ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V

Nom...................................................................... Curs................... Data...................... TEMA 1: ANTE PORTAM LATINAM. SS.I-V LA COMUNITAT DE JERUSALEM Després de la mort de Jesús, els apòstols romanien tancats perquè tenien por dels jueus. El tràgic final del seu mestre i la por que ells poguessin sofrir el mateix destí els va fer quedar- se amagats. Per això, quan Jesús se’ls va aparèixer, els va animar a no tenir por. Tanmateix, el dia de Pentecosta tot va canviar: els apòstols van rebre l’Esperit Sant, que els va conferir valor per sortir i anunciar a tothom obertament la mort i resurrecció de Jesús. Els apòstols van deixar de tenir por i van anunciar valentament el missatge de Jesús perquè, tal com van afirmar Pere i Joan davant el sanedrí, obeïen el mandat de Jesús. Així es va començar a estendre l’evangeli per tot el món conegut. L’evangelització és l’anunci del missatge de Jesús o evangeli. La paraula evangeli prové del grec i significa ‘bona notícia’. El missatge de Jesús és la bona notícia, perquè anuncia la salvació i la felicitat plena per a aquells que ho accepten. Els apòstols van començar predicant el contingut fonamental de l’evangeli, que rep el nom de kerigma, i que consisteix en l’anunci de la mort i resurrecció de Jesús. Transmetien la bona notícia amb la paraula, oralment, i anava de boca en boca. Anys més tard, aquesta predicació oral es va transcriure als anomenats evangelis. La mort de Jesús va suposar una gran decepció per als seus seguidors, perquè pensaven que les seves esperances no es complirien. A més, tenien por de morir com va morir ell. Tanmateix, després de rebre la força de l’Esperit Sant, els apòstols van superar la por i van anunciar Jesús amb valentia. Aquest relat explica com Pere i Joan van ser arrestats per transmetre la bona notícia de Jesús. Davant el sanedrí Pere i Joan parlaven encara al poble, quan se’ls van presentar els sacerdots, el cap de la guàrdia del temple i els saduceus. Estaven indignats perquè ensenyaven al poble i anunciaven la resurrecció dels morts, que ja s’havia realitzat en Jesús. Els van detenir i els tingueren tancats a la presó fins l’endemà, perquè ja era tard. Van posar al mig Pere i Joan i començaren a interrogar-los: —Amb quin poder o en nom de qui heu fet vosaltres tot això? Llavors Pere, ple de l’Esperit Sant, els digué: —Dirigents del poble i notables: ja que avui ens interrogueu pel bé fet a un malalt, preguntant-nos en nom de qui ha estat guarit, sapigueu, vosaltres i tot el poble d’Israel, que a aquest home el teniu sa davant vostre gràcies al nom de Jesucrist, el Natzarè, que vosaltres vau crucificar, però a qui Déu ha ressuscitat d’entre els morts. Ell és la pedra menyspreada per vosaltres, els constructors, i que ara és la pedra principal. La salvació no es troba en ningú més, perquè, sota el cel, Déu no ha donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos. 1 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V Els van cridar, doncs, i els prohibiren de proclamar o ensenyar absolutament res en nom de Jesús. Pere i Joan els van replicar: —Decidiu vosaltres mateixos si és just davant de Déu que us obeïm a vosaltres més que no pas a ell. Nosaltres no podem deixar d’anunciar el que hem vist i sentit. Ac 4,1-3.7-12.18-20 1. Per què s’indignen els sacerdots, caps del temple i saduceus? 2. Segons la resposta de Pere i Joan, amb quin poder guareixen i ensenyen? Qui és l’únic que pot salvar? 3. Què prohibeixen a Pere i a Joan? Quina és la seva resposta a la prohibició? És una resposta valenta? El llibre dels Fets dels Apòstols, que explica els orígens del cristianisme, ofereix la descripció de com era la vida de la primera comunitat de cristians a Jerusalem. En els inicis, els cristians de Jerusalem seguien practicant les tradicions jueves com acudir al temple o respectar el descans del dissabte. Per això, els seus veïns els consideraven un grup més pertanyent al judaisme. Malgrat tot, encara que se sentien hereus de la tradició jueva, els cristians es consideraven una comunitat nova i diferent. El llibre dels Fets, quan parla dels cristians, utilitza la paraula grega ekklesía, que significa ‘assemblea’, paraula que també s’utilitzava per descriure la reunió del poble d’Israel al desert. Això indica que els cristians es consideraven el nou poble de Déu. La paraula església en deriva i s’utilitzava per designar les noves comunitats: Església de Jerusalem, Església d’Antioquia, etc. Així, la nova comunitat es caracteritzava pel següent: – l’escolta de l’ensenyament dels apòstols o catequesi; – la fracció del pa o eucaristia, que se celebrava a les cases dels cristians i que s’acompanyava amb un àpat; – la caritat: posaven en comú el que tenien per repartir-ho entre els necessitats; – la unitat: tenien una sola ànima i un sol cor, – i la pregària constant. 2 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V 4. Es poden trobar set expressions o personatges importants en els orígens del cristianisme. Roma Pere Corneli Esteve Ekklesia Kerigma Jerusalem L’APÒSTOL PERE Pere és un dels apòstols que van formar el grup inicial de deixebles que Jesús va triar a l’inici de la seva missió. Des del primer moment, va ser molt proper a Jesús i va gaudir d’una consideració especial dins del grup. Pere va ser present en alguns moments transcendentals de la vida de Jesús, com són la transfiguració, la pregària a Getsemaní o el judici. La nit abans de morir, mentre celebrava la festa de la Pasqua amb els seus amics, Jesús va afirmar que seria abandonat pels seus seguidors més pròxims. Pere li va dir que ell mai no l’abandonaria, però Jesús li va anunciar que el negaria tres vegades aquella mateixa nit. Segons explica l’evangeli, un cop Jesús va ser detingut, Pere el va seguir. Mentre l’interrogaven, Pere va negar tres vegades que coneixia Jesús davant la insistència dels criats del summe sacerdot. Malgrat tot, Jesús ressuscitat li va confiar la missió de tenir cura de la resta de deixebles i confirmar-los en la fe. Des del moment en què van rebre l’Esperit Sant, a la Pentecosta, Pere va anunciar la mort i la resurrecció de Jesús per mitjà de discursos, signes i batejos de jueus i pagans. Pere va iniciar, així, un procés d’evangelització que va culminar quan va arribar a Roma, on va predicar per als cristians d’aquesta ciutat. A Roma, cap als anys 64 i 67, Neró va iniciar una persecució contra els cristians, en la qual Pere va ser crucificat. En aquella mateixa persecució, Pau va morir decapitat. Els cristians consideren Pere i Pau les columnes de l’Església pel seu protagonisme en els inicis del cristianisme. Se’ls commemora anualment en una mateixa festa. Pere va ser un dels primers deixebles. Jesús el va cridar perquè l’acompanyés des de l’inici. Pere va ser un dels apòstols més propers a Jesús, va ser present en la transfiguració de Jesús i en l’oració a Getsemaní. Pel que expliquen els evangelis, Pere era una persona impulsiva que sentia una gran admiració i estima per Jesús. Llegeix el relat en què Pere assegura que mai no abandonaria Jesús. 3 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V Negacions de Pere Llavors Jesús els digué: —Aquesta nit, davant el que em passarà, tots vosaltres fallareu, perquè diu l’Escriptura: “Mataré el pastor, i es dispersaran les ovelles del ramat”. Però quan hauré ressuscitat aniré davant vostre a Galilea. Pere li va contestar: —Ni que tots fallin, jo no fallaré pas. Jesús li digué: —T’ho asseguro: aquesta mateixa nit, abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades. Llavors Pere li diu: —Ni que em calgui morir amb tu, no et negaré. I tots els altres deixebles digueren el mateix. Els qui havien detingut Jesús se’l van endur a casa de Caifàs, el gran sacerdot, on s’havien reunit els mestres de la Llei i els notables. Pere el seguia de lluny, fins que va arribar al pati de la casa del gran sacerdot. Hi entrà i s’assegué amb els guardes per veure quin seria el desenllaç. Mentrestant, Pere s’estava assegut a fora, al pati. Se li va acostar una criada i li digué: —Tu també hi anaves, amb Jesús, el Galileu. Però ell ho negà davant de tothom: —No sé de què parles. Quan Pere sortia cap al portal, una altra criada el veié i digué als qui eren allí: —Aquest anava amb Jesús, el Natzarè. Pere ho tornà a negar tot jurant: —No conec aquest home. Poc després, els qui eren allí es van acostar a Pere i li digueren: —És veritat que tu també ets d’ells: si fins i tot se’t nota per l’accent amb què parles! Llavors es posà a maleir i a jurar dient: —Jo no conec aquest home! A l’instant va cantar el gall. Pere es va recordar d’allò que Jesús li havia dit: “Abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades”. I així que va ser fora va plorar amargament. Mt 26,31-35.57-58.69-75 4 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V 5. Per què s’escandalitzen els deixebles? 6. Està disposat Pere a seguir Jesús fins a la mort? 7. Ha estat capaç de mantenir la seva paraula? 8. Per què plora Pere? Quan Jesús va preguntar als deixebles què pensaven d’ell, Pere, en nom de tots, va respondre que el considerava el Messies, el Fill de Déu. En aquell moment, Jesús li va posar el nom de Pere (es deia Simó), que significa ‘pedra’, per indicar que seria la pedra sobre la qual s’edificaria l’Església. D’aquesta manera, Pere va rebre l’encàrrec de cuidar dels deixebles i de confirmar en la fe els creients. El Nou Testament demostra que Pere va tenir un lloc destacat entre els apòstols. Parlava a Jesús en nom dels apòstols i, en els inicis del cristianisme, pronunciava discursos i prenia decisions relacionades amb la vivència de la fe en les noves comunitats per mantenir la unitat dels creients. El lloc especial de Pere entre els apòstols es coneix amb el nom de “primat de Pere”. El credo afirma que l’Església és una, santa, catòlica i apostòlica. Com Pere, el papa és signe de la comunió de l’Església i, entre les seves funcions, hi ha la de garantir la unitat de la fe de l’Església de tot el món respectant les característiques pròpies de cada comunitat. Pastura les meves ovelles Li diu Jesús: —Pastura les meves ovelles. T’ho ben asseguro: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols. Jesús va dir això per indicar amb quina mort Pere havia de glorificar Déu. Després d’aquestes paraules, Jesús va afegir: —Segueix-me. Jn 21,17-19a 5 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V 9. A pesar de negar Jesús, Pere va donar la seva vida per ell. Llegeix el relat en què Jesús li anuncia que morirà per ser el seu deixeble. Quina imatge utilitza Jesús per anunciar a Pere la seva mort? 10. Per què la mort de Pere serà un motiu de donar glòria a Déu? 11. Saps on i com va morir Pere? Confessió de fe a Cesarea Després Jesús va arribar a la regió de Cesarea de Filip, i preguntava als seus deixebles: —Qui diu la gent que és el Fill de l’home? Ells respongueren: —Uns diuen que és Joan Baptista; d’altres, Elies, Jeremies o algun dels profetes. Ell els pregunta: —I vosaltres, qui dieu que sóc? Simó Pere li respongué: —Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu. Llavors Jesús li va dir: —Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del cel! I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar. Mt 16,13-18 12. Pere va ocupar un lloc destacat entre els apòstols. Els evangelis el presenten com el líder del grup que, en diverses ocasions, va parlar en nom dels altres. A més, Jesús li va confiar una missió especial. Quina és la missió que Jesús confia a Pere? 6 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V 13. Quina relació té aquesta missió amb el nom de Pere? 14. Et sorprèn que Jesús triï com a pedra de l’Església un apòstol que després el nega tres vegades? UNA GRAN BASÍLICA PER A UNA PETITA TOMBA Durant el regnat de Neró, hi va haver un gran incendi a Roma. Alguns consideren que va ser provocat pel mateix Neró, ja que després va utilitzar els terrenys de la zona incendiada per fer-se construir una luxosa residència. Tanmateix, Neró va culpar els cristians i va iniciar una gran persecució contra ells. Durant aquesta persecució, l’apòstol Pere va ser detingut i martiritzat al circ de Neró, situat al turó vaticà. Segons la tradició, Pere va demanar ser crucificat cap per avall perquè no es considerava digne de morir igual que Jesús. Pere va ser enterrat en un cementiri proper al lloc on va morir. Nombrosos cristians es van voler enterrar prop de la tomba de Pere, per la qual cosa es va convertir en un lloc de culte i pelegrinatge. L’any 324, l’emperador Constantí, va iniciar la construcció d’una basílica en aquell lloc. Amb el pas del temps, la basílica es va anar deteriorant, i es va decidir construir-ne una de nova que va ser acabada a principis del segle xvii. Així, l’actual basílica de Sant Pere del Vaticà està edificada sobre la tomba de l’apòstol. 