Sunny Places for Shady People New Borders.pdf

El Realismo Periférico fue la teoría normativa de política exterior de la década del 90, cuya propuesta era un acercamiento a las grandes potencias con el objeto de maximizar los beneficios para la sociedad civil argentina y el desarrollo. Durante la presidencia de Carlos Saúl Menem, sucesivas presiones internacionales tuvieron lugar en pos de la desactivación del misil Cóndor II, que al hacerse efectiva la cancelación del misil, sumado a otras políticas, se logró la "confianza" por parte de las potencias hacia los argentinos. El presente artículo pretende analizar las presiones internacionales ejercidas por parte de los Estados Unidos hacia la Argentina en materia de política tecnológico-espacial.

de Claudio Hernández. Todos los derechos reservados. Este documento puede ser distribuido libre y gratuitamente bajo cualquier soporte siempre que se respete su integridad. Queda prohibida su venta sin permiso expreso del autor. http://perso.wanadoo.es/snickers/ [email protected] Agradecimientos El primer agradecimiento es siempre para esos lectores fieles, los cuales están puntualmente donde deben de estar, en su sillón favorito o en este caso delante del monitor leyendo cada una de las páginas que componen este libro. Para todos ellos, he aquí una obra que les enseñará muchas cosas. Sobre todo, conocer la nueva cibercultura y protegerse de ella... El siguiente agradecimiento es para Kriptópolis, la mejor WEB de temas de seguridad y criptografía. Finalmente mis agradecimientos a todos los profesionales y editores que siempre han confiado en mi, publicando todo aquello que escribo. A todos ellos, gracias Un reportero de la revista " Forbes " asegura, en el newsgroup alt.conspiracy, que un grupo de Hackers de la CIA, llamado " la Quinta columna ", descubrió el número de cuenta de Vince Foster, presuntamente implicado en los negocios oscuros de los Clinton, se suicidó en 1995. La revista Forbes no quiso publicar la historia. En la actualidad el Pentágono es la sede que está siendo mas atacada por los Hackers. Echelon, es la versión " oficial " de los Hackers aupados al gobierno por excelencia. Anualmente los Hackers desvían de los bancos, mas de 60.000 millones de pesetas hacia sus cuentas. El virus I Love You ha sido el más " peligroso " desde que Morrison soltara su Gusano en la ReD en 1988, contagiando mas de 6.000 sistemas de todo Internet. En la actualidad la plataforma española digital CSD, ha llegado al millón de abonados, gracias al uso de tarjetas piratas capaces de abrir los canales de esta plataforma. Y esto es solo el principio.

Edición digital: Carlos Palazón Revisión: abur_chocolat PARTE I -El regreso a Land Capítulo 1

Viatjar amb la RENFE era i és, ho sabem ben cert, una aventura,una experiència, una incògnita, un repte vital o... un divertimento, jo diria una mena d'introducció per a la gent jove pel que fa a les dificultats de la vida i, per a la gent gran, una introducció al procés de decadència vital, a les dificultats motrius, a la pèrdua de memòria, al no saber on vas, a la resignació, paciència i dolor. No hi ha remei ni metge per a un diagnòstic, només pot solucionar-ho la "til·la". He sentit rumors que la ministra ha proposat que, juntament amb el bitllet, hi entri un got de plàstic, un sobre de til·la i que, a totes les estacions, disposin d'una aixeta d'aigua calenta, a fi que hom, mentre espera, pugui prendre la seva racció de paciència per arribar a la feina tranquil i sense nervis, iniciant el dia sense neguits ni frisances. Dins la grisor de la vida, la RENFE esdevé una sorpresa constant, una mena de caixa de Pandora que, en pujar dalt del tren, s'obre i en surten tots els problemes imaginaris; m'expliquen que un viatger, a l'obrir-se, li van sortir 10.000 imatges de la ministra que, en forma de bombolles, es van escampar per tot el vagó creant una sensació d'angoixa -pànic; els que hi eren diuen que els féu la sensació d'una invasió extraterrestre en forma clònica de ministra; mentre s'escampaven les bombolles, sentien una veu sonora, com d'ultratomba, que repetia com un martell, amb accent andalús que deia: "Paciencia, paciencia, catalanes, paciencia...,llegará un dia que seréis felices, el poblema de "rodalies" se solucionará y el pueblo catalán podrá "anar per feina" y llegará presto a Madrid con el AVE para poder solicitar, previa instancia, la cuota de caridad de los presupuestos y ayudas del reino y, de noche, volver con el AVE a cenar con la familia. Paciència, catalanes..., paciencia y resignación que el futuro serà mejor." Els viatgers, davant d'aquesta veu i de l'anunci de l'AVE, es recolliren en silenci i començaren a resar les tres AVE-maries per demanar a l'Olimp aquest "futur millor" anunciat.

