C. Gómez Bellard – G. Pérez Jordà – A. Vendrell Betí (coords.), La alimentación en el mundo púnico. Procesos, productos y consumos (Valencia, 15 y 16 de junio 2017). SPAL Monografias Arqueologia, 32: Siviglia, Editorial Universidad, 2020
The study of a faunal assemblage from the site of S’Urachi (West Central Sardinia), coming from d... more The study of a faunal assemblage from the site of S’Urachi (West Central Sardinia), coming from different contexts dated approximatlety to the 7th century BC, have enable us to analyse the management strategies of animals resources. Of particular interest is the strong continuity that we have found alongside substantial evidence of changes related to Phoenicians contacts. The basic strategiy of animal exploitation is that of herding livestock. Sheep are the most abundant species based on the number of identified specimens, followed by only a slightly presence of cattle. Wild resources are primarily represented by deer. Together, the results show a high degree of continuity of traditions rooted in the Nuragic period. Key new elements include the introduction of larger bovines and the sporadic presence of wild species such as hare and terrestrial turtle. Overall, while there is notable, if not strong. Phoenician influence at S’Urachi on aspects such as ceramics and architecture, the comunity’s use of faunal resources remained largely unchanged throughout tehe 7th century BC.
Uploads
Papers by Damià Ramis
They can be found in caves and rock shelters. Unlike other types of sites, they present unique challenges both in their
appearance and in their methodology of excavation and analysis, which has made their study difficult. While early studies
offered limited insight, recent advances in radiocarbon dating and petrographic analysis have begun to reveal important
details about their chronology and ritual structure.
As a result of this, different theories are launched about the processes that are on the origin of these large packages of
lime and bones. Most of these theories are no more than speculations and are in no way based on natural science research.
Especially about the origin of the lime, there is a lot of speculation. Using the available data this article has tried to test
the likelihood of the various theories. The way energy is transferred between the pyre, the body of the deceased and the
limestone is one of the most crucial parameters in this study. The evaluation of this has shown that only the addition of
finely ground limestone rock to the pyre can provide the observed effect.
jaciment de Sa Cudia Cremada (Maó) entre els anys 2015 i 2021, han proporcionat noves dades que ajuden a millorar de forma significativa el coneixement, no tan sols d’aquests santuaris exclusius de la segona edat del ferro de Menorca, sinó també de les pràctiques rituals que s’hi realitzaven. Entre els elements més representatius localitzats durant el treball de camp, en destaquen les restes de fauna. L’acumulació documentada representa un dels conjunts més abundants d’aquest tipus de restes de la prehistòria balear localitzats a l’interior d’un edifici. L’estudi que es presenta se centra en l’anàlisi dels conjunts faunístics localitzats al nivell d ́ús de l’edifici, on s’hi ha constatat la presència de les espècies que formen part de la típica cabana domèstica del talaiòtic final, formada per caprins domèstics, bou i porc, essent present també una petita representació de restes de peix. Un dels fets més destacables és la ubicació deliberada de gran part d’aquestes restes, formant diferents concentracions situades en punts específics del recinte. Aquest fet sembla estar relacionat amb les diverses pràctiques de gestió i consum de la fauna dins el context de probables banquets rituals, que es realitzarien a zones específiques associades a determinats elements arquitectònics amb importància litúrgica.
Paraules clau: talaiòtic final; recinte de taula; arqueozoologia; banquets rituals; religiositat; edat del ferro.
the links between human groups and regions of origin. We utilize the spatial variation in the δ2H and
δ18O values of precipitation (an isoscape) to develop proxies for geographic locations of fauna and
humans. Bone collagen hydrogen isotope ratios (δ2H) in cattle (and to a lesser extent, ovicaprids)
across the Mediterranean reflect the isotopic differences observed in rainfall (but δ18O values do
not). We conclude that δ2H in herbivore bone collagen can be used as a geolocation tracer and for
palaeoenvironmental studies such as tracing past isotopic variations in the global hydrological cycle. In
contrast, human bone δ2H values are relatively tightly grouped and highly distinct from precipitation
δ2H values, likely due to human-specific food practices and environmental modifications. Given the
inter-species variability in δ2H, care should be taken in the species selected for study.