15. La basílica de Sant Pere al Vaticà està construïda sobre la tomba de l’apòstol, on va ser enterrat després de ser martiritzat. La tomba es troba sota l’altar de la basílica. Hi va haver un moment en què se’n va perdre la localització, però va ser redescoberta a principis del segle xx, juntament amb un antic cementiri romà dels segles I-II dC. Per quin motiu Neró va perseguir els cristians? 7 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V 16. Per què sant Pere va ser crucificat cap per avall? 17. Creus que sant Pere va imaginar que la seva tomba donaria lloc a una basílica? LES PRIMERES DIFICULTATS La novetat que va suposar la nova comunitat i la influència i fama que va anar adquirint va provocar que alguns dirigents religiosos i polítics del poble jueu perseguissin els cristians. Les persecucions van començar amb l’arrest i l’interrogatori d’alguns apòstols, com Pere i Joan, a qui se’ls va prohibir anunciar la bona notícia de Jesús. Però, a poc a poc, es van anar radicalitzant fins que hi va haver la lapidació d’Esteve, que és considerat el primer màrtir cristià. Segons el relat, després d’aquesta mort, va començar una violenta persecució a Jerusalem, que va obligar els cristians a fugir cap a altres regions de Palestina. Així, aquesta persecució va provocar l’expansió del cristianisme, ja que els cristians predicaven l’evangeli a les poblacions on arribaven fugint. Un altre exemple de persecució és l’ordre que va donar el rei Herodes d’arrestar alguns cristians a Jerusalem. Jaume, el germà de Joan, va morir durant aquesta persecució, i Pere va ser arrestat i empresonat. Amb la seva mort, Jaume es va convertir en el primer apòstol que va ser martiritzat. Aquests fets demostren que els cristians van ser perseguits des dels inicis. Però, lluny d’aconseguir acabar amb el cristianisme, les persecucions en van afavorir l’expansió fora de Jerusalem: primer, per la resta de Palestina i, més tard, per l’Àsia Menor i altres regions de l’imperi Romà. Lapidació d’Esteve Saule era dels qui aprovava la mort d’Esteve. Aquell dia va començar una gran persecució contra l’església de Jerusalem, i tots, fora dels apòstols, es dispersaren pels territoris de Judea i Samaria. Uns homes piadosos enterraren Esteve i van fer un gran dol per ell. Mentrestant, Saule assolava l’Església, entrant de casa en casa i arrossegant homes i dones a la presó. Els qui s’havien dispersat van anar per tot arreu anuciant la bona nova de la Paraula. Felip baixà a una ciutat de Samaria i els predicava el Messies. Unànimement la gent estava atenta al que deia Felip, ja que sentien contar i veien els prodigis que feia: els esperits malignes sortien de molts posseïts cridant i xisclant, i molts paralítics i coixos recobraren la salut. Hi hagué, doncs, una gran alegria en aquella ciutat. Ac 8,1-8 8 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V 18. Tot i que en parlar de màrtirs se sol pensar en els cristians que van morir a Roma, els cristians van patir la primera persecució a Jerusalem. Al cap de poc temps de morir Jesús, alguns jueus van decidir matar-los. Qui fuig de Jerusalem i qui s’hi queda? 19. Què diu el text sobre Pau, que llavors encara es deia Saule? Et sorprèn? 20. A què es dedicaven els que van fugir de Jerusalem? Vasari, Martiri de sant Esteve. Vaticà 21. La persecució va ser causa de tristesa o d’alegria? L’anunci de l’evangeli entre els pagans o gentils, és a dir, els no jueus, va provocar algunes tensions amb els cristians procedents del judaisme, que encara practicaven les tradicions jueves, com la circumcisió, menjar aliments purs o el dissabte. Amb el bateig de Corneli, que era un militar romà, els pagans van entrar a formar part del cristianisme. Els pagans eren batejats sense estar circumcidats, ja que no eren jueus. Això va provocar que, a la comunitat d’Antioquia, els cristians de tradició jueva afirmessin que per tal de rebre el bateig calia estar circumcidat. Pau i Bernabé s’oposaven a aquesta pràctica, així que van decidir anar a Jerusalem a consultar els apòstols. La reunió amb els apòstols es coneix com el concili de Jerusalem, i va ser fonamental per al destí del cristianisme. Després d’haver presentat el problema als apòstols i als responsables de la comunitat de Jerusalem, Pere va afirmar que la incorporació dels pagans al cristianisme és obra de l’Esperit Sant. En conseqüència, no es pot imposar la circumcisió com a condició per ser batejats, perquè l’Esperit no distingeix entre jueus o pagans. El creient se salva per la fe i amor a Crist, no per estar circumcidat. La decisió final del concili va demostrar que el cristianisme no està sotmès a la llei jueva i que està obert a totes les persones sense distingir-ne l’origen; per tant, també als pagans. 9 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V Primer concili Llavors alguns van baixar de Judea a Antioquia i adoctrinaven així els germans: —Si no us feu circumcidar d’acord amb la Llei de Moisès, no us podeu salvar. Com que això va provocar un conflicte i una discussió no pas petita de Pau i Bernabé amb aquells, els germans decidiren que Pau i Bernabé, amb alguns més, pugessin a Jerusalem per tractar d’aquesta qüestió amb els apòstols i els qui presidien la comunitat. La comunitat, doncs, els va proveir del que necessitaven per al viatge. Mentre travessaven Fenícia i Samaria, parlaven de la conversió dels pagans i donaven una gran alegria a tots els germans. Quan arribaren a Jerusalem, van ser acollits per la comunitat, els apòstols i els responsables que la presidien, i contaren tot el que Déu havia fet per mitjà d’ells. Però alguns del grup dels fariseus que s’havien convertit a la fe van intervenir dient que calia circumcidar els pagans i manar-los que observessin la Llei de Moisès. Llavors els apòstols i els qui presidien la comunitat es van reunir per estudiar la qüestió. Quan la discussió s’havia fet molt viva, Pere es va aixecar i els digué: —Germans, vosaltres sabeu que des dels primers dies Déu em va escollir d’entre vosaltres perquè els pagans sentissin dels meus llavis la paraula de l’evangeli i creguessin. Déu, que coneix el fons dels cors, ha testimoniat a favor d’ells donant-los l’Esperit Sant igual que a nosaltres, sense fer cap diferència entre nosaltres i ells, un cop ha purificat els seus cors per la fe. Ara, doncs, per què poseu a prova Déu, volent imposar als deixebles un jou que ni els nostres pares ni nosaltres no hem tingut la força de suportar? Ben al contrari, creiem que tant nosaltres com ells som salvats només per la gràcia de Jesús, el Senyor. Tota l’assemblea va callar i sentien explicar a Pau i Bernabé els senyals i prodigis que Déu havia fet per mitjà d’ells entre els pagans. Llavors els apòstols i els qui presidien la comunitat van decidir, amb tota la comunitat, d’elegir-ne alguns d’ells i enviar-los a Antioquia, juntament amb Pau i Bernabé. Els elegits foren Judes, anomenat Barsabàs, i Siles, que eren dirigents en la comunitat dels germans. Els donaren aquesta carta: “L’Esperit Sant i nosaltres hem decidit de no imposar-vos cap més càrrega que aquestes indispensables: absteniu-vos de la carn sacrificada als ídols, de menjar sang, de menjar animals ofegats i de les relacions sexuals il·legítimes. Fareu bé de guardar-vos de tot això. Us desitgem que estigueu bé.” Ac 15,1-12.22-23.28-29 22. Al cap de pocs anys d’haver començat el cristianisme, van sorgir problemes interns a les comunitats, que els apòstols van intentar solucionar. Als Fets dels Apòstols, es descriu el concili de Jerusalem, que va suposar el trencament amb el judaisme. Aquest concili va reivindicar que ser cristià era quelcom nou i diferent, tot i que en reconeixia l’origen jueu. El concili de Jerusalem va ser el primer de tots els concilis que ha tingut l’Església. Els concilis són congressos que celebra l’Església per solucionar algun problema. Què és el que va provocar l’altercat amb Pau i Bernabé? 10 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V 23. Com es resol el problema? 24. Què defensen els qui provenien dels fariseus? 25. Quines raons dóna Pere per tal que no se’ls obligui a circumcidar-se? 26. Quina decisió es pren en el concili? Pere i la comunió en l’Església Jesús no acostumava a canviar el nom dels seus deixebles. […] En canvi, sí que ho va fer amb Simó, a qui va anomenar “Cefas”, nom que després va ser traduït en grec per Petros, en llatí Petrus. I va ser traduït, precisament, perquè no era només un nom; era un “mandat” que Petrus rebia així del Senyor. El nou nom, Petrus, es repetirà moltes vegades als evangelis i acabarà substituint el seu nom originari, Simó. La dada adquireix un relleu especial si es té en compte que, a l’Antic Testament, el canvi del nom, en general, implicava la comanda d’una missió (Gn 17,5;32,28 ss, etc.). De fet, la voluntat de Crist d’atribuir a Pere una importància particular dins del grup dels apòstols es manifesta per mitjà de nombrosos indicis […]. Les tres metàfores que utilitza Jesús són en si molt clares: Pere serà el fonament de roca sobre el qual se suportarà l’edifici de l’Església; tindrà les claus del regne del cel per obrir i tancar a qui li sembli oportú; a l’últim, podrà fer o desfer, és a dir, podrà decidir o prohibir el que consideri necessari per a la vida de l’Església, que és i continua sent de Crist. Sempre és l’Església de Crist i no pas de Pere. […] Pere, per a totes les èpoques, ha de ser el custodi de la comunió amb Crist; ha de guiar a la comunió amb Crist; ha de cuidar que la xarxa no es trenqui, per tal que així perduri la comunió universal. Només junts podem ser amb Crist, que és el Senyor de tots. La responsabilitat de Pere consisteix a garantir així la comunió amb Crist amb la caritat de Crist, guiant a la realització d’aquesta caritat en la vida diària. Benet XVI, Audiència General, 7-6-2006 27. Què suposa el fet que Jesús posi a Simó el nom de Pere? 11 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V 28. Quin és el sentit últim del primat de Pere? Quina relació té amb la unitat i comunió en l’Església? 29. Completa els següents mots encreuats al teu quadern. Tingues en compte el que has treballat en la unitat. 30. Uneix al teu quadern cada nom amb el corresponent de la següent columna i explica el motiu de la teva tria. 12 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V 31. Observa la següent vinyeta de Patxi Velasco Fano. Qui són els protagonistes d’aquesta vinyeta? Què creus que ha pretès expressar l’autor? Com relaciones aquesta vinyeta amb el que s’ha treballat a la unitat? Fixa’t en algun dels detalls de la vinyeta i intenta explicar-ne el significat. PAU, L’APÒSTOL DELS GENTILS Jesús, durant la seva vida pública, va mostrar en diverses ocasions que estava obert als gentils, nom amb el qual els jueus denominaven els que no pertanyien al poble d’Israel. Jesús va curar jueus i no jueus i, fins i tot, va arribar a alabar la fe d’aquests últims, com va passar en curar el criat d’un centurió: “Us asseguro que no he trobat ningú a Israel amb tanta fe” (Mt 8,10). Després de la seva resurrecció, Jesús va encomanar als apòstols la predicació de l’evangeli per tot el món. Abans de la seva mort, Jesús havia anunciat que ell venia al món a salvar tots els éssers humans. A més, va prometre als seus deixebles que els enviaria l’Esperit Sant perquè els guiés en la missió de predicar, batejar i perdonar. El dia de Pentecosta, els deixebles van rebre l’Esperit Sant. Des d’aquell moment, van començar a predicar l’evangeli per Palestina i per les principals ciutats del món conegut. D’aquesta manera, l’evangeli es va anar estenent i es va fer universal. 