Wuolah Free Temari PAU Catala

Temari-PAU-Catala.
pdf
bcastii
Lengua Catalana y Literatura II
1º Prueba de Acceso a la Universidad
PAU Cataluña
Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Temari de Llengua Catalana
PAU
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9928690
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Fonètica.................................................................................................................................. 3
S sonora / S sorda..................................................................................................................4
Sorda..................................................................................................................................4
Sonora................................................................................................................................4
Complements directes...........................................................................................................5
CD...................................................................................................................................... 5
CI........................................................................................................................................5
CC...................................................................................................................................... 5
Atribut................................................................................................................................. 5
CRV....................................................................................................................................5
CPredicat............................................................................................................................5
C Agent.............................................................................................................................. 6
Pronoms febles...................................................................................................................... 6
Quin és l'ordre?.................................................................................................................. 7
Resum................................................................................................................................ 7
Referents.................................................................................................................................8
Juxtaposades......................................................................................................................... 8
Coordinades........................................................................................................................... 8
Copulatives.........................................................................................................................9
Exemple: Els alumnes canten i ballen....................................................................9
Disjuntives.......................................................................................................................... 9
Exemple: Apunta ́t a un lloc o a un altre.................................................................9
Distributives........................................................................................................................9
Exemple: Adés riu, adés plora................................................................................9
Adversatives.......................................................................................................................9
Exemple: Li agrada però ho dissimula................................................................... 9
Continuatives....................................................................................................................10
Exemple: Doncs, com et deia...............................................................................10
Explicatives...................................................................................................................... 10
Exemple: Està incomplet, o sigui, no acabat........................................................10
Il·latives............................................................................................................................ 10
Exemple: Fa sol, doncs sortirem a passeig..........................................................10
Subordinades....................................................................................................................... 10
Oracions subordinades substantives............................................................................... 10
Completives................................................................................................................ 11
D’infinitiu..................................................................................................................... 11
Interrogatives..............................................................................................................12
De Relatiu...................................................................................................................12
Excepcions..................................................................................................................... 12
Oració subordinada adjectiva.............................................................................................12
Oracions subordinades adverbials.................................................................................... 13
Les oracions subordinades adverbials pròpies................................................................ 13
Oracions subordinades adverbials de temps............................................................. 13
Oracions subordinades adverbials de lloc..................................................................13
MSI Prestige 13 AI Studio: Pesa tan poco que es como si no llevara nada ¡Descúbrelo aquí!
Oracions subordinades adverbials de manera...........................................................13
Amb infinitiu................................................................................................................ 14
Amb gerundi............................................................................................................... 14
Amb participi...............................................................................................................14
La plaça del diamant............................................................................................................14
Aigües encantades.............................................................................................................. 25
Fonètica
S sonora / S sorda
Sorda
S ● Al començament
● Davant/ Darrere de consonat
● Al final
SS ● Entre vocals
● Sufixos:
/-gressió /: regressió, transgressió...
/-gressor /: agressor, transgressor...
/-missió /: admissió, omissió...
/-missor /: transmissor, emissor...
/-pressió /: pressió, espressió...
/-pressor /: compressor, repressor...
● Els sufixos /-íssm /, /-íssima /, /-íssims/, /-íssimes/.

