Papers by Montserrat Jufresa
Espaces temps, 2005
L'auteur fait le bilan des échos que reçut l'œuvre de Nicole Loraux en Espagne et des lie... more L'auteur fait le bilan des échos que reçut l'œuvre de Nicole Loraux en Espagne et des liens intellectuels qu'elle y a noués.
Enrahonar: an international journal of theoretical and practical reason, Mar 14, 1996
A modo de preámbulo Juan Filópono, comenrarista que vivió en el s, VI dC, nos ha conservado un fr... more A modo de preámbulo Juan Filópono, comenrarista que vivió en el s, VI dC, nos ha conservado un fragmento-que algunos criticos atribu~en al mismísimo Aristóteles-en el que se narra cbmo apareció entre 10s hombres la sabiduria y, por ende, la filosofia. Cuenta Filópono-siguiendo la tradición que en Grecia recogen 10s mitos, 10s filrjsofns y 10s hisroriadorrs-que la humanidad sufria pcriódica~nentc cataclismos que acarreaban su destrucción casi total, quedando 10s escasos supervivientes en situación de extrema penuria y en la necesidad de volvcr a inventaria civilización. Y quienes, con su ingenio, supieron en aquellos momentos aportar soluciones o inventar artilugios para subvenir a las más perentorias necesidades, recibicron el nombre de sabios. Con posterioridad fueron ratrlbikr~ llamados sabios quienes conrribuyeron
Afers: fulls de recerca i pensament, 2009
Ítaca: quaderns catalans de cultura clàssica, 2001
Reduccions: revista de poesia, 2010
Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona (Universitat de Barcelona), Mar 14, 1996
A modo de preámbulo Juan Filópono, comenrarista que vivió en el s, VI dC, nos ha conservado un fr... more A modo de preámbulo Juan Filópono, comenrarista que vivió en el s, VI dC, nos ha conservado un fragmento-que algunos criticos atribu~en al mismísimo Aristóteles-en el que se narra cbmo apareció entre 10s hombres la sabiduria y, por ende, la filosofia. Cuenta Filópono-siguiendo la tradición que en Grecia recogen 10s mitos, 10s filrjsofns y 10s hisroriadorrs-que la humanidad sufria pcriódica~nentc cataclismos que acarreaban su destrucción casi total, quedando 10s escasos supervivientes en situación de extrema penuria y en la necesidad de volvcr a inventaria civilización. Y quienes, con su ingenio, supieron en aquellos momentos aportar soluciones o inventar artilugios para subvenir a las más perentorias necesidades, recibicron el nombre de sabios. Con posterioridad fueron ratrlbikr~ llamados sabios quienes conrribuyeron
Atalaya, Dec 16, 2019
A pesar de que el nombre de Luciano no es mencionado ni una sola vez por Cervantes, los criticos ... more A pesar de que el nombre de Luciano no es mencionado ni una sola vez por Cervantes, los criticos literarios reconocen que su obra presenta rasgos afines a la satira menipea y que contiene algunos episodios de raigambre lucianesca. El presente articulo intenta seguir en la estructura del Quijote algunas trazas de formulaciones similares en ambos autores: la construccion de una teoria literaria a lo largo del desarrollo de la novela, la mezcla de generos en la constitucion del entramado general, la fluidez entre lo real y lo ficticio, la confusion entre verdad, mentira y razonamiento logico como elementos creativos, la preocupacion por los valores eticos y la critica social, todo ello envuelto en humor y fina ironia. Otros puntos de contacto serian el papel de la amistad como tema presente a lo largo del relato, el amor por la libertad de los dos personajes principales y de otros secundarios, el gusto por la apreciacion de los usos del lenguaje, o el afan de desmitificacion. En algunos pasos mas concretos puede hablarse, probablemente, de una influencia directa: la metafora del teatro como imagen de la vida, la presencia del mundo de la muerte, el episodio de Clavileno, o algunas fantasias de don Quijote y Sancho.