13 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V Avui en dia, l’Església s’estén per tot el món. Quan en el credo es qualifica de “catòlica”, significa que és universal, perquè el missatge de Jesús es dirigeix a tots els éssers humans de totes les èpoques i de tots els racons del planeta. En l’actualitat, molts homes i dones dediquen la seva vida a anunciar l’evangeli. Són els anomenats missioners, que ho deixen tot per entregar-se a aquesta tasca. Sigueu els meus testimonis Llavors els obrí el cor perquè comprenguessin les Escriptures. Els digué: —Així ho diu l’Escriptura: El Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d’entre els morts, i cal predicar en nom d’ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem. Vosaltres en sou testimonis. I jo faré venir damunt vostre aquell que el meu Pare ha promès. Quedeu-vos a la ciutat fins que sigueu revestits de la força que us vindrà de dalt. Lc 24,45-49 Els digué: —Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’evangeli a tota la humanitat. Els qui creuran i seran batejats, però els qui no creuran es condemnaran. Mc 16,15-16 32. A mesura que passaven els anys, el cristianisme va tenir una gran expansió, i es va estendre des de Jerusalem fins a Roma, la capital de l’imperi. D’aquesta manera, els apòstols van complir el mandat que Jesús ressuscitat els havia donat. Segons Jesús, on ha de ser anunciat el seu missatge i la conversió? 33. Què han de rebre els apòstols per començar la predicació? 34. Creus que els apòstols van complir el mandat d’anunciar l’evangeli a tots els pobles? Quin era el món conegut llavors? 14 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V Pere, com a guia i representant dels apòstols, quan va batejar el centurió romà Corneli i tota la seva família (Ac 10-11), va anunciar l’evangeli als pagans, els no jueus, també anomenats gentils. Però va ser Pau l’apòstol que va impulsar la idea que l’evangeli havia de ser proclamat a totes les persones. Pau es va encarregar d’anunciar Jesús més enllà de les fronteres del judaisme i va predicar en territoris situats al Mediterrani oriental (Àsia Menor, Grècia, Roma, etc.). Per això, Pau és conegut com l’apòstol dels gentils. Pau era una persona de caràcter profundament religiós i apassionat. Abans de ser seguidor de Jesús, Pau era jueu, del grup dels fariseus. La seva defensa apassionada del judaisme el va fer ser un perseguidor implacable dels cristians, fins i tot va aprovar i presenciar l’execució d’Esteve, el primer màrtir. Però un dia, segons explica el mateix Pau, en què es dirigia a Damasc per detenir alguns cristians, es va trobar Jesús pel camí. Des d’aquell moment, la vida de Pau va canviar radicalment: Jesús li va encomanar la missió de ser el seu apòstol. Després de ser batejat, Pau va ser missioner entre els pagans. Va viatjar i va fundar noves comunitats a les ciutats que visitava. Un cop més, Pau va demostrar una gran passió i convicció en les seves noves creences i en la missió que li va encomanar Jesús. El qui va ser perseguidor de Crist va donar la seva vida per ell a Roma. Pau relata la seva conversió Tots els jueus saben quina ha estat la meva vida des de jove, com he viscut des del començament entre els de la meva nació i a Jerusalem. Ells em coneixen des de sempre i poden testimoniar, si volen, que jo vivia com a fariseu, el grup més estricte de la nostra religió. Per part meva, havia cregut que tenia el deure de combatre amb totes les forces el nom de Jesús de Natzaret. I així vaig fer-ho a Jerusalem: amb poders donats pels grans sacerdots, en vaig tancar a la presó molts del poble sant, i fins i tot donava el meu vot quan els sentenciaven a mort. I encara, recorrent totes les sinagogues, sovint els feia castigar per forçar-los a renegar. La gran ràbia que tenia contra ells em portava a perseguir-los fins i tot en les ciutats estrangeres. Així, doncs, en una ocasió jo anava a Damasc, amb mandat i plens poders rebuts dels grans sacerdots. Cap al migdia, rei Agripa, vaig veure que brillava al voltant meu i dels qui m’acompanyaven una llum que venia del cel, més resplendent que el sol. Tots vam caure a terra, i jo vaig sentir una veu que em deia en la llengua dels jueus: —Saule, Saule, per què em persegueixes? És inútil que tiris guitzes contra l’agulló. Jo vaig preguntar: —Qui ets, Senyor? El Senyor em respongué: —Jo sóc Jesús, el qui tu persegueixes. Però aixeca’t, posa’t dret: m’he aparegut a tu per destinarte a ser servidor i testimoni del que has vist de mi i del que encara et faré veure. Jo ara t’allibero del teu poble i de les nacions paganes; a ells t’envio perquè els obris els ulls, i passin de les tenebres i la llum, del poder de Satanàs a Déu, i perquè, creient en mi, rebin el perdó dels pecats i l’he restat reservada als qui ell ha santificat. Ac 26,4-5.9-18 15 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V Pau va ser un dels grans personatges que van dur a terme l’expansió del cristianisme més enllà del món jueu. Va passar de perseguir els cristians a ser perseguit, i es va convertir en un dels principals evangelitzadors. 35. Com era la vida de Pau abans de convertir-se al cristianisme? Es podria dir que Pau era una persona coherent amb les seves creences? 36. Com descriu la trobada amb el Senyor? 37. Per què Jesús li diu que l’està perseguint a ell? 38. Quina missió encarrega Jesús a Pau? 39. Quines semblances hi ha entre el mandat que Jesús dóna als apòstols, en els textos de l’exercici anterior, i el que dóna a Pau? Avui encara hi ha missioners Sóc missioner a la República de Vanuatu, en plena Melanèsia. Vaig arribar a aquestes illes quan tenia divuit anys, com un jove religiós dels Germans del Sagrat Cor. La meva missió és anunciar l’evangeli, especialment entre els joves, per mitjà de l’educació. L’alegria de l’evangeli, segons la meva experiència, no consisteix a passar la vida sense tenir problemes, sense haver de superar dificultats. L’alegria de l’evangeli consisteix a fer-ho tot amb molt d’amor. És posar el cor en tot, fins i tot en les coses més petites. L’alegria de l’evangeli consisteix a somriure malgrat que de vegades l’ànima plori, encara que la fatiga i el cansament facin acte de presència. 16 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V Com a missioner educador, he hagut i he de passar per moltes dificultats tantes vegades a causa de la diferència de cultura i de mentalitat de la societat melanèsia en què visc, de la pobresa i manca de mitjans per fer la meva tasca, de la incomprensió i, també, fins i tot del rebuig. El secret de viure feliç i alegre és sentir-me molt unit a Jesucrist, que és el motor de la meva vida, és meditar i assaborir cada dia l’evangeli, és viure en fidelitat la meva consagració al Senyor, és obrir el meu cor de bat a bat als joves a qui he estat enviat. Antonio López García-Nieto Com Pau, avui dia, continua havent- hi persones que dediquen la seva vida a anunciar l’evangeli: els missioners que se’n van fora dels seus països perquè altres persones puguin conèixer Jesús. La seva missió consisteix a parlar de Jesús i, al mateix temps, a promoure el desenvolupament de les persones i de la societat on van. Llegeix el testimoni del missioner Antonio López, que explica com és la seva vida en una regió d’Oceania. 40. Quina és la missió del germà Antonio? 41. En què consisteix l’alegria de l’evangeli? 42. Quines dificultats ha tingut? A pesar d’aquestes dificultats, és feliç? 43. Quin és el seu secret per ser feliç? L’imperi Romà disposava d’una xarxa viària que permetia connectar les principals ciutats romanes. Com que es necessitava garantir una comunicació eficaç que assegurés els desplaçaments de l’exèrcit i l’activitat política i econòmica, es van construir nombroses calçades. La majoria d’aquestes vies romanes partien de la ciutat de Roma, per tal de connectar la capital amb les regions que dominava. Pau va aprofitar la xarxa de calçades i les rutes marítimes de l’imperi per poder portar l’evangeli a noves ciutats. Però Pau corria grans perills en aquests viatges, ja que hi havia moltes probabilitats de naufragar i de sofrir agressions i persecucions per part de qui intentava impedir-ne la predicació. Pau viatjava acompanyat dels seus col·laboradors, dels quals Bernabé i Siles van ser dos dels més propers. 17 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V Pau va fer quatre grans viatges amb l’objectiu d’anunciar l’evangeli i animar i acompanyar les noves comunitats que sorgien en el seu creixement en la fe. A més dels viatges, Pau va escriure moltes cartes a les comunitats cristianes. Aquestes cartes mostren Pau com un guia que, des de la distància, es preocupava per la vida i la fe de les comunitats. Gràcies a les seves cartes, actualment podem conèixer la vida de les primeres comunitats: els inicis, les dificultats, les alegries, els dubtes, els avenços en la fe, etc. Les cartes de Pau i el llibre dels Fets expliquen la missió i els viatges de Pau, però sobretot mostren que l’Esperit Sant guiava els apòstols i Pau en l’evangelització. Dificultats de l’apòstol Pau Són servidors del Crist? Declaro fora de mi que jo encara ho sóc més: en treballs, molt més; en presons, molt més; en bastonades, sense comparació; a punt de morir, molt sovint. Cinc vegades he rebut dels jueus els trenta-nou assots, tres vegades m’han falgel·lat, una vegada m’han apedregat, tres vegades he naufragat i he passat una nit i un dia sencers a la deriva en alta mar. M’he trobat sovint fent llargs viatges a peu, en perills de rius i perills de lladres, perills de part de la gent del meu llinatge i perills de part dels pagans, perills a la ciutat i perills en despoblat, perills a la mar, perills de part del falsos germans; treballs i fatigues, sovint nits en blanc, fam i set, sovint sense menjar, passant fred i sense roba. I a tot això cal afegir-hi el meu neguit de cada dia, la preocupació per totes les esglésies. Quan algú és feble, jo també m’hi sento. Si fan caure algú, tot jo m’encenc. 2 Co 11,23-29 En la seva missió evangelitzadora amb els gentils, Pau va trobar oposició entre els cristians que provenien del judaisme. Per això, en nombroses ocasions, Pau va haver de justificar que ell no havia traït el judaisme. Llegeix el text en què Pau es defensa de les acusacions que ha rebut. 44. En què es considera Pau diferent als falsos apòstols? 45. A quins perills i dificultats es va enfrontar en els seus viatges? 46. Com mostra Pau la seva preocupació per les esglésies? Es podria dir que actua com un pare o una mare? Per què? 18 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V Els Fets dels Apòstols mostren que Pau no actuava pel seu compte en els viatges, sinó que sempre es mantenia a l’escolta de Déu per saber què havia de fer. Llegeix el relat on s’explica el moment en què Pau decideix anar a Grècia i, d’aquesta manera, portar l’evangeli a nous territoris. L’Esperit Sant acompanya Pau Van recórrer Frígia i la regió de Galàcia, perquè l’Esperit Sant els havia impedit que prediquessin la Paraula a l’Àsia. Van arribar a Mísia i tenien intenció d’anar a Bitínia, però l’Esperit de Jesús no els ho permeté. Llavors, passant de llarg per Mísia, van baixar a Tròada. Allí, de nit, Pau va tenir aquesta visió: un home de Macedònia estava dret al seu davant i li suplicava: “Vine a Macedònia i ajuda’ns”. Després d’aquesta visió vam buscar tot seguit de partir cap a Macedònia, convençuts que Deú ens hi cridava per anunciar-los la bona nova. Ac 16,6-10 47. Quina funció té l’Esperit Sant en la missió de Pau? 48. Quina és la visió que en té Pau? 49. Com reacciona Pau davant d’ella? 50. Recordes altres textos bíblics en què Déu es comunica en somnis? ELS VIATGES DE PAU Primer viatge. Pau va partir d’Antioquia amb Bernabé per predicar l’evangeli i fundar noves comunitats per Xipre i Anatòlia. En aquest viatge, van predicar en ciutats com Antioquia de Pisídia, on van ser perseguits pels jueus; Iconi, on van predicar a jueus i pagans, i alguns els van intentar lapidar; o Listra, on després de guarir un coix, els van confondre amb Zeus i Apol·lo. Finalment, van tornar a Antioquia. Segon viatge. En aquest viatge, que va partir novament d’Antioquia, Pau va comunicar a les noves comunitats la decisió del concili de Jerusalem, amb què es considerava que no era necessari que els gentils fossin circumcidats per ser batejats. A Tròada, Pau va tenir una visió en què Déu li comunicava que anés a Macedònia, a Grècia. Així, va visitar Filips, Tessalònica, Atenes i Corint, on va passar més d’un any al costat d’Àquila i Priscil·la, dos fidels col·laboradors. 