Els nostres carrers

Espai, L': revista de recerca i divulgació, 1998

On the w@terfront. Public Art. Urban Design. Civic Participation. Urban Regeneration, 2012

Dentro del proceso de transición española hacia un régimen democrático, la pintura mural en el espacio urbano adquirió un papel de primera importancia al convertirse en un medio de expresión con el que partidos políticos y ciudadanos manifestaron sus deseos de cambio. El Colectivo Plástico de Zaragoza protagonizó esta actividad en Zaragoza junto con los barrios de la ciudad, que expresaron a través de estos murales las deficiencias y reivindicaciones que demandaban sus vecinos. The spanish transition to democracy was connected with the appearance of mural painting in the urban space, that play a main role in the freedom of expression for political parties and citizens. The Colectivo Plástico de Zaragoza led this activity in Saragossa in collaboration with the city's neighborhoods, that voiced its demands through these murals paintings.

Annuarium Sancti Iacobi, 2017

Nota en "Galicia histórica" acerca del urbanismo compostelano de los siglos XIV y XV.

Catalonia

Tots els camins duen a Barcelona? Poder, contrapoder, voluntat de centralitat i marginalitat (1870-1939) *

Nomenclàtor de carrers L'H 2021, 2021

962 / 5.000 Resultados de traducción This book contains a catalog of street names —Considering as such any type of road, that is, streets, squares, passages, roads, avenues ...— of the city ​​of Hospitalet de Llobregat, sorted alphabetically —In accordance with the criteria established by the regulations current language — accompanied by an explanation of each name — be it the meaning, if it is a common name, a adjective ...; well be a description, usually biographical, if it is the proper name of a person, institution, company ... - and the origin of space — in many cases, related to urban planning or urbanization projects which is completed with details of some facts historical and chronological enumeration and, eventually, detailed name changes associated with related spaces. All this, in the form of a dictionary, with a total of 564 entries and nearly 1,300 chronological entries with more of 850 different place names.

2000

L'actual xarxa vihia del Solsones, a I'igual que la d'altres comarques, és molt recent. Els testimonis orals que ens parlen dels aniics camins, de les carrerades i fires de bestiar, la cartografia, la toponímia, així com notícies histbriques diverses ens poden donar infonnació encara dels camins de tota la vida, I'origen dels quals recula fins al món medieval i en alguns casos fins a la prehistoria. En una comarca on les comunicacious sempre han estat difícils i on ha estat sempre de l'interes comú conservar els camins per les mateixes condicions del terreny, el seu tracat ha patit poques variacions d'importancia al llarg de la histbria. Considerant a més l'estudi de certs parametres en el territori com són nuclis de població, materies primeres, límits (parroquials, municipals o comarcals), vies de transhumhncia o la distribució de jaciments arqueolbgics, podem arribar a reconstruir una hipotetica xarxa vibia, així com establir la seva jerarquització i antiguitat. L'atllament de la comarca i el seu allunyament de les grans vies de comunicació han condicionat l'actual xarxa viaila. F. de Zamora, al segle XVIII, ens diu que tots els camins són de ferradura.' P. Madoz, a mitjan segle XIX, diu textualment "todos los que cruzan por este partido son de herradura y malo^".^ Eren camins per anar a peu i amb matxos. Les diligencies i els carros no circulaven per la comarca. No és fins a la segona meitat del segle XIX que es comenca a parlar de nous projectes. Apareixen alguns camins carreters. Al tombant de segle es comencen a construir amb moltes dificultats algunes carreteres, com la de Solsona a Manresa (1878), de Solsona a Bassella (1890), acabada als anys vint del segle XX, o també la carretera de Solsona a Berga (C-149), constniida el 1930 i inaugurada el 1931. La majoria de les construides i que no es van quedar al tinter són dels anys vint i trenta. La major part de la xarxa vihria recent va quedar configurada abans de la guerra civil.' Per tant veiem com el record dels camins de sempre difícilment es pot haver esborrat.

"Habitar las calles." En: Nieves Fernández Villalobos y David Escudero Mancebo (coords). Acción Urbana. EUP, Onn Ouside, CESEFOR. Valladolid, 2008, pp. 16-20. ISBN: 978-84-691-5007-8

En la historia de las ciudades es común que, cuando los asentamientos humanos comienzan a crecer, la delineación de las calles empiece a tener vital importancia, ya que esto permite un mejor desarrollo y una localización más rápida de sitios y personas. En nuestra ciudad las calles iniciaron como simples brechas o callejones, para, posteriormente, convertirse en calles trazadas urbanísticamente. En un principio aparecieron calles que tuvieron una vida muy corta, por ejemplo: De Luca,