Papers by Joan L L U Í S Llinàs Begon
Anuario Filosófico, Oct 2, 2023
Este artículo aborda la cuestión del ser humano en Descartes, entendido como unión de cuerpo y al... more Este artículo aborda la cuestión del ser humano en Descartes, entendido como unión de cuerpo y alma. Tras recorrer La pensée passive de Descartes de Marion, se propone la necesidad de reformular el concepto de sustancia, adecuándolo a la nueva filosofía, y se concluye que lo principal para Descartes consiste en presentar una concepción del ser humano acorde con la nueva modernidad científica y filosófica, y que se sitúe, también, dentro de la ortodoxia religiosa.
Taula: Quaderns de pensament, 1987
Este artículo trata de precisar, en primer lugar el concepto de experiencia en Montaigne para, en... more Este artículo trata de precisar, en primer lugar el concepto de experiencia en Montaigne para, en segundo lugar, tratar de esclarecer en qué medida este concepto es recogido por Descartes. Finalmente, en oposición a algunas interpretaciones, se concluye que la concepción montaigniana de la experiencia no desaparece en Descartes, sino que se asume y ocupa un lugar crucial en la obra de Descartes.
DOAJ (DOAJ: Directory of Open Access Journals), 2005
Resumen El artículo se divide en tres partes. En primer lugar, se comenta la crítica de Montaigne... more Resumen El artículo se divide en tres partes. En primer lugar, se comenta la crítica de Montaigne a una determinada filosofía y se defiende la consideración de Montaigne como filósofo. En segundo lugar, se intenta situar a Montaigne respecto de la filosofía moderna. En tercer lugar, más allá de su modernidad, se comenta su utilidad para reflexionar algunos problemas contemporáneos, como
Anuario Filosófico, 2024
Este artículo aborda la cuestión del ser humano en Descartes, entendido como unión de cuerpo y al... more Este artículo aborda la cuestión del ser humano en Descartes, entendido como unión de cuerpo y alma. Tras recorrer La pensée passive de Descartes de Marion, se propone la necesidad de reformular el concepto de sustancia, adecuándolo a la nueva filosofía, y se concluye que lo principal para Descartes consiste en presentar una concepción del ser humano acorde con la nueva modernidad científica y filosófica, y que se sitúe, también, dentro de la ortodoxia religiosa.
This paper is an attempt of clarification on Machiavelli's place in the History of Philosophy and... more This paper is an attempt of clarification on Machiavelli's place in the History of Philosophy and, more specifically, to reflect on his role in the birth of Modern Thought. Assuming that Machiavelli is an innovator of political philosophy, the question is if he is also a modern thinker. In this paper, I uphold the idea that this controversy happens because Machiavelli positioned himself at a crossroads by taking a tradition (a Roman and, in a certain sense, a Greek one too) and trying to adapt it to a new context: the Florence of the early 16th century. This gave rise to a set of complex, sometimes apparently contradictory ideas, different aspects of which were taken up by some of the 17th century's most important thinkers as Descartes or Spinoza, leading to differing concepts of man's position in relation to the state.