19 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V Tercer viatge. L’objectiu d’aquest viatge i també de l’anterior era enfortir la fe en les comunitats que havia fundat. En aquest tercer viatge destaca l’evangelització de la ciudad d’Efes. Viatge a Roma. Després de ser detingut a Jerusalem i acusat davant les autoritats romanes de Judea, Pau va demanar ser jutjat per l’emperador, ja que era ciutadà romà. Després de romandre un temps a Cesarea, va ser conduït a Roma, on se li va permetre viure i predicar amb una certa llibertat. Des que va rebre la missió d’anunciar l’evangeli, Pau va reunir totes les seves forces per dur-la a terme. Llegeix el text on s’informa de l’objectiu dels seus viatges. Nous viatges Després d’un quant temps, Pau va dir a Bernabé: —Anem a visitar els germans a cada una de les ciutats on vam anunciar la paraula del Senyor i vegem com estan. Pau, per la seva banda, escollí Siles per company i se’n va anar, després que els germans el confiessin a la gràcia dels Senyor. Pau anava recorrent Síria i Cilícia i enfortia les esglésies. Ac 15,36.40-41 20 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V 51. Quin objectiu tenen els seus viatges? 52. Segons el text, Pau fa aquests viatges sol? 53. Recordes algun text de l’evangeli en què Jesús enviï els seus deixebles a predicar? Els enviava sols? UNA ESGLÉSIA QUE S’ORGANITZA L’expansió del cristianisme va crear la necessitat de triar persones que assumissin el servei de guiar i dirigir les noves comunitats. Aquests responsables van continuar la missió que Jesús havia encarregat als apòstols. L’Església és apostòlica, perquè hi ha una successió de persones que han anat heretant la missió dels apòstols. El ritual pel qual es donava a una persona aquesta missió era el de la imposició de mans. Per mitjà del ritual de la imposició de mans es reconeixia una persona com a responsable dins de la comunitat cristiana. Amb aquest ritu, la persona rebia l’Esperit Sant que l’ajudaria en la seva nova tasca. Així, les comunitats van començar a tenir una estructura organitzativa que continua en l’actualitat: bisbes, preveres, diaques i laics. Abans de la conversió de Pau, els apòstols van haver de triar unes persones que es dediquessin a assistir les necessitats materials de la comunitat. Eren els diaques, paraula que prové del grec i significa “servidor”, que ajudaven aquells que s’encarregaven de la predicació de l’evangeli. La funció dels preveres és la de predicar i ensenyar el missatge de Jesús, celebrar els sagraments, orientar els fidels i dirigir la comunitat. Els preveres protegeixen i transmeten el nucli de la fe transmès pels apòstols. En els inicis del segle i, ja es troben testimonis que descriuen les funcions de bisbes, preveres i diaques dins de l’Església. Avui dia, en constitueixen la jerarquia. Diversitat en la unitat Els dons són diversos, però l’Esperit és un de sol. Són diversos els serveis, però el Senyor és un de sol. Els miracles són diversos, però Déu és un de sol, i és ell qui ho obra tot en tots. Les manifestacions de l’Esperit que rep cadascú són en bé de tots. Un, per mitjà de l’Esperit, rep el do d’expressar-se amb saviesa; un altre rep el do del coneixement per obra del mateix Esperit; un altre, en virtut del mateix Esperit, rep el do de la fe; un altre, el do de guarir, en virtut de l’únic Esperit; un altre, el do de fer miracles; un altre, el do de profecia; un altre, el de discernir els esperits; un altre, el do de parlar en llengües; un altre, el d’interpretar-les. Tot això és obra de l’únic i mateix Esperit, que distribueix els seus dons a cadascú tal i com ell vol. El Crist és com el cos humà, que és un, encara que tingui molts membres: tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. Doncs bé, vosaltres formeu el cos de Crist, i cadascú n’és un membre. 1 Co 12,4-12.27 21 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V En un grup, les persones realitzen diferents tasques. Cadascú ha de fer una funció que pugui beneficiar tothom. En les comunitats que Pau va fundar, les persones també realitzaven diferents funcions per a la comunitat. Llegeix la carta en què Pau exposa les diferents funcions o ministeris que es duien a terme a la comunitat de Corint. 54. Fes una llista dels diferents ministeris reflectits a la carta. 55. Tot i que hi ha diferents dons o ministeris, en què es dóna la unitat? 56. Qui atorga aquests dons? Amb quin objectiu? 57. Quina imatge utilitza per mostrar la unitat i la diversitat? Eucaristia mal celebrada Després de les instruccions que us acabo de donar, el que ara us diré no serà per felicitar-vos: quan us reuniu, no és en bé vostre, sinó en mal. Primer de tot, sento a dir que, quan us reuniu en comunitat, hi ha divisions entre vosaltres, i en part ho crec: certament cal que hi hagi grups oposats, perquè es vegi qui resisteix la prova. El resultat és que, quan us reuniu tots alhora, ja no celebreu el sopar del Senyor, perquè, en el moment de l’àpat, cadascú menja el sopar que ha portat, i mentre els uns passen gana els altres beuen massa. 1 Co 11,17-21 Pau va haver d’enfrontar-se a problemes que anaven sorgint en la vida de les comunitats que va fundar. Llegeix com Pau renyava la comunitat de Corint. 58. Per què no pot alabar aquesta comunitat? 59. Quin problema reflecteix la carta? 60. Digues alguns problemes que actualment hi hagi a l’Església. 22 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V Els responsables de la comunitat Vetlleu per vosaltres mateixos i per tot el ramat, del qual l’Esperit Sant us ha fet encarregats perquè pastureu l’Església de Déu, que ell va adquirir amb la sang del seu propi Fill. Vosaltres mateixos sabeu que aquestes meves mans han guanyat allò que necessitàvem jo mateix i els qui anaven amb mi. Sempre us he mostrat que convé de treballar així per no escandalitzar els febles, recordant les paraules de Jesús, el Senyor, quan digué: “Fa més feliç donar que rebre”. Ac 20,28.34-35 Això és el que has de predicar i ensenyar. Que ningú no t’hagi de menysprear perquè ets jove; al contrari, sigues per als fidels un model en el parlar, en la conducta, en l’amor, en la fe, en la integritat. Mentre esperes que jo vingui, dedica’t a llegir l’Escriptura, a exhortar i a instruir. No et desentenguis del do que Déu et va concedir en virtut de les paraules profètiques i de la imposició de mans feta pel col·legi dels qui presideixen la comunitat. 1 Tm 4,11-14 Pau va predicar i fundar comunitats a les ciutats que visitava però, per continuar la tasca missionera, va triar persones que eren els responsables de les mateixes comunitats. Llegeix aquests passatges de la carta a Timoteu i dels Fets. 61. Quin nom reben les persones que presideixen la comunitat? 62. De què han de ser model els responsables de la comunitat? 63. Enumera les funcions que tenen. 64. Amb quin gest se’ls comunica la missió de dirigir la comunitat? 65. Actualment encara hi ha preveres? Quin altre nom reben? 23 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V Les comunitats que va fundar Pau es caracteritzaven per la diversitat de carismes. El carisma és un do que Déu concedeix a algunes persones en benefici de la comunitat, i així, l’ajuda a funcionar i a seguir creixent. Però aquesta diversitat no implica divisió, perquè la comunitat troba la seva unitat en el fet que tots comparteixen la mateixa fe i creuen en un mateix Déu. Per explicar la unitat en la fe d’una comunitat amb diferents carismes, Pau va utilitzar la comparació amb el cos humà, que és un, però amb molts membres que fan diverses funcions, i totes elles necessàries per al seu bon funcionament. Les comunitats, malgrat que van ser fundades sota la guia de l’Esperit Sant, també van tenir dificultats. En algunes de les cartes, Pau va denunciar els escàndols i les divisions que s’hi van donar, i els va qualificar d’impropis dels deixebles de Jesús. Per solucionarho, a les cartes va exposar quina és la veritable fe, per tal d’evitar així que els fidels fossin enganyats per falsos predicadors que transmetien amb errors el missatge de Jesús. 66. Les grans empreses, com Disney, tenen organigrames complexos que els permeten elaborar els seus productes, en aquest cas pel·lícules. • Identifica els diferents departaments que intervenen en una pel·lícula animada. Tots són necessaris? 24 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V • Quina relació trobes entre aquest organigrama i la imatge del “cos de Crist” de les cartes de Pau? 67. Elabora un esquema per a l’Església que inclogui: papa, bisbes, preveres, religiosos i laics. L’ESGLÉSIA CATÒLICA “Catòlic” vol dir “universal” en el sentit de “segons la totalitat” o “segons la integritat”. L’Església és catòlica en un doble sentit. És catòlica perquè en ella el Crist és present. “Allí on hi ha Jesucrist, allí hi ha l’Església catòlica”. En ella subsisteix la plenitud del Cos del Crist unit al seu Cap (Ef 1,22-23), cosa que implica que rep d’ell “la plenitud dels mitjans de salvació” que ell ha volgut: confessió de fe recta i completa, vida sacramental íntegra i ministeri ordenat dins la successió apostòlica. L’Església, en el sentit fonamental, era catòlica el dia de Pentecosta, i ho serà sempre fins al dia de la parusia. L’Església és catòlica perquè és enviada en missió pel Crist a tota la universalitat del llinatge humà (Mt 28,19). CEC n. 830-831 25 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V L’ESGLÉSIA APOSTÒLICA L’Església és apostòlica perquè va ser fundada sobre els apòstols, i això en un triple sentit: – va ser edificada, i ho és, sobre “el fonament dels apòstols” (Ef 2,20; Ac 21,14), testimonis escollits i enviats en missió pel mateix Crist (Mt 28,16- 20; Ac 1,8); – guarda i transmet, amb l’ajuda de l’Esperit Sant que habita en ella, l’ensenyament (Ac 2,42), el bon dipòsit i les paraules saludables que van sentir els apòstols (2 Tm 1,13-14); – continua essent ensenyada, santificada i regida pels apòstols fins al retorn del Crist gràcies als seus successors en el càrrec pastoral: el col·legi dels bisbes, “assistit pels preveres “[…]. “Els apòstols no solament es procuraren diferents col·laboradors, sinó que, perquè la missió a ells encomanada es pogués continuar després de la seva mort, com qui fa un testament van donar als seus cooperadors immediats l’encàrrec d’acabar i consolidar l’obra per ells començada, encomanant-los d’atendre tot el ramat enmig del qual l’Esperit Sant els havia posat per tal de pasturar l’Església de Déu. Establiren, doncs, aquests col·laboradors i els van donar l’ordre que, en l’esdevenidor, quan es morissin, d’altres homes provats s’encarreguessin del seu ministeri.” CEC n. 857.861 68. Quins dos sentits té l’expressió “catòlica” aplicada a l’Església? 69. Què vol dir que l’Església és apostòlica? 70. A sant Pere i sant Pau se’ls anomena les columnes de l’Església pel seu protagonisme indiscutible en els inicis de l’Església. Associa al teu quadern cadascuna d’aquestes paraules amb un d’ells o amb tots dos i explica per què ho fas. apòstol Corneli pescador espasa nega persegueix primacia gentils martiri claus 26 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V La vida és un camí que tots recorrem. Com en tot trajecte, hi ha pujades, baixades, cruïlles, moments de vitalitat, de fatiga, d’anar sol o acompanyats, senders estrets, amples… Però l’important és que és el teu camí, que és la teva pròpia vida que ningú no pot viure per tu. Abans de començar a caminar cal decidir cap a on anar. Depenent de la meta, cada persona haurà de triar les millors rutes. Per triar un bon destí, a més, cal saber d’on partim. El present del camí té sentit si la persona sap d’on ha sortit i cap a on va. S’acostuma a dir que “la felicitat no és la meta, sinó la manera de caminar”. El que sembla clar és que se’ns convida a ser actius, a posar-nos en camí, però no de qualsevol manera, sinó tal com ens ho demana el cor: “estima i fes el que vulguis”, diu sant Agustí. És tot el contrari a deixar passar la vida per davant nostre sense ser protagonistes de la nostra pròpia història. Posar-se en camí significa escoltar el nostre cor, descobrir el que anhela i dirigir la nostra vida pel sender correcte, el que ens porta a la meta desitjada. I començar a fer passes, començar a actuar segons el que estima el nostre cor, perquè la meta no arriba simplement perquè la desitgem, sinó perquè ens hi anem acostant. Cal començar a actuar, segons l’objectiu que ens haguem marcat, i no desviar-se del camí que ens condueix a la meta. Així, si es vol ser feliç, cal ser-ho durant el camí de la vida, estimant cada dia i cadascún dels moments que ens acosten a allò que anhela el nostre cor. 71. Totes les persones tenen un objectiu en la vida: ser felices. Però no tothom entén la felicitat de la mateixa manera. És fonamental saber on és la felicitat, perquè en depèn la realització de la pròpia vida. Llegeix el text “El camí de la felicitat”. • Per tu, la felicitat és una meta o una manera de caminar? • Segons el text, com s’han de posar en camí les persones? 