Cervian

una comuna francesa
Vila d'Occitània

Cervian (Servian en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Cervian
Servian
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vista generala de Cervian.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 25′ 41″ N, 3° 17′ 59″ E
Superfícia 40,61 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
103 m
50 m
19 m
Geografia politica
País Armas de Lengadòc Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
341
Besièrs
Canton
3435
Besièrs-3 (capluòc del Canton de Cervian abans 2015)
Intercom
243400769
CA de Besièrs Mediterranèa
Cònsol Christophe Thomas
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
5 126 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

5 216 ab.
Densitat 107,56 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 34290
Còde INSEE 34300

Geografia

modificar
 
Comunas a l'entorn.

Perimètre del territòri

modificar
Comunas confrontantas de Cervian
Abelhan Alinhan del Vent
Baçan   Torbes
Valros en francés
Bojan Besièrs Montblanc

Toponimia

modificar

La prononciacion es [serbi'ãn][1].

Las fòrmas ancianas son : Cerviano ab integre, après 1010, in Cirvianum, cap a 1076, ad Cervian, domini de Cirviano en 1138, a Cerinano [legir : Cerviano] en 1160, apud Cervianum, hospitali de Cerviano, ecclesie de Cerviano, castro de Cerviano en 1179, apud Cervianum en 1183, terminio de Cerviano en 1197, Cervianum cum omnibus suis pertinentiis en 1210, castrum de Cerviano en 1216, bajulo de Cerviano en 1312, de Cerviano en 1323, de Serviano en 1351, 1360,, 1365, al sègle XVI, en 1636, S. Servien en 1622, Servian en 1571, 1643, 1708, 1740-1760, 1770-72 (mapa de Cassini)[2].

Segon Dauzat e Rostaing, Cervian pòt venir siá de Cervius, siá de Servius, ambe lo sufixe -anum[3]; segon Hamlin, Cervian ven del gentilici latin Cervius, atestat mai d'un còp a Narbona, amb lo sufixe -anum. Cervian èra una proprietat galloromana[2].

Istòria

modificar

Administracion

modificar
Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2008 2026 Christophe Thomas divèrs drecha agricultor
març de 2001 2008 Gérard Labatut PS  
1995 2001 Henri Granier divèrs drecha  
  1995      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton de Cervian (capluòc); es ara del canton de Besièrs-3.

Demografia

modificar
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 4368, totala: 4439
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 800 1 966 2 047 1 892 2 174 2 250 2 203 2 213 2 254

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
2 224 2 285 2 387 2 395 2 760 2 615 2 689 3 029 3 376

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
3 649 3 516 3 395 3 681 3 531 3 301 3 110 3 059 2 745

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
2 930
3 053
2 832
2 752
3 056
3 355
4 136
4 049
4 136
4 209
2009 2010
4 190
4 266
4 193
4 265
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 5126 abitants e la densitat èra de 126,23 ab/km².

Luòcs e monuments

modificar

Personalitats ligadas amb la comuna

modificar
  • Estève de Servian

Veire tanben

modificar

 

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Cervian.

Ligams extèrnes

modificar
  1. https://www.etudesheraultaises.fr/wp-content/uploads/ael-art-2006-30-11-nouvelles-observations-toponymie-herault-frank-hamlin.pdf
  2. 2,0 et 2,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 383
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 655