● Paraules acaben en /-issa/
Ç ● Davant de /a/ /o/ /u/

● Sufixos:
/-ança/
/-ença/
C ● Davant de /e/ /i/

● Sufixos:
/-ància/
/-ència/
Sonora
Z ● Començament de paraula
● Enmig de paraula darrere de consonat
● Al final
S ● Entre vocals
● Paraules acabades en:
/-sió/
/-si/
/-esa/
Dins fons i trans
Complements directes
CD
1. Designa persona, animal o cosa sobre la qual recau l’acció
2. Normalment no va precedit per la preposició a
3. No ha de tenir concordança amb el verb
4. Exigit per els verbs transitius
5. Es pot substituir per EL, LA, ELS, LES, EN o HO
6. En pasiva el Cd pasa a ser subjecte
CI
1. Introduït per A o PER A, designa qui rep el benefici o el dany de l’acció
2. Generalmente son personas o animales
3. Sol estar darrere del CD
4. Es pot substituir per LI (singular) o ELS(plural)
CC
1. No és exigit per el verb ( es pot suprimir )
2. Una oració pot tenir més d’un CC
3. Es pot substituir per EN ( quan va introduït per la preposició de) i HI
4. Tipus:
a. Lloc
b. Temps
c. Manera
d. Finalitat
e. Causa
f. Instrument
g. Companyia
h. Quantitat
Atribut
1. Ser, estar, semblar
2. Si es un adjectiu ha de concordar en gènere i nombre
3. Es pot substituir per HO o EN
CRV
1. Introduit per una preposició exigida ( si la treiem no té sentit)
2. a, de, en, amb, per
3. es pot substituir pel pronom feble EN (quan va introduït per la preposició DE) i pel
pronom feble HI (en la resta de casos).
CPredicat
1. Generalment, és un SAdj o un participi que expressa una característica del subjecte
o del CD. Apareix darrere un verb predicatiu (trobar, veure, tornar, etc.)
2. Concorda amb gènere i número amb el subjecte
CAgent
1. En oracions passives
2. Va introduït per la preposició PER
Pronoms febles
COMPLEMENTS SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL
CD EL, LA, ELS, LES

EN( INDEFINIDO)
HO( AIXÒ, ALLÒ, SUBORDINADA)
CI LI, ELS ( LIS NO EXISTEIX) (es pot convertir en hi)
CC/CRV HI (quan no comença per DE), EN (quan comença per DE)
Atribut HO ( quan es indeterminat)

EN ( si volem enfetitzar)
C Predicatiu HI i les excepcions (fer-se, dir-se, elegir i nomenar) per EN
Quin és l'ordre?
Se + 2 persona + 1 persona + CI +CD + HO + EN + HI
Resum
Referents
Juxtaposades
Són com dues (o més) oracions simples, però enllacades per l'entonació i per la intenció. Es
pronuncien l'una a continuació de l'altra sense cap lligam gramatical que les uneixi.
En l'escriptura formen part d'un mateix període o clàusula i van separades per un signe de
puntuació.
Exemples:
- Jo corria; ell saltava.

- No et preocupis: jo t'ajudaré. Ens en sortirem d’aquesta!
Coordinades
Són també com dues (o més) oracions simples, però unides per elements gramaticals
d'enllaç (conjuncions).
Tanmateix, cada una podria funcionar independentment de l'altra.
Segons la mena de conjunció que les relaciona es divideixen en:
Copulatives
Sumes o addició d’oracions; I, NI
Exemple: Els alumnes canten i ballen
Disjuntives
Excloent elements; O, O BÉ, O SINÓ
Exemple: Apunta ́t a un lloc o a un altre.
Distributives
- ara...ara
- adés...adés
- sia...sia
- tant...com
- així...com
- qui...qui
- que...que
- l ́una ...l ́altra
- mig...mig
- no solament...sinó
- ni...ni
- o...o
- o bé...o bé
Exemple: Adés riu, adés plora.
Adversatives
Indicen contrast, exclusió, oposició
- però
- això no obstant (*no obstant)
- no obstant això
- tanmateix
- nogensmenys
- sinó (que)
- altrament
- en canvi
- amb tot
- tot i això
- així i tot
- encara que
- per això
- més aviat
- ara (bé)
- malgrat això
- per contra
Exemple: Li agrada però ho dissimula.
Continuatives
Indiquen continuïtat, successió
- doncs
- a més
- d ́atra banda encara també
- a més a més
- així mateix
- fins i tot
- i tot
Exemple: Doncs, com et deia...
Explicatives
S’aclareixen, equivalen o es complementen; ÉS A DIR, O SIGUI, AIXÒ ÉS
Exemple: Està incomplet, o sigui, no acabat.
Il·latives
Conseqüència o deducció de l’anterior oració
- doncs
- per tant
- en conseqüència
- així
- així és que
- de manera que
Exemple: Fa sol, doncs sortirem a passeig.
Subordinades
Una oració subordinada és una oració composta, és a dir, formada per més d'un verb.
Cada verb és el nucli d'una oració diferent, que s'ajunten formant l'oració composta en què
cada frase depèn d'una altra.
Es necessiten l'una a l'altra per tenir sentit complet i no poden funcionar independentment.
Oracions subordinades substantives
Equivalen a un nom o pronom i es poden substituir per aquests. Sempre es podrà substituir
per això o allò.
Exemple: M'agrada que em facis suc de taronja. M'agrada la taronjada. M'agrada això.
10
Funcions sintàctiques:
Tipus:
a. Completives
b. D’infinitiu
c. Interrogatives
d. De relatiu
Completives
Van introduïdes per la conjunció; QUE
− La conjunció QUE no pot anar mai precedida d’una preposició, per tant, la preposició cau
en aquests casos:
No t’oblidis de la novel.la. (oblidar-se d’alguna cosa) No t’oblidis de que has de comprar la