El matí en Pau es llevà, el sol tot just sortia de la ratlla que l'horitzó marca dins la mar, un roig lluent, que a poc a poc anava trencant el color gris-blau de les aigües quietes. El sol agafà l'estructura de la guardiola per esclatar cap al cel a la recerca del seu periple lluminós, camí del migdia, i des del seu punt més alt, la davallada cap a la posta. Fulls d'art, etnografia, història i pedagogia.

Aquest número 21 de Sediments té un format especial perquè el dediquem gairebé exclusivament al nostre bon amic, el cadaquesenc Pere Fortuny que ens deixà el 26 del proppassat més d'abril; l'amistat que ens unia amb ell justifica a bastament aquesta iniciativa. Aquests dies, des del 22 de juny, fins a començaments del mes d'agost, sóc a Cadaqués. Com de costum, quan pujo de l'aparcament passo pel carrer de la Trilla, que és on viu la Feliç, una senyora cadaquesenca de soca-rel, amb la que m'agrada molt fer-la petar una estona perquè m'ho passo molt bé i no me'n vaig mai de buit..., sempre aprenc alguna cosa d'ella perquè és molt cultivada. De l'esmentada senyora ja n'he parlat en algun dels números anteriors d'aquesta revista. Doncs bé, la trobo asseguda com cada tarda al portal de casa seva i jo que sí, com que fa dies que no la veig, li faig un petó i m'assec en el pedrís que acostumen a tenir les cases d'aquest poble, em refereixo a les antigues, és clar. No recordo ben bé de què va venir el tema, potser arran de la revista "sediments" que, essent que té un capítol habitual dedicat a Cadaqués, de la qual en portava una per a en Pere Fortuny, em trobo que, en explicar-li que hi transcric les converses que he mantingut amb personatges cadaquesencs com ara en Panxito, en Perico "es gran", en Quimet Pujol, en Firmo Ferrer, en Pere Fortuny... Quan anomeno aquest darrer la cara de la meva interlocutora es transfigura i em diu: Que no ho saps, en Pere és mort! -inclús ara quan ho estic escrivint se'm fa un nus a l'estómac-En Pere? -faig jo incrédul encara -Sí, sí, en Pere Fortuny és mort, mira... potser ja fa tres mesos. A poc a poc vaig fent-me a la idea que no el tornaré a veure més pel passeig amb el seu bastó, amb la bossa del pa penjada a l'espatlla, amb alguna partitura a la mà, a les 10 del matí al Casino, sempre amb aquella cara de bona persona múrria, taral·lejant alguna de les últimes sardanes inacabades o bé l'havanera que portava entre mans i que no li acabava de sortir, almenys aquest mateix hivern passat així m'ho deia; recordo que després de queixar-se "d'aqueixa artrosi des genois" me la va cantar i em preguntà si m'agradava..., naturalment era un apunt que, en arribar a casa seva aniria treballant al piano, amb els cascos posats, per no molestar... Estic escrivint a raig, sense les seves partitures al davant, sense la seva autobiografia manuscrita present, sense ell, sense l'amic que em deia "Tet" tot i que sabia ben bé el meu nom. La Marissa -la seva jove -, que treballa al forn de ca la Carolina, m'ha dit que aquest estiu, quan tingui endegat tot el que ell ha deixat, ja m'avisarà per tal que hi pugui clavar un cop d'ull. Se n'ha anat el nostre Pere Fortuny, així ens ho recordà emotivament el Mestre Francesc Llongueres abans de dirigir el Rèquiem de W.A. Mozart en el concert inaugural dels Festivals de Cadaqués d'enguany, però jo goso corregir-lo una mica per afegir que no del tot perquè ens ha deixat moltes "obres" i molts projectes seus que ens el fan present. Encara sento la seva resposta Fulls d'art, etnografia, història i pedagogia Núm.21-Extraordinari -Cadaqués i Pere Fortuny agost 2007. Arxiu GF. Torras i Bages, 36, Premià de Mar. 08330 [email protected] Bloc:http://joangomez.wordpress.com

Catequesis Papa Francisco