They can be found in caves and rock shelters. Unlike other types of sites, they present unique challenges both in their
appearance and in their methodology of excavation and analysis, which has made their study difficult. While early studies
offered limited insight, recent advances in radiocarbon dating and petrographic analysis have begun to reveal important
details about their chronology and ritual structure.
As a result of this, different theories are launched about the processes that are on the origin of these large packages of
lime and bones. Most of these theories are no more than speculations and are in no way based on natural science research.
Especially about the origin of the lime, there is a lot of speculation. Using the available data this article has tried to test
the likelihood of the various theories. The way energy is transferred between the pyre, the body of the deceased and the
limestone is one of the most crucial parameters in this study. The evaluation of this has shown that only the addition of
finely ground limestone rock to the pyre can provide the observed effect.
jaciment de Sa Cudia Cremada (Maó) entre els anys 2015 i 2021, han proporcionat noves dades que ajuden a millorar de forma significativa el coneixement, no tan sols d’aquests santuaris exclusius de la segona edat del ferro de Menorca, sinó també de les pràctiques rituals que s’hi realitzaven. Entre els elements més representatius localitzats durant el treball de camp, en destaquen les restes de fauna. L’acumulació documentada representa un dels conjunts més abundants d’aquest tipus de restes de la prehistòria balear localitzats a l’interior d’un edifici. L’estudi que es presenta se centra en l’anàlisi dels conjunts faunístics localitzats al nivell d ́ús de l’edifici, on s’hi ha constatat la presència de les espècies que formen part de la típica cabana domèstica del talaiòtic final, formada per caprins domèstics, bou i porc, essent present també una petita representació de restes de peix. Un dels fets més destacables és la ubicació deliberada de gran part d’aquestes restes, formant diferents concentracions situades en punts específics del recinte. Aquest fet sembla estar relacionat amb les diverses pràctiques de gestió i consum de la fauna dins el context de probables banquets rituals, que es realitzarien a zones específiques associades a determinats elements arquitectònics amb importància litúrgica.
Paraules clau: talaiòtic final; recinte de taula; arqueozoologia; banquets rituals; religiositat; edat del ferro.
the links between human groups and regions of origin. We utilize the spatial variation in the δ2H and
δ18O values of precipitation (an isoscape) to develop proxies for geographic locations of fauna and
humans. Bone collagen hydrogen isotope ratios (δ2H) in cattle (and to a lesser extent, ovicaprids)
across the Mediterranean reflect the isotopic differences observed in rainfall (but δ18O values do
not). We conclude that δ2H in herbivore bone collagen can be used as a geolocation tracer and for
palaeoenvironmental studies such as tracing past isotopic variations in the global hydrological cycle. In
contrast, human bone δ2H values are relatively tightly grouped and highly distinct from precipitation
δ2H values, likely due to human-specific food practices and environmental modifications. Given the
inter-species variability in δ2H, care should be taken in the species selected for study.
Maria Magdalena Riera Frau
i Mateu Riera Rullan
Quadre explicatiu I_P15
Història d’un descobriment
Maria Magdalena Riera Frau
1. INTRODUCCIÓ HISTÒRICA_P16
Mateu Riera Rullan
Quadre explicatiu II_P17
Les illes Balears en temps
del monestir de Cabrera
Mateu Riera Rullan i Miguel Ángel Cau Ontiveros
Quadre explicatiu III_P25
Dades literàries del monestir de Cabrera
Mateu Riera Rullan
2. EL MONESTIR DE CABRERA_P25
Mateu Riera Rullan
Quadre explicatiu IV_P29
Els elements lítics del pla de les Figueres
Aureli Àlvarez, Anna Domenech, Anna Gutiérrez
Garcia-Moreno, Isabel Roda, Hernando Royo
Quadre explicatiu V_P31
Els monjos de Cabrera a partir
de l’antropologia física
Alícia Alesan i Jordi Alfonso
Quadre explicatiu VI_P32
La necròpolis del pla de les Figueres
Julio M. Román Punzón i Mateu Riera Rullan
Quadre explicatiu VII_P38
Les instal·lacions relacionades amb la
producció de vi i amb l’aprofitament
dels recursos marins
Maria Magdalena Riera Frau i Mateu Riera Rullan
Quadre explicatiu VIII_P41
La dieta dels monjos de Cabrera
Damià Ramis Bernad
Quadre explicatiu IX_P45
Símbols cristians dels monjos de Cabrera
Mateu Riera Rullan i Joan Nadal
3. EL FINAL DEL MONESTIR DE CABRERA_P49
Maria Magdalena Riera Frau
i Mateu Riera Rullan
CATALOGACIÓ_P50
Maria Magdalena Riera Frau, Mateu Riera
Rullan, Teresa Marot Salsas
Bibliografia_P60
TRADUCCIONS Al CASTELLÀ
I A l’ANGLÈS_P66/81
The project is based on conclusions reached in a university degree thesis by one of the authors, Mateu Riera Rullan, entitled Cabrera Monastery in the Late Antiquity, supervised by Professor Miquel Barcelo Perello of Barcelona's Autonoma University, to whom we express ourgratitude. In the thesis, delivered in 2002, data from the small islands of Cabrera, Conillera and 11 lot dels Frares was compared with written sources describing Christian monastic life in the 4th to 8th centuries AD and with archaeological discoveries made at monasteries of the period located on small islands in the western Mediterranean or Atlantic. The thesis concluded that Cabrera was a "holy island" where two types of monastic settlements seem to have coexisted: a main monastery and several hermitages.
