Papers by Francesc González i Planas
González i Planas, Francesc 2006 [Ressenya del llibre] Dan MUNTEANU COLÁN: Breve historia de la lingüística románica. Madrid: Arco/Libros (Bibliotheca Philologica), 2005 Ianua : revista philologica romanica 6 155 160, 2006
DESCRIPTION Taller d'introducció al LaTeX - Sessió 2, 9 d’abril de 2014, Universitat de Giron... more DESCRIPTION Taller d'introducció al LaTeX - Sessió 2, 9 d’abril de 2014, Universitat de Girona El LATEX és un sistema d’edició de textos especialment pensat per a persones que han d’utilitzar una gran quantitat de simbologia científica (símbols matemàtics i lògics, notació musical, alfabet IPA, arbres sintàctics, estructures autosegmentals, etc.), que a més a més volen obtenir una presentació elegant sense perdre gaire temps en l’edició del document. Si això és el que necessites, en aquest curs t’oferim una primera aproximació al LaTeX, sense que et calgui cap coneixement previ. Moodle del curs: http://romaniaminor.net/moodle/
Map of the dialects of Corsica and Sardinia: Corsican, Sardinian, Catalan and Ligurian languages.
Catalan and Spanish words introduced into Sardinian language
Major isoglosses in the Principality of Asturias: Asturian-Leonese/Galician-Portuguese border in ... more Major isoglosses in the Principality of Asturias: Asturian-Leonese/Galician-Portuguese border in Asturias, Asturian-Leonese/Castilian border in Asturias, and internal isoglosses in Asturias.
ABSTRACT Map of the Romance languages in Europe.
Objetivos del póster: 1. Diferenciar dos tipos de oracions completivas seleccionadas por un predi... more Objetivos del póster: 1. Diferenciar dos tipos de oracions completivas seleccionadas por un predicado asertivo a partir de diferencias estructurales: las citativas (quotative) y las explicativas/reportativas (reportative). 2. Relacionar estos dos tipos de oraciones con diferentes propiedades interpretativas: las citativas tienen una lectura de dicto, mientras que las oraciones explicativas/reportativas tienen una lectura de re. 3. Evidenciar que la recomplementació citativa está sujeta a variación idiolectal/dialectal y que esta variación es morfológica y no sintáctica.
Recomplementation is a cover term for two distinct phenomena, related with COMP doubling in embed... more Recomplementation is a cover term for two distinct phenomena, related with COMP doubling in embedded clauses in the Iberoromance languages. The first is recomplementation in indicative clauses, where the second complementizer (que2) is used to set the boundaries between a reproduced discourse and the clausal elements that were implicit in the original discourse, which must be reintroduced in the new communicative situation because they are not shared by the interlocutor. The second is recomplementation in subjunctive clauses, which corresponds to a jussive/imperative clause in indirect speech, where a prominent element appears on the left periphery between the subordinating particle que1 and the obligatory jussive particle que2'.
DESCRIPTION Complementizer doubling in the Ibero-Romance languages is a cover term for two distin... more DESCRIPTION Complementizer doubling in the Ibero-Romance languages is a cover term for two distinct phenomena related with embedded clauses. In the first, the second complementizer (que2) is used to set the boundaries between a reproduced discourse and the clausal elements that were implicit in the original discourse, which must be reintroduced in the new communicative situation because they are not shared by the interlocutor. The second, allways in subjunctive clauses, corresponds to a jussive clause in indirect speech, where a prominent element appears on the left periphery between the subordinating particle que1 and the obligatory jussive particle que2'.
Article review. URL: http://linguistlist.org/issues/24/24-1030.html
Actes du XXVe Congrès International de Linguistique et de Philologie Romanes, Innsbruck, 3 – 8 septembre 2007, 2010
El asturleonés y el gallego-portugués modernos comparten la característica de tener la enclisis r... more El asturleonés y el gallego-portugués modernos comparten la característica de tener la enclisis respecto al verbo como forma no marcada de la colocación de los clíticos pronominales. A partir de una descripción tipológica inicial y de asumir un marco teórico en el que se ...
