Comunautat Forala de Navarra
Navarra, oficialament la Comunautat Forala de Navarra[1] (Nafarroa, Nafarroako Foru Komunitatea en basco, Navarra, Comunidad Foral de Navarra en espanhòl), es una una comunautat autonòma espanhòla uniprovinciala de regim foral pròpri, sustot las institucions eissidas del Reialme de Navarra. Es tanben una província tradicionala basca[2]. Sa capitala es Pampalona.
| Comunidad Foral de Navarra (es) Nafarroako Foru Komunitatea (eu) Comunautat Forala de Navarra (oc)  | |
| Imne | Imne de Navarra |
|---|---|
| Devisa | Imne de las Corts |
| Administracion | |
| Estat | Espanha |
| Capitala | Pampalona |
| Lenga oficiala | espanhòl basc |
| Politica | |
| • President | María Chivite y Navascués (2019–) |
| Geografia | |
  | |
| Coordenadas | 42° 49′ N, 1° 39′ O |
| Superfícia | 10 391 km² |
| Punt mai bas | Bidasoa (ca)  (18 m) |
| Punt culminant | Taula deths Tres Reis (2 438 m) |
| Fus orari | UTC+01:00 (ora estandard) UTC+02:00 (ora d'estiu) |
| Demografia | |
| • Totala | 605 876 ab. (2021 ) |
| Istòria | |
| Pairinatge | Francés de Xavièr e Fermin de Pampalona |
| Autras informacions | |
| ISO 3166-2 | ES-NA |
| Sit web | navarra.es |
modificar  |
|
Los territòris tanhents son Labord, la Bassa Navarra e Sola al nòrd, Aragon a l'èst, Guipuscoa e Alaba a l'oèst, e La Rioja al sud. Possedís una enclava (Petilla de Aragón) enrodada totalament per Aragon. Se compausa de 272 municipis e compta una populacion de 601 874 abitants (2006), qu'un tèrç viu dins la capitala, Pampalona (195 769 ab.) e la mitat dins son airal metropolitan (315 988 ab.).
Del punt de vista climatic, Navarra es una barreja d'influéncia montanhosa dels Pirenèus e mediterranèa de la val d'Èbre; i a una diferéncia granda entre lo clima del nòrd (umid, de pluèjas frequentas) e lo del sud (mediterranèu, de temperaturas pus nautas e pluèjas esporadicas).
L'organizacion juridica administrativa actuala se basa sul Melhorament del Fòr de 1982 que supausèt l'imbricacion juridica de la tradicion forala amb la Constitucion espanhòla de 1978 d'après la disposicion addicionala d'aquesta darrièra. Es l'unic estatut d'autonomia que se ditz pas atal, senon la Lei de Reïntegracion e Melhorament del Fòr de Navarra (en version abreujada, «Lei de Melhorament del Fòr»; atanben s'utiliza l'acronim LORAFNA).
Navarra èra una region agrària de desvolopament socioeconomic pichon mas es actualament una de las comunautats espanhòlas amb de màger riquesa relativa e benestar socioeconomic, al delà de participar del creissement de la val d'Èbre e la consolidacion de l'economia de servicis e de l'indústria a Pampalona. En fach, lo taus de caumatge enregistrat es, coma en Aragon, un dels pus basses d'Espanha (7,41% en novembre de 2005, segon los critèris SISPE, e pròche de 5% segon l'Enquèsta de Populacion Activa) e son PIB per cápita un dels pus nauts.
Lo territòri navarrés es aperaquí lo de la tribú dels vascons de l'Antiquitat. Navarra foguèt un reialme independent fins al sègle XVI, e son istòria es fondamentala per comprene l'evolucion istorica d'Espanha e la pluralitat culturala de la societat navarresa actuala.
La Navarra es tanben coneguda per las fèstas de la Sant Fermin de Pampalona.
La corona del rei de Navarra domina las cadenas de las armas de Navarra, en sovenir de las cadenas bresadas per lo rei Sanç lo Fòrt dins una batalha contra los musulmans.
Ligams extèrnes
modificarBtas e referéncias
modificar- ↑ Pérez de Lama, Ernesto (dir.) (1998). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, p. 587. ISBN 84-930048-0-4.
- ↑ La totalitat de Navarra es revendicada pel nacionalisme independentista coma una part del Bascoat, mas lingüisticament a de zònas bascofònas (nòrd) e non bascofònas (sud)