L'educació social com a educació per a la ciutadania Nai xem ciutadans, pero hem d' aprendre a se... more L'educació social com a educació per a la ciutadania Nai xem ciutadans, pero hem d' aprendre a ser-h0 2 • Diversos són els agents i mecanismes socialitzadors que exerceixen aquesta funció i, entreell s, I' educació soc ial pot ser un deI s més potents vehicles per aconseguir apropar-nos a gaudir amb plenitud el que aixo significa. Pl antej ar aquest vessant de I'educació soc ial remet a considerar una doble funció: en primer Iloc, I' ed ucaci ó soc ial com un exerc ici dut a terme per part de ciutadans proactius, els seus professional s, i en segon Iloc, aquest exercici professional indueix l' increment de drets c iutadans en les persones sobre les qual s recau la seva prac tica educativa. Per analitzar aquests aspectes sembla necessari a una plimera re fl ex ió sobre I'abast del que la ciutadania possibilita i deIs req ui sits que la fan possib le i que, per aixo, delimiten la seva fru"\ció. El ciutada és una persona que, pel fet de pertanyer a una comunitat, se li ha reconegut un conjunt de drets i té, alhora, una serie d' obligacions per a aq uesta comunitat 3. Aquestés I'enfocament de la ciutadania Iliberal de les democracies modernes, que s' instaura amb el naixement del capitalisme. Se sol recórrer a la descripció que féu Thomas Marshall en la seva moll ano menada conferencia de mitjan segle XX "Citi zenship and soc ial c1ass"4, per definir els drets de ciutadani a. Marshall va concebre la ciutadania com el conjunt de drets civil s, po lítics i soc ial s aconseguils pels individus (per les persones) de forma progressiva des deIs ini cis del cap itali sme. Tot i que s' ha de plantejar amb una certa elasti cilat i d 'acord amb I'evolució hi storica de cada país , de manera general pot ass ignar-se el recone ixement de cada un d'aquests drets a un seg le di ferent. El primer element, els drets civi ls, és composl per aquell s drets necessari s per a I' exercici de les Ilibertats individuals que precisava e l nou ordre soc ial, el capitali sme. Es tracta del reconeixement que totes les persones són lliures i igual s davant la ll ei establel1a al segle XVIII mitjan~a nt un conjunt de normcs, dc lleis, encaminades a defensar aquestes llibertats individual s. La Ili bertat jurídica entre les persones: (<< E/s homes neixen i romanen lIiures i igua/s des del pum de vista de/ drel»), va ser per a la burges ia una conquesta necessaria contra els pri vil eg is hereditari s, fonament de la soc ietat feudal europea-i d ' altres mitj ans de producció en altres Ilocs-. Un cop es va consolidar la llibertat, van fer la seva aparició, en e l segle XIX, els drets polítics. Significa el dret a participar en I' exerc ic i del poder po líti c, com a membre i e lector de l govern (o sigui de I'autoritat po líti ca). El pas del sufragi censatari (on només podien votar els qui eren in scrils en el cens de propi etari s), al sufrag i uni versal (així mal anomenat pe l fet de ser no més Intercanvi El ciutada és una persona que, pel fet de pertanyer a una comunitat, se
Los autores hacen una revision del tratamiento que la teoria social ha hecho del estado del biene... more Los autores hacen una revision del tratamiento que la teoria social ha hecho del estado del bienestar. En primer lugar se destacan los intentos de formular un fundamento normativo del intervencionismo publico para continuar haciendo un balance de las hipotesis que tratan de explicar las dimensiones y la naturaleza del estado benefactor. Concluyen que ha habido un enorme progreso en la investigacion comparada, pero que sus resultados no permiten concluir la preeminencia de una teoria sobre las otras, razon por la cual recomiendan una actitud mas proclive a comprender como se relacionan entre si los diversos factores explicativos, que a tratar de demostrar la superioridad explicativa de uno solo de ellos.
