Les dones i el treball

Les dones i el treball Les dones i el treball Marta Vicente-Valentín E ra฀un฀matí฀de฀gener฀del฀1707฀i฀Maria฀Martí,฀aliena฀als฀recents conflictes฀polítics,฀s’havia฀llevat฀de฀matinada฀per฀anar฀a฀la฀plaça del฀Bornet,฀com฀així฀es฀coneixia฀l’eixamplament฀que฀connectava el฀carrer฀del฀Born฀amb฀el฀Pla฀d’en฀Llull.1 La฀Maria,฀dona฀del฀forner฀Antoni฀Martí,฀va฀arribar฀a฀la฀plaça฀amb฀la seva฀gallina,฀però,฀abans฀que฀trobés฀comprador,฀el฀mostassaf,฀l’oficial encarregat฀de฀supervisar฀que฀es฀complissin฀les฀lleis฀sobre฀la฀venda฀a฀Barcelona,฀li฀va฀requisar฀la฀gallina฀sense฀donar-li฀cap฀explicació.2 Davant฀la protesta฀de฀la฀venedora฀als฀Consellers฀de฀la฀ciutat,฀el฀mostassaf฀va฀explicar฀que฀la฀dita฀Martí฀era฀de฀fet฀una฀revenedora฀que฀havia฀violat฀el฀capítol฀quart฀de฀les฀crides฀de฀mostassaf฀que฀prohibien฀«a฀qualsevol฀persona lo฀revendre฀al฀Bornet฀fins฀a฀las฀dotze฀hores฀del฀migdia».฀Aquest฀lloc฀era destinat฀als฀pagesos฀per฀portar฀des฀de฀fora฀a฀vendre฀les฀seves฀vitualles,฀i així฀els฀revenedors฀i฀revenedores฀havien฀d’esperar฀passades฀les฀dotze฀per revendre.฀Per฀tal฀de฀recuperar฀la฀seva฀gallina,฀la฀Maria฀va฀relatar฀l’entramat฀que฀van฀portar-la฀a฀ella฀i฀a฀la฀gallina฀al฀Bornet.฀Va฀ser฀Geroni฀Delfau฀qui,฀durant฀la฀vigília฀de฀Nadal,฀va฀comprar฀dues฀gallines฀al฀Born. Passat฀el฀Nadal,฀en฀Delfau฀es฀va฀adonar฀que฀només฀necessitava฀una฀gallina฀i฀li฀va฀entregar฀l’altra,฀viva,฀suposem,฀a฀la฀dita฀Martí,฀que฀va฀anar฀al 142 I marta฀vicente-valentín les฀dones฀i฀el฀treball฀ I 143 Pintura฀anomenada฀“Mercat฀del฀Born”,฀cap฀a฀1775.฀MUHBA. Bornet฀a฀vendre-la.฀La฀intenció฀d’en฀Delfau฀va฀ser,฀per฀tant,฀no฀de฀revendre฀sinó฀de฀consumir฀l’aviram.฀El฀mal฀càlcul฀de฀les฀vitualles฀que฀necessitava฀beneficiava฀en฀darrera฀instància฀la฀Maria฀Martí.฀No฀se’ns฀explica,฀però,฀per฀què฀Delfau฀no฀va฀anar฀a฀vendre฀la฀gallina฀ell฀mateix,฀ni de฀què฀coneixia฀a฀la฀Martí฀i฀si฀hi฀havia฀pel฀mig฀algun฀benefici฀o฀comissió.฀Sols฀sabem฀que฀la฀ciutat฀condemnà฀al฀mostassaf฀que฀tornés฀la฀gallina฀a฀la฀dita฀Martí. L’escena฀descrita฀és฀interessant฀per฀la฀seva฀quotidianitat฀i฀perquè฀reflecteix฀certes฀pràctiques฀característiques฀del฀treball฀de฀les฀dones฀a฀l’edat moderna฀a฀Barcelona,฀com฀ara฀l’inherent฀flexibilitat฀de฀la฀seva฀feina฀i les฀seves฀habilitats฀per฀crear฀xarxes฀i฀contactes฀per฀proveir฀i฀subsistir.฀Tal com฀mostra฀la฀il·lustració฀del฀Bornet฀que฀acompanya฀aquest฀capítol,฀les dones฀van฀“envair”฀àrees฀de฀venda฀i฀revenda฀a฀la฀ciutat฀com฀ara฀el฀Bornet,฀ja฀fos฀de฀la฀manera฀més฀informal฀com฀en฀el฀cas฀de฀Maria฀Martí฀o en฀específiques฀localitats฀i฀parades฀com฀a฀revenedores฀complint฀amb฀les crides฀del฀mostassaf.฀És฀molt฀possible฀que฀aquest฀no฀fos฀un฀episodi฀esporàdic฀i฀que฀Maria฀Martí฀actués฀normalment฀com฀a฀revenedora฀informal฀i฀no฀vinculada฀al฀gremi฀de฀revenedors,฀venent฀de฀matinada฀vitualles al฀Bornet.฀Un฀gran฀nombre฀de฀dones฀treballaven฀dins฀les฀estructures gremials฀com฀a฀vídues฀de฀mestres,฀però฀la฀gran฀majoria฀eren฀dones฀que 144 I marta฀vicente-valentín de฀vegades฀treballaven฀pel฀marit฀o฀amb฀ell฀d’una฀manera฀informal฀o, com฀en฀el฀cas฀de฀la฀Martí,฀que฀feien฀feines฀no฀relacionades฀amb฀l’ofici del฀marit.฀La฀pregunta฀que฀ens฀hem฀de฀fer฀és,฀doncs,฀en฀quin฀sentit฀la flexibilitat฀del฀treball฀d’aquestes฀dones฀contribuïa฀als฀canvis฀econòmics a฀la฀ciutat?฀En฀primer฀lloc,฀el฀treball฀de฀les฀dones฀apareix฀com฀part฀clau de฀les฀activitats฀artesanals฀i฀comercials฀fent฀possible฀l’activitat฀econòmica฀i,฀per฀tant,฀el฀creixement.฀En฀segon฀lloc,฀la฀naturalesa฀mateixa฀del treball฀de฀les฀dones,฀la฀seva฀flexibilitat฀i฀versatilitat,฀funci-onava฀d’una manera฀semblant฀al฀que฀s’ha฀entès฀com฀“economia฀informal”:฀proveint espais฀de฀creixement฀econòmic฀on฀l’economia฀regulada฀no฀hi฀permetia arribar.3 En฀darrer฀lloc,฀aquesta฀naturalesa฀del฀treball฀de฀les฀dones,฀flexible฀i฀versàtil฀per฀la฀seva฀vinculació฀a฀la฀família,฀també฀reflecteix฀nocions฀més฀generals฀del฀treball฀a฀la฀Barcelona฀moderna.฀El฀treball฀d’homes฀i฀dones฀estava฀emmarcat฀dins฀l’economia฀moral฀de฀la฀ciutat. Aquesta฀economia฀moral฀feia฀que฀totes฀les฀actuacions฀econòmiques฀es miressin฀no฀sols฀des฀del฀prisma฀dels฀guanys฀materials฀que฀representaven฀sinó฀també฀emocionals฀a฀l’hora฀de฀mantenir฀el฀benestar฀de฀la฀família฀i,฀per฀extensió,฀el฀de฀la฀ciutat.฀És฀per฀això฀que฀l’estudi฀de฀la฀contribució฀del฀treball฀de฀les฀dones฀a฀l’economia฀de฀la฀Barcelona฀moderna ha฀de฀començar฀en฀primer฀lloc฀examinant฀quines฀eren฀les฀coordenades a฀partir฀de฀les฀quals฀s’entenia฀l’economia฀de฀la฀ciutat฀i฀el฀seu฀funcionament. Governants฀i฀subjectes฀partien฀del฀principi,฀establert฀en฀el฀concepte mateix฀de฀l’arrel฀grega฀de฀la฀paraula,฀que฀l’economia฀era฀un฀assumpte d’ordre฀social฀a฀la฀vegada฀que฀moral.฀L’economia,฀oikonomia o฀‘govern de฀l’oikos o฀llar’,฀entenia฀que฀l’organització฀del฀treball฀havia฀de฀seguir pautes฀que฀poguessin฀garantir฀la฀supervivència฀material฀dels฀membres de฀la฀llar฀a฀la฀vegada฀que฀mantenir฀el฀seu฀ordre฀social฀i฀moral.4 Aquests interessos฀eren฀clau฀no฀sols฀per฀a฀la฀prosperitat฀de฀la฀mateixa฀llar฀sinó també฀de฀la฀ciutat.฀El฀govern฀de฀la฀ciutat฀esdevenia฀una฀extensió฀del฀govern฀individual฀de฀cada฀una฀de฀les฀seves฀llars.฀Les฀expectatives,฀per฀tant, de฀com฀homes฀i฀dones฀havien฀de฀contribuir฀a฀l’economia฀urbana,฀havia de฀ser฀una฀rèplica฀de฀la฀divisió฀sexual฀de฀la฀feina฀dins฀la฀llar฀individual, i฀en฀particular฀dins฀la฀família฀artesana.฀La฀feina฀artesanal฀a฀Barcelona฀va representar฀l’ideal฀de฀com฀la฀feina฀a฀la฀família฀havia฀de฀portar฀la฀ciutat cap฀al฀creixement฀i฀el฀benestar,฀no฀sols฀material฀sinó฀també฀moral฀i emocional. les฀dones฀i฀el฀treball฀ I 145 Dins฀cada฀una฀de฀les฀prop฀de฀9.000฀famílies฀que฀constituïen฀la฀Barcelona฀de฀cap฀a฀1700,5 s’esperava฀que฀existís฀una฀divisió฀molt฀específica฀del฀treball฀entre฀homes,฀dones฀i฀nens.฀El฀manteniment฀d’aquesta฀divisió฀ on฀ els฀ homes฀ havien฀ de฀ portar฀ a฀ terme฀ les฀ tasques฀ més especialitzades,฀i฀nens฀i฀dones฀tenien฀una฀feina฀més฀flexible฀i฀variable, representava฀la฀continuació฀de฀la฀unitat฀que฀era฀la฀família.฀Per฀tant,฀les feines฀de฀tots฀els฀membres฀de฀la฀família฀havien฀de฀ser฀compatibles฀amb la฀subsistència฀material฀i฀emocional฀del฀nucli฀familiar.฀Aquesta฀combinació฀ideal฀entre฀la฀reproducció฀dels฀elements฀materials฀i฀no฀materials de฀la฀família฀era฀particularment฀important฀en฀el฀cas฀de฀les฀dones,฀pel seu฀paper฀com฀a฀filles,฀esposes฀i฀mares.฀Les฀dones฀de฀la฀família฀artesana es฀trobaven฀moltes฀vegades฀que฀havien฀de฀combinar฀tasques฀artesanals amb฀tasques฀de฀la฀llar,฀i฀la฀seva฀feina฀esdevenia฀flexible฀i฀variable.฀És per฀això฀que฀la฀presència฀de฀la฀família฀en฀la฀indústria฀i฀el฀comerç฀de฀la Barcelona฀moderna,฀i฀per฀tant฀la฀importància฀d’interessos฀emocionals i฀morals฀en฀l’economia,฀va฀permetre฀a฀les฀dones฀tenir฀prou฀autoritat per฀participar฀en฀activitats฀industrials฀i฀comercials฀a฀la฀ciutat.฀Excloses de฀la฀jerarquia฀gremial,฀el฀treball฀de฀les฀dones฀es฀va฀convertir,฀no฀obstant,฀en฀el฀centre฀de฀l’economia฀urbana฀i,฀per฀tant,฀en฀la฀llavor฀del฀creixement฀durant฀la฀segona฀meitat฀del฀segle฀xvii i฀principi฀del฀segle฀xviii en฀els฀seus฀dos฀aspectes฀principals.฀Per฀un฀costat,฀com฀a฀part฀del฀treball agremiat.฀Atès฀que฀les฀dones฀no฀podien฀ser฀mestres฀en฀la฀majoria฀dels gremis,฀les฀ordenances฀gremials฀permetien฀a฀les฀vídues฀de฀mestre฀que tenia฀fills฀continuar฀amb฀la฀botiga฀del฀mestre฀difunt.฀Per฀un฀altre฀costat,฀les฀dones฀van฀participar฀en฀l’economia฀urbana฀amb฀el฀seu฀treball no฀agremiat฀i฀vinculat฀a฀la฀família,฀com฀ara฀fou฀el฀cas฀de฀les฀sederes. Aquesta฀feina,฀no฀regulada฀pels฀gremis,฀va฀representar฀un฀element฀de debat฀dins฀les฀tensions฀entre฀gremis฀i฀Consell฀de฀Cent฀a฀la฀Barcelona preborbònica.฀ Treball฀de฀dona,฀treball฀de฀família L’essència฀del฀treball฀de฀les฀dones฀a฀l’edat฀moderna฀es฀mostra฀com฀a฀resultat฀d’una฀aparent฀contradicció.฀Per฀una฀banda,฀existien฀les฀nocions, basades฀en฀la฀creença฀que฀les฀dones฀eren฀en฀l’aspecte฀intel·lectual฀i฀físic inferiors฀i฀subordinades฀als฀homes,฀que฀vinculaven฀les฀dones฀a฀certs฀tipus฀de฀treballs฀menys฀valorats฀en฀l’economia฀de฀la฀ciutat.฀El฀treball฀que es฀caracteritzà฀com฀a฀“femení”฀estava฀estretament฀vinculat฀a฀les฀tasques 146 I marta฀vicente-valentín de฀subministrament฀i฀venda฀—revenedores,฀marmanyeres—฀més฀que฀a les฀de฀la฀producció฀que฀acostumaven฀a฀ser฀de฀més฀prestigi฀i฀remuneració.฀Si฀s’esperava฀que฀les฀dones฀treballessin฀en฀tasques฀relacionades฀amb la฀producció฀era฀que฀ho฀fessin฀en฀aquelles฀parts฀del฀procés฀menys฀especialitzades฀i฀valorades,฀com,฀per฀exemple,฀la฀filatura฀en฀la฀producció tèxtil.฀Per฀una฀altra฀banda,฀el฀treball฀de฀les฀dones฀estava฀sempre฀vinculat a฀la฀família฀i,฀per฀tant,฀qualsevol฀tasca฀que฀les฀dones฀portessin฀a฀terme, fos฀relacionada฀amb฀l’economia฀de฀la฀ciutat฀o฀no,฀havia฀d’adaptar-se฀a les฀necessitats฀familiars.฀Aquesta฀combinació,฀que฀en฀principi฀no฀sembla฀contradictòria,฀ho฀podia฀ser฀de฀vegades฀si฀el฀treball฀necessari฀per mantenir฀la฀família฀entrava฀en฀contradicció฀amb฀les฀expectatives฀del que฀era฀un฀treball฀idealment฀femení.