27 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V • Què significa posar-se en camí? • Com s’ha de ser feliç? • Comenta la frase de sant Agustí: “estima i fes el que vulguis”. L’IMPERI ROMÀ I EL CRISTIANISME 28 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V 72. Des de sempre, la relació entre religió i poder ha estat complicada. Mira aquestes imatges. • Quines relacions observes entre la religió i el poder? • Coneixes més exemples en què la religió i el poder estiguin relacionats? • Quina és la teva opinió sobre aquesta relació? PERSEGUITS PER CRIST Jesús va anunciar als seus deixebles que ell moriria violentament a Jerusalem, però també els va avisar que ells sofririen persecució i serien odiats per la seva causa. Les persecucions de cristians van començar al cap de poc de la mort de Jesús a Jerusalem i, a poc a poc, es van estendre a Roma i a tot l’imperi. Els cristians que van donar la seva vida per Crist reben el nom de màrtir, paraula que ve del grec i significa ‘testimoni’. El màrtir és aquell que, amb el testimoni i entrega de la pròpia vida, es converteix en testimoni de Crist. En l’Església primitiva, el martiri va ser considerat la forma més gran de santedat, ja que el màrtir imitava Jesús fins i tot en l’entrega de la seva vida. La majoria dels màrtirs del primer cristianisme van ser enterrats a les catacombes, que eren cementiris subterranis als afores de la ciutat. Aviat es van convertir en indrets de culte on els cristians acudien a celebrar l’eucaristia i a resar davant d’aquells que havien donat la vida per Crist. En temps de persecució, servien d’amagatall. 29 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V El primer emperador que va perseguir els cristians va ser Neró, i els va acusar d’haver provocat l’incendi de Roma. Però no tots els emperadors van perseguir els cristians, i també hi va haver llargs períodes de calma. Masaccio, Sant Pere: martiri i disputa amb Simó. Florència Jesús prediu la seva passió Des d’aleshores Jesús començà a explicar als deixebles que calia que anés a Jerusalem i que patís molt de part dels notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia. Llavors Pere, prenent-lo a part, es posà a renyar-lo dient: —Déu te’n guard, Senyor! A tu això no et passarà. Però Jesús es girà i digué a Pere: —Vés-te’n d’aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no veus les coses com Déu, sinó com els homes. Aleshores Jesús digué als seus deixebles: —Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la trobarà. Mt 16,21-25 Durant anys, els cristians van ser perseguits i martiritzats. Enmig d’aquestes dificultats, van mostrar un gran valor i no temien la mort, perquè imitaven Jesús, que també havia donat la vida. Llegeix el text en què Jesús anuncia als deixebles que morirà de manera violenta a Jerusalem. 73. Què diu Pere a Jesús? Et sembla el comentari normal d’un amic? 30 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V 74. Quina és la resposta de Jesús? 75. Segons Jesús, què ha de fer qui vulgui seguir-lo? 76. Explica amb paraules teves la frase de Jesús: “Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la trobarà”. Les autoritats polítiques romanes van acusar els cristians d’ateisme, perquè es negaven a adorar els déus i l’emperador romans. També els van acusar de practicar costums contraris a la moral, com el canibalisme, ja que “menjaven” el cos de Jesús. La carta de Pere convida els cristians a estar sempre disposats a donar explicació a tot aquell que demani raó de la pròpia esperança. Així, sorgeixen els “pares apologetes”, cristians que en els primers segles van defensar el cristianisme davant dels atacs de les autoritats polítiques i dels intel·lectuals. L’objectiu d’aquesta defensa era justificar i defensar el cristianisme de les acusacions que sofrien, i exposar en què consistia realment la religió cristiana i el seu estil de vida. Un pare apologeta molt important va ser sant Justí, filòsof que va viure a Roma i que va morir màrtir per la fe en Crist. Però els atacs provenien també de dins del mateix cristianisme. Així, les heretgies sorgides del cristianisme van plantejar problemes a l’Església. Dues de les heretgies principals d’aquella època són l’ebionisme i el gnosticisme. L’ebionisme negava que Jesús fos el Fill de Déu. Els gnòstics, en canvi, defensaven la idea que la salvació consistia a posseir un coneixement secret al qual només podia accedir una minoria. Invitació a donar testimoni Més encara, si heu de sofrir pel fet de ser justos, feliços de vosaltres! No heu de témer l’altra gent ni heu de tremolar davant d’ells. Reconegueu en els vostres cors el Crist com a Senyor; estigueu sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui us demani raó de la vostra esperança. Però feu-ho suaument i amb respecte, mantenint la rectitud de consciència. Així quedaran confosos els qui ara us calumnien, els qui us difamen per la vostra recta manera de viure com a cristians. Perquè val més sofrir, si aquest és el voler de Déu, per haver fet el bé que no pas per haver fet el mal. També Crist patí per raó dels pecats una vegada per sempre. Ell, el just, va patir pels injustos, per conduir-vos a Déu. El seu cos va ser mort, però l’Esperit el féu viure. 1 Pe 3,14-18 31 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V Stefano Maderno, Martiri de santa Cecília. Roma Durant els primers segles, els cristians, a més de ser perseguits pel poder, també es van haver de defensar dels atacs de membres d’altres religions o d’heretges cristians. Acusaven els cristians de no ser bons creients, d’anar en contra de la veritable creença en Déu o de no ser bons ciutadans. Llegeix els consells que dóna la carta de Pere a aquells que són víctimes d’aquests atacs. 77. Com han de contestar els cristians a aquells que diuen coses falses d’ells? 78. Per què és millor sofrir fent el bé que fent el mal? 79. Estàs d’acord amb aquesta manera de fer o penses que caldria actuar d’un altra forma amb qui calumnia? Vida entregada Si m’arribés un dia —i aquest dia podria ser avui—, ser víctima del terrorisme que sembla voler abraçar en aquest moment tots els estrangers que viuen a Algèria, jo voldria que la meva comunitat, la meva Església, la meva família, recordin que la meva vida estava entregada a Déu i a aquest país. Que ells acceptin que l’únic mestre de tota la meva vida no podria romandre aliè a aquesta partida brutal. Que resin per mi. 32 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V Com podria jo ser trobat digne d’una ofrena com aquesta? Que sàpiguen associar aquesta mort a tantes altres tan violentes i abandonades en la indiferència de l‘anonimat. La meva vida no té més valor que una altra vida. Tampoc no en té menys. […] He viscut bastant com per saber-me còmplice del mal que sembla, desgraciadament, prevaler en el món, fins i tot del que podria encegar-me cegament. Desitjaria, arribat el moment, tenir aquell instant de lucidesa que em permeti demanar el perdó de Déu i el dels meus germans, els homes, i perdonar, al mateix temps, de tot cor, qui m’hagués ferit. […] I a tu també, amic de l’últim instant, que no hauràs sabut el que feies. Sí, per a tu també vull aquest GRÀCIES, i aquest “A-Déu” en el rostre del qual et contemplo. I que ens sigui concedit retrobar-nos, lladres benaventurats, al paradís, si així ho vol Déu, Pare nostre, teu i meu. Amén! Christian de Cherge 80. La pel·lícula De déus i homes recrea un fet real: el segrest i assassinat a Algèria de set monjos cistercencs. Va passar l’any 1996, durant els enfrontaments entre el govern i grups d’extremistes. Aquest fragment del pare Christian revela el sentit que va donar a la seva mort. • Assenyala les frases que més t’hagin impactat i digues per què. • Per què està tranquil el pare Christian? • Què vol dir amb l’expressió: “que ens sigui concedit retrobar-nos, lladres benaventurats, al paradís”? • Influeix la seva fe per poder escriure aquest text? 33 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V UN CRISTIANISME EXIGENT En els primers segles, ser cristià era un compromís exigent, ja que sabien que hi arriscaven la vida. Els qui volien incorporar- se a la nova religió començaven un procés de preparació, anomenat iniciació cristiana. La iniciació cristiana era una catequesi que feien els futurs cristians, o catecúmens, fins que rebien el baptisme. Aquesta catequesi consistia en dos continguts fonamentals: el missatge de Jesús i la vida cristiana. És a dir, es presentaven les veritats fonamentals de la fe cristiana i de la persona de Crist, i s’exposaven els aspectes principals de l’estil de vida dels cristians. La iniciació acabava amb el bateig, sagrament que rebien la nit de la vigília pasqual, en què se celebra la resurrecció de Jesús. Amb el bateig, els catecúmens s’incorporaven de manera plena a la vida de la comunitat. Durant la celebració del sagrament, renunciaven al pecat per expressar la intenció de deixar tot allò que els apartava de Crist, i manifestaven la confessió de fe en Déu i el compromís de seguir Crist i portar una vida d’acord amb el seu missatge. Després, el bisbe els imposava les mans per transmetre’ls l’Esperit Sant i els batejava amb l’aigua, que simbolitza la vida i la purificació, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, seguint el mandat de Jesús (Mt 28,19). El bateig es realitzava per immersió en una petita piscina reservada per a la celebració del ritu. Felip i l’etíop Mentrestant, un eunuc etíop, alt funcionari i tresorer major de la candace, és a dir, la reina d’Etiòpia, havia vingut en pelegrinatge a Jerusalem i ara se’n tornava a casa seva. Assegut dalt del seu carruatge, estava llegint el profeta Isaïes. L’Esperit va dir a Felip: —Vés a atrapar aquest carruatge. Felip hi anà corrents i va sentir l’eunuc que llegia el profeta Isaïes. Llavors li preguntà: —Ho entens, això que llegeixes? Ell li contestà: —I com puc entendre-ho, si ningú no m’hi ajuda? L’eunuc demanà a Felip que s’assegués amb ell dalt del seu carruatge. El passatge de l’Escriptura que llegia era aquest: “Com una ovella portada a matar o com un anyell que calla mentre l’esquilen, ell no obria la boca. Humiliat, no li han fet justícia. Qui podrà parlar dels seus descendents? La seva vida és arrencada de la terra”. L’eunuc s’adreçà a Felip i li preguntà: —Digues-me de qui parla el profeta, d’ell mateix o bé d’un altre? 34 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V Aleshores Felip prengué la paraula i, començant per aquest text de l’Escriptura, li va anunciar la bona nova de Jesús. Mentre continuaven camí enllà, van arribar en un lloc on hi havia aigua, i l’eunuc digué: —Aquí hi ha aigua. Què em priva de ser batejat? L’eunuc va fer parar el carruatge, baixaren tots dos a l’aigua, i Felip el va batejar. Ac 8,27b-38 La fe és un regal que es rep. Per això, és necessari que hi hagi algú que l’anunciï i ajudi els nous creients a comprendre el missatge de Jesús. Des de l’inici, l’Església va establir un procés d’iniciació en la fe per a aquells que volien ser batejats. Llegeix el relat dels Fets dels Apòstols en què s’explica com Felip va transmetre la bona notícia de Jesús al ministre de la reina d’Etiòpia. 81. Què està llegint el ministre? 82. Què pregunta Felip? Què respon el ministre? 83. L’eunuc pregunta si el text parla del profeta o d’una altra persona. Segons tu, de qui parla el text del profeta Isaïes? 