Resumen: los autores hacen una revisión del tratamiento que la teoría social ha hecho del estado ... more Resumen: los autores hacen una revisión del tratamiento que la teoría social ha hecho del estado del bienestar. En primer lugar se destacan los intentos de formular un fundamento normativo del intervencionismo público para continuar haciendo un balance de las hipótesis que tratan de explicar las dimensiones y la naturaleza del estado benefactor. Concluyen que ha habido un enorme progreso en la investigación comparada, pero que sus resultados no permiten concluir la preeminencia de una teoría sobre las otras, razón por la cual recomiendan una actitud más proclive a comprender cómo se relacionan entre sí los diversos factores explicativos, que a tratar de demostrar la superioridad explicativa de uno solo de ellos.
This report is part of Work Package 2 of the research project entitled "Welfare innovations at th... more This report is part of Work Package 2 of the research project entitled "Welfare innovations at the local level in favour of cohesion" (WILCO). WILCO aims to examine, through cross-national comparative research, how local welfare systems affect social inequalities and how they favour social cohesion, with a special focus on the missing link between innovations at the local level and their successful transfer to and implementation in other settings. The WILCO consortium covers ten European countries and is funded by the European Commission (FP7, Socioeconomic Sciences & Humanities).
L'educació social com a educació per a la ciutadania Nai xem ciutadans, pero hem d' aprendre a se... more L'educació social com a educació per a la ciutadania Nai xem ciutadans, pero hem d' aprendre a ser-h0 2 • Diversos són els agents i mecanismes socialitzadors que exerceixen aquesta funció i, entreell s, I' educació soc ial pot ser un deI s més potents vehicles per aconseguir apropar-nos a gaudir amb plenitud el que aixo significa. Pl antej ar aquest vessant de I'educació soc ial remet a considerar una doble funció: en primer Iloc, I' ed ucaci ó soc ial com un exerc ici dut a terme per part de ciutadans proactius, els seus professional s, i en segon Iloc, aquest exercici professional indueix l' increment de drets c iutadans en les persones sobre les qual s recau la seva prac tica educativa. Per analitzar aquests aspectes sembla necessari a una plimera re fl ex ió sobre I'abast del que la ciutadania possibilita i deIs req ui sits que la fan possib le i que, per aixo, delimiten la seva fru"\ció. El ciutada és una persona que, pel fet de pertanyer a una comunitat, se li ha reconegut un conjunt de drets i té, alhora, una serie d' obligacions per a aq uesta comunitat 3. Aquestés I'enfocament de la ciutadania Iliberal de les democracies modernes, que s' instaura amb el naixement del capitalisme. Se sol recórrer a la descripció que féu Thomas Marshall en la seva moll ano menada conferencia de mitjan segle XX "Citi zenship and soc ial c1ass"4, per definir els drets de ciutadani a. Marshall va concebre la ciutadania com el conjunt de drets civil s, po lítics i soc ial s aconseguils pels individus (per les persones) de forma progressiva des deIs ini cis del cap itali sme. Tot i que s' ha de plantejar amb una certa elasti cilat i d 'acord amb I'evolució hi storica de cada país , de manera general pot ass ignar-se el recone ixement de cada un d'aquests drets a un seg le di ferent. El primer element, els drets civi ls, és composl per aquell s drets necessari s per a I' exercici de les Ilibertats individuals que precisava e l nou ordre soc ial, el capitali sme. Es tracta del reconeixement que totes les persones són lliures i igual s davant la ll ei establel1a al segle XVIII mitjan~a nt un conjunt de normcs, dc lleis, encaminades a defensar aquestes llibertats individual s. La Ili bertat jurídica entre les persones: (<< E/s homes neixen i romanen lIiures i igua/s des del pum de vista de/ drel»), va ser per a la burges ia una conquesta necessaria contra els pri vil eg is hereditari s, fonament de la soc ietat feudal europea-i d ' altres mitj ans de producció en altres Ilocs-. Un cop es va consolidar la llibertat, van fer la seva aparició, en e l segle XIX, els drets polítics. Significa el dret a participar en I' exerc ic i del poder po líti c, com a membre i e lector de l govern (o sigui de I'autoritat po líti ca). El pas del sufragi censatari (on només podien votar els qui eren in scrils en el cens de propi etari s), al sufrag i uni versal (així mal anomenat pe l fet de ser no més Intercanvi El ciutada és una persona que, pel fet de pertanyer a una comunitat, se