En aquest treball hem estudiat l'efecte de la planificacio en textos (200 paraules aproximada... more En aquest treball hem estudiat l'efecte de la planificacio en textos (200 paraules aproximadament) en llengua catalana en alumnes bilingues de 2n de Batxillerat. Es pretenia determinar les diferencies entre la planificacio previa a la redaccio del text (pretask planning) i la planificacio durant la redaccio del text (on-line planning). L'efecte de les dues estrategies de planificacio s'ha mesurat en termes de fluidesa, correccio, coherencia i cohesio textuals. Mots clau: Planificacio del text, catala, castella bilinguisme, linguistica aplicada, linguistica textual.
Aquest estudi s'enmarca dins la gramatica comparada de les llengues romaniques i te com a obj... more Aquest estudi s'enmarca dins la gramatica comparada de les llengues romaniques i te com a objectiu descriure la col·locacio dels clitics pronominals en asturlleones en contrast amb el gallec estandard i el portugues europeu. La descripcio del funcionament de la col·locacio dels clitics en aquestes llengues te implicacions per a la gramatica teorica, car aporta proves sobre la validesa de la teoria de la periferia esquerra desenvolupada per Rizzi (1997), la qual cosa permet considerar els subjectes preverbals (no quantificats i no focalitzats) com a dislocacions a l'esquerra (Barbosa 2000). Mots clau: Periferia esquerra oracional, parametre del subjecte nul, clitics pronominals, Sintagma Focus, Sintagma Topic, asturia, mirandes, gallec, portugues europeu.
El Valle de Arán es una pequeña comarca situada en la vertiente norte de los Pirineos que tiene c... more El Valle de Arán es una pequeña comarca situada en la vertiente norte de los Pirineos que tiene como lengua propia el occitano, más conocido entre los habitantes del valle con el nombre de aranés. El aranés es el resultado de la particular evolución de la lengua latina en aquel territorio después de su proceso de romanización. En términos dialectológicos, el occitano del Valle de Arán pertenece a la rama pirenaica de los dialectos gascones, junto con los dialectos de las zonas limítrofes de Comenges, Coserans y Bigòrra. Actualmente el territorio aranés forma parte del Estado español, de la comunidad autónoma de Cataluña, y de la provincia de Lleida (Lhèida). A causa del relieve montañoso de los Pirineos, el valle se encuentra cerrado por el sur —lo que significa que históricamente ha quedado aislado del resto de Cataluña y de España— y su único espacio de comunicación natural ha estado la Gascuña (Gasconha), especialmente las tierras de Comenges. En la actualidad, con la construcció...
un llibre que no pretén ésser un estudi historiogràfic exhaustiu; però, que en canvi, promet ésse... more un llibre que no pretén ésser un estudi historiogràfic exhaustiu; però, que en canvi, promet ésser un llibre de referència com a manual per a estudiants universitaris interessants en la història de la lingüística romànica. La lingüística romànica és una lingüística especial o particular que estudia les varietats lingüístiques romàniques (des del llatí de la romanització als actuals dialectes i llengües romànics), en contraposició a la lingüística general, que estudia el llenguatge i els seus aspectes en general sense fer referència a cap llengua determinada. No obstant això, la lingüística romànica gaudeix del privilegi d'ésser, potser, la lingüística particular que més ha contribuït en el desenvolupament de la lingüística general al llarg de la història. Aquest nou llibre és un esforç considerable de síntesi i de creativitat, ja que aconsegueix, en només unes 150 pàgines, de posar de relleu tots aquells aspectes d'interès de la història de la lingüística i de presentar-los d'una manera tan atractiva que el lector no pot deixar de llegir-i el que és més important, de reflexionar-hi. Cal dir, emperò, que a vegades es troba a faltar l'opinió de l'autor sobre alguns dels grans debats de la romanística que encara no s'han tancat. Això no obstant, l'autor demostra en el discurs un gran coneixement de les fonts historiogràfiques antigues i modernes-tant de la pròpia romanística, com de la lingüística general-, així com un coneixement exhaustiu de totes les branques de la filologia i la lingüística romàniques. Deixant de banda la introducció, el llibre està format per tres blocs que són paradigmàtics de les característiques particulars d'aquesta disciplina:
Uploads
Papers by Francesc González i Planas
In the first study (chapter 3) we analyze the nature of the particle "que" in wh-exclamative sentences. As a result of the microparametric analysis of exclamative sentences in Romance languages, we propose a unified analysis that helps explain the derivation of exclamatives in these languages, as well as the reason why this particle is optional in Spanish but it is not in Catalan. We propose a cartography for derive exclamative sentences from two different functional projections ---Factive Phrase and Force Phrase---, which enables us to provide evidence in favour of the Haegeman's (2004, 2006) hypothesis, whereby Force is merged immediately after the Finitness Phrase is projected.