novel.la (incorrecta) No t’oblidis que has de comprar la novel.la. (correcta)
D’infinitiu
Van introduïdes per aquesta forma no personal del verb que és el nexe que uneix les dues
oracions.
− La preposició EN canvia a A davant d’infinitiu:
Pensa en tornar-me el llibre. (incorrecta) Pensa a tornar-me el llibre. (correcta)
Confia en recuperar tot allò. (incorrecta) Confia a recuperar tot allò. (correcta)
11
Interrogatives
Introduïdes per un pronom interrogatiu; QUÈ, COM, ON, QUIN, QUANT, QUI…
De Relatiu
Introduïdes per un pronom relatiu: QUI, EL QUE, LES QUI…
Excepcions
El verb dubtar requereix una preposició, de. Què ha passat amb la preposició quan va
seguida de la conjunció que o d’un infinitiu?
Els votants dubten de la sinceritat del president. Els votants dubten Ø que el president sigui
sincer. La preposició ha caigut. Els votants dubten de fer-ho.
Els consellers confien en l’aprovació del projecte. Els consellers confien Ø que s’aprovarà el
projecte. La preposició ha caigut.
Els consellers confien a aprovar el projecte. Hem canviat la preposició en per a.
Oració subordinada adjectiva
1. Buscar el tipus ‘oració subordinada

a. Substantiu S.Sust
i. Si es Sustantiva diem de que tipus es:
ii. Completives
iii. D’infinitiu
iv. Interrogatives
b. Adjectius S.Adjectives
2. Aïllar la sustantiva
12
a. Els aliments que havien arribat tard
3. Sustituir el nexe pel seu antecedent
a. Els alumnes han arribat tard
4. Reorganitzar la frase
5. Determinar la funció del nexe
Oracions subordinades adverbials
Les O. S. adverbials fan, en l'oració composta, la mateixa funció que un adverbi, és a dir
complement circumstancial.
En l'oració simple i es poden intercanviar per aquest.
N'hi ha de diferents tipus introduïdes per una conjunció determinada i es poden dividir en
pròpies i impròpies.
Han tapat la mercaderia com han pogut, perquè s’ha posat a ploure.
Les oracions subordinades adverbials pròpies

Les oracions subordinades adverbials pròpies admeten la commutació per un adverbi i fan
la funció de complement circumstancial del verb de l’oració principal.
Tipus de oracions subordinades adverbials pròpies

● Adverbials de temps
● Adverbials de lloc
● Adverbials de manera
Oracions subordinades adverbials de temps
Expressen circumstàncies simultànies, anteriors o posteriors a l’acció de l’oració principal.

Connectors més habituals: quan, mentre, abans que, després que, des que, fins que,
d’ençà que…
Exemples: Escolta la ràdio mentre fa els deures. /Abans que arribi a casa, heu de fer el llit.
Oracions subordinades adverbials de lloc
Expressen circumstàncies de lloc referides al’acció de l’oració principal.

Connectors més habituals: on, precedit, a vegades, per allí o allà.
Exemple: Guarda aquestes joguines on hi hagi prou lloc.
Oracions subordinades adverbials de manera
Expressen la manera com es desenvolupa l’acció de l’oració principal.