Clio, Nov 1, 1995
De façon très exceptionnelle, et protégée non plus par les murs de l'oíkos, mais par l'espace et ... more De façon très exceptionnelle, et protégée non plus par les murs de l'oíkos, mais par l'espace et les normes de la religion, la femme a donc pu avoir accès au deuxième niveau de la sagesse, celui qui sert à rendre plus belles et plus satisfaisantes les conditions de vie. C'est ainsi que la poésie, toujours associée dans le monde grec à la musique et à la danse, put être pratiquée par les femmes, et c'est dans ce champ du savoir que nous trouvons les témoignages les plus nombreux de leur activité. Outre Sapho, on peut citer Corinne, Erinna, Nassis de Locres, Anytê, Myrtis, Hélydê, dont l'Anthologie Palatine conserve de Savoir féminin et sectes pythagoriciennes
Boletín del Instituto de Estudios Helénicos, 1969
Atenint-nos a l'etimologia, podríem dir que traductor és la persona que sap traduir, i que tradui... more Atenint-nos a l'etimologia, podríem dir que traductor és la persona que sap traduir, i que traduir, del llatí "traducere", és l'acte mitjan¡;ant el qual es traspassa un fet literari na~cut en un determinat idioma, a un altre idioma que és el del traductor. Fins aquí sembla bastant ciar. Pero tot seguit sorgeixen dues qüestions: és útil aquesta tasca?, és important?, i si ho és, fins a quin punt és realitzable, fins on un fet literari, tan estretament lligat al fet lingüístic pot conservar-se en canviar l'instrument, la llengua? Són aquestes unes velles preguntes que tots ens hem fet alguna vegada bo i encarant-nos amb els textos. Les diferents respostes que homes i epoques diferents hi han anat donant, han fet néixer les també distintes teories i valoracions sobre la traducció. Pero reconsiderem-ho una vegada més. La finalitat d'una obra escrita és la d'establir una comunicació escriptor-lector. Si ambdós comparteixen la mateixa llengua, és a dir, utilitzen el mateix "codi", el lector captara el missatge i la relació entre tots dos quedara establerta. Pero si no el comparteixen, és aleshores que cal la presencia del traductor, a qui correspon la feina de possibilitar la comunicació abans esmentada. En el cas deis autors classics, als quals sois una petita par! de lectors, i aixo coro a fruit d'una especialització, pot acostar-s'hi d.irectament, la labor del traductor és imprescindible. Si a més a més considerem que el món actual-i encara no s'ha arribat a concluir el contrari-, necessita els classics, és a dir, necessita una interpretació del que fou la societat fa vint o vint-i-cinc segles, perque aixo l'ajudara a coneixer alguns deis factors que componen !'estructura vigent, la necessitat d'una divulgació es fa peremptoria i obligada. Sobretot per a les llengües dites de cultura. Per tant, la feina de traductor és socialment important i no l'hem de considerar inteHectualment inferior a la del filoleg que només llegeix i comenta, car ambdues es complementen. Pero a aquesta traducció que ara ja reconeixem útil, coro s'hi arriba? En primer lloc i coro a mínim cal coneixer les dues llengües que entren en joc, de manera que permeti poder transmetre el contingut de l' original sense equivocacions. Pero hi ha quelcom més, no hem d'aturar-nos aquí. La !lengua escrita és portadora també d'una serie de valors suplementaris; els uns, que intenten reproduir el que en la llengua parlada expressen !'actitud o els gestos humans, els altres són deguts al context historie i social de !'epoca en que fou escrita !'obra. Al cap deis anys tots aquests valors no són igualment vigents, i per una millor comprensió de !'obra, per més que !'original continui: essent assequible al lector, el traductor s'ha d'esfor¡;ar a reflectir-los. Un bon prefaci, un prolcg o una introducció on s'interpreti !'obra tradui:da i el seu autor, situant-los en un determinat context historie, social i espiritual, ajudaran el lector d'una epoca posterior. Quant a l'estil, les dificultats que suposa no trair !'autor tradui:t, ja sigui per un excés de fidelitat-traduint gairebé paraula per paraula-, o per massa llibertat-recreant de forma personal sobre el text que pretenem traduir-, ens porta a acceptar en part la teoría de Humboldt que cada llengua és una visió del món. Aixo no vol dir que la traducció sigui impossible, sinó que no s'ha de pretendre fer nostre el text tractant d' assolir una transcripció fidel, car precisament aquest metode és el que ens duu a la incongruencia. Per a salvar el desnivell entre dues llengües !'única sortida viable és la de cercar solucions equivalents. Tractem de veure ara quina fou la posició de Josep Farran i Mayoral respecte é!'a
DOAJ (DOAJ: Directory of Open Access Journals), Oct 1, 2014
Boletín del Instituto de Estudios Helénicos, 1970
Anuari de filologia, Mar 5, 2020
«El conte explicat pel Mercader», inclòs a Els contes de Canterbury de Geoffrey Chaucer, relata e... more «El conte explicat pel Mercader», inclòs a Els contes de Canterbury de Geoffrey Chaucer, relata el casament entre un vell cavaller, Gener, i una núvia jove, Maig. La història acaba feliçment, amb un adulteri de l'esposa acceptat pel marit. El caràcter del vell Gener està descrit amb els atributs d'un practicant de la doctrina epicúria, tal com aquesta era entesa a l'Edat Mitja.
Nova tellus. Anuario del Centro de Estudios Clásicos, 1970
Proyecto académico sin fines de lucro, desarrollado bajo la iniciativa de acceso abierto
Vigiliae Christianae, 1981
... production of the web by the spider.36 These examples imply intentionality that would introdu... more ... production of the web by the spider.36 These examples imply intentionality that would introduce an element of duality in God. God, in acting like the craftsman or the spider, would be "moved" towards something. In order to elude this difficulty Basilides, like Plotinus, seems to ...
Consejo Superior de Investigaciones Científicas eBooks, 2000
Uploads
Papers by Montserrat Jufresa