Vejatz lo contengut

Fosfòr

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.


15
silicifosfòrsofre
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
N

P

As
Generalitats
Nom, Simbòl, Numèro fosfòr, P, 15
Tièra quimica nonmetals
Grop, Periòde, Blòc 15, 3, p
Aparéncia incolòr/roge/blanc argentat
Massa atomica 30.973761(2) g/mol
Configuracion electronica [Ne] 3s2 3p3
Electrons per nivèl energetic 2, 8, 5
Proprietats fisicas
Fasa solid
Densitat (temperatura ambienta) (blanc) 1.823 g/cm³
Densitat (temperatura ambienta) (roge) 2.34 g/cm³
Densitat (temperatura ambienta) (negre) 2.69 g/cm³
Punt de fusion (blanc) 317.3 K
(44.2 °C, 111.6 °F)
Punt d'ebullicion 550 K
(277 °C, 531 °F)
Calor de fusion (blanc) 0.66 kJ/mol
Calor de vaporizacion 12.4 kJ/mol
Capacitat calorifica (25 °C) (blanc)
23.824 J/(mol·K)
Pression de vapor (blanc)
P/Pa 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T/K 279 307 342 388 453 549
Pression de vapor (roge)
P/Pa 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T/K 455 489 529 576 635 704
Proprietats atomicas
Estructura cristallina monoclinic
Estat d'oxidacion ±3, 5, 4
(oxid leugièrament acid)
Electronegativitat 2.19 (Escala de Pauling)
Potencials d'ionizacion
(mai)
1èr : 1011.8 kJ/mol
2nd : 1907 kJ/mol
3en : 2914.1 kJ/mol
Rai atomic 100 pm
Rai atomic calculat 98 pm
Rai covalent 106 pm
Rai de Van der Waals 180 pm
Informacions divèrsas
Magnetisme pas de donada
Conductivitat termica (300 K) (blanc)
0.236 W/(m·K)
Modul de Bulk 11 GPa
Numèro CAS 7723-14-0
Isotòps pus estables
Article : Isotòps del (de l') fosfòr
iso NA Mièja vida MD ED (MeV) PD
31P 100% P es estable amb 16 neutrons
32P syn 14.28 d β- 1.709 32S
33P syn 25.3 d β- 0.249 33S

Lo fosfòr (del grèc ancian φωσφόρος / phōsphóros, « portaire de lutz », per allusion a la quimioluminescéncia emanant del fosfòr blanc, vesedor dins l'escuritat quand es expausat a de l'oxigèn) es l'element quimic de numèro atomic 15, de simbòl P. Dins la taula periodica, se tròba dins lo cinquen grop principal, o 15en grop IUPAC o grop azòt. Es un membre del grop dels pnictogèns.