Llindar

suo'fECA FILOLÒGICA, LXXXII I Jornada in memoriam de Josep Panisello Llengua i ensenyament: llengua estàndard i variació lingüística ~11QvEL ÀNGEL PRADILLA CARDONA lrlll11i •MCMVIJ• 1( l ObraSocial'1aCaixa" ~ 11 líl Ill íl 11111 ~ll l 9 788499 653945 I 11"iti1u1 rE ..,111di::-. C.1talan:; SECCIÓ FILOLÒGICA (coord.) flihli,11cc11 J c C:atn lunya. Dades ClP . . p · ello (la: 2008 : Jesús, Catalunya), autor Jornada'" ~ emona~ de dJosTep ª~::isello : llengua ¡ ensenyament: llengua estàndard i variadó J Jornada 111 Memoriam e osep ) lingul~Uca. - Primera edició. - (Biblioteca Filològica; 82 Lle ngua i ensenyament ISBN 9788499653945 . . À . . . - lio, Tosep, 1928- 2006, entitat JJ. Prad11la, L. P11.msc ,., homenatjada . , ..• Miquel ngel, 1960- ed1Lor hteran m. Institut d'Estudis Catalans rv. I 1tol Lle~~a 1 ensenyament vr. Col·lecció: Biblioteca Filològica (Instllut d Estudis Catalans) ; 82 l. Llengua estàndard - Catalunya - Tarragona (Província) - Congressos 2. Català - Variació - Congressos 81 l.134.I '26(460.237)(063) Sll.134.1'282(063) '!· fit?!: Taula Abreviacions L'edició d'aquesta obra ha estat a cura de Miquel Àngel Pradilla, membre de l'Institut d'Estudis Catalans 7 Llindar, per Miquel Àngel Pradilla Cardona 9 Laudatio, Aquesta publicació compta amb el suport de l'Obra Social "la Caixa" per Àngel Ismael i Hierro 11 L'arc de Sant Martí i el diccionari normatiu. Norma lèxica i variació diatòpica, per Josep Martines © dels autors de les ponències © 2017, Institut d'Estudis Catalans, per a aquesta edició Carrer del Carme, 47. 08001 Barcelona Prímera edició: desembre del 2017 Text revisat lingüísticament per la Unitat de Correcció del Servei Editorial de l'IEC Disseny de la coberta: Azcunce l Ventura Compost per Fotoletra, SA Imprès a Open Print, SL ISBN: 978-84-9965-394-5 Dipòsit Legal: B 29705-2017 Els mots tortosins en el context de la llengua formal, per Joan Salvador Bi,dtran i Cavaller 53 Allò que no diuen mai els llibres de text, per Angela Buj Alfara 63 El dialecte tortosí segons els llibres de text, per Albert Aragonés 83 Les entranyes del model de llengua de La Veu de l'Ebre, per Núria Espelta i Sabaté Són rigorosament prohihides, sense rautorització escrita dds litulaxs del copyright, la reproducció total o parcial d'aquesta obra per qualsevol procedirncnl i suport, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic, ladislribució d'exemplars mitjançant lloguer o préstec comercial. la inclusió total o parcial en bases de dades i la corumlta a través de xarxa telemàtica o d'Internet. Les infraccions d'aquests dreU; estan sotmeses a les sancions establertes per les lleLs. 15 93 La Ribera d' Ebre: comarca de transició subdialectal, per Olga Cubells Bartolorné 107 6 I JORNADA IN MEMORIAM DE JOSEP PANISELLO Dialectologia i globalització: la variació que desapareix?, per Carles M. Castellà Espuny 121 La fraseologia i el refranyer popular: una eina educativa i un lligam geolingüístic, per Mònica Montserrat Grau Abreviacions 135 AFI alfabet fonètic internacional c. card. cf. circa p. ex. cardinal confronteu curador demostratiu determinant Direcció General editor, edició imperfet incoatiu indicatiu infinitiu mapa mossèn manuscrit nota número numeral ordinal part. pers. pl. posscss. pron. reimpr. s. s. cur. demost. det. DG ed. imp. me. iod. inf. m. Mn. ms. n. n. num. ord. p. s. v. sing. subj. superv. v. v. val. var. vol. pàgina per exemple participi personal plural possessiu pronom reimpressió segle següent sub voce singular subjuntiu supervisor vegeu volum valencià variant volum Llindar LLENGUA ESTANDARD I VARIACIÓ LINGÜÍSTICA A LES COMARQUES DE LA DIÓCESI DETORIDSA Josep Panüello i Chavarria (Tortosa, 1928 - Barcelona, 2006) tingué una intensa tasca docent: es diplomà en magisteri el 1947 i, tot seguit, va exercir cinc anys en escoles públiques de diferents pobles de les Terres de /'Ebre. En acabat passà a formar part del claustre de professors del Col·legi de la Immaculada de Jesús i, més tard, del Col·legi Diocesà de la Sagrada Família de Tortosa. L'any I 968 es va diplomar en ciències i, del 1975 endavant, exerd com a professor de català. Del 1978 al 1990 va impartir classes de llengua catalana i didàctica de la llengua en els Cursos de Reciclatge per a Mestres i Llicenciats. Del 1981 al 1990 fou membre de la Junta Permanent de Cata"là. L'any 1989 el Govern de la Generalitat de Catalunya li atorgà la Medalla· President Macià, en reconeixement als mèrits contrets durant la seua estada en el món de l'ensenyament. Mestre en tot moment i activista cultural, va fer més de dos centenars de conferències sobre llengua, pedagogia i cultura catalana. Una de les fites més destacades de la seua vida professional són els dos volums Aïnes i Cruïlla - un llibre d'exercicis de llengua, el primer, i una gramàtica de la llengua catalana, el segonescrits juntament amb el seu company