Col·loqui d'Arles.pdf

ARYS, 2022

The purpose of this article is to analyze the archeological work of Josep Sala i Molas, focusing on three main areas: his excavations, the creation of his private collection of archaeological materials and the significance of that collection within the nascent institutionalization of Catalan archaeology at the beginning of the 19th century under the leadership of Pere Bosch Gimpera. In order to carry out the research, we have analyzed both his bibliographic production and the relevant archival documentation concerning his archaeological collection

Llengua & Literatura, 2001

Balears (UIB) i amb la participació de les autoritats. Tot seguit, el professor J. N. Hillgarth va pronunciar la conferència inaugural, en la qual va descriure Els començaments del lul. lisme a Mallorca. A continuació, els assistents van traslladar-se al campus de la Universitat de les Illes Balears (UIB), on van tenir lloc la resta de les sessions científiques, desenvolupades en dos i-normalment-tres sessions simultànies. El bloc lul. lià va comptar, a més, amb les ponències de Lola Badia, que analitza els conceptes de Ciència i literatura a l'obra vulgar de Ramon Llull, i d'Anthony Bonner, Ramon Llull: autor, autoritat i il. luminat, on exposa la seva estratègia per presentar-se no només com a autor sinó com a autoritat alternativa. I les següents comunicacions: J. E. Rubio remarca Una incursió lul. liana en l'«Ars memoriae» clàssica al «Llibre de contemplació en Déu»; P. Rosselló Bover estudia L'aportació de Rafel Ginard i Bauçà al lul. lisme; E. Pistolesi, Els rerefons de l'affatus lul. lià, sobre la seva teoria del llenguatge; M. Garcia i M. Pitarch analitzen el gènere de la «literatura de consciència» a De R. L. a Joan Fuster a través de la literatura confessional i de l'examen de consciència; M. Piera s'ocupa de Llull i el concepte de croada evangelitzadora al «Tirant lo Blanc» de Martorell; H. Hina estudia La construcció d'una tradició cultural: Ramon Llull i la Renaixença; R. Alemany i J. L. Martos determinen la presència de Llull en el «Tirant lo Blanc»: entre la reescriptura i la subversió; V. Martines tracta Del «Girart de Rosselló» a

Revista de Lenguas y Literaturas Catalana, Gallega y Vasca, 2015

En este artículo presento una faceta del editor, impresor y comediógrafo catalán Avel·lí Artís i Balaguer que no es mencionada dentro de las diferentes historias y monografías de literatura catalana, la de narrador. Se ordena el corpus de cuentos que hasta la fecha he localizado, publicados en diferentes revistas de la primera mitad del siglo XX, tanto en Cataluña como en el exilio.

Primeres jornades d'arqueologia i paleontologia de Ponent 2015, 2018

The Roman villa of Romeral is a settlement with a rather complex sequence of occupation throughout the Roman imperial period. The initial phase corresponds to an indistinct construction dated to the first century AD. This construction is later substituted by a large residential area, equipped with balnea, which seems to be dated between the first and third centuries AD. Approximately in mid-fourth century AD a significant reconstruction was carried out, drawing on new architectural and decorative features. However, this building seems to be abandoned soon after. Some evidence may suggest a reoccupation during the Visigothic period.

Carme Arronis L'hagiografia moderna com a paradigma narratiu: vides de sants i biografies devotes Vincenzo Caputo Letterati con il 'mal di stomaco': su alcune biografie tra Cinque e Seicento Cesc Esteve De les vides a les biografies. La poètica del gènere biogràfic a l'edat moderna Sergi Grau Un bel morir tutta la vita onora… o no: formes de morir dels intel•lectuals de la Grècia antiga Adrián Izquierdo Escritura de vidas y traducción en la Edad Moderna Mar Manyé La poètica en les vides d'escriptors literaris de Gregori Maians Emmanuelle Mortgat-Longuet Quand la vie d'écrivain se fait critique et historiographie littéraires (France, XVIIe siècle) Josep Solervicens "Entregà sos escrits a les flames": formes i funcions d'un topos biogràfic de Virgili a Comadira passant per Marino i Garcia