฀És฀així฀que฀el฀mateix฀element฀utilitari฀i฀funcional฀de฀l’economia,฀que฀demanava฀que฀cada฀membre฀de฀la llar฀ocupés฀el฀seu฀lloc,฀feia฀que฀moltes฀vegades฀s’haguessin฀de฀reajustar els฀papers฀de฀la฀divisió฀sexual฀del฀treball฀per฀poder฀aconseguir฀la฀subsistència฀del฀nucli฀familiar.฀Es฀creava,฀per฀tant,฀la฀possibilitat฀d’un฀rol฀flexible฀que฀s’adaptés฀a฀les฀necessitats฀familiars฀i฀de฀la฀ciutat.฀Fins฀i฀tot฀el concepte฀de฀feminitat฀va฀esdevenir฀flexible฀per฀permetre฀a฀les฀dones฀treballar฀en฀feines฀que฀no฀eren฀del฀seu฀àmbit฀pel฀bé฀de฀la฀família฀i฀la฀ciutat.฀És฀en฀aquests฀moments฀de฀contradicció฀on฀veiem฀els฀límits฀i฀les possibilitats฀del฀treball฀de฀les฀dones. La฀demanda฀que฀la฀mare฀i฀l’esposa฀s’adaptés฀a฀qualsevol฀necessitat฀de la฀família฀la฀transformava฀en฀una฀“dona฀de฀valor”,฀o฀dona฀valerosa,฀fins i฀tot฀de฀vegades฀traduït฀com฀viril,฀que฀abandona฀temporalment฀la฀seva feblesa฀de฀cos฀i฀d’intel·lecte฀per฀portar฀a฀terme฀tasques฀característiques dels฀homes.฀Aquesta฀era฀vista฀com฀una฀virtut฀innata฀quasi฀miraculosa, que฀no฀necessitava฀entrenament฀ni฀recompensa.฀En฀la฀seva฀famosa฀obra La฀perfecta฀casada (1583),฀Fray฀Luis฀de฀León฀es฀refereix฀així฀a฀la฀“perfecta฀casada”:฀«Dona฀de฀valor,฀qui฀la฀trobarà?฀Rar฀i฀costós฀és฀el฀seu preu.»6 El฀llibre฀de฀Fray฀Luis,฀publicat฀al฀1583฀però฀amb฀amplia฀difusió i฀lectura฀al฀segle฀xvii i฀xviii arreu฀d’Espanya,฀dibuixa฀la฀“dona฀de฀valor” (mujer฀de฀valor)฀que฀Fray฀Luis฀també฀anomena฀“dona฀varonil”฀com฀la dona฀capaç฀d’abandonar฀la฀seva฀feblesa฀femenina฀per฀trobar฀en฀si฀els elements฀masculins฀que฀la฀converteixen฀en฀una฀dona฀varonil,฀capaç฀de fer฀el฀que฀va฀més฀enllà฀del฀seu฀sexe฀pel฀bé฀de฀la฀família.฀Quan฀Fray฀Luis apunta฀varonil vol฀dir฀‘virtut฀d’ànim฀i฀fortalesa฀de฀cor,฀indústries฀i฀riqueses,฀poder฀i฀avançament,฀i฀finalment฀un฀ser฀perfecte฀i฀cabal฀en฀aque- les฀dones฀i฀el฀treball฀ I 147 lles฀coses฀a฀qui฀aquesta฀paraula฀s’aplica’.7 En฀aquest฀sentit฀la฀dona฀esdevé฀un฀ésser฀perfecte,฀en฀altres฀paraules,฀un฀home. Fray฀Luis฀trobà฀la฀seva฀principal฀font฀d’inspiració฀en฀la฀Bíblia฀(Eclo., 36)฀però฀també฀en฀l’obra฀de฀Xenofont฀Oeconomicus,฀un฀llibre฀sobre฀el govern฀de฀la฀casa฀i฀l’estat,฀construït฀en฀forma฀de฀diàleg฀entre฀Sòcrates฀i Cristobulus.฀La฀Bíblia฀dóna฀a฀Fray฀Luis฀l’autoritat฀necessària฀pel฀que฀fa a฀les฀bases฀morals฀i฀religioses฀de฀la฀feina฀de฀les฀dones,฀mentre฀que฀Xenofont฀li฀ofereix฀l’aspecte฀més฀utilitari฀del฀funcionament฀del฀govern฀de฀la llar.฀I฀són฀precisament฀aquestes฀dues฀fonts฀d’autoritat,฀la฀bíblica฀“dona de฀valor”฀i฀l’obra฀de฀Xenofont,฀les฀referències฀obligades฀per฀a฀una฀llarga llista฀d’escriptors฀en฀referir-se฀al฀treball฀de฀les฀dones.฀Malgrat฀això,฀en aquestes฀nocions฀més฀positives฀o,฀almenys,฀més฀flexibles฀del฀treball฀de la฀dona,฀s’ha฀de฀tenir฀en฀compte฀que฀per฀sobre฀de฀tot฀perviu฀la฀filosofia d’Aristòtil฀que฀considera฀les฀dones฀inferiors฀als฀homes฀físicament฀i฀intel·lectualment.฀És฀a฀dir,฀s’ha฀de฀combinar฀per฀un฀costat฀la฀limitació que฀el฀cos฀de฀les฀dones฀els฀oferia฀a฀l’hora฀de฀treballar฀i฀per฀l’altre฀una concepció฀de฀l’economia฀material-emocional฀que฀feia฀que฀les฀dones acabessin฀tenint฀un฀rol฀principal฀en฀l’economia฀de฀la฀família฀i฀la฀ciutat. Aquestes฀bases฀filosòfiques฀del฀treball฀de฀la฀dona฀no฀són฀úniques฀del฀segle฀xvii ni฀xviii,฀sinó฀que฀caracteritzen฀tota฀l’edat฀moderna.฀Això฀no obstant,฀és฀en฀el฀moment฀de฀canvi฀que฀representa฀el฀voltant฀del฀segle฀al 1700฀a฀Barcelona฀i฀Catalunya฀—canvi฀polític,฀econòmic฀i฀social—฀que aquesta฀flexibilitat฀d’idees฀és฀més฀necessària.฀Precisament฀s’ha฀de฀tenir en฀compte฀com฀aquesta฀teoria฀funcionava฀en฀la฀pràctica฀del฀treball฀de les฀dones฀al฀període฀que฀estudiem;฀com,฀malgrat฀els฀canvis฀polítics,฀de manera฀sorprenent฀l’economia฀i฀la฀vitalitat฀de฀la฀ciutat฀es฀mantenen sostenibles฀i฀continuades. El฀treball฀de฀les฀dones฀a฀Barcelona La฀reconstrucció฀del฀treball฀de฀les฀dones฀a฀l’edat฀moderna฀depèn฀en gran฀part฀de฀la฀documentació฀gremial.฀Aquesta฀és฀una฀documentació fragmentada฀que฀ens฀ofereix฀moments฀puntuals฀de฀la฀vida฀laboral฀de฀les dones฀però฀sense฀continuïtat.฀Ordenances฀gremials฀i฀municipals,฀els decrets฀del฀govern฀municipal฀i฀els฀consells฀del฀gremi฀reflecteixen฀els฀valors฀i฀actituds฀de฀les฀autoritats฀civils฀i฀gremials฀respecte฀a฀les฀dones฀treballadores฀i฀descriuen฀la฀situació฀ideal฀que฀esperaven฀crear.฀No฀obstant això,฀dins฀d’aquestes฀fonts฀es฀poden฀sentir฀les฀veus฀de฀les฀mateixes฀do- 148 I marta฀vicente-valentín les฀dones฀i฀el฀treball฀ I 149 Dibuix฀d’una฀carnissera,฀procedent฀d’una฀auca฀d’arts i฀oficis฀d’editor฀desconegut,฀segle฀xviii (?).฀ Arxiu฀Històric฀de฀la฀Ciutat฀de฀Barcelona. nes฀quan฀demanen฀al฀gremi฀o฀protesten฀lleis฀i฀ordenances,฀amb฀súpliques฀i฀queixes฀al฀Consell฀de฀Cent.฀Tot฀plegat,฀les฀fonts฀gremials฀i฀municipals฀ens฀ofereixen฀un฀quadre฀característic฀del฀treball฀de฀les฀dones฀com indivisible฀del฀seu฀paper฀a฀la฀família.฀La฀família,฀de฀fet,฀impacta฀el฀treball฀de฀les฀dones฀en฀tots฀els฀seus฀nivells฀al฀món฀urbà,฀des฀de฀la฀feina฀de les฀llevadores,฀passant฀per฀les฀artesanes฀fins฀a฀la฀prostitució.฀No฀és฀possible,฀però,฀abraçar฀totes฀les฀seves฀variacions฀en฀un฀article฀i฀he฀escollit centrar-me฀en฀el฀conjunt฀de฀dones฀que฀van฀esdevenir฀la฀majoria฀més฀representativa฀del฀treball฀femení,฀les฀dones฀menestrals.฀En฀primer฀lloc discutiré฀la฀feina฀d’aquestes฀dones฀en฀relació฀al฀seu฀cicle฀de฀vida,฀ja฀que és฀així฀com฀aquesta฀teoria฀del฀treball฀femení฀vinculat฀a฀la฀família฀i฀la importància฀del฀concepte฀de฀“dona฀de฀valor”฀s’aplica฀a฀la฀pràctica.฀En darrer฀lloc,฀examinaré฀un฀cas฀concret,฀el฀de฀les฀sederes฀barcelonines, que฀mostra฀com฀aquest฀treball฀de฀les฀dones฀dins฀la฀família฀esdevé฀clau en฀moments฀de฀conflicte฀entre฀els฀gremis฀i฀la฀ciutat. La฀dona฀de฀la฀menestralia฀i฀el฀seu฀cicle฀de฀vida La฀família฀tenia฀una฀importància฀cabdal฀en฀el฀conjunt฀de฀la฀vida฀econòmica฀de฀la฀societat฀preindustrial.฀En฀l’àmbit฀familiar฀es฀duien฀a฀terme les฀funcions฀de฀producció,฀reproducció฀i฀consum,฀i฀des฀d’aquest฀àmbit l’individu฀s’integrava฀al฀conjunt฀de฀la฀comunitat.8 La฀vinculació฀a฀la฀família฀era฀certa฀per฀a฀homes฀i฀dones.฀En฀el฀cas฀de฀les฀dones,฀però,฀no฀podem฀separar฀els฀canvis฀laborals฀dels฀canvis฀socials฀que฀els฀marcava฀el฀seu cicle฀vital,฀ja฀que฀el฀tipus฀de฀treball฀que฀realitzaven฀variava฀quan฀el฀seu estat฀canviava฀de฀filla฀a฀esposa฀i฀de฀mare฀a฀vídua.฀És฀aquest฀fet฀el฀que ens฀porta฀a฀estudiar฀el฀procés฀de฀treball,฀entès฀com฀a฀activitat฀econòmica฀però฀també฀com฀a฀pràctica฀social,฀on฀la฀divisió฀sexual฀del฀treball฀depenia฀de฀l’obediència฀de฀la฀dona฀a฀l’home.฀Era฀una฀relació฀social฀del treball฀profundament฀determinada฀per฀variables฀ideològiques฀que฀conformaven฀relacions฀de฀poder฀i฀per฀tant฀de฀subordinació.฀Els฀homes฀havien฀de฀decidir฀el฀que฀feien฀i฀deixar฀la฀resta฀del฀treball,฀que฀acostumava a฀estar฀molt฀poc฀definit,฀per฀als฀altres฀components฀de฀la฀família:฀dones, nens฀i฀ancians.฀Trobem฀així฀un฀treball฀d’home฀adult฀definit,฀demarcat฀i delimitat฀enfront฀del฀de฀la฀dona฀i฀els฀nens,฀indefinit฀i฀flexible.฀Mentre que฀el฀treball฀de฀l’home฀tenia฀un฀començament฀i฀un฀final,฀el฀de฀la฀dona era฀més฀extens฀i฀difuminat.฀Aquests฀diferents฀aspectes฀variaven฀al฀llarg de฀la฀vida฀de฀les฀dones.฀Les฀dones฀guanyaven฀més฀autoritat฀moral,฀i฀per tant฀econòmica,฀a฀mesura฀que฀el฀seu฀estat฀social฀anava฀canviant:฀primer la฀filla฀que฀aprenia฀tasques฀artesanals,฀després฀la฀dona฀d’agremiat฀amb fills,฀que฀li฀oferia฀l’autoritat฀moral฀—de฀la฀continuació฀de฀la฀família menestral—฀i฀que฀li฀permetia฀esdevenir฀temporalment฀“mestre”฀després฀de฀la฀mort฀del฀marit.฀És฀interessant฀veure฀que฀les฀limitacions฀gremials฀progressivament฀excloïen฀les฀dones฀de฀les฀seves฀estructures฀a฀mesura฀que฀s’apropava฀la฀possibilitat฀de฀la฀mestria.฀A฀la฀vegada,฀en฀aquest curs฀s’anaven฀creant฀espais฀per฀integrar-les฀d’una฀manera฀excepcional.฀ Des฀dels฀inicis฀de฀la฀seva฀organització฀vers฀el฀1400,฀el฀sistema฀gremial es฀va฀caracteritzar฀per฀una฀sèrie฀de฀restriccions฀al฀lliure฀exercici฀del฀treball฀artesanal.฀Aquestes฀restriccions฀eren฀la฀base฀de฀la฀seva฀existència.9 Les฀restriccions฀gremials฀al฀lliure฀accés฀al฀treball฀es฀mostraven฀en฀les฀ordenances฀que฀cada฀gremi฀tenia฀i฀que฀eren฀dictades฀i฀conformades฀per un฀grup฀representatiu฀de฀mestres฀del฀gremi.฀Aquests,฀dits฀“prohoms”, creaven฀les฀ordenances฀del฀gremi฀al฀qual฀pertanyien฀amb฀l’aprovació฀i supervisió฀del฀Consell฀de฀Cent฀barceloní.฀Després฀del฀darrer฀dels฀Decrets฀de฀Nova฀Planta,฀l’any฀1716,฀la฀potestat฀del฀gremis฀queda฀transferida฀a฀la฀Reial฀Audiència฀en฀qüestions฀de฀justícia฀i฀govern฀i฀després฀a฀la Reial฀Junta฀de฀Comerç฀pel฀que฀fa฀a฀la฀part฀econòmica฀i฀de฀tècnica฀industrial. Les฀restriccions฀gremials฀començaven฀a฀actuar฀a฀l’inici฀de฀la฀vida฀del futur฀menestral:฀en฀l’aprenentatge.10 L’aprenentatge฀representava฀la base฀sobre฀la฀qual฀s’estructurava฀el฀sistema฀gremial.฀Si฀no฀s’havia฀estat 150 I marta฀vicente-valentín aprenent฀durant฀un฀temps฀determinat฀no฀es฀podia฀accedir฀a฀l’oficialia,฀i sense฀aquesta฀no฀s’arribava฀a฀la฀mestria.฀Encara฀que฀la฀documentació no฀indica฀que฀les฀noies฀no฀poguessin฀ser฀aprenents,฀l’absència฀en฀la฀majoria฀de฀gremis฀de฀noies฀aprenents฀fa฀pensar฀que฀a฀la฀pràctica฀l’aprenentatge฀femení฀va฀ser฀una฀excepció฀més฀que฀la฀regla,฀i฀quan฀va฀passar฀no va฀deixar฀constància฀en฀la฀documentació฀gremial.