84. Què demana l’eunuc al final del relat? LA RECONCILIACIÓ A causa de les persecucions, de la por a ser empresonats o fins i tot executats, nombrosos cristians van apostatar de la seva fe, és a dir, van renunciar públicament a la seva religió. D’aquesta manera, molts d’ells es van apartar de la comunitat i van trencarhi la comunió. Un cop van haver acabat les persecucions, algunes d’aquestes persones que havien renunciat al cristianisme van voler tornar a la comunitat. Però el seu perdó va plantejar un greu problema a l’Església, perquè el bateig era l’única ocasió en què el cristià rebia el perdó dels pecats i hi renunciava definitivament. Per tant, no existia cap ritu per rebre després el perdó. 35 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V Així que, per aconseguir que aquestes persones tornessin a la vida de la comunitat, l’Església va instaurar la reconciliació posterior al bateig, però només es podia rebre una vegada a la vida. La persona penedida de l’apostasia havia de confessar públicament el pecat al bisbe. Llavors, el bisbe li imposava una penitència perquè entrés a formar part del grup dels penitents i no podia participar de la celebració de l’eucaristia. Passat un temps, i després d’haver complert la penitència, el bisbe li imposava les mans per transmetre-li el perdó de Déu i ser novament admès en la celebració de l’eucaristia. Anys més tard, durant l’edat mitjana, la reconciliació va passar de ser una confessió pública a una confessió privada i, des de llavors, es pot rebre més d’una vegada a la vida. Reconciliats amb Déu És a dir, els qui viuen en Crist són una creació nova. El que era antic ha passat; ha començat un món nou. I tot això és obra de Déu, que ens ha reconciliat amb ell mateix per Crist i ens ha confiat a nosaltres aquest servei de la reconciliació. Efectivament, Déu, en Crist, reconciliava el món amb ell mateix, no tenint-li més en compte els seu pecats, i a nosaltres ens ha encomanat l’anunci de la reconciliació. Per tant, som ambaixadors de Crist, i Déu mateix us exhorta a través nostre. Us ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu! 2 Co 5,17-20 Els primers cristians, tot i que volien seguir el missatge de Jesús, no sempre van viure d’acord amb ell. Pau, davant dels problemes que sorgien a les comunitats que anava fundant, els va haver d’escriure per ajudar-los a superar aquesta situació. Llegeix el que va dir als cristians de Corint. 85. Explica amb paraules teves què vol dir que el cristià és una criatura nova. 86. Per mitjà de qui Déu va reconciliar el món amb ell mateix? 87. Com actua Pau? En nom de qui? 88. Què demana Pau als corintis? 36 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V DE PERSEGUITS A TOLERATS En els inicis del segle iv, es va produir un canvi transcendental en la relació del poder polític de Roma amb els cristians. L’emperador Constantí, l’any 313, va establir la tolerància religiosa amb l’edicte de Milà. Gràcies a aquesta ordre imperial, el cristianisme deixava de ser una religió prohibida i perseguida i es convertia en una religió més de l’imperi, ja que es podia practicar lliurement. Amb aquest document, Constantí va començar l’apropament entre el poder i el cristianisme, com a agraïment a l’ajuda de Déu en la seva victòria davant Maxenci, el seu rival per ser emperador. Segons una llegenda, abans de la batalla del pont Milvi, Constantí va tenir la visió d’una creu i un somni en què se li demanava que posés aquell signe als escuts. Constantí va complir amb el que se li demanava en el somni, va derrotar Maxenci i es va proclamar emperador de l’imperi Romà d’Occident. Des de llavors, Constantí va afavorir el cristianisme per davant d’altres religions. Va donar una bona posició social als cristians i els va concedir territoris i edificis per al culte; fins i tot, va ordenar construir una basílica sobre la tomba de Pere. A més, va convocar el concili de Nicea per frenar les heretgies i per evitar divisions que trenquessin la unitat política de l’imperi. Al Cèsar el que és del Cèsar Aleshores ells, per posar-li un parany, li van enviar uns homes que, fingint-se gent de bé, l’atrapessin en alguna paraula comprometedora i així pogués ser entregat al poder i a l’autoritat del governador romà. Li van fer aquesta pregunta: —Mestre, sabem que parles i ensenyes amb rectitud i que no fas distinció de persones, sinó que ensenyes de debò el camí de Déu. Digues-nos: Ens és permès o no de pagar tribut al Cèsar? Jesús es va adonar de la seva intriga i els digué: —Ensenyeu-me un denari: de qui són la cara i la inscripció? Ells li respongueren: —Del Cèsar. Jesús els digué: —Per tant, doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu. Així no pogueren atrapar-lo en cap paraula comprometedora davant el poble i, sorpresos de la seva resposta, van callar. Lc 20,19-26 37 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V Tot i que el cristianisme va ser perseguit durant els tres primers segles, després es va convertir en religió oficial i va passar a tenir un lloc central en la vida política de l’imperi Romà. Però Jesús, amb la seva vida, va deixar clar que no es podia barrejar el poder amb l’evangeli. Llegeix el text en què Jesús mostra quina relació hi ha d’haver entre la religió i la política. 89. Amb quin objectiu els grans sacerdots i escribes envien espies a Jesús? 90. Què li pregunten? 91. Quina és la seva resposta? 92. Què opines sobre el raonament que utilitza Jesús per respondre i no caure en la trampa? RELIGIÓ OFICIAL DE L’IMPERI L’any 380, amb l’edicte de Tessalònica, l’emperador Teodosi va convertir el cristianisme en la religió oficial de l’imperi. Això va suposar que els ciutadans de l’imperi havien de ferse cristians i abandonar la resta de religions, que van ser prohibides. Així, el cristianisme va passar de ser una religió perseguida a ser la religió oficial i única de l’imperi Romà. Des d’aquell moment, va començar una cristianització de tota la vida social, que va donar lloc a una civilització i cultura marcadament cristiana que perdura fins avui dia: Es va instaurar el calendari cristià, amb el diumenge com a festivitat setmanal i amb les celebracions de Nadal i Setmana Santa; els rituals pagans que celebraven els canvis d’estació es van cristianitzar; a poc a poc es va anar eliminant l’esclavitud i els jocs amb sacrificis humans; es va desenvolupar una legislació sobre la família que afavoria l’estabilitat del matrimoni i la protecció de la infància; l’Església va començar a tenir un paper més actiu en la vida social. Però molts cristians no van acceptar aquest tracte de favor per part del poder polític i van reclamar amb insistència la independència de l’Església quant a l’emperador, ja que se sentien utilitzats per als interessos del poder imperial. 38 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V ∎ Declaració Universal Dels Drets Humans Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat, individualment o col·lectivament, en públic o en privat, de manifestar la seva religió o creença a través de l’ensenyament, la pràctica, el culte i l’observança. Art. 18 ∎ Estatut de Catalunya Les mares i els pares tenen garantit, d’acord amb els principis establerts per l’article 37.4, el dret que els assisteix per tal que llurs fills i filles rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb llurs conviccions a les escoles de titularitat pública, en les quals l’ensenyament és laic. Art. 21 Els poders públics han de vetllar per la convivència social, cultural i religiosa entre totes les persones a Catalunya i pel respecte a la diversitat de creences i conviccions ètiques i filosòfiques de les persones, i han de fomentar les relacions interculturals per mitjà de l’impuls i la creació d’àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació. Art. 42 ∎ Concili Vaticà II Aquest Concili Vaticà declara que la persona té dret a la llibertat religiosa. Aquesta llibertat consisteix en això: tothom ha de quedar lliure de qualsevol coacció, tant de part d’individus com de part de grups socials o del poder humà que sigui. I això de tal manera que en matèria religiosa ningú no sigui forçat a anar contra la seva consciència, ni sigui tampoc impedit de seguir la seva consciència, en privat i en públic, sol o associat a d’altres, dintre dels límits deguts. Dignitatis humanæ n. 2a 93. Malgrat que, en alguns moments de la història, el poder i la religió s’han unit, les societats democràtiques han establert la llibertat de consciència i de religió com un dels principis fonamentals de la dignitat humana. L’Església catòlica defensa també la llibertat religiosa com un dret fonamental de les persones per respectar-ne les consciències. • En què consisteix la llibertat religiosa? • Com cal actuar per tal que es respecti la llibertat religiosa? • Per què és necessari que el dret a la llibertat religiosa estigui recollit en aquestes col·leccions de documents normatius? • Penses que la societat catalana respecta sempre aquest dret? Posa’n algun exemple. 39 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V L’ESGLÉSIA ÉS SANTA L’Església unida al Crist, és santificada per ell. Per ell i en ell, esdevé també santificant. Totes les obres de l’Església tendeixen, com al seu fi, a la santificació dels homes en el Crist i a la glorificació de Déu. Ha estat confiada a l’Església “la plenitud dels mitjans de salvació”. En ella “adquirim la santedat per la gràcia de Déu”. “Damunt la terra, l’Església està dotada d’una santedat autèntica, però imperfecta”. En els seus membres, la santedat perfecta encara cal adquirir-la. “Proveïts de mitjans de salvació tan abundosos i tan grans, tots els qui creuen en el Crist, qualssevol que siguin llur condició i estat de vida, són cridats per Déu, cadascun pel seu camí, a una santedat la perfecció de la qual és la mateixa del Pare”. Quan canonitza alguns fidels, és a dir, quan proclama solemnement que aquests fidels han practicat les virtuts en grau heroic i han viscut amb fidelitat a la gràcia de Déu, l’Església reconeix el poder de l’Esperit de santedat que viu en ella i sosté l’esperança dels fidels donant- los models i intercessors […]. CEC n. 824.825.828 94. Respon les preguntes següents. • Quina és la causa de la santedat de l’Església? • Per què la santedat de l’Església a la terra tot i que és veritable és imperfecta? • Quin és l’objectiu de l’Església en canonitzar o declarar santes certes persones? 40 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V 95. El quadre dedicat a les màrtirs santa Leocàdia i santa Engràcia és una obra que es troba al monestir de San Lorenzo d’El Escorial i que va fer, en el segle xvi, el pintor toledà Luis de Carvajal. Observa’l i respon al teu quadern les preguntes següents: • Segons el pintor, indica cadascuna de les santes. qui és • En les figures, hi ha detalls relacionats amb el martiri que van sofrir. Descriu al quadern on són els objectes següents: clau, garfi, palma i creu gravada. • Un dels objectes anteriors és el símbol dels màrtirs. Per què? 96. Uneix al teu quadern les paraules de totes dues columnes i explica el motiu de la teva tria. 41 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V 97. Completa l’acròstic següent al teu quadern. Tingues en compte el que s’ha treballat en aquesta unitat. I. II. III. IV. V. VI. VII. Nom de l’edicte que va establir la llibertat per al cristianisme. En fer-se l’imperi Romà oficialment cristià, progressivament va anar desapareixent l’… Primer emperador que va perseguir els cristians. Lloc on van ser enterrats els màrtirs. Nom del ritu pel qual una persona que havia renunciat a la fe tornava a ser admesa en la vida de la comunitat. Forma de realitzar el bateig en els orígens del cristianisme. Nom de l’emperador que va proclamar l’edicte de Tessalònica. 98. Ordena cronològicament aquests fets de la història de l’Església i trobaràs un pensament de sant Ireneu de Lió, un dels pares apologetes. 