La Filoterapia propuesta, en su sentido crítico-clínico, en su sentido clínico-humanista, es un problema teórico y práctico de carácter disciplinar, profesional, que se ubica en comienzo entre la filosofía y la psicología, pero que afecta el conjunto de las ciencias sociales, educativas, humanas y de la cultura, ya que tiene que ver con la formación en el ethos universal de las ciencias, con la política de la tierra, formación e intervención de las mismas en la construcción de subjetividades, en la transformación personal y colectiva de los sujetos, en la trasformación de las comunidades, en la vocación social y cultural de sujetos, colectividades, comunidades. En la propuesta de Arles Fredy Serna, la Filoterapia alcanza un relieve de humanidad y humanismo, un radio de acción que socava la pureza teórica y limitada de las disciplinas co-implicadas, que interroga por el sentido práctico de las mismas, que se extiende al conjunto diverso y solidario de las ciencias. Lo que indica modificaciones cognitivas importantes, amplitud de miradas epistémicas situacionales, apertura de las disquisiciones epistemológicas, ante asociaciones no realizadas antes en el universo del pensamiento, pero sobre todo, indica decisión de actuar en torno de las más acuciantes realidades acontecimentales del hombre, de no quedarse cruzado de brazos ante la tragedia humana. De ahí que el método Filoterapéutico se construya como opción de una educación con sentido, ideal, romántica, como búsqueda de un hombre nuevo, y a partir de inquietar diferencialmente por el por qué de nuestra vida, por el para qué de nuestra existencia, en un doble cometido de reflexión fenomenológica y actuar acontecimental, pragmática ocasional y universal, trascendental, en favor de una política formativa saludable, de la interacción social, de la convivencia pacífica, de la democracia participativa y deliberativa, acosado que está el hombre contemporáneo por la pérdida del sentido en la guerra, en la globalización, en la época del mercado y la técnica, la información y el conocimiento científico acumulado, clasificado. El método Filoterapéutico inventa así, cada vez, la no pregunta por el hombre.

En aquesta introducció ens proposem d'analitzar la significació i el contingut de les Converses filològiques en el context del procés de codificació del català literari, del qual formalment no són part, però al qual contribueixen i del qual emanen. Es tracta d'uns textos que en conjunt representen probablement l'obra que tingué més influència en els destinataris i més repercussió en la conformació futura de la llengua. Aquest assaig d'anàlisi i d'interpretació emmarca l'obra en el seu context històric i científic, i en desvela el substrat ideològic. Alhora, hi considerem la relació existent entre aquell procés i altres processos de codificació, des d'un punt de vista més conceptual que històric. Aquest procediment fa inevitable, d'una banda, que hom reiteri o consideri sota una nova llum aspectes que han estat tractats en altres estudis apareguts en aquestes Obres completes o que hi apareixeran. En aquest sentit, cal entendre aquesta introducció com un tot relativament autònom. D'altra banda, justifica que es faci referència a fets i àmbits que depassen l'àrea lingüística catalana. Ben mirat, aquest enfocament no hauria de considerarse privatiu de l'estudi de les Converses, ans caldria projectar-lo sobre l'obra global de codificació de la llengua catalana. 1

Congrés internacional Ianua Coeli. Portalades gòtiques a la Corona d’Aragó. Actes. Barcelona; 10-11 de desembre de 2012.

GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2020). «Portades seriades del darrer gòtic al Baix Maresme i Vallès Oriental i el comerç de materials prefabricats en pedra de Montjuic». A ESPAÑOL, F; VALERO, J, (ed.): Congrés internacional Ianua Coeli. Portalades gòtiques a la Corona d’Aragó. Actes. Barcelona; 10-11 de desembre de 2012. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans; Amics de l’Art Romànic, p.275-288.

sota la direcció d'August Bover, i amb la col. laboració generosa d'un grup de voluntaris, aconduí a un resultat ben satisfactori un col. loqui impecable, centrat en tres temàtiques prou àmplies-la llengua, la literatura i la cultura catalanes-, les quals s'anaren concretant al llarg del desenvolupament del programa. Els nombrosos participants, a més dels Països Catalans, provenien de diverses universitats dels Estats Units, del Canadà i d'Europa. L'acte inaugural comptà amb la intervenció del president de l'Institut d'Estudis Catalans, Manuel Castellet, el president del Comitè organitzador, August Bover, el president de la North American Catalan Society, Josep M. Sobrer, el regidor ponent de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Joan Fuster, i el Conseller de Cultura, Joan M. Pujals. A partir d'aquest moment s'encetà el novè col. loqui que comprenia un bon nombre d'activitats acadèmiques estructurades en forma de ponències, taules rodones i comunicacions, la xifra global de les quals sobrepassava amb escreix la setantena. Sengles sessions plenàries obriren i tancaren el col. loqui. Seguint la inauguració, en la primera ponència, Mercè, te comprendo, presentada per Jaume Martí-Olivella, l'escriptora Sandra Cisneros se centrà en la figura de Mercè Rodoreda. El darrer dia del col. loqui, i com a cloenda de les sessions acadèmiques, Joseph Gulsoy (University of Toronto), pronuncià la darrera ponència, El perfet perifràstic VADO + infinitiu: formació i evolució, i Antoni M. Badia i Margarit en féu la presentació. En el marc del col. loqui, el professor Gulsoy, estudiós destacat i catalanòfil distingit, fou investit doctor honoris causa en l'acte solemne que tingué lloc al Paranimf de la Universitat de Barcelona el dia 27 de maig. Encara en el capítol dels homenatges cal remarcar la sessió d'homenatge a Jaume Fusté, en la qual intervingueren els escriptors Margarita Aritzeta, Jaume Cabré, Guillem Jordi Graells i Patricia Hart (Purdue University), que fou pre