El memorial 1936-1945 (Sant Boi de Llobregat)

Congrés El Baix Llobregat a Debat: identitat, cohesió, entorn: Sant Feliu de Llobregat, 8 i 9 de juliol de 2016, 2016

L' aigua, el territori i els persones: VII Trobades de Centres d'Estudis i d'Estudiosos d'Eramprunyà: Parc arqueològic de les mines prehistòriques: Gavà: 18 d'octubre de 2014: actes, 2015

El fons Barraquer de l'Arxiu Nacional de Catalunya aplega la documentació produïda per les famílies Barraquer, Bosch, Casanova, Compte i Reyon, bàsicament de caràcter genealògic, econòmic i patrimonial. Permet reconstruir la història d'aquestes nissagues, que s'entrellacen per augmentar les seves propietats i riqueses, des del segle XIII fi ns a l'actualitat. El seu moment culminant fou la signatura de capítols matrimonials entre Josep Antoni Barraquer Llauder i Maria Lluïsa Casanova Compte (1813), quan es fusionà un extens patrimoni amb possessions al Baix Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Maresme, La Selva, l'Empordà, la Garrotxa i el Ripollès.

Revista Tossal Gros. 197. Publicació local de les Coves de Vinromà. GRMH Les Coves de Vinromà. Novembre - Desembre, 2021

El relat social com a narració històrica (oblidada) de les famílies republicanes represaliades pel franquisme a la localitat. Les primeres migracions de postguerra, l'aparició de les "polítiques Marianes", i la devastació d'una població agrícola després de la batalla. Un recorregut des dels origens republicans, fins la guerra, i la postguerra franquista, per arribar a l'actualitat, amb les recerques familiars inacabades en un terme ple de fosses. Un estudi per reconstruir el passat i el present amb una mirada històrica més pròxima i contrastada.

2005

Arxiu Municipal de Barcelona (2004)

Cruces de memoria y olvido. Los monumentos a los caídos de la guerra civil española (1936-2021), 2022

El franquismo nunca quiso olvidar la guerra civil y, desde el inicio de la dictadura, ese recuerdo se concretó en miles de monumentos erigidos en pueblos y ciudades de todo el país. Bajo el control de las autoridades, el mito de los «caídos por Dios y por España» fijó la dicotomía entre los buenos y los malos españoles, sometió y unificó la memoria a unos fines políticos partidistas y nacionalizadores, enalteció y legitimó al dictador, determinó el espacio público e incluso los materiales a utilizar, y estableció en el mausoleo del Cuelgamuros su ideal estético, político e ideológico. A través de una ingente y diversa documentación, el historiador Miguel Ángel del Arco Blanco reconstruye tanto la historia concreta de aquellos monumentos diseminados por toda la geografía, como su papel en la propagandística y manipuladora memoria franquista sobre la guerra civil, cuyos vestigios –físicos e ideológicos— han condicionado el relato, el recuerdo y el paisaje de la historia contemporánea de España.

Revista galega do ensino, 2000

Baetica. Estudios de Historia Moderna y Contemporánea, 2022

Revista Tossal Gros. 198. Publicació local de les Coves de Vinromà. GRMH Les Coves de Vinromà. Gener - Febrer, 2022

El relat social com a narració històrica (oblidada) de les famílies republicanes represaliades pel franquisme a la localitat. Les primeres migracions de postguerra, l'aparició de les "polítiques Marianes", i la devastació d'una població agrícola després de la batalla. Un recorregut des dels origens republicans, fins la guerra, i la postguerra franquista, per arribar a l'actualitat, amb les recerques familiars inacabades en un terme ple de fosses. Un estudi per reconstruir el passat i el present amb una mirada històrica més pròxima i contrastada.