฀Les฀noies฀acostumaven฀a฀quedar-se฀a฀la฀pròpia฀casa฀i,฀si฀l’ajut฀de฀la฀noia฀no฀era฀necessari, era฀enviada฀a฀casa฀d’altri฀per฀treballar-hi฀com฀a฀criada.11 D’aquesta฀manera฀la฀vinculació฀d’una฀dona฀al฀gremi฀es฀va฀donar฀per฀delegació.฀El฀seu aprenentatge฀normalment฀es฀va฀emmarcar฀dins฀les฀necessitats฀de฀la฀família฀en฀què฀s’integrava.฀Podia฀treballar฀com฀a฀criada฀a฀casa฀d’algú฀altre o฀bé฀restar฀a฀casa฀i฀aprendre฀l’ofici฀del฀pare฀en฀les฀tasques฀que฀li฀fossin encomanades.฀ A฀l’inici฀de฀la฀vida฀laboral฀d’una฀noia฀les฀necessitats฀de฀la฀família฀determinaven฀el฀seu฀aprenentatge฀i฀el฀seu฀treball,฀que฀esdevenia฀flexible. Aquesta฀flexibilitat฀del฀treball฀de฀les฀dones฀i฀la฀seva฀capacitat฀d’adaptar-se฀al฀que฀la฀família฀requerís฀quan฀passava฀moments฀difícils฀era฀característica฀durant฀tota฀la฀vida฀de฀les฀dones฀fins฀arribar฀a฀la฀vellesa.฀Entre฀aquests฀dos฀punts,฀de฀partença฀i฀arribada,฀el฀de฀l’aprenentatge฀per una฀banda฀i฀el฀de฀la฀vellesa฀per฀una฀altra,฀s’anava฀desenvolupant฀una activitat฀laboral฀íntimament฀vinculada฀a฀la฀família฀i฀al฀cicle฀vital฀de฀les dones.฀ Matrimoni฀i฀viduïtat Els฀avantatges฀del฀matrimoni฀eren฀de฀caire฀econòmic,฀moral฀i฀legal. Una฀noia฀podia฀casar-se฀quan฀havia฀acumulat฀el฀suficient฀capital฀o฀l’havia฀rebut฀de฀la฀seva฀família.฀És฀a฀dir,฀quan฀gaudia฀d’un฀dot฀que,฀segons definició฀del฀jurisconsult฀Francesc฀Maspons,฀era฀«lo฀que฀la฀muller฀o฀altres฀en฀son฀nom฀entreguen฀o฀prometen฀al฀marit฀per฀a฀el฀sosteniment฀de les฀necessitats฀de฀la฀família»,12 i฀podia฀consistir฀en฀béns฀mobles฀o฀immobles.฀El฀dot฀era฀administrat฀pel฀marit,฀que฀en฀gaudia฀de฀l’usdefruit. Quan฀el฀matrimoni฀es฀trencava,฀ja฀fos฀per฀divorci฀o฀mort฀de฀l’espòs,฀el dot฀revertia฀en฀la฀dona,฀cònjuge฀viva.฀Si฀qui฀moria฀era฀l’esposa฀el฀dot retornava฀al฀donador฀o฀al฀seu฀hereu฀en฀el฀cas฀que฀el฀primer฀hagués mort.฀En฀el฀món฀gremial,฀el฀dot฀s’expressa฀en฀termes฀relacionats฀amb฀el valor฀que฀una฀noia฀tenia฀en฀ser฀filla฀de฀mestre.฀Les฀disposicions฀gremials฀oferien฀avantatges฀per฀a฀qui฀es฀casava฀amb฀filla฀de฀mestre:฀gau- les฀dones฀i฀el฀treball฀ I 151 dien฀de฀reducció฀o฀de฀vegades฀exempció฀de฀taxes฀en฀l’examen฀i฀de฀facilitats฀per฀disposar฀de฀botiga.฀Aquestes฀disposicions฀representaven฀una mena฀de฀“dot”฀que฀el฀gremi฀oferia฀a฀les฀filles฀de฀mestres฀agremiats฀per facilitar฀el฀matrimoni฀amb฀altres฀agremiats.฀Casar-se฀amb฀una฀filla฀de mestre฀o฀amb฀una฀vídua฀podia฀ser฀una฀manera฀atractiva฀de฀tenir฀botiga pròpia.฀El฀matrimoni฀amb฀filla฀de฀mestre฀podia฀facilitar฀unes฀exempcions฀dels฀requeriments฀gremials฀com฀en฀el฀cas฀de฀Gerònim฀Verd,฀qui l’any฀1667฀demanà฀plaça฀de฀mestre฀fuster฀pel฀fet฀de฀ser฀marit฀de฀filla฀de mestre,฀encara฀que฀no฀havia฀estat฀aprenent฀el฀temps฀requerit.13 El฀dot฀podia฀tenir฀un฀significat฀diferent฀per฀a฀homes฀i฀dones,฀com฀ exemplifica฀el฀cas฀de฀Teresa฀Salvat฀i฀Jericó.฀Teresa฀Jericó฀i฀Pere฀Salvat, ambdós฀originals฀de฀la฀vila฀de฀Mataró,฀van฀contraure฀matrimoni฀i฀establir฀capítols฀matrimonials฀el฀17฀de฀juny฀de฀1694.฀Teresa฀va฀aportar-hi un฀dot฀de฀100฀lliures,฀a฀més฀de฀dues฀caixes฀de฀roba.฀En฀Pere,฀aleshores jove฀corder฀de฀cordes฀de฀viola,฀li฀va฀atorgar฀un฀escreix฀de฀25฀lliures.฀Tres anys฀després฀la฀família฀Salvat฀i฀Jericó฀va฀veure฀canvis฀importants฀en฀les seves฀vides฀personals฀i฀professionals.฀Primer฀en฀Pere฀Salvat฀va฀poder฀accedir฀a฀una฀mestria฀a฀Barcelona฀i฀el฀matrimoni฀s’establí฀a฀la฀ciutat฀al carrer฀Flassaders.฀Tot฀seguit฀Rafel฀Jericó,฀germà฀de฀Teresa฀i฀també฀mestre฀corder฀de฀cordes฀de฀viola,฀va฀contraure฀matrimoni฀amb฀Maria฀Garrigosa.฀Com฀en฀el฀matrimoni฀entre฀Pere฀i฀Teresa,฀l’escreix฀va฀ser฀de฀25 lliures,฀però฀el฀dot฀era฀més฀modest,฀de฀50฀lliures.14 Els฀dos฀cunyats฀començaren฀a฀treballar฀junts฀fent฀servir฀el฀mateix฀proveïdor,฀Josep฀Batlle, mestre฀corder฀de฀cordes฀de฀viola,฀amb฀qui฀tres฀anys฀després฀havien฀acumulat฀deutes฀per฀un฀total฀de฀356฀lliures฀2฀sous฀i฀6฀diners฀cadascú.฀La inhabilitat฀de฀pagar฀els฀deutes฀els฀va฀portar฀a฀ser฀empresonats.฀Setmanes฀després,฀no฀sabem฀si฀per฀instància฀dels฀mestres฀empresonats฀mateixos,฀o฀pels฀prohoms฀del฀gremi,฀el฀gremi฀va฀demanar฀a฀les฀dones฀dels mestres฀deutors฀pagar฀els฀deutes฀dels฀marits฀amb฀els฀seus฀dots.฀Encara que฀cap฀dels฀dots฀no฀era฀prou฀per฀pagar฀les฀elevades฀sumes฀dels฀deutes, ambdues฀esposes฀valoraven฀el฀seu฀dot฀en฀termes฀similars฀al฀negar-se฀a oferir-lo฀per฀pagar฀els฀deutes฀del฀seu฀marit.฀En฀canvi฀demanaren฀pagar amb฀els฀béns฀mobles฀i฀immobles฀de฀l’espòs,฀especificant฀que฀quedessin intactes฀els฀seus฀dots. 15 Concretament,฀Teresa฀Salvat฀reclamava฀que฀es fes฀inventari฀dels฀béns฀per฀pagar฀«no฀entenent-se฀emperò฀perjudicar฀de son฀dot,฀escreix฀i฀altres฀crèdits฀que฀li฀poden฀competir฀en฀la฀universal heretat฀i฀béns».฀Més฀enllà฀del฀fet฀que฀les฀Jericó฀fossin฀dones฀fortes,฀tam- 152 I marta฀vicente-valentín bé฀hi฀ha฀el฀reconeixement฀de฀les฀dues฀esposes฀dels฀límits฀de฀la฀connexió entre฀economia฀material฀i฀familiar.฀El฀dot฀havia฀de฀garantir฀la฀subsistència฀familiar฀més฀enllà฀dels฀béns฀materials฀del฀negoci,฀fins฀i฀tot฀si฀això significava฀per฀als฀dos฀corders฀de฀viola฀romandre฀empresonats. Més฀enllà฀de฀l’ajut฀econòmic฀que฀la฀nova฀esposa฀pogués฀aportar฀amb el฀dot,฀les฀disposicions฀gremials฀reconeixien฀un฀fet:฀la฀necessitat฀d’un mestre฀al฀casar-se฀l’establia฀la฀necessitat฀real฀d’una฀família฀que฀pogués exercir฀com฀a฀col·laboradora฀essencial฀en฀el฀procés฀de฀producció.฀La dona฀era฀moltes฀vegades฀assistent฀del฀marit฀en฀el฀seu฀ofici,฀fent฀el฀treball฀de฀preparació฀o฀acabament฀del฀producte.฀Malgrat฀les฀prohibicions gremials,฀molts฀agremiats฀desenvolupaven฀més฀d’un฀ofici,฀i฀la฀dona, com฀a฀consort,฀estava฀a฀càrrec฀d’un฀d’ells,฀com฀és฀el฀cas฀de฀la฀venedora (o฀potser฀revenedora)฀Maria฀Martí,฀amb฀qui฀hem฀començat฀aquest฀article.฀L’esposa฀d’agremiat฀també฀era฀la฀responsable฀de฀la฀família฀quan฀el marit฀estava฀malalt.฀Dones฀com฀la฀mencionada฀Teresa฀Salvat฀i฀Jericó฀feien฀anar฀la฀botiga฀i฀hi฀treballaven฀per฀compte฀i฀en฀nom฀dels฀seus฀marits. El฀cas฀de฀Teresa฀Salvat฀també฀ens฀ensenya฀com฀la฀dona฀del฀mestre฀actuava฀com฀agent฀del฀seu฀marit,฀cobrant฀deutes฀i฀mantenint฀llibres฀de comptes.฀Pere฀Salvat,฀de฀fet,฀depenia฀de฀la฀seva฀dona฀per฀molt฀més฀que per฀cobrar฀o฀fer฀pagaments฀quan฀es฀trobava฀absent฀per฀negocis.฀Per฀exemple, en฀els฀seus฀viatges฀a฀Mataró฀i฀fins฀i฀tot฀una฀vegada฀tornat฀del฀seu viatge฀de฀negocis,฀Teresa฀va฀romandre฀activa฀en฀la฀botiga฀i฀és฀ella฀qui l’any฀1703฀finalment฀paga฀la฀penyora฀quan฀el฀marit฀resta฀empresonat.16 El฀seu,฀no฀obstant,฀no฀és฀un฀cas฀aïllat฀i฀moltes฀altres฀dones฀apareixen฀en les฀llistes฀de฀la฀ciutat฀cobrant฀feines฀en฀nom฀del฀seus฀marits.17 La฀dona฀del฀mestre฀absent฀va฀ser฀una฀realitat฀bastant฀freqüent฀entre els฀artesans.฀És฀una฀d’aquestes฀situacions฀que฀de฀vegades฀permeten unes฀“ficcions฀legals”฀gràcies฀a฀les฀quals฀la฀llei฀s’adapta฀a฀les฀necessitats reals฀del฀ciutadans฀i฀no฀a฀la฀inversa. 18 En฀alguns฀casos,฀dones฀casades que฀apareixen฀regentant฀la฀botiga฀del฀mestre฀absent฀necessitaven฀en฀la pràctica฀els฀mateixos฀privilegis฀que฀les฀vídues.฀Absent฀el฀marit,฀aquestes “dones฀de฀valor”฀havien฀de฀transformar-se฀temporalment,฀culturalment i฀de฀vegades฀també฀legalment,฀en฀homes฀fins฀que฀el฀marit฀tornés฀a฀ferse฀càrrec฀del฀negoci.฀Veiem฀aquesta฀realitat฀en฀el฀cas฀de฀Maria฀Vessa, muller฀d’Antoni฀Vessa,฀mestre฀corder฀de฀cordes฀de฀viola,฀qui฀el฀1666฀i des฀de฀feia฀tres฀anys฀tenia฀el฀marit฀a฀Marsella฀«fent฀i฀fabricant฀cordes฀de viola».฀Els฀prohoms฀del฀gremi฀li฀havien฀negat฀«donar-li฀la฀part฀i฀porció les฀dones฀i฀el฀treball฀ I 153 de฀budells฀per฀fer฀i฀fabricar฀cordes฀de฀viola».฀Maria฀Vessa฀encara฀era฀casada,฀i฀les฀regulacions฀gremials฀prohibien฀que฀una฀dona฀casada฀actués com฀un฀agremiat,฀és฀a฀dir,฀que฀comprés฀la฀matèria฀primera฀que฀es฀requeria฀per฀poder฀fer฀cordes฀de฀viola.฀Davant฀la฀queixa฀de฀Vessa฀dient que฀en฀altres฀ocasions฀a฀agremiats฀que฀havien฀estat฀malalts฀o฀absents฀de Barcelona฀els฀havien฀donat฀les฀seves฀parts฀de฀budells,฀el฀gremi฀respongué฀que฀aquestes฀«no฀eren฀situacions฀voluntàries฀i฀no฀d’absència฀per certes฀comoditats฀i฀guanys».฀Vessa฀portà฀la฀queixa฀als฀Consellers,฀que ordenaren฀que฀«la฀confraria฀dels฀cordes฀de฀viola฀sia฀condemnada฀en tractar฀i฀reputar฀la฀dita฀Maria฀Vessa฀es฀a฀saber฀en฀la฀partició฀i฀entrega dels฀budells฀i฀en฀talls฀i฀taxes฀com฀a฀vídua฀així฀i฀a฀la฀forma฀i฀manera฀se฀ha acostuma฀fer฀en฀les฀demes฀viudes฀deixades฀de฀mestres฀corders฀de฀viola». En฀aquest฀cas฀una฀dona฀amb฀el฀marit฀viu฀és฀considerada฀amb฀els฀mateixos฀drets฀que฀les฀vídues฀perquè,฀com฀a฀elles,฀li฀manca฀el฀cònjuge.฀L’excepció,฀però,฀es฀va฀fer฀per฀un฀període฀de฀sis฀mesos฀durant฀els฀quals฀«tingui฀obligació฀de฀avisar฀a฀son฀marit฀pera฀que฀vinga฀en฀la฀present฀ciutat»฀i per฀això฀li฀donaren฀la฀part฀que฀li฀tocaria฀a฀una฀vídua฀de฀corder฀de฀cordes฀de฀viola,฀pagant฀talls฀i฀taxes฀com฀a฀vídua.19 La฀vídua฀fictícia฀Vessa, però,฀no฀va฀aportar฀explicacions฀morals฀per฀guanyar฀el฀cas;฀no฀obstant és฀la฀ciutat฀qui฀implícitament฀va฀aplicar฀el฀concepte฀d’«economia฀moral»฀tractant฀Maria฀Vessa฀igual฀com฀una฀vídua฀que฀necessitava฀la฀protecció฀de฀la฀ciutat฀per฀poder฀sobreviure. A฀diferència฀del฀marit฀absent,฀que฀es฀preveia฀una฀situació฀temporal, la฀mort฀del฀marit฀trencava฀la฀divisió฀del฀treball฀en฀l’àmbit฀familiar฀i฀deixava฀la฀dona฀com฀a฀responsable฀de฀mantenir฀la฀família,฀d’organitzar,฀dirigir฀i฀decidir฀tot฀el฀que฀concernís฀al฀grup฀familiar.