i amic Joan Beltran i publicat, el 2002 per Ed. Alambor, de Benicarló. Com a resultat de la publicació d'aquests dos llibres, pocs mesos després era elegit Jesusenc de l'Any 2002. Ens va deixar el 5 de maig del 2006. Joan B ELTRAN l CAVALLER Ressenya publicada a la revista Estudis Romànics Els dies 28 i 29 de març de 2008 es va realitzar una activitat acadèmica in memoriam de Josep Panisello. Jesús, la població natal de l'enyorat pedagog i activista • 10 I JORNADA IN MEMORIAM DE JOSEP PANISELLO cultural homenatjat, va acollir una efemèride que va comptar amb el suport d'institucions tan rellevants com l'Institut d'Estudis Catalans, la Universitat Rovira i Virgili, la Generalitat de Catalunya (Educació i Cultura) i el Moviment de Renovació Pedagògica de les Terres de /'Ebre. L'Ajuntament de la població va exercir d'amfitrió de la trobada. El record de Josep Panisello va ser present els dos dies que van ocupar les jornades. Un record que va assolir moments d'una gran emotivitat quan l'Ajuntament de Jesús li atorgà, també in memoriam, el Premi Mestre de Mestres. La temàtica de la Jornada, Llengua i ensenyament: llengua estàndard i variació lingüística, prenia suport en un tema, el model de llengua formal a les comarques nord-valencianes i sud-catalanes de la diòcesi de Tortosa, que Josep Panisello i Joan Beltran van abordar amb profunditat i encert en dos llibres, Cruïlla i Aïnes (Alambor, 2002). Un tema que els darrers anys ha suscitat un debat molt interessant eritre els agents socioculturals d'aquest territori interautonòmic. El format de l'activitat va preveure la participació de reconeguts especialistes que van abordar el tema des d'una diversitat d'angles. La legítimitat i la conveniència de difondre un model formal de base geolectal, la convergència del model territorial amb el procés d'estandardització general de la llengua catalana, les actituds lingüístiques, la segmentació territorial i l'autonomització dels mitjans de comunicació, etc., són alguns dels temes que es van tractar des d'una orientació sociolingüística. La variació geogràfica i la descripció lingüistica van centrar les aportacions fetes des de la geolingüística. Norma i model formal, d'una banda, i variació lingüística, de l'altra, van ser, doncs, els dos grans pols d'atracció de les diverses intervencions. , El llibre que el lector té a les mans aplega bona part de les aportacions que es van fer en la Jornada. Unes aportacions que, de ben segur, contribuiran a la reflexió general que el món educatiu i els mitjans de comunicació estan portant a terme per tal d'orientar d'una manera òptima els criteris d'adequació lingüística a les comarques centrals de l'ecosistema comunicatiu catalanòfon. MIQUEL À.."JGEL PRADILLA CARDONA Coordinador de la Jornada Laudatio La figura del mestre de mestres: Josep Panisello. El vessant humà i pedagògic d'un mestre que va estimar la seua professió, la llengua catalana i l'escola. El mestre Panisello va transmetre amb facilitat l'experiència que tenia del contacte amb l'alumnat, als mestres, alhora que amb els múltiples recursos pedagògics que utilitzava quan impartia les classes demostrava la seua clisposició per difondre la renovació pedagògica. La persona de Josep Panisello té múltiples vessants des d'on podem recordarlo. Pel nostre paper com a membres de la Renovació Pedagògica al territori, volem començar amb el compromís adquirit per Josep com a membre associat al Moviment de Mestres, fins al darrer moment. Ell va portar a la pràctica tot allò que a les nostres escoles d'estiu s'anava produint, alhora que participava per millorar la qualitat de l'ensenyament. Aquest compromís renovador anava acompanyat d'una defensa per ensenyar el català i en català. Els Moviments de Renovació Pedagògica es corresponen, amb uns trets essencials, en aquells moments en què la gent s'agrupa per creences i valors compartits, en què les relacions entre els membres del grup són directes i múltiples entre ells, i es caracteritzen per una reciprocitat equilibrada, amb la finalitat que les accions individuals siguen beneficioses per a tots, i on hi haja un sentit de solidaritat i preocupació mútua. El tipus de formació lliga la teoria i la pràctica. Després, a l'escola, la mateixa pràctica educativa es veurà renovada. L'objectiu que es pretén assolir és que tots i totes estiguéssem disposats a aconseguir que l'educació que rebran els xiquets i xiquetes siga la millor possible. !:escola catalana, després d'anys i anys de patir un segrest de la llengua pròpia, es va trobar amb una mancança de professorat amb els coneixements de català i la cultura catalana necessaris per iniciar el canvi. L'esforç i la implicació que va tenir Josep Panisello, juntament amb altres persones, en el reciclatge del català és un exemple que ha deixat un petjada, i avui encara recordem les seues classes magistrals de llengua