Papers by Margarida Loran Gili
Projecte impulsat per l’Associació professional Conservadors-Restauradors Associats de Catalunya ... more Projecte impulsat per l’Associació professional Conservadors-Restauradors Associats de Catalunya (CRAC), amb el finançament de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat i la col·laboració del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.
Digithum, 2005
Many authors argue that digital technologies, and particularly the World Wide Web, have great pot... more Many authors argue that digital technologies, and particularly the World Wide Web, have great potential to serve the challenges faced by museums in relation to access and audience development, which involves reaching and nurturing both existing and new audiences. But what initiatives are there, and how effective are they? What strategies and actions are museums undertaking to take advantage of this potential? What is it being done to establish closer ties with core audiences or to attract new audiences? And what is the audience response to the museums' efforts? The British experience in this field is of particular interest because it shows a political context favourable to the development of this emerging area of museum work, and it provides some remarkable and exemplary cases from which to learn good practices.
Digithum, 2005
S’ha parlat molt en els darrers anys sobre el potencial dels webs per a incrementar l’accés als m... more S’ha parlat molt en els darrers anys sobre el potencial dels webs per a incrementar l’accés als museus i obrir-los a nous públics.
Però, en concret, què s’està fent en aquesta línia i amb quina efectivitat? Quines estratègies i accions emprenen els museus per a aprofitar el potencial del web? Què s’està fent per a establir lligams més estrets amb els públics habituals o per a atraure nous públics? Quina és la resposta del públic a aquests esforços? L’autora mira de respondre aquests interrogants en el context del Regne Unit, a partir de les entrevistes fetes a set museus nacionals i de l’anàlisi d’algunes experiències exemplars, tot plegat en
un context polític favorable al desenvolupament d’aquesta nova àrea de treball.
Digithum Las Humanidades En La Era Digital, 2005
Revista electrònica dels Estudis d'Humanitats i Filologia de la UOC www.uoc.edu/digithum Resum S'... more Revista electrònica dels Estudis d'Humanitats i Filologia de la UOC www.uoc.edu/digithum Resum S'ha parlat molt en els darrers anys sobre el potencial dels webs per a incrementar l'accés als museus i obrir-los a nous públics. Però, en concret, què s'està fent en aquesta línia i amb quina efectivitat? Quines estratègies i accions emprenen els museus per a aprofitar el potencial del web? Què s'està fent per a establir lligams més estrets amb els públics habituals o per a atraure nous públics? Quina és la resposta del públic a aquests esforços? L'autora mira de respondre aquests interrogants en el context del Regne Unit, a partir de les entrevistes fetes a set museus nacionals i de l'anàlisi d'algunes experiències exemplars, tot plegat en un context polític favorable al desenvolupament d'aquesta nova àrea de treball. Paraules clau museu, Regne Unit, aprenentatge continu CITACIÓ RECOMANADA LORAN, Margarida (2005). "L'ús dels webs per a afavorir l'accés i l'increment de públic als museus: experiències dels museus nacionals britànics". A: CARRERAS, Cèsar (coord.). "TIC i patrimoni" [dossier en línia]. Digithum. Núm. 7. UOC. [Data de consulta: dd/mm/aa].
Mnemòsine, 2012
La gratuïtat d’accés pot ser una eina molt poderosa per generar demanda als museus, i un ingredie... more La gratuïtat d’accés pot ser una eina molt poderosa per generar demanda als museus, i un ingredient bàsic per aconseguir un ús més ampli per part de la comunitat. Dos objectius que, a més de ser desitjables, són també necessaris per a la sostenibilitat de les institucions museístiques. En les dues darreres dècades un nombre creixent de museus han pres l’opció de l’accés lliure, universal o limitat, amb resultats més que notables en termes d’impacte de públic. Una tendència que pot quedar frenada per les preocupacions i els imperatius de la situació econòmica actual. Pensant des d’una perspectiva més social i de futur, però, l’accés gratuït té sentit en un context de recessió perllongada i població empobrida, sintonitza amb les expectatives creixents de participació i d’accés lliure a la informació del món digital, i és coherent amb un model de museu compromès socialment. En l’esforç de trobar nous models per finançar els museus, podria ser que l’accés lliure hi tingués cabuda.