฀D’aquesta฀manera฀la viduïtat฀era,฀de฀fet,฀una฀situació฀de฀desavantatge,฀atesa฀la฀dificultat฀de mantenir฀els฀mateixos฀guanys฀de฀quan฀el฀marit฀vivia.฀Si฀una฀vídua฀no tenia฀fills฀només฀podia฀continuar฀en฀l’ofici฀del฀marit฀durant฀l’any฀de plor,฀és฀a฀dir,฀durant฀l’any฀posterior฀a฀la฀mort฀de฀l’espòs.฀Passat฀aquest any,฀si฀la฀dona฀no฀tenia฀cap฀familiar฀que฀l’ajudés,฀probablement฀buscaria฀alguna฀activitat฀amb฀la฀qual฀poder฀viure,฀com฀vendre฀fruits฀sense฀ser agremiada,฀com฀ho฀feien฀les฀marmanyeres.฀La฀situació฀de฀les฀vídues, doncs,฀es฀caracteritzava฀per฀la฀seva฀impossibilitat฀de฀sobreviure฀dins฀les restriccions฀gremials฀respecte฀al฀treball฀de฀la฀dona฀sola.฀Per฀això฀el฀gremi฀els฀atorgava฀una฀sèrie฀de฀privilegis฀que฀havien฀de฀millorar฀la฀seva฀situació.฀Hi฀havia฀un฀reconeixement฀per฀part฀dels฀prohoms฀que฀les฀vídu- 154 I marta฀vicente-valentín es฀d’agremiat฀que฀portaven฀l’obrador฀del฀marit฀mort฀esdevenien฀en฀termes฀factuals฀agremiats,฀en฀masculí,฀perquè฀aquesta฀era฀l’única฀manera en฀què฀podien฀treballar฀independentment.฀És฀a฀dir,฀la฀dona฀que฀regentava฀un฀taller฀independentment฀esdevenia฀un฀home฀mestre,฀era฀una “dona฀de฀valor”฀que฀no฀obstant฀el฀seu฀sexe฀es฀revestia฀amb฀les฀característiques฀masculines฀que฀li฀permetien฀treballar฀de฀manera฀independent. I฀així฀de฀vegades฀els฀prohoms฀del฀gremi฀ho฀reconeixen.฀L’any฀1682,฀per exemple,฀apareix฀la฀Sra.฀Carbonell,฀baster฀(sic),฀la฀Sra.฀Esperança,฀sallera,฀o฀la฀Sra.฀Faura,฀courera.20 Les฀tres฀eren฀vídues,฀però฀aquest฀cop฀no s’especifica฀que฀ho฀fossin. En฀general฀les฀vídues฀podien฀gaudir฀dels฀mateixos฀privilegis฀que฀els seus฀marits฀si฀pagaven฀les฀taxes฀i฀no฀cedien฀el฀nom฀a฀un฀altre฀agremiat (volent฀dir฀que฀el฀mestre฀titular฀cedia฀l’obrador,฀a฀la฀pràctica,฀a฀una฀altra฀persona).฀Un฀altre฀element฀important฀era฀que฀tinguessin฀un฀o฀diversos฀fills฀mascles฀del฀difunt฀i฀no฀es฀tornessin฀a฀casar฀com฀ho฀estableixen les฀ordenances฀dels฀mestres฀abaixadors฀el฀1650.21 Aquesta฀darrera฀disposició฀verificava฀el฀fet฀que฀la฀condició฀social฀d’una฀dona฀estigués฀per sobre฀de฀la฀seva฀condició฀laboral.฀Eren฀les฀dones฀vídues฀d’agremiat฀perquè฀eren฀mares฀de฀futurs฀agremiats.22 Excepcionalment,฀alguns฀gremis, com฀el฀de฀mestres฀pellissers,฀no฀diferencien฀entre฀fills฀i฀filles฀com฀les฀deliberacions฀del฀1711฀fan฀explícit:฀«que฀de฀aquí฀en฀avant฀se฀permetés฀a les฀vídues฀que฀tindrien฀fills฀o฀filles฀de฀confrare฀pellisser,฀conservant฀lo nom,฀i฀no฀altrament,฀tenir฀botiga฀i฀obrador฀de฀pellisser฀en฀la฀casa฀de฀sa pròpia฀habitació,฀treballant,฀menjant฀i฀dormint฀en฀ella฀sense฀poder prestar฀lo฀nom฀a฀altra,฀fins฀que฀lo฀fill฀tingués฀la฀edat฀de฀catorze฀anys que฀és฀lo฀competent฀per฀passar฀a฀mestre».23 Les฀deliberacions฀no฀ho฀especifiquen,฀però฀deduïm฀que,฀en฀el฀cas฀de฀les฀filles,฀la฀vídua฀perdria฀el dret฀de฀regentar฀l’obrador฀quan฀la฀filla฀tingués฀edat฀de฀casar-se.฀De฀fet, un฀argument฀per฀deixar฀treballar฀les฀vídues฀amb฀filles฀era฀la฀necessitat de฀dotar-les,฀perquè฀seria฀permès฀deixar฀treballar฀la฀mare฀vídua฀a฀l’obrador฀del฀pare฀fins฀que฀les฀filles฀es฀casessin.฀A฀més,฀idealment,฀el฀gendre seria฀mestre฀del฀gremi.24 Encara฀que฀la฀viduïtat฀era฀per฀a฀moltes฀dones฀un฀estat฀permanent,฀el fet฀que฀una฀vídua฀pogués฀continuar฀en฀l’obrador฀del฀marit฀era,฀en฀canvi,฀sempre฀una฀mesura฀temporal.฀Un฀element฀que฀mostra฀l’èmfasi฀per part฀del฀gremi฀en฀veure฀els฀privilegis฀de฀vídues฀de฀mestres฀com฀mesures temporals฀és฀que฀encara฀que฀es฀permet฀a฀les฀vídues฀tenir฀fadrins,฀nor- les฀dones฀i฀el฀treball฀ I 155 malment฀se’ls฀prohibeix฀tenir฀aprenents.25 La฀mancança฀d’aprenents฀és el฀fet฀més฀aclaridor฀que฀mostra฀com฀una฀vídua฀no฀era฀una฀mestressa,฀ja que฀no฀li฀era฀permès฀transmetre฀els฀seus฀coneixements,฀ni฀gaudir฀d’una mà฀d’obra฀barata,฀com฀era฀la฀dels฀aprenents.26 Per฀exemple,฀a฀les฀ordenances฀d’espardenyers฀de฀1657฀s’accepta฀que฀les฀vídues฀de฀mestre฀tinguin฀fadrins฀sempre฀que฀conservin฀el฀nom฀del฀marit,฀paguin฀les฀taxes, tinguin฀fills฀mascles฀menors฀de฀20฀anys,฀perquè฀a฀aquesta฀edat฀podien examinar-se฀com฀a฀mestres฀espardenyers,฀o฀filles฀per฀casar.27 Tota฀la฀capacitat,฀doncs,฀d’una฀vídua฀de฀regentar฀la฀botiga฀i฀l’obrador฀depenia฀del seu฀rol฀com฀a฀mare,฀i฀la฀prioritat฀es฀donava฀sempre฀al฀fill฀del฀mestre฀difunt.฀D’això฀es฀queixa฀el฀1683฀Gerònima฀Maferes,฀vídua฀d’Aloi฀Maferes,฀mestre฀daguer.฀El฀seu฀fill฀era฀a฀punt฀de฀fer฀l’examen฀per฀passar฀a mestre฀i฀els฀prohoms฀volien฀passar฀la฀marca฀de฀daguer฀al฀fill.฀Maferes afirmava฀«que฀és฀primer฀la฀vídua฀que฀el฀fill»,฀pel฀fet฀que฀sense฀marca฀no pot฀tenir฀obrador฀i฀era฀ella฀qui฀vivia฀a฀l’antiga฀casa฀mentre฀que฀el฀fill feia฀temps฀que฀havia฀marxat฀de฀la฀casa฀familiar.฀En฀aquest฀cas,฀li฀fou concedida฀la฀marca฀a฀la฀vídua฀en฀un฀inusual฀reconeixement฀de฀la฀memòria฀del฀mestre฀daguer.28 De฀fet,฀el฀fill฀absent฀o฀partit฀a฀terra฀llunyana no฀era฀factor฀que฀pogués฀retirar-li฀a฀una฀vídua฀el฀dret฀de฀l’exercici฀d’ofici.฀El฀factor฀determinant฀era฀la฀mort฀del฀fill.฀La฀maternitat฀de฀la฀vídua era,฀doncs,฀un฀factor฀clau฀per฀la฀seva฀permanència฀en฀el฀negoci.฀Excepcionalment,฀durant฀la฀pesta฀que฀es฀va฀patir฀a฀Barcelona฀entre฀1650฀i 1653,฀el฀govern฀municipal฀va฀permetre฀que฀moltes฀vídues฀d’agremiat sense฀fills฀poguessin฀treballar.29 Aquesta฀ordre฀va฀afectar,฀molt฀especialment,฀els฀oficis฀que฀proveïen฀la฀ciutat,฀com฀és฀el฀cas฀dels฀carnissers฀i฀els forners.฀Acabat฀el฀contagi,฀la฀ciutat฀retirà฀el฀permís฀per฀passar฀les฀taules a฀mestres฀del฀gremi฀malgrat฀la฀promesa฀que฀els฀Consellers฀van฀fer,฀segons฀les฀vídues฀Antiga฀Capmany฀i฀Elena฀Capmany,฀en฀el฀sentit฀que฀els donarien฀facultat฀i฀llicència฀per฀a฀tota฀la฀vida. Les฀repercussions฀econòmiques฀per฀una฀vídua฀que฀no฀podia฀seguir l’ofici฀del฀marit฀eren฀força฀negatives,฀ja฀que฀podia฀arribar฀a฀caure฀en฀la misèria฀i฀fins฀i฀tot฀en฀la฀prostitució.฀Albert฀Garcia฀Espuche฀en฀el฀seu฀estudi฀sobre฀estructura฀urbana฀de฀la฀Barcelona฀de฀principis฀del฀segle฀xviii ens฀parla฀de฀les฀vídues฀com฀aquell฀«grup฀social฀pròxim฀a฀la฀misèria»฀que ocupava฀uns฀indrets฀molt฀concrets฀de฀l’espai฀urbà฀barceloní฀com฀l’àrea del฀Raval,฀en฀què฀pagesos฀i฀vídues฀suposaven฀la฀meitat฀dels฀caps฀de foc.30 El฀poder฀adquisitiu฀d’una฀vídua,฀no฀obstant฀això,฀de฀vegades฀po- 156 I marta฀vicente-valentín dia฀ser฀important.฀L’any฀1607,฀trobem฀la฀vídua฀Pascuala฀negociant amb฀partides฀de฀blat฀amb฀el฀convent฀de฀Montsió฀juntament฀amb฀Sebastià฀Massallera,฀administrador฀i฀clavari. 31 Vint-i-un฀anys฀després฀el Consell฀de฀Cent฀girava฀a฀Àngela฀Palomeras฀la฀important฀quantitat฀de 182฀lliures,฀el฀preu฀de฀dues฀taules฀de฀carnisseria.32 I฀algunes฀vídues,฀per tant,฀tenien฀el฀poder฀adquisitiu฀de฀portar฀a฀cort฀o฀denunciar฀els฀deutors,฀fet฀que฀implicava฀certes฀despeses฀econòmiques.฀Així฀ho฀va฀fer฀el 1699฀Catharina฀Carreras,฀vídua฀de฀Pere฀Carreras,฀que฀interposà฀recurs contra฀Gabriel฀Mestres,฀que฀li฀devia฀diners.33 Les฀vídues฀eren฀hàbils฀per฀portar฀la฀botiga฀i฀tenien฀els฀recursos฀per fer-ho,฀però฀l’actitud฀del฀gremi฀era฀la฀de฀controlar฀l’exercici฀del฀seu฀ofici,฀i฀de฀vegades฀dificultar-lo.฀El฀1699฀els฀agremiats฀prohoms฀de฀la฀confraria฀d’escudellers฀multaren฀Theodora฀Gual,฀vídua฀del฀mestre฀Joseph Gual,฀escudeller฀difunt.฀Ella฀declarava฀que฀com฀a฀vídua฀de฀mestre฀i amb฀fills฀del฀marit฀«està฀en฀possessió฀seva฀tenir฀botiga฀de฀dit฀ofici฀de฀escudeller฀i฀demés฀obra฀de฀dit฀ofici฀que฀fa฀treballar฀en฀son฀obrador»,฀però els฀prohoms฀insistiren฀que฀tanqués฀la฀botiga.34 L’any฀1716฀Maria฀Pou, vídua฀de฀Pau฀Pou,฀barreter฀d’agulla,฀es฀queixava฀de฀les฀altes฀taxes฀que฀li feia฀pagar฀el฀gremi.฀La฀seva฀botiga฀no฀estava฀al฀Born฀i฀segons฀ella฀pagava฀més฀que฀altres฀vídues฀en฀millor฀paratge.฀Així,฀quan฀es฀referia฀a฀altres dones฀amb฀botiga฀en฀millor฀paratge,฀ho฀feia฀mencionant฀a฀vídues฀exclusivament.฀Pou฀demanava฀a฀la฀ciutat฀que฀se฀li฀fes฀pagar฀el฀mateix฀tipus฀d’impostos฀que฀les฀altres฀vídues.฀A฀més,฀afegeix,฀«ser฀molt฀diferent lo฀guany฀d’una฀dona฀amb฀lo฀d’un฀home».฀Els฀prohoms฀de฀la฀confraria de฀barreters฀d’agulla฀afirmaren฀que฀la฀dita฀Maria฀podia฀pagar฀la฀quantitat฀que฀li฀demanaven฀per฀ser฀la฀seva฀botiga฀ben฀proveïda฀i฀estar฀en฀un paratge฀igual฀que฀els฀que฀estan฀al฀Born.฀La฀ciutat฀no฀va฀admetre฀la฀súplica฀de฀la฀vídua฀Pou.35 La฀importància฀de฀la฀família฀i฀les฀regulacions฀al฀treball฀de฀les฀dones variava฀depenent฀del฀gremi.฀En฀una฀ciutat฀com฀Barcelona,฀on฀la฀mestria฀podia฀oferir฀possibilitats฀de฀participació฀política,฀els฀gremis฀menys prestigiosos฀i฀sense฀representació฀política฀al฀Consell฀de฀Cent฀obrien moltes฀vegades฀la฀possibilitat฀d’una฀presència฀formal฀i฀més฀reconeguda a฀les฀dones.฀En฀l’apartat฀següent฀apuntaré฀breument฀com฀els฀paràmetres฀del฀treball฀de฀les฀dones฀canviaven฀en฀l’àmbit฀del฀petit฀comerç,฀molt més฀depenent฀del฀treball฀col·lectiu฀de฀la฀família฀i฀on,฀per฀tant,฀el฀paper de฀la฀dona฀esdevenia฀central.฀ les฀dones฀i฀el฀treball฀ I 157 Les฀dones฀a฀l’àmbit฀del฀petit฀comerç Hem฀vist฀com฀la฀família฀era฀la฀base฀de฀la฀producció฀i฀reproducció฀social฀de฀la฀menestralia฀barcelonina.