Los autores hacen una revision del tratamiento que la teoria social ha hecho del estado del biene... more Los autores hacen una revision del tratamiento que la teoria social ha hecho del estado del bienestar. En primer lugar se destacan los intentos de formular un fundamento normativo del intervencionismo publico para continuar haciendo un balance de las hipotesis que tratan de explicar las dimensiones y la naturaleza del estado benefactor. Concluyen que ha habido un enorme progreso en la investigacion comparada, pero que sus resultados no permiten concluir la preeminencia de una teoria sobre las otras, razon por la cual recomiendan una actitud mas proclive a comprender como se relacionan entre si los diversos factores explicativos, que a tratar de demostrar la superioridad explicativa de uno solo de ellos.
Resumen: los autores hacen una revisión del tratamiento que la teoría social ha hecho del estado ... more Resumen: los autores hacen una revisión del tratamiento que la teoría social ha hecho del estado del bienestar. En primer lugar se destacan los intentos de formular un fundamento normativo del intervencionismo público para continuar haciendo un balance de las hipótesis que tratan de explicar las dimensiones y la naturaleza del estado benefactor. Concluyen que ha habido un enorme progreso en la investigación comparada, pero que sus resultados no permiten concluir la preeminencia de una teoría sobre las otras, razón por la cual recomiendan una actitud más proclive a comprender cómo se relacionan entre sí los diversos factores explicativos, que a tratar de demostrar la superioridad explicativa de uno solo de ellos.
This report is part of Work Package 2 of the research project entitled "Welfare innovations at th... more This report is part of Work Package 2 of the research project entitled "Welfare innovations at the local level in favour of cohesion" (WILCO). WILCO aims to examine, through cross-national comparative research, how local welfare systems affect social inequalities and how they favour social cohesion, with a special focus on the missing link between innovations at the local level and their successful transfer to and implementation in other settings. The WILCO consortium covers ten European countries and is funded by the European Commission (FP7, Socioeconomic Sciences & Humanities).
El Siglo XXI está transformando las sociedades y parece conducir a un nuevo ciclo histórico, hoy ... more El Siglo XXI está transformando las sociedades y parece conducir a un nuevo ciclo histórico, hoy todavía lleno de incertidumbres. Se viene hablando de un cambio de ciclo, o incluso, de un cambio de época hacia una de nueva que está todavía por venir e identificar. Sabemos de donde venimos pero no se vislumbra cuál va a ser la organización social del mañana. Sabemos lo que no va bien o no nos gusta, pero no hay certeza sobre como trazar el camino que nos lleve a lo que debería ser. Pueden observarse malestares, injusticias, desconfianzas y pérdida de valores societales que debilitan las comunidades y producen desconciertos personales y grupales. El sistema de partidos es cuestionado como organizador de la democracia; se desconfía de la capacidad-y la voluntad-de nuestros gobernantes para revertir la situación. La búsqueda del fortalecimiento de los derechos individuales y colectivos, una de las características de las sociedades modernas, está ahora dando paso a escenarios ambivalentes en donde las estrategias mediáticas están vehiculando los discursos políticos y en donde el individualismo es hoy ya un "valor" ampliamente extendido. Aparece un malestar sistémico con respecto la economía y la política que, afectando también a la comunidad, hacen tambalear las certezas que organizaban la vida social, y perder la garantía de seguridad que estas instituciones aportaban.
Uploads
Papers by Maite Montagut