Economia de Luxemborg
Luxemborg, país amb una economia pichona mas establa e amb anautita renda per capita, se beneficia de la siá proximitat amb França, Belgica e Alemanha e aguèri totjorn un creissement economic solid, bassa inflacion e redusit caumatge[1]. Lo país es fòrtament dependent de l'activitat bancària e de la produccion d'acièr. Lo PIB per cápita (US$ 77 600 en 2009) es lo 3en del mond.
| Economia de Luxemborg | |
| Moneda | Èuro |
|---|---|
| Organizacions comercialas | OMC, Union Europèa, OCDE |
| Estadisticas[1] | |
| PIB | USD 56.58 miliards (2015) |
| Reng PIB | 105ena granda[2] |
| Creissença del PIB | 4,4% (2015) |
| PIB per càpita | 102 900 (2015) |
| PIB per sector | agricultura 0.3%, industria 11.3%, servicis 88.3% (2015) |
| Inflacion | 0.1%(2015) |
| IDH | cap d'informacions |
| Populacion jol lindal de pauretat | cap d'informacions |
| Fòrça de trabalh | 265 800 (2015) |
| Fòrça de trabalh per ocupacion | agricultura 1.1%, industria 20%, servicis 78.9% (2013) |
| Caumatge | 6.9% (2015) |
| Partenaris comercials[1] | |
| Expòrts | 20.9 miliards (2015) |
| Sòcis principals | Alemanha 23.5%, França 17%, Belgica 16.2%, Itàlia 5.6%, Soïssa 4.4% (2014) |
| Impòrts | 21.9 miliards (2015) |
| Sòcis principals | Belgica 30.8%, Alemanha 24.5%, França 11.9%, Estats Units 7.1%, Republica Populara de China 5.9%, Païses Basses 4.9% (2014) |
| Finanças publicas[1] | |
| Deute extèrne | 3 331 miliards (2014) |
| Revenguts | USD cap d'informacions |
| Despensas | 23.65 miliards (2015) |
modificar  |
|
L'agricultura ocupa 22% de la superfícia del Grand Ducat, mas lo sector primari absorbeís solament una pichona part de la populacion activa. Los coitius principals son los granatges (òrdi, blat, cevada, segal), las trufas e lo farratge. Al Gutland e principalament dins la val del Mosèla, s'i fa la vinha e de fruches. L'elevatge se centra en los bovins, per carn e lach, e los porcins, per carn.
L'economia luxemborgesa s'es basada tradicionalament en lo fèrre, l'unic recors minaire fins a la decennia dels ochanta. Cossí que cobrissiá pas totes los besonhs del país, se li caliá importar, e lo 1981 se quitèt d'extraire. Se li cal a l'ora d'ara abastar de mineral de França (83 %), Suècia e Brasil. Lo facilitat de dispausar del carbon de las concas del Ruhr e lo Saar i a fach possible l'establiment d'importants centres siderurgics, sector qu'ocupa un dels primièrs luòcs d'Euròpa, amb una produccion de acièr qu'en una granda part es exportat. Los centres principals son al sud del país (Rodange, Differdange, Esch, Rumelange e Düdelange), e ocupan la màger part de la man d'òbra immigranta.
Luxemborg, aital coma unes autres de la Union Europèa, sofriguèt amb la crisi que comencèt lo 2008, mas lo caumatge demorèt a bas de la mejana de l'UE.[1] L'economia se contractèt 3,6% en 2009, mas se recuperèt lo 2010 e lo 2011.[1] Aproximativament 60% de la fòrça de trabalh del país son estrangièrs.