฀Aquest฀és฀un฀fet฀que฀es฀verifica฀a฀ gairebé฀tots฀els฀gremis,฀ja฀que฀és฀el฀conjunt฀de฀la฀família฀qui฀col·laborava฀en฀la฀producció฀de฀les฀manufactures.฀No฀tots฀els฀agremiats,฀però, elaboraven฀productes฀manufacturats,฀n’hi฀havia฀que฀proveïen฀als฀ciutadans฀d’aliments฀i฀vitualles,36 sota฀control฀estricte฀de฀la฀ciutat.฀El฀conjunt฀de฀gremis฀que฀venien฀productes฀el฀formaven฀les฀prestigioses฀corporacions฀de฀mercaders฀i฀també฀aquells฀que฀venien฀a฀la฀menuda฀a l’interior฀de฀la฀ciutat.฀ La฀dinàmica฀en฀la฀venda฀al฀detall฀va฀ser฀molt฀diferent฀de฀la฀que฀caracteritzà฀els฀gremis฀industrials.฀Amb฀una฀nul·la฀influència฀política฀i฀uns forts฀lligams฀familiars,฀les฀dones฀hi฀apareixen฀com฀protagonistes. Aquest฀és฀un฀fet฀que฀ha฀estat฀confirmat฀en฀altres฀indrets฀europeus฀com ara฀els฀gremis฀a฀la฀ciutat฀de฀Nüremberg฀del฀segle฀xvi.37 La฀major฀importància฀que฀la฀família฀tenia฀als฀gremis฀que฀venien฀a฀la฀menuda฀i฀el฀fet que฀les฀dones฀desenvolupessin฀un฀paper฀primordial฀dins฀el฀grup฀domèstic,฀entre฀altres฀raons฀perquè฀controlaven฀l’alimentació฀del฀grup฀familiar,฀condicionaren฀que฀el฀treball฀de฀les฀dones฀adquirís฀un฀significat especial฀en฀alguns฀gremis฀comercials฀com฀el฀dels฀pescadors฀i฀revenedors.฀El฀treball฀de฀pescadors฀i฀revenedors฀era฀vist฀no฀tant฀com฀el฀treball d’un฀agremiat฀sinó฀com฀el฀del฀conjunt฀de฀la฀seva฀família.฀Per฀al฀cas฀de Barcelona฀el฀gremi฀de฀pescadors฀no฀tenia฀mestres฀ni฀aprenents,฀només els฀pescadors฀i฀els฀seus฀fills.38 En฀aquest฀sentit,฀les฀dones฀van฀esdevenir un฀component฀primordial฀i฀reconegut฀d’aquests฀gremis.฀Aquestes฀dones฀se฀situaven฀als฀mercats฀en฀parades฀i฀normalment฀sempre฀eren฀elles les฀que฀venien฀la฀mercaderia.฀Això฀no฀obstant,฀el฀seu฀rol฀principal฀i฀públicament฀visible฀va฀fer฀que฀aixequessin฀les฀sospites฀d’altres฀treballadors dins฀i฀fora฀del฀gremi.฀Teresa฀Maria฀Vinyoles,฀per฀exemple,฀ens฀explica com฀els฀mercats฀de฀la฀Barcelona฀del฀segle฀xv eren฀escenari฀de฀baralles entre฀venedors฀i฀revenedores,฀baralles฀i฀insults฀dels฀quals฀tenim฀constància฀en฀els฀documents.39 Els฀estudis฀de฀Natalie฀Davis฀per฀a฀la฀ciutat฀de Lyon฀un฀segle฀després,฀ens฀mostren฀com฀les฀dones฀eren฀considerades฀les responsables฀d’aquests฀disturbis฀mostrant-les฀com฀uns฀éssers฀inclinats฀a la฀passió฀i฀al฀desordre.40 En฀aquests฀gremis฀la฀visió฀de฀la฀“dona฀de฀valor”฀és฀reemplaçada฀pels estereotips฀més฀negatius฀de฀la฀feblesa฀moral฀de฀les฀dones:฀individus฀que 158 I marta฀vicente-valentín podien฀corrompre฀les฀bases฀de฀l’economia฀moral฀per฀vetllar฀sols฀pels฀interessos฀propis฀i฀no฀pel฀bé฀comú.฀Els฀agremiats฀consideraven฀les฀dones com฀mentideres฀i฀provocadores฀d’aldarulls.฀En฀una฀traducció฀de฀principi฀del฀segle฀xviii de฀l’obra฀d’Aristòtil฀Tractat฀de฀l’Ànima,฀en฀un฀capítol titulat฀«De฀la฀falsedat฀que฀en฀tota฀ella฀té฀la฀dona»,฀se’ns฀diu฀«llengua฀per mentir฀això฀es฀propòsit฀de฀dones».41 Aquesta฀visió฀de฀les฀dones฀com฀innatament฀falses฀i฀entabanadores฀apareix฀expressada฀en฀descripcions฀de la฀venda฀diària,฀i฀no฀sols฀als฀disturbis,฀on฀a฀les฀dones฀se฀les฀considera com฀éssers฀dignes฀de฀desconfiança.฀Les฀peixateres฀eren฀el฀grup฀més฀freqüentment฀anomenat.฀L’any฀1666฀s’afirmava฀que฀les฀peixateres฀eren฀les responsables฀de฀l’acaparament฀i฀la฀venda฀clandestina฀de฀peix:฀«...฀i฀per evitar฀els฀grans฀i฀continuats฀abusos฀que฀s’experimenten฀fan฀les฀peixateres฀de฀que฀amb฀sas฀cauteles฀i฀manyes฀amaguen฀lo฀peix฀gros฀i฀millor฀no portant-lo฀a฀la฀peixateria฀i฀amagant-lo฀en฀les฀seves฀cases฀venent-lo฀clandestinament฀als฀convents฀al฀preu฀que฀les฀pareix฀per฀no฀subjectar-les฀als preus฀los฀dona฀al฀noble฀mostassaf฀haver-ne฀així฀molt฀alt฀preu».42 El฀peix abans฀de฀vendre’l฀s’havia฀de฀tallar;฀el฀mostassaf฀portava฀algú฀per฀tallarlo฀o฀el฀feia฀tallar฀per฀la฀mateixa฀peixatera฀sota฀pena฀de฀perdre฀la฀peça฀si no฀es฀feia฀«i฀per฀en฀quan฀las฀ocasions฀d’haver฀peixos฀grans฀que฀necessiten฀de฀tallar฀ho฀podria฀la฀mala฀astúcia฀o฀cobdícia฀de฀les฀pescadores dient฀que฀no฀hi฀ha฀ningun฀tallador...฀».43 Aquesta฀visió฀de฀les฀dones฀venedores฀parteix฀de฀dos฀conceptes฀importants:฀el฀d’“economia฀moral”฀i฀el฀“bé฀comú”,฀en฀què฀el฀bé฀al฀proisme฀i la฀caritat฀apareixen฀com฀principis฀cristians฀aplicats฀a฀l’economia. Aquest฀era฀un฀concepte฀fonamental฀pels฀gremis,฀però฀que฀de฀fet฀no฀van crear฀els฀prohoms฀sinó฀que฀reflectien฀les฀ordenances฀gremials,฀pel฀fet฀de ser฀principis฀econòmics฀de฀l’època฀comuns฀a฀tothom.฀En฀aquest฀sentit, si฀bé฀per฀una฀banda฀les฀dones฀es฀beneficien฀d’aquesta฀noció฀com฀a฀representants฀de฀la฀família,฀per฀una฀altra฀són฀individus฀sospitosos฀quan฀el bé฀comú฀abraçà฀la฀ciutat฀sencera.฀De฀“dona฀de฀valor”฀les฀dones฀passen฀a ser฀vistes฀com฀individus฀materialistes฀que฀malversen฀l’arrel฀d’aquesta economia฀moral฀en฀què฀s’ha฀de฀sustentar฀la฀ciutat. Per฀al฀cas฀del฀gremi฀de฀pescadors,฀aquesta฀sospita฀de฀les฀dones฀com alienes฀al฀bé฀comú฀és฀marcadament฀usual฀en฀la฀documentació.฀Les฀dones฀que฀venien฀peix฀eren฀considerades฀venedores฀i฀no฀revenedores,฀perquè฀el฀peix฀no฀podia฀ser฀venut฀per฀intermediaris,฀i฀qui฀el฀tallava฀i฀el฀venia฀a฀la฀Peixateria฀de฀Mar฀eren฀sempre฀dones.฀A฀les฀ordenances฀del les฀dones฀i฀el฀treball฀ I 159 Representació฀de฀la฀Vella฀Quaresma,฀segle฀xviii (?).฀Arxiu฀Històric฀de฀la฀Ciutat฀de฀Barcelona. 160 I marta฀vicente-valentín gremi฀al฀1648฀es฀diu฀«que฀ninguna฀fembra฀hagi฀de฀tallar฀ni฀prendre฀ganivet฀per฀a฀tallar฀encara฀que฀sia฀muller฀de฀confrare฀ni฀filla฀de฀confrare฀o tallador฀sota฀ban฀de฀30฀sous».44 Es฀fa฀patent฀doncs฀un฀sentiment฀de฀desconfiança฀expressat฀en฀els฀documents,฀respecte฀al฀treball฀de฀les฀dones฀en la฀venda฀en฀general,฀i฀en฀aquest฀cas฀en฀la฀venda฀de฀peix.฀ Aquesta฀desconfiança฀vers฀les฀dones฀és฀comuna฀a฀tots฀aquells฀gremis฀a la฀venda฀a฀la฀menuda฀en฀què฀les฀dones฀tenien฀una฀gran฀visibilitat. Aquest฀també฀és฀el฀cas฀del฀gremi฀dels฀revenedors.฀A฀la฀Barcelona฀medieval฀la฀majoria฀de฀dones฀que฀es฀dedicaven฀a฀la฀venda฀a฀la฀menuda฀ho feien฀com฀a฀revenedores.฀Venedores฀i฀revenedores฀no฀ocupaven฀un฀lloc fix฀al฀mercat,฀arribaven฀a฀l’hora฀establerta฀i฀ocupaven฀una฀part฀de฀la฀voravia฀sense฀bancs฀ni฀taules,฀només฀deixant฀els฀cistells,฀sacs฀i฀mercaderies a฀terra.45 Dos฀segles฀després฀les฀regulacions฀del฀gremi฀havien฀sofert฀alguns฀canvis.฀El฀1621฀es฀concretava฀el฀lloc฀de฀venda฀a฀les฀parades฀o฀cases dels฀revenedors฀que฀havien฀de฀ser฀al฀Born฀o฀a฀la฀plaça฀Nova,฀i฀estar฀senyalats฀amb฀una฀bandereta฀per฀diferenciar-se฀dels฀pagesos.46 En฀separar pagesos฀i฀revenedors฀es฀podia฀establir฀un฀control฀més฀eficaç฀sobre฀l’acaparament฀dels฀aliments฀i,฀conseqüentment,฀sobre฀l’especulació.฀ L’aspecte฀moral฀apareix฀de฀nou฀connectat฀amb฀les฀revenedores.฀L’any 1649฀en฀una฀ordenança฀referida฀al฀gremi฀dels฀revenedors฀es฀diu฀que moltes฀persones฀compraven฀ous,฀gallines,฀pollastres,฀caça฀i฀fruita฀per฀revendre฀«fent฀dit฀exercici฀fadrines฀i฀dones฀les฀quals฀coses฀les฀inclinen฀a les฀males฀costums฀i฀acaparant฀dites฀coses฀les฀encareixen».47 En฀aquesta instància,฀l’èmfasi,฀però,฀no฀és฀tant฀el฀bé฀comú฀sinó฀la฀mateixa฀corrupció฀moral฀de฀les฀dones฀i,฀per฀tant,฀de฀les฀seves฀famílies.฀L’any฀1670฀es torna฀a฀assenyalar฀que฀els฀revenedors฀i฀revenedores฀no฀podien฀vendre฀al costat฀dels฀pagesos.฀Només฀podien฀vendre฀a฀les฀seves฀cases,฀sense฀anar per฀places฀ni฀carrers,฀i,฀si฀no฀tenien฀casa฀en฀aquests฀llocs,฀se’ls฀assenyalava฀un฀lloc฀al฀Born฀o฀a฀la฀plaça฀Nova.48 El฀1682฀es฀declara฀que฀els฀revenedors฀i฀revenedores฀que฀no฀tinguessin฀casa฀al฀Born฀havien฀de฀vendre฀en un฀lloc฀determinat,฀entre฀el฀carrer฀de฀l’Espaseria฀i฀el฀carrer฀d’en฀Caldes, on฀se฀situaven฀els฀adroguers,฀i฀es฀prohibia฀la฀venda฀fora฀d’aquests฀indrets.49 El฀mateix฀any฀apareix฀la฀distribució฀espacial฀de฀les฀revenedores: «Les฀revenedores฀de฀carns,฀arreglades฀al฀embocar฀del฀carrer฀de฀la฀Palla฀i les฀venedores฀d’enciam฀i฀altres฀hortalisses฀[...]฀envers฀lo฀Palau฀del฀Mg. Sr.฀Bisbe฀les฀revenedores฀emperò฀de฀cols฀i฀naps฀hagin฀d’estar฀a฀l’altra part฀de฀dita฀placa฀[...]฀hortolanes฀que฀vendran฀las฀carns฀i฀demes฀horta- les฀dones฀i฀el฀treball฀ I 161 lisses฀en฀la฀plaça฀del฀Angel».50 La฀disposició฀sembla฀que฀no฀es฀va฀acomplir,฀perquè฀el฀1688฀es฀tornava฀a฀constatar฀com฀revenedors฀i฀revenedores฀anaven฀pel฀carrer฀venent฀i฀barrejant-se฀amb฀els฀pagesos.51 L’estratègia฀de฀les฀dones฀davant฀d’aquestes฀acusacions฀era฀respondre en฀primer฀terme฀amb฀la฀«retòrica฀de฀la฀feminitat»,฀excusant-se฀per฀ser individus฀febles฀i฀ignorants,฀una฀retòrica฀que฀tant฀Natalie฀Davis฀com Alison฀Weber฀han฀apuntat฀que฀va฀ser฀característica฀del฀llenguatge฀públic฀femení฀a฀l’edat฀moderna.52 En฀segon฀terme,฀moltes฀d’aquestes฀dones฀també฀van฀vindicar฀els฀fets฀de฀la฀seva฀legalitat฀sent฀membres฀d’un gremi.฀Per฀exemple,฀les฀dones฀podien฀revendre฀dins฀els฀límits฀imposats pel฀gremi฀i฀la฀ciutat฀però฀no฀podien฀vendre฀si฀no฀eren฀membres฀del฀gremi฀de฀revenedors.฀L’any฀1621฀se’ns฀diu฀que฀per฀ser฀revenedor฀s’havia฀de fer฀un฀jurament฀i฀un฀examen,฀i฀pagar฀3฀lliures.฀Així฀s’adquiria฀la฀llicència฀necessària฀per฀poder฀revendre.฀Ningú฀no฀podia฀revendre฀a฀les฀places públiques฀ni฀als฀portals฀si฀no฀tenia฀llicència฀al฀registre฀de฀l’obreria.฀Per tant,฀aquestes฀llicències฀donaven฀a฀les฀dones฀autoritat฀per฀vendre.