In the second study, we examine the derivation of recomplementation in embedded clauses in the Iberoromance languages (Catalan, Spanish, Galician and Portuguese). After carrying out the background analysis, we focus on the description of the features of predicates that can selected such clauses. Then we analyse relevant examples of recomplementation order so to determine their function; finally we conclude that it is necessary to distinguish two types of structures: recomplementation in indicative clauses (cf. (1)) and recomplementation in subjunctive clauses (cf. (2)).
(1) Ha dit que1 els convidats (que2) estan asseguts a taula.
`He/She has said that the guests are seated at the table.'
(2) He dit que1 els convidats (que2) s'asseguin a taula.
`I have said that the guests (should) sit at the table.'
In (1) "que2" is used to set the boundaries between a reproduced discourse and the clausal elements that were implicit in the original discourse, which must be reintroduced in the new communicative situation because they are not shared by the interlocutor. Example (2) corresponds to an imperative clause in indirect speech, where a prominent element (e.g. a topic or a conditional clause) appears on the left periphery between the subordinating particle "que1" and the imperative indirect speech particle."
Els animals es van sacrificar en diferents lots de 25, 45, 65, 85, 105, 125 i 140 kg. Posteriorment es va determinar la composició corporal de tots els animals mitjançant l'anàlisi química de mostres representatives de les tres fraccions de les quals escomponen: sang, vísceres i canal. Les mesures del pes viu de l'animal, de la profunditat del greix dorsal i de la profunditat del múscul Longissimus dorsi es van utilitzar com a predictors de la composició corporal mitjançant regressions lineals i múltiples amb el procediment estadístic GLM. Amb les mesures de l'aparell PIGLOG es va definir la corba de creixement del múscul Longissimus dorsi i la corba de l'evolució del dipòsit degreix dorsal mitjançant el procediment estadístic MIXED.
Els models més precisos per determinar el percentatge de proteïna (R2 = 0,60 i RSD = 0,59), el contingut de massa de proteïna (R2 = 0,99 i RSD = 0,60), el percentatgede lípids (R2 = 0,91 i RSD = 1,77) i el contingut de massa de lípids (R2 = 0,97 i RSD = 1,92) es van determinar amb les mesures de l'aparell PIGLOG. També es va detectar una notable influència del sexe i del tipus genètic en la composició dels porcs.
S'ha demostrat que les tècniques d'ultrasons són útils per estimar la composició química —proteïna i lípids— de porcs en creixement, sobretot per determinar el percentatge de lípids i el contingut de massa de lípids i de proteïna. En canvi, no ha estat tan precís per determinar el percentatge de proteïna a partir de les mesures corporals del greix dorsal i del llom. La sonda ultrasònica PIGLOG ha estat l'aparell més precís, la qual cosa, juntament amb unes dimensions reduïdes que en faciliten el maneig, fa que sigui l'aparell més idoni per utilitzar en granges."