Bulletin de la Société internationale des amis de Montaigne, 2021
Saveur du savoir Mélanges Alain Legros Type de publication : Revue Directeurs d'ouvrage : Guerrie... more Saveur du savoir Mélanges Alain Legros Type de publication : Revue Directeurs d'ouvrage : Guerrier (Olivier), Perona (Blandine) Résumé : Le Bulletin paraît deux fois par an et propose alternativement des numéros spéciaux (actes de colloque, contributions sur un thème spécifique) et des livraisons "généralistes" qui accueillent les participations individuelles autour du texte des Essais. Nombre de pages : 214 Parution : 03/02/2021 Revue : Bulletin de la Société internationale des amis de Montaigne , n° 72 Thème CLIL : 4027-SCIENCES HUMAINES ET SOCIALES, LETTRES-Lettres et Sciences du langage-Lettres-Etudes littéraires générales et thématiques EAN : 9782406113553
Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, 2012
Article rebut el 28 de novembre de 2011 i acceptat el 21 de desembre de 2011 Resum: S'intenta mos... more Article rebut el 28 de novembre de 2011 i acceptat el 21 de desembre de 2011 Resum: S'intenta mostrar que tant Montaigne com Descartes són dos filòsofs moderns i que defensen una idea de la filosofia com a discurs orientat a la praxi i que implica viure d'una determinada manera. L'escriptura de l'assaig és l'element de modernitat de la proposta de vida montaniana, resultat de la constatació que tot coneixement és coneixement d'un subjecte i que, per tant, correspon al subjecte posar-se a prova construint un discurs sobre si mateix, que és un discurs transformador. La imatge cartesiana de l'arbre de la filosofia s'orienta a l'acció humana. Tant en Montaigne com en Descartes la filosofia és considerada com a activitat teòrico-pràctica. Els dos escriuen per jutjar millor i jutjarse millor, si bé hi ha una diferència epistemològica entre l'home montanià i l'home cartesià. Paraules clau: Montaigne. Descartes.Filosofia Moderna. Filosofia com a forma de vida Abstract: Montaigne and Descartes: Two proposals of a modern way of life I will try to show that both Montaigne and Descartes are modern philosophers who conceive philosophy as a praxis-oriented discourse, which implies living in a certain way. Essay writing is the element of modernity in Montaigne's proposal of a way of life, resulting from the fact that there is no knowledge without a subject having it, so that it is the subject's task to put himself to a test by producing a self-transforming discourse on himself. In a similar vein, the cartesian image of the tree of philosophy is also supposed to guide human action. Both Montaigne and Descartes consider philosophy to be a theoretico-practical activity. Both write to judge better and to judge themselves better, although it is necessary to acknowledge there is an epistemological difference between montaignian man and cartesian man.
Temps d'Educació, 2014
Aquest article preten un objectiu doble. En primer lloc vol mostrar que educacio i Filosofia esta... more Aquest article preten un objectiu doble. En primer lloc vol mostrar que educacio i Filosofia estan lligades de tal manera que l'activitat filosofica comporta una proposta de forma de vida i, en consequencia, tambe proposta educativa. Per l'altra banda, avaluar, en aquest sentit, l'actualitat de les propostes de Montaigne i Descartes. Finalment, conclou amb una comparacio entre les dues propostes educatives que suposen les filosofies de Montaigne i Descartes.
Acerca de utopías y realidades: el diálogo de Montaigne con Platón en «Sobre los caníbales» (Ensa... more Acerca de utopías y realidades: el diálogo de Montaigne con Platón en «Sobre los caníbales» (Ensayos I, 31) Around utopias and realities: Montaigne dialogue with Plato «On Cannibals» (Essays I, 31) JOAN LLUÍS LLINAS BEGON * I La palabra utopía no aparece en ninguno de los 107 capítulos que componen los tres libros de los Ensayos de Montaigne. Ello es así porque la reflexión política de Montaigne se aproxima más al realismo político que a posiciones utópicas. De hecho, no se hace extraño afirmar que Montaigne es claramente anti-utopista 1 , pues la utopía implica una visión unitaria
Daimon: Revista Internacional de Filosofía, Jan 3, 2017
El cuerpo como máquina: la aportación del dualismo cartesiano al desarrollo de la ciencia moderna... more El cuerpo como máquina: la aportación del dualismo cartesiano al desarrollo de la ciencia moderna The body as a machine: cartesian dualism and its contribution to modern science development JOAN LLUÍS LLINÀS BEGON * Resumen: Este artículo defiende la importancia de la posición dualista de Descartes para el desarrollo de la ciencia moderna. Contrariamente al tópico que separa el Descartes científico del Descartes metafísico, y que considera éste como un rémora que impidió el correcto desarrollo de aquél, se sostiene la unidad y coherencia del pensamiento de Descartes, y el papel decisivo que tuvo, para constituir la ciencia moderna, la distinción cartesiana entre el alma y el cuerpo. Palabras clave: Descartes, Dualismo cartesiano, Filosofía y ciencia del siglo XVII.