42 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V L'ART PALEOCRISTIÀ És l'art propi dels primers segles del cristianisme. Participa en l'art profà romà i se'n diferencia per la funcionalitat religiosa (basílica o tombes) i la ideologia (iconografia) fins a constituir un món ben definit. Es manifesta en diversos camps: en la pintura i l'escultura, que són les primeres a aparèixer, a les catacumbes, en l'arquitectura, que sorgeix després de l'edicte de Milà (313), i en el mosaic, que va lligat amb la construcció d'edificis cultuals. El període paleocristià finalitzà amb les invasions germàniques. A la part oriental de l'imperi Romà, aquest art enllaça amb l'art bizantí, sense que sigui gaire fàcil de definir-ne la frontera. Les primeres manifestacions artístiques cristianes tenen molt a veure amb la simbologia i els ritus que els diferenciaven dels pagans, gravats i pintures a les catacumbes i sarcòfags, símbols relacionats amb el culte, etc... Gravat de la necròpolis de Tarraco El Bon Pastor s IV Pintura funerària, Adam i Eva ARQUITECTURA L'arquitectura cristiana sorgí amb la pacificació constantiniana (313). L'etapa anterior es localitza en els edificis anomenats loca ecclesiastica, domus ecclesiae o domus Dei , cases romanes cedides per al culte cristià. Així, els de Sant Climent, Sant Crisògon, Sant Martí, etc. Fora de Roma, hom en conserva un exemple en la famosa casa basílica de Dura Europos, a Mesopotàmia. Altres vegades el temple cristià se superposa a un de mitraic. L'impuls creador de l'arquitectura cristiana és donat pels constructors àulics de Constantí i sota la protecció de l'emperador i de la seva família. Palestina fou un lloc privilegiat, on aparegué el tipus de temple de planta central anomenat martyrium, edifici commemoratiu damunt el lloc mateix de l'esdeveniment celebrat. En són exemples les construccions sobre el ) Sant Sepulcre i la de l'Ascensió, a Jerusalem, la de la Nativitat a Betlem, etc. Aquestes construccions aparegueren també a Antioquia i altres llocs de Síria i es difongueren després especialment en la tradició bizantina. A aquest tipus pertanyen els antics baptisteris, generalment octogonals (en són exemples clàssics el del Laterà, a 43 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V Roma, el dels ortodoxos, a Ravenna, etc). Les altres formes del temple cristià segueixen els models de l'arquitectura civil àulica. En el món grecoromà domina el tipus basilical, amb una, tres o cinc naus, i amb absis semicilíndric sobresortint. En són centres creadors les grans ciutats de l'imperi Romà (Roma, Milà, Ravenna, Trèveris, etc). A la Síria del nord aparegué un altre tipus basilical amb capçalera, recta per l'exterior i amb planta tripartita, amb dos pastophoria (mena de sagristies, destinat, un d'ells, als sepulcres dels màrtirs) a banda i banda del presbiteri. Aquest tipus tingué gran difusió cap a l'occident a través de l'Àfrica cristiana fins a les Balears i Hispània. Planta de Sta. Maria Maggiore a Roma Reconstrucció de Sant Pere del Vaticà 44 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V Basílica de Santa Sabina a Roma PINTURA Les restes pictòriques cristianes més velles (ssIII-IV) són, a Roma, a l'hipogeu flavià i a la cripta d'Ampliat, de la catacumba de Domitil·la, a la capella greca de la de Priscil·la, a l'hipogeu de Lucina i al dels misteris, de la catacumba de Sant Calixt. Pintures de la catacumba de Priscil·la Les darreres pintures (s V) són a la catacumba de Sant Gennaro dei Poveri, a Nàpols. Un dels primers temes és el del Bon Pastor , d'origen bucòlic, hel·lenístic i romà; també és cèlebre la imatge de l' orant. Altres són d'origen mitològic (Crist-Orfeu, Crist-Sol, o Apol·loHèlios sobre la quadriga solar, etc). S'hi afegiren temes soteriològics de l'Antic Testament (Jonàs, Daniel a la fossa dels lleons, els nois al forn de Babilònia, Susanna, Adam i Eva, etc) i, ben aviat, els miracles de Crist-Salvador (resurrecció de Llàtzer, les noces de Canà, la guarició del cec i del paralític, multiplicació de pans i peixos, etc), juntament amb l'escena del darrer sopar, entre altres. Aquests temes formaven part de la catequesi baptismal. 45 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V ESCULTURA L'art escultòric del sarcòfag es desenvolupà amb una iconografia molt semblant a la de les catacumbes. Les peces més velles daten del sIII (de la via Salaria i de Santa Maria Antica, a Roma; de La Gaiòla de Brinhòlas, a Provença; etc). --Sarcòfag paleocristià d'Astorga, i imatge del Bon Pastor (Vaticà) MOSAIC Amb els edificis cultuals apareix l'art dels mosaics que els decoren. Temes profans del Baix Imperi perduren en els mosaics de Santa Constança de Roma (sIV). Del final del sIV són els del baptisteri de Sant Joan de Nàpols; i, ja del s V, els de Santa Pudenciana i els grandiloqüents de Santa Maria la Major de Roma. -- Mosaics del Mausoleu de Santa Constança 46 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V També cal citar els mosaics del mausoleu de Gal·la Placídia de Ravenna, inicis d'una tradició que a través del Baptisteri dels Ortodoxos arriba als mosaics de San Vitale i dels dos Sant'Apollinare, del s VI . -----Mausoleu de Gal·la Placídia Crismó: Monograma de Crist. Tot i que té diferents versions, una de les més comunes està formada per les lletres de l'alfabet grec X i P superposades, les dues primeres lletres de Crist escrit en grec. Algunes versions afegeixen la primera i última lletra de l'alfabet grec (alfa i omega), simbolitzant que Crist és el principi i la fi de totes les coses. I, fins i tot, alguns crismons estan rodejats d'una corona de llorer, que simbolitza la victòria de Crist sobre la mort. 99. L’art paleocristià és el que es va desenvolupar en els primers sis segles del cristianisme. Observa aquesta imatge d’un objecte fet en aquest període i respon les preguntes. 47 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V • Aquest objecte era clau per celebrar un dels sagraments en la comunitat cristiana. De quin sagrament es tracta? • Per què aquests objectes estaven situats a la porta dels temples cristians o, fins i tot, a fora? L'ART BIZANTÍ La fundació de Constantinoble per l'emperador Constantí l'any 330, al lloc on abans es trobava la colònia grega de Bizanci, va tenir una gran repercusió en la història de la cultura i la política Occidental. També en la història de l'art. Les raons d'aquest trasllat van ser: ! La decadència cada vegada més visible de la ciutat de Roma. ! La vigilància de les fronteres orientals de l'imperi, les més perilloses, amb els rius Danubi i Éufrates. Que separaven els romans dels gots i els perses. ! La creixent importància del cristianisme que volia apartar-se de la vella ciuatat de Roma tan lligada a les doctrines paganes. L'emperador hispano-romà Teodosi va dividir l'imperi en dos, l'Imperi romà d'Occident, que va donar al seu fill Honori, i l'Imperi romà d'Orient al seu segon fill Arcadi. Les principals èpoques d'esplendor de l'Imperi romà d'Orient (o bizantí) van ser: ! ! ! L'època de Justinià al segle VI L'època dels emperadors de la Casa de Macedònia (Basili II) del segles X al XII L'època dels peoleòlegs, als segles XIII al XV L'imperi bizantí desapareix l'any 1453, quan Constantinoble va caure en poder dels turcs. 48 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V Cultura i ciència o o o o Constantinoble va crèixer ràpidament. La seva posició geogràfica la va beneficiar convertin-la en punt estratègic dins les rutes comercials amb l'Orient. El llatí i el grec van ser les dues llengües oficials de l'imperi bizantí. La legislació romana va ser completada amb reformes en temps de Justinià. El Corpus Iuris Civilis, cos fonamental del dret romà que ncara avuí te vigència, dividit en quatre textos: Código, Digesto o Pandectas, Instituta i Novelas. Desenvolupament extraordinari de les ciències matemàtiques i físiques, la literatura, la història i la doctrina militar. L'art bizantí és producte de la combinació de tres elements: ! ! ! La tradició grega i hel·lenística. (Relleus, perspectiva i elegància clàssiques) La tradició urbanística i monumental romana. (Voltes, cúpules i procediments constructius) Les influències orientals i cristianes. (Marbres, mosaics, esmalts, imaginería cristiana) 49 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V ARQUITECTURA ! ! ! Palaus i esglèsies. Sistemes de cúpules, basíliques amb planta de creu grega. Santa Sofía. Extensió de l'arquitectura bizantina a l'Occident , a Itàlia (Venecia San Marco, Ràvena San Vitale, Palermo, Monreale. Espanya (Catedrals de Toro, Zamora, Salamanca i Plasencia), França, Alemanya... L'arquitectura bizantina continuarà, després de la caiguda de l'Imperi (1453), als països eslaus com ara: Russia, Ucraina i Bulgària, a més de la própia Grècia. PINTURA I MOSAIC ! ! ! Falta de profunditat, idealisme, fons daurats, ornamentació exagerada, falta d'expresió en les figures. Miniatures i decoració de llibres. Mosaics de temàtica religiosa o civil, de tradició romana. Mosaics de Justinià i Teodora, San Vitale. ESCULTURA ! ! Molt poca importància degut a les contínues heregíes iconoclastes (moviments integristes cristians que prohibien les representacions de estàtues civils o religioses) Es manté la decoració vegetal i geométrica als capitells, frisos i d'altres elements arquitectònics. 50 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V Justinià i el seu seguici Fitxa tècnica: Anònim, 547, Mosaic de tesseles, laterals de l'església de San Vidal (Vitale) Ravenna Itàlia. Relació de l’obra amb l’època: Justinià recupera Itàlia en el seu esforç per tornar a dominar l’Imperi Romà. Es representa als murs de l’eglésia per l’impossibilitat d’anar personalment. L'església de Sant Vital és de planta octogonal central, construïda sobre vuit grans pilars que sostenen el tambor octogonal i la cúpula. S'entra a l'església a través d'un nàrtex transversal que no segueix l'eix de simetria amb l'absis principal, i que dóna al gran deambulatori que transcorre per l'exterior dels grans pilars. La decoració dels capitells crida l'atenció per l'ús d'un nou tipus en forma de cistella trenada, de forma circular en la part inferior i quadrada en la superior. En lloc de la vegetació clàssica de fulles d'acant, s'usen aquí entrellaçats de parres que després es pinten, i sobre el capitell s'usa una peça trapezoïdal amb decoració mixta d'animals i geomètrica que augmenta l'altura i la vistositat del capitell, i rep el nom de cimaci. Descripció i anàlisi de l'obra: Obra mestra de l'art bizantí a Itàlia, aquest mosaic està a l'església que Justinià va erigir a Ravenna per commemorar la victòria de l' lmperi romà d'orient sobre els ostrogots, o millor dit, la victòria del cristianisme sobre la doctrina herética arriana professada pels invasors. Aquesta església és de planta octogonal i té contraforts externs per crear claredat a l'interior. 51 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V Els paraments exteriors estan fets d'obra vista, característica de l'arquitectura bizantina, que segueix, models romans, com els conjunts gegants termals. El mosaic està situat en el llenç esquerre del presbiteri, damunt d'un sòcol aixecat que té davant un altre bessó amb la representació de l'ofrena de la basilisa Teodora, envoltada dels cortesans. El mosaic forma part d'un programa iconogràfic on consten escenes de l'Antic i del Nou Testament i signes litúrgics. El mosaic de Justinià ens mostra a l'emperador el dia de la consagració de l'església de Sant Vitale, en actitud d'oferent, acompanyat de la seva cort. A la dreta té als seus generals (entre els quals identifiquem per la seva barba al comte Belisari) i soldats (un d'ells porta un escut on es veu el crismó del Salvador, emblema de l'emperador Constantí), i a l'esquerra els representants de l'església triomfant, amb l'arquebisbe Maximià al seu costat, a qui s'identifica per una inscripció llatina col·locada damunt seu i per estar mostrant la creu, un altre personatge sosté un llibre (pot ser la Bíblia o el Codex Iustinianus) i el tercer una corona commemorativa. Els sacerdots que li acompanyen porten l' evangeliari i l' incensari litúrgics. És a dir, és l'emperador amb els representants dels poders fàctics. A esquerra i dreta del mosaic, per delimitar-ho, hi ha dues columnes corínties adornades amb materials preciosos. Ni l'emperador ni la seva esposa van estar mai en Rávena i fins i tot no participaven en aquest tipus de litúrgies, limitant-se a contemplar, l'emperadriu la cerimònia des de la seva galeria reservada en Santa Sofia. El mosaic queda enquadrat per una sanefa que simula la corona del basileus feta de pedres precioses. Donant-li la rèplica, en el mur dret de la capella es troba el mosaic complementari de la basilisa Teodora en un programa iconogràfic similar. Rics vestits, túniques valuoses i adorns i joies destaquen la majestat dels personatges àulics. És destacable observar l'aurèola, senyal de santedat o divinitat, que envolta el cap dels basileus que proclama al món sencer una dinastia d' arrels divines. El fons del mosaic de Teodora és d'interior de pati davant un absis en forma de petxina i al costat d'una porta amb cortines i una fonteta, mentre les seves dames es situen sota un dosel. Per contra Justinià apareix en un espai obert amb herba als peus acompanyat per diversos militars i dos nobles a la seva dreta. Els reis són retratats amb vestits foscos per destacar-los de la resta de personatges de la pintura. Les figures són planes i allargades, la tècnica és simple, un esbós dibuixat prèviament sobre el qual es col·loquen les tessel·les posant especial atenció a la reproducció dels retrats dels personatges principals. La solemnitat del grup queda accentuada pel fons daurat. 