฀Les revenedores฀es฀queixaven฀que฀totes฀les฀faltes฀els฀eren฀imputades฀a฀elles mentre฀que฀deixaven฀estar฀les฀marmanyeres฀que฀no฀estaven฀vinculades a฀cap฀gremi.53 Això฀vol฀dir฀que฀hi฀havia฀una฀activitat฀de฀revenda฀important฀que฀escapava฀al฀control฀del฀gremi฀i฀fins฀i฀tot฀del฀Consell฀de฀Cent, que฀va฀fer฀esforços฀per฀eliminar฀de฀les฀places฀les฀dones฀que฀es฀confonien entre฀les฀revenedores;฀dones฀com฀Maria฀Martí,฀amb฀qui฀hem฀començat aquest฀article.54 Aquesta฀conflictivitat฀que฀el฀treball฀de฀les฀dones฀va฀portar฀a฀la฀ciutat฀i฀les฀diferents฀posicions฀que฀gremi฀i฀Consell฀de฀Cent฀van prendre,฀queden฀reflectides฀en฀uns฀dels฀conflictes฀laborals฀entre฀dones treballadores,฀gremi฀i฀ciutat฀al฀segle฀xvii:฀el฀cas฀de฀les฀sederes฀barcelonines฀i฀la฀seva฀capacitat฀de฀produir฀i฀vendre฀independentment฀dels฀gremis seders. El฀cas฀de฀les฀sederes฀barcelonines:฀1636-1692 Si฀bé฀moltes฀de฀les฀dones฀que฀han฀deixat฀documentació฀sobre฀les฀seves vides฀laborals฀van฀estar฀vinculades฀d’una฀manera฀o฀altra฀a฀la฀llar฀d’un mestre฀—ja฀fossin฀dones฀i฀filles฀de฀mestres,฀vídues,฀o฀criades฀empleades a฀les฀botigues฀dels฀agremiats—,฀hi฀va฀haver฀un฀grup฀de฀dones฀relacionades฀amb฀el฀gremi฀per฀vincles฀laborals฀més฀que฀socials.฀Aquestes฀eren dones฀que฀treballaven฀en฀les฀tasques฀de฀preparació฀dels฀materials,฀com és฀el฀cas฀de฀les฀filateres฀o฀aquelles฀que฀produïen฀i฀venien฀per฀compte 162 I marta฀vicente-valentín propi฀petites฀peces฀de฀seda.฀La฀vinculació฀d’unes฀i฀altres฀al฀gremi฀s’establia฀per฀la฀seva฀condició฀de฀treballadores฀i฀no฀per฀pertànyer฀a฀la฀família d’un฀agremiat.฀ Quan฀el฀treball฀de฀la฀dona฀esdevenia฀retribuït,฀les฀seves฀implicacions en฀l’economia฀urbana฀eren฀de฀diferent฀caire฀i฀afectaven฀d’una฀manera més฀directa฀els฀privilegis฀gremials.฀Aquestes฀dones฀no฀pertanyien฀al฀gremi฀però฀tant฀aquest฀com฀el฀govern฀mateix฀de฀la฀ciutat฀intentaren฀regular-ne฀el฀treball.฀La฀condició฀de฀“treballadora฀independent”฀que฀algunes฀dones฀adquirien฀al฀món฀gremial฀era,฀quasi฀sempre,฀dins฀l’àmbit฀de la฀manufactura฀tèxtil.฀Des฀d’una฀tradició฀que฀començava฀en฀el฀mateix naixement฀de฀l’estructura฀gremial฀era฀a฀les฀feines฀tèxtils฀on฀es฀trobava฀la major฀concentració฀de฀dones฀treballant฀“independentment”,฀encara฀a l’època฀preindustrial฀no฀es฀podia฀dir฀que฀hi฀havia฀qui฀treballava฀independentment฀ja฀que฀el฀treball฀era฀un฀bé฀sempre฀regulat฀pels฀gremis,฀el govern฀de฀la฀ciutat฀o฀la฀monarquia.฀Per฀entendre฀com฀el฀treball฀independent฀de฀les฀dones฀afectava฀les฀seves฀vides฀i฀la฀relació฀amb฀el฀gremi estudiaré฀els฀efectes฀que฀va฀tenir฀per฀al฀treball฀de฀les฀dones฀el฀llarg฀conflicte฀que฀es฀va฀desenvolupar฀durant฀el฀segle฀xvii entre฀sederes,฀gremis seders฀i฀la฀ciutat฀de฀Barcelona. Des฀de฀l’edat฀mitjana฀l’ofici฀de฀seder฀va฀néixer฀amb฀una฀forta฀participació฀femenina,฀deguda฀al฀fet฀que฀era฀exercit฀per฀dones฀soles฀o฀vídues฀que฀tenien฀aprenents฀i฀eren,฀en฀la฀seva฀majoria,฀teixidores฀de฀vels.55 A฀principi฀del฀segle฀xiv van฀sorgir฀a฀la฀ciutat฀un฀grup฀de฀dones฀sederes jueves฀i฀cristianes฀que฀assortiren฀la฀noblesa.฀Algunes฀eren฀riques฀i฀amb taller,฀i฀disposaven฀de฀balances฀especials฀per฀pesar฀el฀fil฀i฀el฀teixit฀de seda.56 El฀treball฀de฀la฀seda,฀però,฀no฀era฀exclusiu฀de฀dones฀benestants. A฀diferència฀de฀les฀filadores฀de฀llana,฀la฀sedera฀sí฀que฀podia฀convertir฀el fil฀en฀teixit฀mercès฀a฀la฀senzillesa฀de฀les฀eines฀de฀teixir฀seda.฀L’accessibilitat฀de฀les฀eines฀senzilles฀feia฀que฀moltes฀dones฀tinguessin฀accés฀a฀treballar฀la฀seda.฀Més฀encara,฀el฀fet฀que฀la฀seda฀fou฀un฀material฀escàs,฀demanava฀que฀s’hagués฀de฀filar฀als฀llocs฀on฀s’obtenia฀i฀per฀tant฀va representar฀una฀ocupació฀complementària฀per฀a฀moltes฀famílies฀camperoles฀on฀les฀primeres฀fases฀de฀preparació฀es฀desenvolupaven฀en฀el฀si de฀la฀família.฀ L’ofici฀de฀la฀seda฀estava฀dividit฀en฀set฀gremis:฀el฀gremi฀dels฀barreters d’agulla,฀el฀dels฀velluters,฀el฀dels฀passamaners,฀el฀dels฀velers,฀el฀dels฀perxers,฀tintorers฀i฀torcedors฀de฀seda.฀Velers฀i฀perxers฀es฀repartien฀l’exclusi- les฀dones฀i฀el฀treball฀ I 163 vitat฀per฀vendre฀teixits฀de฀seda.฀Va฀ser฀al฀1636฀que฀els฀gremis฀van฀veure que฀havien฀de฀compartir฀el฀treball฀de฀la฀seda฀amb฀les฀dones฀sederes, protegides฀per฀una฀ordinació฀de฀l’1฀de฀març฀de฀1636฀del฀Consell฀de Cent.฀En฀aquesta฀data฀el฀Consell฀havia฀atorgat฀a฀les฀dones฀el฀dret฀de฀fer filempues฀i฀tafetans,฀articles฀d’exclusivitat฀dels฀gremis฀de฀perxers฀i฀velers,฀i฀vendre-ho฀en฀places฀i฀encants฀públics.฀Va฀ser฀la฀concessió฀del Consell฀de฀Cent฀d’atorgar฀al฀conjunt฀de฀dones฀que฀treballaven฀amb฀la seda฀la฀llibertat฀de฀fer฀i฀vendre฀teixits฀a฀compte฀d’elles฀mateixes฀que฀va despertar฀les฀continuades฀protestes฀dels฀gremis฀de฀velers,฀perxers฀i฀velluters.฀Els฀agremiats฀van฀veure฀sempre฀amb฀desconfiança฀la฀feina฀d’un grup฀de฀dones฀que฀no฀estaven฀de฀cap฀manera฀afiliades฀al฀món฀gremial฀i el฀producte฀del฀qual,฀per฀tant,฀no฀podien฀controlar.฀Aquesta฀preocupació,฀la฀de฀qui฀podia฀treballar฀petites฀peces฀de฀seda฀que฀no฀entraven฀dins de฀l’àmbit฀dels฀gremis฀seders,฀va฀ser฀una฀àrea฀de฀debat฀entre฀gremis฀i฀la ciutat฀de฀Barcelona฀durant฀tot฀el฀segle฀xvii.฀En฀darrera฀instància,฀el฀que apareix฀en฀les฀regulacions฀gremials฀és฀una฀expressió฀de฀dos฀diferents menes฀d’aspiracions:฀les฀del฀gremi฀i฀les฀del฀Consell฀de฀la฀Ciutat,฀les quals฀de฀vegades฀coincidien฀encara฀que฀generalment฀els฀requeriments del฀Consell฀dominaven.฀En฀aquest฀cas฀concret฀del฀conflicte฀entre฀els gremis฀de฀velers,฀perxers฀i฀velluters฀i฀les฀dones฀que฀treballaven฀amb฀la seda,฀la฀decisió฀del฀Consell฀va฀ser฀la฀dominant,฀i฀no฀era฀coincident,฀per tant,฀amb฀la฀dels฀gremis.57 La฀resolució฀del฀Consell฀de฀Cent฀de฀1636฀provocà฀un฀capgirament en฀les฀expectatives฀gremials฀tot฀i฀despertant฀les฀protestes฀dels฀gremis฀de la฀seda.฀Vint฀anys฀després฀trobem฀una฀súplica฀dels฀mestres฀perxers,฀velers฀i฀velluters฀perquè฀es฀rectifiqués฀i฀restringís฀l’ordenança฀de฀1636. Novament฀els฀arguments฀apunten฀a฀l’abús฀d’una฀ordenança฀que฀havia d’estar฀limitada฀a฀evitar฀l’ociositat฀i฀les฀seves฀conseqüències฀entre฀les฀dones.฀L’ordenança฀va฀ser฀emesa฀per฀les฀autoritats฀de฀la฀ciutat,฀descrita฀pels mestres฀seders฀com฀«mare฀cuidadosa»,฀«amb฀motiu฀de฀evitar฀l’ociositat, que฀és฀origen฀de฀molts฀pecats,฀danys฀i฀perjudicis฀a฀la฀República฀i฀en particular฀en฀les฀dones».฀El฀problema฀va฀ser฀que฀«havent฀estat฀lo฀fi฀de VS฀sols฀donar฀remei฀a฀las฀pobres฀dones฀per฀llevar฀la฀ociositat,฀ses฀fet฀ja negociació฀no฀sols฀de฀dones฀pobres฀sinó฀també฀de฀persones฀riques».58 L’abús฀de฀l’ordinació฀creada฀pel฀bé฀comú฀va฀fer฀que฀atemptés฀en฀contra del฀bé฀de฀la฀ciutat:฀«sens฀tenir฀la฀mira฀al฀disposat฀en฀dit฀estatus,฀si฀sols฀al propi฀interès฀i฀comoditat฀[...]฀avui฀son฀sastres,฀cirurgians,฀mestres฀de 164 I marta฀vicente-valentín cases,฀adroguers,฀mestres฀de฀llegir฀i฀escriure฀[...]฀que฀públicament฀negocien,฀obren฀i฀fan฀obrar฀tafetans».฀ Malgrat฀l’èmfasi฀en฀l’economia฀moral฀i฀com฀el฀mal฀ús฀de฀l’ordinació atemptava฀contra฀el฀cor฀de฀l’economia฀de฀la฀ciutat,฀el฀Consell฀considerà฀l’ordenança฀inamovible.฀La฀raó฀de฀la฀decisió฀municipal฀obeïa,฀possiblement,฀a฀una฀necessitat฀real฀de฀l’economia฀de฀la฀ciutat,฀de฀deixar฀treballar฀“lliurement”฀a฀aquelles฀dones฀alguns฀articles฀de฀competència gremial.฀Per฀què,฀doncs,฀el฀Consell฀va฀permetre฀el฀lliure฀treball฀d’aquestes฀dones฀perjudicant,฀de฀fet,฀els฀interessos฀gremials?฀De฀fet,฀amb aquesta฀deliberació฀s’estava฀beneficiant฀el฀lliure฀comerç฀de฀les฀mercaderies฀i฀restringint฀part฀del฀control฀que฀els฀gremis฀tenien฀sobre฀els฀treballadors฀de฀ciutat.฀En฀aquest฀sentit,฀Jaume฀Torras฀ens฀diu฀com฀les unitats฀artesanes฀a฀l’època฀s’havien฀anat฀sotmetent฀a฀l’empresa฀mercantil,฀assegurant฀que฀la฀més฀gran฀proporció฀possible฀de฀la฀capacitat de฀treball฀menestral฀s’apliqués฀a฀una฀producció฀que฀fos฀depenent฀del capital฀mercantil.฀Al฀final฀del฀segle฀xvii retrobem฀la฀iniciativa฀per฀part del฀capital฀mercantil฀d’una฀estratègia฀d’expansió฀per฀la฀creació฀d’una demanda฀nova฀i฀més฀àmplia.฀Aquesta฀estratègia฀estava฀feta฀mitjançant l’oferta฀de฀productes฀de฀preus฀accessibles฀a฀consumidors฀abans฀exclosos฀d’aquell฀mercat.59 Amb฀tot฀això฀es฀necessitava฀gent฀que฀vengués, encara฀que฀fos฀sota฀control฀municipal.฀No฀va฀ser,฀però,฀fins฀l’any฀1685 que฀el฀gremi฀de฀velers,฀perxers฀i฀velluters฀es฀van฀repartir฀el฀mercat฀de competències฀i฀van฀fer฀una฀concòrdia฀en฀què฀es฀comprometien฀a฀acceptar฀l’ordenança฀de฀1636. No฀sabem฀si฀aquestes฀dones฀sederes฀treballaven฀soles฀o฀amb฀la฀seva฀família฀i฀per฀tant฀si฀podien฀col·laborar-hi฀marits฀i฀fills฀encara฀que฀fossin d’algun฀altre฀gremi.฀Ignorem,฀d’altra฀banda,฀qui฀els฀facilitava฀la฀matèria primera฀o฀si฀elles฀mateixes฀enviaven฀la฀seda฀a฀tenyir฀i฀després฀els฀la฀retornaven.฀Al฀cap฀de฀cinquanta฀anys฀del฀decret฀de฀1636,฀les฀dones฀seguiren trobant฀grans฀dificultats฀per฀fer฀i฀vendre฀lliurement฀tafetans.฀L’any 1686฀Eulàlia฀Serra฀i฀altres฀dones฀vídues฀protestaren฀contra฀les฀confraries฀de฀perxers,฀velluters฀i฀velers,฀defensant฀el฀seu฀dret฀a฀fer฀i฀vendre฀filempues฀segons฀el฀decret฀en฀favor฀de฀les฀dones฀de฀l’1฀de฀març฀de฀1636. Volien฀que฀les฀deixessin฀vendre฀els฀productes฀que฀elles฀fabricaven฀a฀les portes฀de฀les฀seves฀cases.