Taula: Quaderns de pensament, 2000
La comunicació s'estructura en tres parts. A la primera, s'analitzen les diverses maneres que hi ... more La comunicació s'estructura en tres parts. A la primera, s'analitzen les diverses maneres que hi hagué al segle XVI d'abordar el problema dels pobles amencans, humans pero tan diferents en els seus costums als europeus, i de la forma com aquestes maneres, malgrat les diferencies, responien a una concepció d'ésser humi universal, amb un sol origen. A la segona s'analitza la posició de Montaigne respecte d'aquesta diversitat cultural, radicalment distinta a la de la seva epoca. A la tercera, es fa un salt a l'actualitat, d'una banda, mostrant com les posicions monogenistes han configurat la raó moderna i com aquesta ha resultat incapac de resoldre els problemes derivats de la multiculturalitat; i d'altra banda, suggerint un retom a la posició montaniana per tal de reflexionar més acuradament sobre aquests problemes. ABSTRACT: This paper is organized in three parts. In the first one, several ways that existed in the XVIth century to deal with the problem of American peoples-human people but so different in their customs from European people-are analysed. It is also examined how these ways , in spite of the differences, answered to a conception of universal human being with an only origin. In the second one Montaigne's attitude towards this cultural diversity is analysed, attitude which was radically different from the one at his time. In the third one, there is a jump into present time. On the one hand, showing how monogenistic attitudes have shaped the modem reason and how it has proved to be unable to solve the problems denved from cultural diversity. On the other hand, suggesting a retum to Montaigne's attitude in order to rfelct on these problems more accurately. ' Aquesta comunicació beu en part del siiggeridor llibre de Ferran Sáez Mateu, La invenció de l'horne, Barcelona: Pbrtic, 1998, assaig que tracta la qüestió de la formació del concepte Home en l'origen de la modemitat.
Azafea: Revista de Filosofía, Apr 29, 2011
The Cartesian mechanism supposes not only an alternative to the Aristotelian Physics, but also a ... more The Cartesian mechanism supposes not only an alternative to the Aristotelian Physics, but also a transformation of the Metaphysics and of its relation with the Physics. In this article I defend that the Modernity of the Cartesian proposal consists of the need of the Metaphysics as a foundation of the Physics to avoid the ontological weakness that implies the epistemological turning that Descartes carries out.
Taula: Quaderns de pensament, 2004
RESUM: En aquest escrit es reflexiona sobre la relació entre filosofia i poesia en els Essais. És... more RESUM: En aquest escrit es reflexiona sobre la relació entre filosofia i poesia en els Essais. És per això que, en primer lloc, s'intenta determinar quina és la idea de filosofia que maneja Montaigne. L'estudi de l'ús del mot en els Essais reflecteix una idea de filosofia com a filosofia moral, lligada a l'objectiu de formació de si mateix. En segon lloc s'estudia el que diu sobre la poesia, mostrant quina idea en té, la seva diferència amb la prosa i la seva relació amb la filosofia. En tercer lloc, es relaciona la idea de filosofia de Montaigne amb la forma que ha de prendre la producció filosòfica. Així, si la filosofia ha de servir per formar el judici, ha de produir una escriptura que mogui a la reflexió sobre si. L'assaig, en el cas de Montaigne, és la forma literària escollida per dur a terme aquesta activitat. Un cop analitzat el terme essai es passa a fer una reflexió final sobre quin tipus de llibre són els Essais, i la seva relació amb la filosofia i la poesia, suggerint l'expressió «filosofia poètica».
Taula: Quaderns de pensament, 1999
EnglishThis paper refers to a fragment from Montaigne'swork Essays, which can be read in the ... more EnglishThis paper refers to a fragment from Montaigne'swork Essays, which can be read in the chapter titled "De I'institution des enfans". In it, Montaigne defends a joyful philosophy against the philosophy of his age, when he describes as a sad one. In this chapter, contrasting the negative consideration we find in the Essays ( and mainly in his most famous chapter, "Apologie de Raimond Sebond"), there appears an enthusiastic defense of philosophy. Montaigne considers it as a medicine and as a fundamental art in children's education. The paper tries to clarify the meaning of "philosophy" in Montaigne's work and it is suggested that its meaning is linked to the sort of writing developed in the Essays. catalaAquest escrit parteix d'un fragment dels Essais, situat en el capitol "De l'institution des enfans", en el que Montaigne vindica una filosofia alegre enfront de la que considera filosofia trista del seu segle. En aquest capitol, i en contrast amb la consideracio negativa de la filosofia que domina en els Essais (i especialment en el seu capitol mes famos, "Apologie de Raimond Sebond), hi ha una defensa entusiasta de la filosofia, considerada corn a medicina i corn a disciplina fonamental per a l'educacio de l'infant. A partir del fragment en questio s'intenta esbrinar que enten Montaigne per filosofia i es suggereix corn aquesta idea esta lligada amb l'activitat d'escriptura dels Essais.
Uploads
Papers by Joan L L U Í S Llinàs Begon