Academia.eduAcademia.edu

Església, Independencia i Mil.lenari

1988

Església, Independencia i Mil4enari Es La situació de la frontera entre elregnefranc i l'Emirat de Cbrdova, es trobava estabilitzada des que el rei Pipí "el Breu", després de la conquesta de Narbona i de l'alliberament de la Septimania el 759, va restablir ak Pirineus l'antiga frontera romana entre la Hisphia i la Ga1-lia. Aquest equilibri fou trencat per Carlemany el 778 amb la tr?igicaexpedició a Saragossa que acaba a Roncesvalles. Aquest f r a c b i el restabliment del poder per part d'Abd al-Rahman varen fer que l'expansió cultural, civilitzadora i religiosa de l'islam posés en perill els suposats progressos de la cristianització. Els elements rnés compromesos amb aquest intent de conquesta de Saragossa per part de Carlemnay es veieren obligats a fugir i a instal-lar-sea la Septimania; a travks de les diferents capitular~aquests hispani passen a dependre directament de Semperador, el qual els promet defensa i ajut en cas de perill. Aquestes bones relacions faran que vagin adquirint nous temtoris que els els oferiran amb gran facilitat: Girona el 785, Cerdanya i Urge11 quatre anys rnés tard i, abans del 798, el comte d'Urgell s'haurA apoderatja d'Osona i Cerdanya. Aquests temtoris seran obtinguts no pas per conquesta sin6 per oferiment d'ells mateixos. bbviament, perb, no podem parlar genbricament d'un deslligamenttotal entre els comtats d'aquesta protoCatalunya i la resta de la península; si bé hi ha una independencia política, no hi t s religiosa, i per uns anys s'iniciarh una vinculació a través de l'adoipcionisme, sorgit entorn de l'arquebisbe de Toledo, Elipando i que traba un dels seus mkims propulsors en Fblix, futur abat de Tavbmoles i bisbe d'urgell. Fins al punt que mentre Abadal considera Elipando l'auténtic fundador, Riu hi considera Fblix. L'adopcionisme fou un intent d'explicació de la divinitat de Crist i del misten de la Trinitat fortarnent discutit per la teologia sarraina, davant la dificultat de considerar DtuPare, Déu fill i Déu Esperit Sant tres persones i un sol déu; aixb, segons la teologia sarraina, convertia els cristians en politeistes. Aquesta doctrina intentava en certa manera de conjuntar les dues filosofies i feia la formulació següent a les actes del Concili de Sevilla del 784: Aquell que fou home entre nosaltres estd unit en una sola persona arnb el Verb. Pero no és per Aquell que va néixer de la Verge per a qui fou crear l'univers, sin6 per Aquell que és fill no per adopcibsindper condicid,no per grdciasindpernatwa.Zés per Aquell que alhora ésjill de l'home i Fill de Déu,jill aabptiu en la seva humanitat, flll no aab~tiuen la seva Jivinitat, pér qui el m& foú redimit. Davant d'aquest coment, els jerarques religiosos francs, moguts políticament, iniciaren un moviment antiadopcionista, convocant el Concili de Ratisbona el 792, on condemnaran l'heretgia i s'inicia una disputa de concilis. La fmalitatperb, i el que rnés ens importa en aquest cas,és que 1'Urgell quedés desvinculat de Toledo, de manera que tot el domini venia dels carolingis, en passar a dependre eclesihsticament de la seu de Narbona. Podríem dir que aquest procés de dependencia político-religiosasefiel que hauran derealitzarelscomtats de la futura Catalunya per conseguir la independencia, fins i tot es podria afirmar que aquest procés mira a remolc del'estructurapolíticoreligiosa carolíngia i els nostres comtes intentaran de copiar-la. Aprofitant I'afebliment de la monarquia carolingia conseguiran que els comtats siguin hereditaris, procuraran imposar a poc a poc la imatge del bisbatcomtat i trencar amb la dependencia eclesihstica de Narbona, a través de la restauració de la seu metropolitana de Tarragona, tentatives on es fracassarh per tres vegades, Esclua, bisbe d'Urgell; Cesari, primer abat de SantaCecília de Montserrat i At6, bisba de Vic i assassinat el 971 per instigació de Narbona. No podem pensar dins la historia medieval en una desvinculació entre política i religió o política i esglesia, pero tampoc no hem de caure en temies que expliquen qualsevol procés d'expansió a partir de "la unitat de la fe i l'interes públic". Les actuacions polítiques i religioses tenen moltes concomitancies i sovint unes es recolzen en les altres; com és el cas de la creació de monestirs per part del rei i oferir-los a través de l'Infantat a un dels seus fills. Tradició tipicament carolingia, iniciada per Carlemany amb les seves filles. L'exemple rnés clar als comtats catalans, el tenim en el monestir de Sant Joan de les Abadesses, reformat pel comte Guifré i donat a la seva filla Emma, la qual en fou abadessa; d'aquests manera quedava com a dipositaria de la política colonitzadora del territori que duia a terme el seu pare. Arnb aquestes fundacions quedava refermat el poder jurisdiccional a través dels vincles de dependencia amb el comte, i 6s clar, també el seu poder espiritual. Som conscients que s6n moltes les idees que han quedat soltes i els salts temporal~han fet que passessim per alt qüestions tan importants com la introducció de les ordres monhtiques, les relacions amb Roma i l'evolució política dels comtes i dels comtats; aspectes tots ells fonamentals en el camí cap a la nostra independencia nacional. Potser fins i tot el tito1 ha estat pretenciós, perb hem intentat de plasmar algunes reflexions que sovint s6n oblidades o ho seran possiblement en els grans actes propagandístics del mil-lenari. Potser a partir d'aquí caldria que ens plantegéssim de celebrar un milelenari diferent; al cap i la fi els nostres comtes es consideraven sorgitsde lamonarquia carolíngiai no pas de la goda. RIUSI Jovt JORDI ' ' 1 , i , I