฀La฀resposta฀donada฀pel฀Consell฀de฀Cent,฀el฀16 d’agost,฀va฀ser฀que฀les฀dones฀podrien฀vendre฀el฀que฀fabriquessin฀en฀encants฀públics฀i฀places฀públiques฀com฀també฀en฀qualsevol฀part฀de฀l’en- les฀dones฀i฀el฀treball฀ I 165 trada฀de฀les฀seves฀cases,฀però฀no฀ho฀podrien฀fer฀a฀les฀portes฀ni฀als฀porxos de฀les฀cases.60 La฀resposta฀dels฀gremis฀seders฀va฀ser฀publicar฀un฀escrit฀l’any 1686฀per฀justificar฀la฀seva฀actitud฀de฀rebuig฀davant฀la฀decisió฀del฀Consell,฀afirmant฀que฀les฀dones฀fins฀aquell฀any฀s’havien฀conformat฀a฀treballar฀productes฀de฀seda฀per฀vendre’ls฀als฀perxers,฀velers฀i฀velluters.฀Implícit฀en฀l’escrit฀és฀que฀l’arrogància฀d’algunes฀dones,฀enriquides฀gràcies฀al que฀produïen฀per฀als฀seders,฀va฀fer฀que฀es฀volguessin฀establir฀per฀compte฀propi.61 De฀nou,฀apareix฀en฀les฀discussions฀en฀relació฀al฀treball฀de฀les dones฀no฀vinculades฀a฀la฀família฀del฀mestre,฀una฀visió฀semblant฀a฀la฀de les฀dones฀de฀la฀venda฀a฀la฀menuda. La฀raó฀que฀la฀ciutat฀donava฀en฀permetre฀vendre฀a฀les฀dones฀els฀productes฀que฀elles฀mateixes฀feien,฀fou฀la฀de฀pobresa฀d’aquestes฀dones, que฀a฀més฀no฀feien฀cap฀mal฀venent฀a฀la฀menuda฀per฀mantenir-se฀elles฀i la฀seva฀família.฀Segons฀el฀gremi,฀però,฀aquestes฀dones฀havien฀fet฀fortuna฀venent฀d’aquesta฀manera.฀De฀fet฀les฀dones฀eren฀una฀molesta฀competència฀per฀al฀gremi,฀venent฀peces฀semblants฀a฀les฀que฀feien฀els฀agremiats,฀segons฀ells฀de฀baixa฀qualitat฀i฀més฀barates.฀La฀venda฀dels฀propis productes฀també฀es฀remetia฀a฀altres฀àmbits,฀com฀en฀el฀cas฀dels฀brodats. Les฀dones฀que฀ho฀feien฀es฀remetien฀a฀l’ordenança฀de฀la฀ciutat฀del฀16 d’agost฀de฀1686,฀en฀la฀qual฀es฀deia฀que฀podien฀fer฀filempues฀i฀cintes tafetans฀de฀qualsevol฀espècie฀i฀mida,฀que฀no฀excedís฀d’un฀pam.฀També podien฀brodar,฀fer฀mitges฀de฀seda฀amb฀agulles฀i฀igualment฀puntes฀de tota฀mena.฀Finalment฀es฀va฀permetre฀que฀venguessin฀o฀que฀fessin฀vendre฀aquests฀articles฀als฀encants฀i฀places฀públiques,฀o฀en฀qualsevol฀lloc de฀les฀seves฀pròpies฀cases.฀La฀venda฀havia฀de฀ser฀en฀parades฀o฀a฀les฀portes฀de฀les฀cases,฀però฀no฀als฀porxos฀perquè฀això฀era฀exclusiu฀de฀persones฀examinades.62 El฀conflicte฀de฀la฀seda฀va฀tenir฀una฀continuació฀interessant฀—gairebé,฀hom฀diria,฀un฀apèndix—฀set฀anys฀després฀de฀l’acceptació฀pels฀gremis฀seders฀de฀l’ordenança฀de฀1636.฀L’any฀1692,฀trobem฀quatre฀súpliques฀dirigides฀contra฀el฀mercader฀Francesc฀Potau,฀una฀per฀cada฀una฀de les฀confraries฀de฀perxers,฀velers฀i฀velluters฀i฀una฀quarta฀pertanyent฀a฀un grup฀de฀dones฀que฀treballaven฀amb฀la฀seda.฀Potau฀era฀un฀francès฀que havia฀instal·lat฀una฀fàbrica฀de฀tafetans฀i฀vetes฀sense฀ser฀mestre฀de฀cap de฀les฀tres฀confraries.฀El฀1690฀Potau฀havia฀obtingut฀privilegi฀reial฀per establir฀una฀fàbrica.63 La฀“fàbrica”฀de฀Potau฀requeria฀menys฀mà฀d’obra que฀les฀indústries฀dels฀menestrals฀barcelonins,฀els฀quals฀protestaven 166 I marta฀vicente-valentín Full฀de฀la฀passantia฀de฀l’argenter฀Joseph฀Pongem฀(1697),฀on฀s’observen฀tres฀dones฀filant.฀ Arxiu฀Històric฀de฀la฀Ciutat฀de฀Barcelona. les฀dones฀i฀el฀treball฀ I 167 d’aquest฀fet฀i฀afirmaven฀que฀fins฀aleshores฀havien฀estant฀fent฀tafetans 400฀dones฀que฀en฀aquell฀moment฀s’havien฀quedat฀sense฀feina฀per฀culpa฀de฀la฀dita฀fàbrica.฀La฀concessió฀del฀permís฀per฀instal·lar฀la฀fàbrica havia฀estat฀atorgada฀per฀reial฀gràcia฀amb฀una฀clàusula฀per฀no฀perjudicar฀a฀tercers.64 Velers,฀perxers,฀velluters฀i฀el฀grup฀de฀dones฀que฀feien฀tafetans฀i฀filempues฀protestaren฀perquè฀el฀tal฀Potau฀no฀havia฀complert฀la฀clàusula.฀La “nova฀fàbrica”฀no฀sols฀havia฀arruïnat฀mestres฀velers,฀perxers฀i฀velluters sinó฀que฀també฀havia฀perjudicat฀«a฀innumerables฀dones฀viudes฀donzelles฀i฀casades».฀Mancada฀la฀feina฀de฀fer฀tafetans฀i฀vetes,฀els฀mestres฀argumentaven:฀«esta฀causa฀es฀contingent฀la฀perdició฀de฀tanta฀dona฀que฀faltant฀los฀que฀viure฀i฀sobrant-los฀la฀ociositat฀que฀es฀la฀infal·lible฀causa฀de tot฀plegat฀i฀segura฀perdició฀de฀elles฀lo฀que฀únicament฀pot฀reparar฀se manant฀estancar฀esta฀nova฀fàbrica฀com฀a฀prejudicial฀de฀la฀República฀i als฀ciutadans฀com฀son฀totes฀las฀fàbriques฀que฀únicament฀tenen฀mira฀al útil฀de฀un฀fins฀en฀dos฀i฀danyoses฀al฀univers฀[…]฀tenint฀sols฀la฀mira฀en que฀tinguin฀les฀dones฀de฀que฀poder฀treballar฀i฀amb฀son฀treball฀viure฀assegurant฀amb฀dit฀medi฀se฀excusaran฀vicis฀i฀pecats».65 Els฀mestres฀connectaren฀en฀el฀seu฀text,฀doncs,฀l’aspecte฀moral฀i฀material฀de฀l’economia, la฀manca฀de฀feina฀amb฀la฀perdició,฀els฀vicis฀i฀el฀pecat฀que฀no฀sols฀són «danyoses»฀per฀a฀les฀dones฀i฀les฀seves฀famílies฀sinó฀en฀extensió฀a฀l’univers.฀Era฀una฀estratègia฀per฀guanyar฀el฀cas฀però฀a฀la฀vegada฀els฀mestres estaven฀parlant฀un฀llenguatge฀econòmic฀que฀tothom฀compartia.฀Era compartit฀també฀per฀les฀dones฀sederes฀quan฀presentaren฀la฀seva฀súplica als฀Consellers฀i฀ho฀expressaven฀en฀els฀termes฀següents:฀tres฀mil฀persones entre฀dones฀i฀criatures฀debanaven฀seda฀per฀fer฀tafetans฀i฀amb฀això฀es฀resultava฀«molta฀utilitat฀i฀bé฀públic»,฀la฀dita฀aplicació฀feia฀«cases฀i฀famílies apartar-se฀de฀la฀ociositat฀que฀es฀lo฀major฀precipici฀de฀perdició,฀com฀lo exercitar฀a฀sos฀fills฀i฀filles฀al฀treball฀i฀emplear-los฀en฀lo฀adjutori฀de฀poder remeiar฀las฀necessitats฀de฀dites฀sas฀cases฀i฀finalment฀aconseguir฀moltes dones฀lo฀apartar-se฀de฀fer฀ofendre฀a฀Deu฀N.฀S.฀que฀tal฀vegada฀farien฀altrament฀compel·lides฀de฀la฀necessitat».฀També฀apuntaven,฀però,฀les฀pèrdues฀de฀qualitat:฀«suposat฀lo฀benefici฀sols฀for฀a฀en฀donar-se฀dit฀tafeta dos฀diner฀menys฀la฀cana฀i฀ningú฀atenent-se฀a฀no฀ser฀tant฀ben฀fet฀i฀menys durable฀lo฀fet฀amb฀dita฀fabrica฀que฀amb฀taler».฀Així,฀doncs,฀la฀competència฀estrangera฀feia฀que฀els฀gremis฀seders฀tornessin฀a฀fer฀servir฀l’argument฀de฀les฀dones฀com฀a฀membres฀de฀família฀per฀reclamar฀el฀que฀consi- 168 I marta฀vicente-valentín deraven฀el฀seu฀privilegi.฀Un฀altre฀cop฀el฀treball฀femení฀era฀prou฀flexible en฀la฀seva฀argumentació฀—i฀dins฀del฀concepte฀d’economia฀com฀quelcom฀moral฀a฀la฀vegada฀que฀material—฀per฀fer-lo฀servir฀com฀a฀autodefensa฀d’uns฀gremis฀que฀veien฀perillar฀els฀seus฀privilegis.฀ La฀lectura฀amb฀cura฀i฀detinguda฀de฀documentació฀com฀la฀de฀la฀fàbrica฀de฀Potau฀ens฀fa฀veure,฀en฀primer฀lloc,฀que฀la฀noció฀de฀l’economia moral฀estava฀en฀el฀centre฀de฀cada฀un฀dels฀barcelonins฀i฀barcelonines฀de l’època฀que฀estudiem.฀És฀aquesta฀noció฀que฀permetia฀convertir฀el฀treball฀de฀les฀dones฀en฀una฀eina฀flexible฀de฀supervivència฀i฀canvi฀econòmic.฀La฀reacció฀de฀les฀dones฀contra฀la฀fàbrica฀de฀Potau฀es฀podia฀veure com฀a฀prova฀de฀l’oposició฀al฀canvi฀econòmic.฀Una฀altra฀lectura฀ens฀fa veure฀que฀al฀cor฀de฀la฀discussió฀trobem฀el฀concepte฀que฀el฀canvi฀havia de฀ser฀compatible฀amb฀una฀economia฀moral,฀un฀aspecte฀del฀desenvolupament฀econòmic฀que฀va฀perviure฀al฀llarg฀del฀segle฀xviii. les฀dones฀i฀el฀treball฀ I 169 Les dones i el treball Marta Vicente-Valentín. Notes 1 Vull฀agrair฀els฀comentaris฀de฀Luis฀Corteguera, Albert฀Garcia฀Espuche฀i฀Àngels฀Solà฀i฀Vidal. 2 AHCB฀(Arxiu฀Històric฀de฀la฀Ciutat฀de฀Barcelona),฀Documentació฀Gremial฀Municipal,฀Lletra F,฀Forners฀i฀Flequers,฀24฀gener฀1707. 3 Vegeu฀per฀al฀tema฀de฀l’economia฀informal฀a฀l’Espanya฀contemporània,฀Lauren฀Benton,฀Invisible Factories:฀The฀Informal฀Economy฀and฀Industrial Development฀in฀Spain,฀Nova฀York,฀Suny฀Press, 199. 4 Dota฀Leshem,฀«Oikonomia฀Redefined»,฀Journal of฀the฀History฀of฀Economic฀Thought,฀1฀(2013), pàg.฀43-61.฀ 5 Albert฀Garcia฀Espuche,฀Barcelona฀1700,฀Barcelona,฀Editorial฀Empúries,฀2010,฀pàg.฀105. 6 Fray฀Luis฀cita฀el฀passatge฀de฀Proverbis฀31,฀10;฀vegeu฀Fray฀Luis฀de฀León,฀La฀perfecta฀casada,฀Madrid,฀Espasa฀Calpe,฀1992,฀pàg.฀83. 7 de฀León,฀La฀perfecta฀casada...,฀pàg.฀85. 8 Fins฀i฀tot฀la฀distribució฀urbanística฀facilitava aquesta฀fusió฀dels฀components฀d’una฀família amb฀el฀veïnatge;฀Manuel฀Arranz,฀Mestres฀d’obres i฀fusters:฀La฀construcció฀a฀Barcelona฀en฀el฀segle฀XVI- II,฀Barcelona,฀Col·legi฀d’Aparelladors฀i฀Arquitec- tes฀Tècnics฀de฀Barcelona,฀1991;฀Xavier฀Lencina Pérez,฀«Espais฀i฀objectes฀quotidians:฀Els฀inventaris฀post฀mortem฀catalans฀en฀el฀context฀europeu»,฀Pedralbes:฀Revista฀d’Història฀Moderna,฀18 (1988),฀pàg.฀303-310. 9 Pedro฀Molas฀Ribalta,฀Los฀gremios฀barceloneses del฀siglo฀ XVIII:฀La฀estructura฀corporativa฀ante฀el฀comienzo฀de฀la฀revolución฀industrial,฀Madrid,฀Confederación฀Española฀de฀Cajas฀de฀Ahorros,฀1970. 10 El฀sistema฀d’aprenentatge฀consistia฀en฀un฀període de฀preparació฀per฀a฀l’exercici฀d’un฀ofici฀mitjançant฀un฀contracte฀que,฀segons฀la฀corporació,฀podia฀durar฀de฀quatre฀a฀set฀anys;฀Pierre฀Bonnassie, La฀organizacion฀del฀trabajo฀en฀Barcelona฀a฀finales del฀siglo฀XV,฀Barcelona,฀Consejo฀Superior฀de฀Investigaciones฀Científicas,฀1975.฀L’aprenent,฀que normalment฀no฀rebia฀salari฀però฀sí฀manutenció฀i moltes฀ vegades฀ vestimenta,฀ aprenia฀ durant aquest฀temps฀el฀“misteri”฀de฀l’ofici,฀ple฀de฀símbols฀i฀llenguatges฀característics.฀De฀fet,฀l’honor d’un฀ofici฀estava฀relacionat฀amb฀la฀major฀dificultat฀del฀seu฀aprenentatge;฀vegeu฀Pere฀Molas฀Ribalta,฀La฀burguesía฀mercantil฀en฀la฀España฀del Antiguo฀Régimen,฀Madrid,฀Cátedra,฀1985,฀pàg. 260. 11 El฀treball฀domèstic฀era฀una฀sortida฀per฀a฀les฀noies joves฀que฀les฀començava฀a฀excloure฀de฀feines฀de l’artesanat฀i฀la฀producció.฀Si฀l’obrador฀era฀part฀de la฀llar,฀la฀criada฀podia฀integrar-se฀dins฀el฀ritme฀i procés฀de฀la฀vida฀menestral.฀Això฀volia฀dir,฀per les฀dones฀i฀el฀treball฀ I 171 170 I marta฀vicente-valentín tant,฀col·laborar;฀per฀a฀ella฀aquesta฀“ajuda”฀podia significar,฀de฀fet,฀part฀del฀seu฀treball.