Right from the outset, it was proposed that the study of Cabrera's monastic community should be aimed at finding out how the community functioned internally, what use the monks made of the area and its resources, and what modifications they made to the local environment. It was decided that attempts should be made to determine the characteristics of the buildings, to work out how they were used, and to compare them with those cited in written sources. Priority was also given to comparing the archaeological remains on Cabrera with the archaeological remains of examples of 5th to 8th century AD monasteries excavated elsewhere. These are the main criteria on which our work has been based these last few years, leading to the publication of this catalogue.
Thus the aim of this publication is to offer a summary of the archaeological work that has been undertaken in the subarchipelago of Cabrera, contextualizing it within the framework of the 5th to 8th century AD Christian monastic world, a period in which the Balearic Islands formed part of the Vandal kingdom and then the Byzantine Empire.
El objetivo principal del Proyecto de recuperación, consolidación y musealización del monasterio bizantino de Cabrera ha sido siempre el de intentar conocer y mostrar como fue el monasterio del que habla la Epístola XIII, 47, del papa Gregorio Magno, una carta escrita el año 603 d. C que demuestra, sin duda alguna, la existencia de un
monasterio en la isla balear de Cabrera.
Todos los trabajos hasta ahora realizados partían de una base teórica planteada en la tesis de licenciatura titulada El monestir de Cabrero a l'antiguitat tardona, dirigida por el doctor y catedrático de la Universitat Autónoma de Barcelona Miquel Barceló Perelló, a quien no nos cansaremos de mostrar nuestro reconocimiento y nuestra gratitud. En aquella tesis, defendida el año 2002, se empezaron a cruzar los datos obtenidos en Cabrera, Conillera y el Illot dels Frares con
lo que se decía en las fuentes escritas sobre el monacato cristiano de los siglos IV a VIII d. C. y con los descubrimientos arqueológicos de algunos otros ejemplos de monasterios localizados en islotes del Mediterráneo occidental y del Atlántico. Todo este trabajo permitió proponer que Cabrera fue una isla santa donde parecía que habrían coexistido dos tipos de asentamientos monásticos correspondientes a un cenobio y a diversos eremitorios. Ya entonces se argumentó que el estudio de la comunidad monacal de Cabrera debía tener por objeto la naturaleza de su funcionamiento interno, qué uso hacían los monjes del espacio y sus recursos, y qué modificaciones causaron en su entorno. Había que intentar conocer las características de sus construcciones para poder identificar sus usos y poder compararlo con lo que dicen las fuentes escritas. También se consideró muy importante poder confrontar lo encontrado en Cabrera con los restos arqueológicos de los pocos ejemplos de monasterios de los siglos V a VIII d. C. que se han podido excavar. Éstas son algunas de las directrices que han ¡do marcando nuestro trabajo estos últimos años, cuyo resultado es este catálogo.
En definitiva, en este volumen se pretende mostrar una síntesis de los trabajos arqueológicos realizados en el subarchipiélago de Cabrera, contextualizándolos en el mundo del monacato cristiano de los siglos V a VIII d. C, un tiempo en que las islas Baleares formaron parte, primero, del territorio del Reino Vándalo, y, a continuación, del Imperio bizantino.