El debat sobre si l’accés als museus ha de ser gratuït o de pagament ha sorgit amb força en les d... more El debat sobre si l’accés als museus ha de ser gratuït o de pagament ha sorgit amb força en les dues darreres dècades, començant al Regne Unit i prosseguint en d’altres països europeus, als Estats Units i a d’altres llocs del món. El tema ha captat l’interès de la premsa, ha estat objecte d’estudi dels economistes de la cultura i dels serveis públics, i ha remogut la pròpia professió museística i cultural.
Actualment conviuen dues tendències contraposades. Mentre alguns museus incrementen els preus d’entrada, altres decideixen eliminar les tarifes d’accés, sigui per iniciativa del govern que els finança o per iniciativa individual.
L’estudi examina els arguments del debat i l’evidència disponible que els sustenta, amb una revisió bibliogràfica exhaustiva. També descriu les experiències recents britànica i francesa de reintroducció de l’accés gratuït en institucions de caràcter nacional (universal en un cas, limitat en l’altre). N’examina el context, les motivacions, el procés d’implantació, les conseqüències organitzatives i el seu impacte social.
L’estudi va ser encarregat per la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat l’any 2008, amb l’objectiu de conèixer millor aquestes iniciatives i d’ajudar en la reflexió sobre si mesures d’aquest tipus serien aplicables al nostre país.
Digithum Revista Digital D Humanitats, 2005
Mnemosine Revista Catalana De Museologia, 2012
Pros i contres de l'accés gratuït als museus i com influeix aquesta mesura en el model cu... more Pros i contres de l'accés gratuït als museus i com influeix aquesta mesura en el model cultural en el qual s'inserta.
Clio Revista De Historia, 2002
Clio Revista De Historia, 2002
Les humanitats en l'era digital Abstract Many authors argue that digital technologies, and pa... more Les humanitats en l'era digital Abstract Many authors argue that digital technologies, and particularly the World Wide Web, have great potential to serve the challenges faced by museums in relation to access and audience development, which involves reaching and nurturing both existing and new audiences. But what initiatives are there, and how effective are they? What strategies and actions are
El Museo Imperial de la Guerra en Londres es un interesante caso de museo militar que ha sabido r... more El Museo Imperial de la Guerra en Londres es un interesante caso de museo militar que ha sabido reorientar su discurso y convertirse en un museo atractivo y de importancia para una amplia audiencia. En las dos ultimas decadas, el Museo se ha ido alejando de posiciones conmemorativas y patrioticas para centrarse en la historia social de los conflictos y presentar la experiencia humana de la guerra. El articulo repasa algunos de los enfoques interpretativos mas innovadores: desde el uso de recreaciones evocadas que explotan la dimension emocional de la guerra (la Blitz Experience [Experiencia de los bombardeos aereos], la Trench Experience [Experiencia de las trincheras], o The 1940's House [La casa de 1940]) a los proyectos expositivos recientes, que destacan la evidencia historica basada en material original y testigos personales (el Holocausto) y en el analisis de las causas y consecuencias de los fenomenos belicos (Crimenes contra la humanidad). O la nueva filial inaugurada re...
Digithum
Abstract Many authors argue that digital technologies, and particularly the World Wide Web, have ... more Abstract Many authors argue that digital technologies, and particularly the World Wide Web, have great potential to serve the challenges faced by museums in relation to access and audience development, which involves reaching and nurturing both existing and new ...
Mnemosine Revista Catalana De Museologia, 2004
Books by Margarida Loran Gili
Manuals de Museologia, 2021
Disseny i gestió de projectes en museus i equipaments patrimonials Juan Antonio Olañeta Molina .
Manuals de Museologia, 2021
1. Museu de Ciències Naturals de Barcelona: La inclusió com a primera prioritat.
2. Museu Diocesà... more 1. Museu de Ciències Naturals de Barcelona: La inclusió com a primera prioritat.
2. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona: Obrir el museu a la comunitat.
3. Museu de la Vida Rural: Escollir el nou posicionament estratègic. Impulsar l'educació cultural en la sostenibilitat.
4. Museu de la Mediterrània: Repensar-se amb la comunitat. Comprometre's amb el territori.
5. Museu Etnològic del Montseny - La Gabella: Planificar estratègicament el suport als equipaments patrimonials del territori, com a Museu de Suport Territorial.
6. MACBA: La transformació digital: un viatge de llarg recorregut amb la visió de posar les persones al centre.
Un posible marco para la evaluación del uso de los sitios web de los museos, desde el punto de vi... more Un posible marco para la evaluación del uso de los sitios web de los museos, desde el punto de vista de analizar la contribución que realizan a los objetivos de desarrollar públicos y aumentar la accesibilidad a las colecciones y el conocimiento.