฀Descrites฀a la฀documentació฀com฀a฀personatges฀vulnerables atesa฀la฀seva฀desvinculació฀del฀grup฀familiar฀d’origen,฀encara฀que฀de฀vegades฀temporal,฀les฀criades acostumaven฀a฀participar฀en฀les฀tasques฀menestrals฀de฀la฀família฀per฀qui฀treballaven.฀Un฀altre lloc฀per฀aprendre฀eren฀les฀escoles฀de฀filar฀per฀a noies฀pobres.฀Aquests฀centres,฀a฀la฀vegada฀que฀alguns฀hospitals,฀també฀eren฀unitats฀productives que฀proveïen฀de฀petits฀sous฀les฀noies;฀vegeu Montserrat฀Carbonell฀i฀Esteller,฀Sobreviure฀a Barcelona:฀Dones,฀pobresa฀i฀assistència฀al฀segle฀XVIII,฀Vic,฀Eumo฀Editorial,฀1997. 12 Francesc฀Maspons฀i฀Anglaxell,฀Nostre฀dret฀familiar฀segons฀els฀autors฀clàssics,฀Barcelona,฀Llibreria฀de฀A.฀Verdaguer,฀1899,฀t.฀I,฀pàg.฀1.฀ 13 AHCB,฀Consellers,฀Bosses฀de฀Deliberacions, 1667,฀núm.฀19.฀No฀es฀troba฀la฀contesta. 14 AHCB,฀Documentació฀Gremial฀Municipal,฀Lletra฀C,฀Corders฀de฀cordes฀de฀viola,฀1709. 15 També฀va฀demanar฀que฀es฀mantingués฀intacte l’escreix,฀la฀quantitat฀que฀aportava฀el฀nuvi฀en contraure฀matrimoni,฀de฀25฀lliures; AHCB,฀Documentació฀Gremial฀Municipal,฀Lletra฀C,฀Corders฀de฀cordes฀de฀viola,฀1701.฀L’escreix฀corresponia,฀normalment,฀a฀la฀meitat฀de฀la฀quantitat฀en metàl·lic฀del฀dot.฀ 16 AHCB,฀Documentació฀Gremial฀Municipal,฀Lletra฀C,฀Corders฀de฀Viola,฀1701-1703. 17 Isabel฀Gibernau,฀muller฀d’Antoni฀Gibernau,฀boter,฀cobra฀160฀lliures฀de฀la฀ciutat฀per฀la฀seva฀feina com฀a฀capdeguaita;฀AHCB,฀Registre฀de฀Deliberacions,฀setembre฀1686,฀foli฀18.฀El฀capdeguaita era฀el฀caporal฀de฀les฀forces฀de฀vigilància฀de฀la฀ciutat.฀Un฀any฀després฀el฀marit฀de฀Maria฀Rovira, Miquel฀Rovira,฀paraire,฀també฀ha฀estat฀capdeguaita฀i฀li฀paguen฀a฀ella฀34฀lliures฀i฀13฀sous; AHCB,฀Consell฀de฀Cent,฀Registre฀de฀Deliberacions,฀13฀novembre฀1687,฀foli฀247. 18 Jonathan฀Kertzer,฀Poetic฀Justice฀and฀Legal฀Fictions,฀Cambridge,฀Cambridge฀University฀Press, 2010. 19 AHCB,฀Documentació฀Gremial฀Municipal,฀Lletra฀C,฀Corders฀de฀cordes฀de฀viola,฀11฀agost 1666.฀Al฀Consell฀de฀Cent,฀l’any฀1660,฀es฀tracta que฀a฀les฀vídues฀de฀mestre฀corder฀de฀cordes฀de viola฀que฀quedaren฀amb฀fills฀i฀conservaren฀el nom฀del฀marit฀se’ls฀hagi฀de฀donar฀mitja฀porció de฀budells; AHCB,฀Consell฀de฀Cent,฀Registre฀de Deliberacions,฀12,฀15฀i฀16฀novembre฀1660. 20 AHCB,฀Documentació฀Gremial฀Particular,฀Freners,฀Entrades฀al฀calaix฀de฀pobres฀vergonyants, 1682. 21 Es฀declara฀«que฀les฀vídues฀que฀resten฀de฀dits abaixadors฀sens฀fills฀mascles฀no฀poden฀continuar sinó฀tant฀solament฀lo฀dit฀ofici฀per฀temps฀de฀un any», AHCB,฀Consell฀de฀Cent,฀Registre฀de฀Deliberacions,฀6฀maig฀1650,฀foli฀9. 22 La฀mare฀vídua฀també฀apareix฀com฀a฀tutora฀d’aprenent฀ en฀ els฀ contractes฀ d’aprenentatge; AHCB,฀Documentació฀gremial฀particular,฀Velers,฀Llibre฀d’aprenents,฀anys฀1692-1739. 23 AHCB,฀Consell฀de฀Cent,฀Registre฀de฀Deliberacions,฀Pellicers,฀8฀gener฀1711,฀foli฀2. 24 El฀gremi฀d’espardenyers฀en฀les฀seves฀ordenances de฀1657฀especifica฀que฀si฀la฀vídua฀tenia฀filles฀i฀no fills฀podia฀tenir฀obrador฀i฀botiga฀oberta฀fins฀que aquestes฀fossin฀casades฀o฀en฀convent; AHCB, Consell฀de฀Cent,฀Registre฀de฀Deliberacions,฀Ordenances.฀Espardenyers,฀8฀gener฀1657,฀foli฀169. 30 Albert฀Garcia฀Espuche,฀Barcelona฀a฀principis del฀segle฀XVIII.฀La฀Ciutadella฀i฀els฀canvis฀de฀l’estructura฀urbana,฀Barcelona,฀Escola฀Tècnica฀Superior d’Arquitectura฀de฀Barcelona,฀Universitat฀Politècnica฀d’Arquitectura฀de฀Barcelona,฀1987,฀tesi doctoral,฀2฀vol.฀pàg.฀92. 25 Marianna฀Salir,฀vídua฀de฀Miquel฀Salir,฀té฀Nicolau฀Thoen,฀fadrí,฀treballant฀amb฀ella;฀AHCB, Documentació฀Gremial฀Municipal,฀Lletra฀F, Ferrers,฀1703. 31 AHCB,฀Consellers,฀Bosses฀de฀Deliberacions, Quadern฀25,฀1607. 26 Al฀contrari฀del฀que฀prescriuen฀les฀ordenances฀i฀la documentació฀del฀gremi,฀és฀probable฀que฀la฀feina฀dels฀joves฀i฀aprenents฀(els฀homes฀no฀mestres) tampoc฀no฀estigués฀gaire฀definida.฀L’any฀1715 trobem฀Jacinto฀Esquirol,฀jove฀ferrer,฀treballant per฀ajudar฀un฀tal฀mestre฀Esquirol,฀i฀també฀per cuidar฀la฀família฀i฀la฀casa.฀No฀s’apunta฀el฀parentiu฀d’ambdós; AHCB,฀Documentació฀Gremial Municipal,฀Lletra฀E,฀Escudellers,฀17฀febrer 1715. 27 AHCB,฀Consell฀de฀Cent,฀Registre฀d’Ordinacions,฀8฀gener฀1657,฀foli฀169. 28 AHCB,฀Consell฀de฀Cent,฀Registre฀de฀Deliberacions,฀1683. 29 El฀Consell฀de฀36,฀també฀dit฀Trentenari,฀el฀8฀d’abril฀de฀1634฀havia฀ordenat฀que฀les฀vídues฀de฀carnissers,฀amb฀fills฀o฀sense,฀poguessin฀tenir฀taula de฀carnisser฀si฀mantenien฀el฀nom฀del฀marit. Aquesta฀ordre฀sembla฀que฀no฀es฀va฀arribar฀a complir฀ja฀que฀trobem฀un฀important฀nombre฀de súpliques฀demanant฀la฀continuació฀de฀l’ofici sense฀tenir฀fills. 32 AHCB,฀Consell฀de฀Cent,฀Registre฀de฀Deliberacions,฀13฀octubre฀1628,฀foli฀125. 33 AHCB,฀Consellers,฀Bosses฀de฀Deliberacions, Quadern฀85,฀1699. 34 AHCB,฀Documentació฀Gremial฀Municipal,฀Lletra฀E,฀Escudeller,฀1688. 35 AHCB,฀Documentació฀Gremial฀Municipal,฀Lletra฀B,฀Barreters฀d’agulla,฀8฀juliol฀1716. 36 Molas฀Ribalta,฀Gremios฀barceloneses...,฀pàg.฀59. 37 Merry฀Wiesner,฀«Paltry฀Peddlers฀or฀Essential Merchants?฀Women฀in฀the฀Distributive฀Trades in฀Early฀Modern฀Nuremberg»,฀Sixteenth฀Century Journal,฀12฀(1981),฀pàg.฀3-13. 38 Molas฀Ribalta,฀Gremios฀barceloneses...,฀pàg.฀19. 39 Teresa฀Maria฀Vinyoles฀i฀Vidal,฀«La฀mujer฀bajomedieval฀a฀través฀de฀las฀ordenanzas฀municipales de฀Barcelona»,฀Jornadas฀de฀Investigación฀Interdisciplinarias,฀Madrid,฀Universidad฀Autónoma, 1982,฀pàg.฀137-154. les฀dones฀i฀el฀treball฀ I 173 172 I marta฀vicente-valentín 40 Natalie฀Zemon฀Davis,฀«Women฀in฀the฀Crafts฀in Sixteenth-Century฀Lyon»,฀Feminist฀Studies,฀8 (1982),฀pàg.฀49-53. 41 BC฀(Biblioteca฀de฀Catalunya),฀Manuscrits,฀núm. 86:฀«Tractat฀de฀l’anima.฀Los฀set฀pecats฀mortals de฀les฀dones»,฀segle฀xviii. 42 AHCB,฀Consellers,฀Bosses฀de฀Deliberacions,฀25 febrer฀1666. 51 AHCB,฀Consellers,฀Obreria,฀1688,฀foli.฀230.฀La voluntat฀del฀Consell฀de฀la฀Ciutat฀de฀separar฀revenedors฀de฀pagesos฀va฀provocar฀la฀vaga฀dels฀primers฀l’any฀1703,฀perquè฀el฀Consell฀de฀Cent฀volia que฀els฀revenedors฀portessin฀un฀davantal฀que฀els identifiqués,฀cosa฀que฀el฀gremi฀va฀considerar฀vergonyós;฀Jaume฀Carrera฀Pujal,฀Aspectos฀de฀la vida฀gremial฀barcelonesa฀en฀los฀siglos฀ XVIII y฀ XIX, Madrid,฀Consejo฀Superior฀de฀Investigaciones Científicas,฀1949,฀pàg.฀13. 57 BC,฀Fullets฀Bonsoms,฀núm.฀2441. 58 AHCB,฀Consell฀de฀Cent,฀Registre฀de฀Deliberacions,฀1656,฀foli฀66. 59 Jaume฀Torras฀i฀Elias,฀«Estructura฀de฀la฀industria฀precapitalista.฀La฀draperia»,฀Recerques,฀11 (1981),฀pàg.฀26. 52 Alison฀Weber,฀Teresa฀of฀Avila฀and฀the฀Rhetoric฀of Femininity,฀Princeton,฀Princeton฀University Press,฀1990;฀Natalie฀Zemon฀Davis,฀Fiction฀in฀the Archives:฀Pardon฀Tales฀and฀their฀Tellers฀in฀Sixteenth-century฀France,฀Stanford,฀Stanford฀University฀Press,฀1987;฀vegeu฀també฀Marta฀V.฀Vicente i฀Luis฀R.฀Corteguera,฀Women,฀Texts,฀and฀Authority฀in฀the฀Early฀Modern฀Spanish฀World,฀Aldershot,฀Ashgate,฀2003. 60 AHCB,฀Consell฀de฀Cent,฀Registre฀de฀Deliberacions,฀8฀agost฀1686,฀foli฀1. 46 AHCB,฀Documentació฀Gremial฀Particular,฀Revenedors,฀Ordinacions,฀30฀novembre฀1621. 53 Les฀marmanyeres฀eren฀dones฀que฀venien฀a฀la฀menuda฀però฀que฀no฀estaven฀agremiades;฀venien normalment฀verdures,฀hortalisses฀o฀fruita฀i฀ho฀feien฀a฀les฀places฀o฀als฀carrers. 62 AHCB,฀Documentació฀dels฀Gremis฀Municipals, Lletra฀B,฀Brodadors,฀9฀agost฀1745,฀que฀fa฀referència฀a฀l’ordenança฀de฀1686. 47 AHCB,฀Consell฀de฀Cent,฀Registre฀d’Ordinacions,฀3฀febrer฀1649.฀ 54 Carrera฀Pujal,฀Aspectos฀de฀la฀vida฀gremial..., pàg.฀14. 48 AHCB,฀Consell฀de฀Cent,฀Registre฀de฀Deliberacions,฀9฀agost฀1670.฀ 55 Pedro฀Voltes฀Bou,฀«Notas฀sobre฀el฀personal฀de los฀talleres฀sederos฀barceloneses.฀Siglos฀xiii-xviii»,฀Boletín฀de฀Estudios฀Económicos,฀26฀(1971), pàg.฀1005-1029. 43 AHCB,฀Consellers,฀Bosses฀de฀Deliberacions,฀25 febrer฀1666. 44 AHCB,฀Consell฀de฀Cent,฀Registre฀d’Ordinacions,฀23฀juny฀1648,฀foli฀91฀vers. 45 Vinyoles฀i฀Vidal,฀«La฀mujer฀bajomedieval...฀». 49 AHCB,฀Consellers,฀Obreria,฀1682,฀foli฀7.฀ 50 AHCB,฀Consellers,฀Obreria,฀1682,฀foli฀54. 56 Teresa฀Maria฀Vinyoles฀i฀Vidal,฀«La฀Mujer฀bajomedieval฀a฀través฀de฀las฀ordenanzas฀municipales de฀Barcelona»,฀a฀Las฀mujeres฀medievales฀y฀su฀ámbito฀jurídico,฀Madrid,฀Universidad฀Autónoma฀de Madrid,฀1983,฀pàg.138. 61 BC,฀Fullets฀Bonsoms,฀núm.฀2759฀(1686),฀«Al·legació฀en฀fet฀dels฀medis,฀entre฀altres,฀que฀justifiquen฀la฀instancia฀de฀causes฀que฀las฀Confraries dels฀Mestres฀Perxers,฀Velers฀i฀Velluters฀prossegueixen฀contra฀algunes฀dones.» 63 ACA฀(Arxiu฀de฀la฀Corona฀d’Aragó),฀Cancilleria Real,฀Registro฀de฀Diversorum,฀5934฀folis฀175178,฀privilegi฀de฀16฀de฀febrer฀de฀1690;฀citat฀a Henry฀Kamen,฀Narciso฀Feliu฀de฀la฀Peña฀y฀el฀‘Fenix฀de฀Cataluña’,฀Barcelona,฀Departament฀de Cultura฀de฀la฀Generalitat฀de฀Catalunya,฀1983, pàg.฀31. 64 AHCB,฀Consell฀de฀Cent,฀Registre฀de฀Deliberacions,฀13฀novembre฀1692,฀folis฀310-311. 65 AHCB,฀Consell฀de฀Cent,฀Registre฀de฀Deliberacions,฀13฀novembre฀1692,฀foli฀4;฀entre฀folis฀310311.฀Apareixen฀quatre฀súpliques:฀la฀de฀la฀confraria฀dels฀mestres฀perxers,฀la฀de฀la฀confraria฀dels mestres฀velers,฀la฀de฀la฀confraria฀dels฀velluters฀i una฀altra฀per฀a฀diferents฀dones฀que฀viuen฀de฀fer tafetans.