així entre les mans.

Primera incursió d'Ursula K. Le Guin a Duna Llibres, el segell a mitges entre Mai Més i Raig Verd, que és l'editorial que la publica habitualment. Si hi ha algú que mereixi un lloc en un catàleg format per Asimov, Herbert o C. Clarke entre d'altres, aquesta és la californiana. En aquest cas es tracta d'una novel·la independent i descobrim una Le Guin que s'endinsa en la ciència ficció en sentit estricte, ja que ens situa a Portland i ens parla d'una maquinària i d'uns procediments que la ciència no pot explicar. Partim d'un context distòpic, però en un món prou conegut. William Haber hi posa la part tècnica i descriu com, entre les habilitats innates de George Orr i el seu Augmentador, pot redirigir els somnis per anar modificant la realitat a plaer. Les seves intencions són bones, malgrat que el seu subjecte experimental voldria tan sols alliberar-se de tota aquesta pressió. Haber vol construir una utopia, aconseguir una realitat en la que no hi existeixin les guerres, la discriminació o la malaltia, però a la pràctica no serà tan fàcil aconseguir-ho. La realitat és massa complexa. Le Guin s'avança un cop més al seu temps parlant, ja a l'any 1971, de canvi climàtic, de guerres a l'Orient Mitjà, de superpoblació mundial, de micropisos o de crisis de l'automòbil.

Lluny de la Lliga de Tots els Mons o de l'arxipèlag de Terramar, Ursula K. Le Guin continua sorprenent i meravellant, aquest cop amb una trama trepidant que ens permet descobrir diferents escenaris possibles modificats a través dels somnis del protagonista. I si un somni que vol arreglar un aspecte de la societat, n'espatlla un altre, un altre somni ho pot solucionar. És una estructura aniuada i una mica complexa que fa pensar en la pel·lícula Origen de Christopher Nolan. La part científica no és fàcil i cal estar atent als canvis que s'esdevenen després de cada somni efectiu, però resulta molt interessant de llegir. L'autora, sempre preocupada per la deriva de l'espècie humana, exposa els temes del seu interès i mira de trobar-los solució, però alhora constitueix una crítica ferotge a allò que fem al planeta i a nosaltres mateixos. I també és un avís: no hi ha solucions fàcils, si hem de posar remei als nostres errors, caldrà que ens hi posem seriosament. Doncs no, Ursula, no ens hi vam posar. A destacar que en aquest cas la traductora de l'obra no és Blanca Busquets com habitualment, però que la tria és absolutament encertada, perquè Anna Llisterri té una amplia experiència en traducció de fantàstic, i per sorpresa de ningú també fa una gran Ursula K. Le Guin. Molt bona lectura aquesta, imaginativa, complexa, reflexiva i crítica. I diferent, és clar, perquè per ara només havia llegit Ekumen i Terramar, a banda dels contes de Les dotze direccions del vent, i això em demostra que Ursula se'n surt sempre amb nota.

Impressió general: @@@@
Gràcies Duna Llibres per l'exemplar.