Conference Presentations by Margarida Loran Gili
Presentació dels resultats de l'estudi.
7 d'octubre de 2021. Palau Marc, Departament de Cultura,... more Presentació dels resultats de l'estudi.
7 d'octubre de 2021. Palau Marc, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya.
Uploads
Papers by Margarida Loran Gili
Però, en concret, què s’està fent en aquesta línia i amb quina efectivitat? Quines estratègies i accions emprenen els museus per a aprofitar el potencial del web? Què s’està fent per a establir lligams més estrets amb els públics habituals o per a atraure nous públics? Quina és la resposta del públic a aquests esforços? L’autora mira de respondre aquests interrogants en el context del Regne Unit, a partir de les entrevistes fetes a set museus nacionals i de l’anàlisi d’algunes experiències exemplars, tot plegat en
un context polític favorable al desenvolupament d’aquesta nova àrea de treball.
Actualment conviuen dues tendències contraposades. Mentre alguns museus incrementen els preus d’entrada, altres decideixen eliminar les tarifes d’accés, sigui per iniciativa del govern que els finança o per iniciativa individual.
L’estudi examina els arguments del debat i l’evidència disponible que els sustenta, amb una revisió bibliogràfica exhaustiva. També descriu les experiències recents britànica i francesa de reintroducció de l’accés gratuït en institucions de caràcter nacional (universal en un cas, limitat en l’altre). N’examina el context, les motivacions, el procés d’implantació, les conseqüències organitzatives i el seu impacte social.
L’estudi va ser encarregat per la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat l’any 2008, amb l’objectiu de conèixer millor aquestes iniciatives i d’ajudar en la reflexió sobre si mesures d’aquest tipus serien aplicables al nostre país.
Books by Margarida Loran Gili
2. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona: Obrir el museu a la comunitat.
3. Museu de la Vida Rural: Escollir el nou posicionament estratègic. Impulsar l'educació cultural en la sostenibilitat.
4. Museu de la Mediterrània: Repensar-se amb la comunitat. Comprometre's amb el territori.
5. Museu Etnològic del Montseny - La Gabella: Planificar estratègicament el suport als equipaments patrimonials del territori, com a Museu de Suport Territorial.
6. MACBA: La transformació digital: un viatge de llarg recorregut amb la visió de posar les persones al centre.
Conference Presentations by Margarida Loran Gili
7 d'octubre de 2021. Palau Marc, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya.
Però, en concret, què s’està fent en aquesta línia i amb quina efectivitat? Quines estratègies i accions emprenen els museus per a aprofitar el potencial del web? Què s’està fent per a establir lligams més estrets amb els públics habituals o per a atraure nous públics? Quina és la resposta del públic a aquests esforços? L’autora mira de respondre aquests interrogants en el context del Regne Unit, a partir de les entrevistes fetes a set museus nacionals i de l’anàlisi d’algunes experiències exemplars, tot plegat en
un context polític favorable al desenvolupament d’aquesta nova àrea de treball.
Actualment conviuen dues tendències contraposades. Mentre alguns museus incrementen els preus d’entrada, altres decideixen eliminar les tarifes d’accés, sigui per iniciativa del govern que els finança o per iniciativa individual.
L’estudi examina els arguments del debat i l’evidència disponible que els sustenta, amb una revisió bibliogràfica exhaustiva. També descriu les experiències recents britànica i francesa de reintroducció de l’accés gratuït en institucions de caràcter nacional (universal en un cas, limitat en l’altre). N’examina el context, les motivacions, el procés d’implantació, les conseqüències organitzatives i el seu impacte social.
L’estudi va ser encarregat per la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat l’any 2008, amb l’objectiu de conèixer millor aquestes iniciatives i d’ajudar en la reflexió sobre si mesures d’aquest tipus serien aplicables al nostre país.
2. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona: Obrir el museu a la comunitat.
3. Museu de la Vida Rural: Escollir el nou posicionament estratègic. Impulsar l'educació cultural en la sostenibilitat.
4. Museu de la Mediterrània: Repensar-se amb la comunitat. Comprometre's amb el territori.
5. Museu Etnològic del Montseny - La Gabella: Planificar estratègicament el suport als equipaments patrimonials del territori, com a Museu de Suport Territorial.
6. MACBA: La transformació digital: un viatge de llarg recorregut amb la visió de posar les persones al centre.
7 d'octubre de 2021. Palau Marc, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya.