El analisis narratologico de la novela de Flavia Company La mitad sombria requiere posicionarse a... more El analisis narratologico de la novela de Flavia Company La mitad sombria requiere posicionarse ante un territorio movedizo que separara a l#64;s protagonistas del mundo. El libro nos habla del azar que los llevara a ver y vivir la realidad desde otro lugar. La accion cotidiana se plantea como un drama en escena. Partidos entre un antes y un despues, sienten la perdida centrada en todo vinculo que intenta inaugurar nuevos nexos, diferentes, que no tengan que ver con el triunfo, la belleza, el dinero o lo normativo. Se trata de construir un punto de inflexion y salir de lo que les ha tocado, de aquello con lo que deben cumplir. No hay respuestas desde afuera, solo se trata de trazarlas.
Accions I Reinvencions Cultures Lesbiques a La Catalunya Del Tombat De Segle Xx Xxi 2011 Isbn 978 84 9788 472 3 Pags 121 132, 2011
La temàtica lesbiana a la ficció espanyola i catalana va començar a partir d’un esbós d’interpret... more La temàtica lesbiana a la ficció espanyola i catalana va començar a partir d’un esbós d’interpretació lliure, condicionat pel nacionalcatolicisme, fins a fer-se cada vegada més visible. Si entenem aquesta temàtica lesbiana com la «experiencia identificada con mujeres (y) no simplemente el hecho de que una mujer haya tenido o haya deseado conscientemente una experiencia genital con otra mujer» (Rich, 1996b: 13), la presència lesbiana ja apareix insinuada en alguns personatges de la postguerra espanyola, com Natalia i Alicia a Entre visillos, de Carmen Martín Gaite; Andrea i Ena a Nada, de Carmen Laforet; o la impactant relació entre Leticia i Luisa a Memorias de Leticia Valle, de Rosa Chacel. Malgrat que el motiu d’aquest article no serà l’anàlisi d’aquestes obres sí suggereixo la lectura d’alguns estudis que permetran entendre més clarament l’evolució de la visibilitat lesbiana.1 Podria dir-se que des de finals del segle XX i a l’entrada del nou mil·lenni, la presència lesbiana a la literatura, el cinema, la televisió, el còmic, és més habitual encara que, amb algunes excepcions, roman circumscrita a editorials especialitzades i a escenes escabroses que s’esperen especialment davant de la pantalla del televisor. A partir de l’anàlisi de dos contes, un de Cristina Peri Rossi i l’altre de Flavia Company, en aquest article proposo analitzar de quina manera són vistos els espais familiars habitats per dones en relació i com resten encara vulnerables, permeables, al sistema imperant. L’espai sempre es defineix a través de qui l’ocupa, per les activitats que s’hi duen a terme, per les característiques dels elements que el contenen i per la simbologia que s’atorgui a cadascuna d’ells. La presència més que habitual de l’espai qüotidià m’ha dut a indagar en un tema que m’atrau des de fa anys: els espais literaris creats per escriptores, i aquests llocs se m’han fet presents sovint a tall de zones tancades d’una manera imposada, que han necessitat de la força i del moviment, no només de les autores sinó de cadascuna de les protagonistes fruit de la seva creació. Ni Peri Rossi ni Company detallen amb descripcions exhaustives i de manera especial aquests espais, no obstant, narrativament, aquests àmbits domèstics es configuren com un marc indispensable i simbòlic per evidenciar l’adins i l’afora, el sistema patriarcal exterior i les noves propostes que s’estableixen dins d’ells. Peri Rossi, nascuda a Uruguay i que viu a Barcelona des de 1972, i Flavia Company, nascuda a Buenos Aires i resident a Barcelona des de 1973, són dues autores amb una obra dilatada i diversa, desenvolupada a Catalunya, que han fugit de les categoritzacions, tant
El analisis narratologico de la novela de Flavia Company La mitad sombria requiere posicionarse a... more El analisis narratologico de la novela de Flavia Company La mitad sombria requiere posicionarse ante un territorio movedizo que separara a l#64;s protagonistas del mundo. El libro nos habla del azar que los llevara a ver y vivir la realidad desde otro lugar. La accion cotidiana se plantea como un drama en escena. Partidos entre un antes y un despues, sienten la perdida centrada en todo vinculo que intenta inaugurar nuevos nexos, diferentes, que no tengan que ver con el triunfo, la belleza, el dinero o lo normativo. Se trata de construir un punto de inflexion y salir de lo que les ha tocado, de aquello con lo que deben cumplir. No hay respuestas desde afuera, solo se trata de trazarlas.
Accions I Reinvencions Cultures Lesbiques a La Catalunya Del Tombat De Segle Xx Xxi 2011 Isbn 978 84 9788 472 3 Pags 121 132, 2011
La temàtica lesbiana a la ficció espanyola i catalana va començar a partir d’un esbós d’interpret... more La temàtica lesbiana a la ficció espanyola i catalana va començar a partir d’un esbós d’interpretació lliure, condicionat pel nacionalcatolicisme, fins a fer-se cada vegada més visible. Si entenem aquesta temàtica lesbiana com la «experiencia identificada con mujeres (y) no simplemente el hecho de que una mujer haya tenido o haya deseado conscientemente una experiencia genital con otra mujer» (Rich, 1996b: 13), la presència lesbiana ja apareix insinuada en alguns personatges de la postguerra espanyola, com Natalia i Alicia a Entre visillos, de Carmen Martín Gaite; Andrea i Ena a Nada, de Carmen Laforet; o la impactant relació entre Leticia i Luisa a Memorias de Leticia Valle, de Rosa Chacel. Malgrat que el motiu d’aquest article no serà l’anàlisi d’aquestes obres sí suggereixo la lectura d’alguns estudis que permetran entendre més clarament l’evolució de la visibilitat lesbiana.1 Podria dir-se que des de finals del segle XX i a l’entrada del nou mil·lenni, la presència lesbiana a la literatura, el cinema, la televisió, el còmic, és més habitual encara que, amb algunes excepcions, roman circumscrita a editorials especialitzades i a escenes escabroses que s’esperen especialment davant de la pantalla del televisor. A partir de l’anàlisi de dos contes, un de Cristina Peri Rossi i l’altre de Flavia Company, en aquest article proposo analitzar de quina manera són vistos els espais familiars habitats per dones en relació i com resten encara vulnerables, permeables, al sistema imperant. L’espai sempre es defineix a través de qui l’ocupa, per les activitats que s’hi duen a terme, per les característiques dels elements que el contenen i per la simbologia que s’atorgui a cadascuna d’ells. La presència més que habitual de l’espai qüotidià m’ha dut a indagar en un tema que m’atrau des de fa anys: els espais literaris creats per escriptores, i aquests llocs se m’han fet presents sovint a tall de zones tancades d’una manera imposada, que han necessitat de la força i del moviment, no només de les autores sinó de cadascuna de les protagonistes fruit de la seva creació. Ni Peri Rossi ni Company detallen amb descripcions exhaustives i de manera especial aquests espais, no obstant, narrativament, aquests àmbits domèstics es configuren com un marc indispensable i simbòlic per evidenciar l’adins i l’afora, el sistema patriarcal exterior i les noves propostes que s’estableixen dins d’ells. Peri Rossi, nascuda a Uruguay i que viu a Barcelona des de 1972, i Flavia Company, nascuda a Buenos Aires i resident a Barcelona des de 1973, són dues autores amb una obra dilatada i diversa, desenvolupada a Catalunya, que han fugit de les categoritzacions, tant
Uploads
Papers by Nora Almada