52 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V Aspectes tècnics: El mosaic és el sistema decoratiu que més s'integra amb l'arquitectura, se li tria per la facilitat amb que pot ser situat en qualsevol espai, i es fon amb els murs que li suporten, convertint-se així en un element arquitectònic més. L'art mural bizantí recull la tradició grega de mosaic i no la romana, que els col·loca en terra, principalment. Aquests mosaics són del tot punt simbòlics, fets amb tessel·les d'innombrables colors entre els quals destaquen els daurats, blaus, verds, vermells i blancs. Aquestes peces de mesura reduïda, revelen gran domini per part dels artífexs, possiblement d'escola bizantina, que sobresortien també en les arts suntuàries realitzades amb materials nobles com l'or, la plata, l'ivori i les pedres precioses, les quals caracteritzen una obra extremadament onerosa a l'abast només de poderosos. Aspectes iconogràfics i estilístics: Aquest mosaic forma part de la gran pintura, és a dir, dels retrats de personatges i divinitats. El mosaic ens mostra el poder de l'emperador justificat per Déu i envoltat de la força del seu exèrcit. La noció d' espacialitat i el volum queden anul·lades, predomina la frontalitat i la disposició simètrica. El tractament de les figures, en un entorn mancat de perspectiva, avança la fi del naturalisme clàssic i l'inici del simbolisme d' arrels orientals que difondrà el cristianisme pel Mediterrani. Tant Justinià com Teodora tenen en el seu cap un halo daurat amb vores vermelles a imitació de Sant Vital. El tractament de la indumentària, com també el color emprat en les tessel·les fetes de materials vidrats o daurats predomina per sobre de qualsevol altre aspecte semiòtic. L'ostentació de luxe i de poder és el missatge que es desprèn de l'obra. El mosaic forma part d'un programa iconogràfic molt vast. Tot el presbiteri està recobert de mosaics d'or i brillants colors. Els temes procedeixen uns de l'Antic Testament, amb Moisés i els profetes, i uns altres del Nou Testament, amb els quatre evangelistes. Tots ells acompanyen al sacrifici eucarístic. La zona central de l'absis està ocupada per un Crist representat molt jove i sense barba vestit amb porpra i or, li acompanyen dos àngels i Sant Vital i el bisbe Ecclesius, envoltats de decoració paisatgística. També es poden veure les ciutats de Jerusalem i Betlem, entre àngels i fulles d'acant. L' emperadriu Teodora, dames i seguici L'emperadriu Teodora, dames i seguici 53 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V Santa Sofia Fitxa tècnica: Hagia Sofia (Saviesa divina) construïda per Antemi de Tral·les i Isidor de Milet. 532 – 537, la cúpula reconstruïda el 562, després d'un terratremol. Convertida en mesquita el 1453. Construïda sota el govern de Justinià, que volia expandir l’imperi fins l’Occident (Itàlia, Nord d’Àfrica i sud d’Espanya). L’antiga Santa Sofía havia estat destruïda a la guerra civil de l’inici de govern del Justinià, entre els verds i els blaus. Edifici de 69,70 x 80,90. 55,60 d'alçària. Cúpula de 33m de diàmetre. Planta centralitzada de creu grega. Consta d’un atri, un nàrtex, nau principal, iconòstasi(mur de separació entre el poble i els sacerdots) i la zona sagrada restringida composta pel diacònicon, el presbiteri i la pròtesi. Els materials de construcció son maó, morter, marbres i mosaics. Espai interior: Quatre grans pilars centrals i sistema de petxines per sostenir la cúpula, dos semicúpules, murs laterals i grans contraforts. L'element fonamental és la gran cúpula central amb 40 nervis. 40 finestres al tambor de la cúpula, amés de les dels murs i semicúpules. Espai exterior: Molt compacte, piramidal, elements en cascada i grans contraforts verticals. No importa molt la façana principal, que només es de totxana recoberta de pintura, amb una galeria de finestres. L'exterior és mol sobri. L'interior molt decorat amb grans mosaics avui casi desapareguts, i rics marbres. Capitells troncopiramidals, treballats amb trepant. Obra capdal de l’arquitectura bizantina, de grans dimensions, cabia molta gent per actes solemnes de l’emperador. 54 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V Símbol principal del poder de Justinià, amb un cost econòmic immens. Construïda en només 5 anys. Molts elements simbòlics, cúpula=firmament, decoració interior rica (ànima de l’home) exterior pobre (cos de l’home). És Un dels edificis més importants de l’antiguitat clàssica. Supera a tots el temples anterior. Més gran que el Panteó, malgrat que la cúpula és més petita. Es desenvolupa la creu grega (amb els braços iguals). Té molta influència sobre les mesquites posteriors i sobre l’arquitectura oriental i russa. Antemi i Isidor eren científics, no arquitectes, de les acadèmies gregues. Descripció i anàlisi: L'edifici s'alça sobre l'antic emplaçament de la basílica de Santa Sofia construïda per Constantí I en 325. La seva tipologia és de planta central amb una gran cúpula, nàrtex i exonàrtex. El resultat és original i únic, una basílica rectangular de 77 x 72 metres que combina l'eix tradicional amb una distribució centralitzada. En els angles d'un gran quadrat, que forma la nau central, de 100 peus bizantins o 33 metres s'eleven quatre grans pilars - estreps de 21,5 metres d'altura sobre els quals es recolzen 4 grans arcs que es connecten entre si amb quatre grans petxines que completen la superfície circular sobre la qual se situarà la gran cúpula. Les petxines proporcionen una transició mes elegant entre la superfície quadrada i la circular que les trompes usades durant l'Imperi Romano i una major altura que els suports sobre tambor circular usats en el Pantheón romà. Potser tinguin les petxines origen en l'arquitectura romana, però és en Santa Sofia on s'empren per vegada primera d'una forma tan visible. El seu ús es generalitzarà a partir d'ara en l'art Bizantí i, més tard, en el Romànic, Renaixement, Barroc fins als temps actuals. L'edifici consta d'una galeria superior amb una llotja des d'on l'emperadriu podia presenciar les llargues i fastuoses cerimònies que generalment se celebraven. L'accés a aquesta tribuna es feia mitjançant una rampa per la qual, si era necessari, podien accedir genets a cavall. S'entra a l'edifici a través d'un nàrtex cobert amb volta d'aresta la longitud de la qual és igual al doble del quadrat central, i a través d'un porta situada en el costat oposat de l'absis oriental que contenia l'altar. Les naus laterals i les galeries situades sobre elles també estan cobertes amb voltes d'aresta. La cornisa de les galeries marca el punt d'arrencada de les petxines i dels quatre arcs que sostenen la gran cúpula. L'interior de l'església estava decorat amb mosaics de gran qualitat i riquesa. Els musulmans iconoclastes els van amagar sota una gruixuda capa d'estuc. Encara així encara es poden contemplar avui dia una part de la decoració. El paviment original també era de mosaic i marbres policromats, els balustres i revestiments dels murs també eren de marbre així com els capitells i les columnes, gran part d'elles reutilitzades d'edificis anteriors. Són de destacar també els elements de decoració realitzats amb metall. Les finestres tenien làmines d'alabastre. La llum provenia principalment de l'anell de finestres de la cúpula. 55 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V Aspectes constructius i estilístics: L'estructura d'aquesta església serà una de les quals més influència va a tenir sobre tota l'arquitectura de l'Orient musulmà i ortodox. La cúpula de Santa Sofia és l'element més cridaner de l'edifici, té la forma d'una semiesfera rebaixada i està composta per quaranta nervis que s'uneixen en el centre, el seu diàmetre varia entre 30 i 31 m. i està situada a 54 m d'altura. Les quaranta finestres formen un tambor cilíndric que serveixen per alleugerir el seu pes i permetre l'entrada de llum. El "plemento" que connecta els nervis entre si és lleugerament còncau i recorda la forma d'una petxina. A més per alleugerir el pes al màxim, les teules són lleugeres fabricades en Rodas. Van ser precisos grans esforços per recolzar la cúpula a 54 metres d'altura. Per absorbir l'embranzida del seu immens pes, i que no carregués cap a fora sobre els arcs de la cantonada, es van aixecar enormes contraforts de maçoneria sòlida, clarament visibles des de l'exterior. La cúpula completament coberta de mosaics daurats, harmonitzava amb els rics marbres de colors i el pòrfir de columnes i estreps i amb les vidrieres originals de les finestres. Els capitells extraordinàriament dissenyats i tallats, no pertanyen als ordres clàssics coneguts, sinó que es treballen amb fi relleu, usant la decoració vegetal i geomètrica. El creuer, de secció quadrada, es perllonga en els costats aquest i oest mitjançant semicercles que estan coberts per semicúpules, fins als absis, agrupats de tres en tres entorn dels semicercles i coronats per semicúpules més petites. Probablement hagués estat impossible aquest tipus d'estructura utilitzant la tècnica romana del morter. Antemio i Isidoro aconsegueixen construir les cúpules utilitzant simples fileres de maons units pels extrems. De nord a sud les naus laterals recolcen la nau central i la cúpula mitjançant simples voltes de canó recolzades en gruixuts contraforts. El mur de maçoneria que tanca l'espai interior està alleugerit per nombroses finestres i reforçat per arcs el nombre dels quals i distribució ha estat acuradament estudiat: set arcs en les galeries, cinc en les naus laterals, cinc finestres sobre set en les "lunetas", quaranta finestres en el tambor de la cúpula, cinc en cada semicúpula. Tot això crea un contrast de llum entre lluminoses finestres i foscos arcs, amb grans cúpules envoltades d'altres més petites, augmenta l'espai interior i dóna sensació de flotació de la cúpula principal. La resta de les parets i arcs de l'edifici són de maó recobert de mosaics. En l'actualitat estan recobertes de pintures i cal·ligrafies turques. En les petxines es conserven les figures de quatre àngels. L'enorme basílica va ser conclosa en només cinc anys, però va tenir problemes amb la cúpula que es va afeblir per causa d'un terratrèmol i finalment es va enfonsar l'any 558. L'actual és resultat de diverses reconstruccions. Els minarets que avui flaquegen l'església, com a part dels edificis annexos que l'oculten parcialment, són de construcció turca, posteriors a la caiguda de la ciutat en 1453 i la conversió en mesquita del monument. 56 TEMA : ANTE PORTAM LATINAM. SS. I-V Aspectes iconogràfics: El repertori iconogràfic dels murs realitzat entre els segles IX i XII, és d'inspiració cristiana, representava la Deisi, Jesucrist, entre la Verge i Sant Joan Baptista, la Verge flanquejada pels emperadors Justiniano (que ofrena l'església a la Verge) i Constantino (que li presenta la ciutat de Constantinoble, també apareixen els posteriors governants Juan Comneno II i l'emperadriu Irene, juntament amb motius geomètrics i florals. L'immens àmbit que creava la volta per sobre dels fidels volia representar un únic Déu i una única fe per a tota la humanitat. L'església custodiava les relíquies més extraordinàries del cristianisme primitiu, des del pou de la Samaritana, o les restes de la Vera Cruz, fins a la llosa on s'havia dipositat el cos de Jesús. Es creu que l'exterior de l'església tenia un color salmó fosc semblança a l'actual. Santa Sofia representa la síntesi entre Orient i Occident. En ella es fonen les dues concepcions del món i es forma un estil nou, completament original. La simbiosi entre la cúpula, com a símbol de l'art oriental i la planta basilical, l'origen de la qual està a Occident. Diu la llegenda que quan Antemio i Isidoro van acabar l'església, Justiniano va exclamar: "Salomó t'he vençut". 57