Connectors més habituals: com, com si, tal com,sense que, segons com, segons que…
Exemple: Fes-ho com puguis.
13
Oracions subordinades adverbials pròpiesd’infinitiu, de gerundi i de
participi
Les oracions subordinades adverbials pròpies també s’introdueixen amb les formes no
personals del verb: infinitiu, gerundi i participi, que generalment tenen un valor temporal i, a
vegades, de manera.
Amb infinitiu
precedit d’una preposició o locució prepositiva (amb valor temporal; de vegades, de

manera).
Exemples: En arribar a casa, he fet el dinar. (amb sentit temporal)
Amb gerundi
amb sentit temporal i de manera.

Només pot indicar anterioritat o simultaneïtat respecte de l’acció principal.
Exemples: Vam coincidir tornant de vacances. /Havent dinat, fa una migdiada. (amb valor
temporal)
Exemple: L’Anna fa els deures tot mirant la televisió.(amb valor modal)
Amb participi
Amb sentit temporal.
Expressa un temps anterior a l’acció del verb principal.
Exemple: Trencat el consens, cadascú es preocupa dels seus interessos personals.
Impròpies
Causals
Connectors més habituals: perquè, com que, ja que, car, puix que, atès que...
Finals
Expressen la finalitat o l’objectiu amb què es desenvolupa l’acció enunciada en

l’oracióprincipal. El verb sol anar en mode subjuntiu.
Connectors més habituals: perquè, a fi que, per tal que...
Concessives
Expressen una contrarietat que no impedeix, però, que s’acompleixi allò que s’enuncia
enl’oració principal.
Connectors més habituals: encara que, malgrat que, a pesar que, per més que, tot i que, si
bé, per bé que, mal que, baldament...
Consecutives
Connectors més habituals: ús de nexes correlatius (tan... que, tant... que ) i de nexes no
correlatius (de manera que, fins al punt que, de forma que...).
14
Condicionals
Connectors més habituals: si, només que, posat que, en (el) cas que, tret que...
Comparatives
Connectors més habituals: igualtat (tant o tan ... com); desigualtat (superioritat: més...
que,millor... que; inferioritat: menys... que, pitjor... que); proporcionalitat (com més...
menys/que, com menys... més/menys)
La plaça del diamant
15
Autor Mercè Rodoreda
Context històric La plaça del diamant se situa en un context històric molt definit ja
que es produeix poc abans de la proclamació de la segona república,
passant per la guerra civil i la postguerra. La història transcorre a
Barcelona, concretament al barri de Gràcia i narra les vivències i
pensaments de la Natàlia.
Espai Barcelona
Tema La plaça del Diamant es desenvolupa a partir del paral·lelisme entre

l'evolució personal de la protagonista i la història col·lectiva de la
societat en què viu (República, Guerra civil i postguerra). Tots dos
eixos
temàtics es relacionen i es creuen, generant nous significats i valors,
però sovint son indestriables.
Per tant, l'eix temàtic general de l'obra es pot
enunciar com la narració i recreació d'un context històric a través
dels
ulls d'una dona o bé com l'evolució psicològica d'una dona enmig
d'un
context històric convuls, tot depèn d'on vulguis focalizar (en el marc
històric o en l'evolució psicològica).
La major part dels temes de l'obra són constants o freqüents en la

narrativa rodorediana.
Podem distingir un bloc temàtic més centrat en Natàlia i en la
condició
femenina i un altre que toca temes relacionats amb el context
històric, però no oblideu que tots dos blocs evolucionen de manera
paral·lela i s'interrelacionen.
1. TEMES RELACIONATS AMB LA CONDICIÓ DE LA DONA:

- denúncia de la condició de la dona;
- fracàs de la vida adulta femenina;
- problemàtica de les relacions home-dona en el marc d'una
- institució conjugal masclista;
- crítica a l'amor pasional i romàntic que condueix a l'anul-lació
i
maltracte de la dona;
- pèrdua i recuperació de la identitat femenina;
- possibilitat d’unes relacions amoroses basades en el respecte
i l’amor.
TEMES RELACIONATS AMB EL CONTEXT HISTÒRIC:

- efectes assoladors de la guerra en la vida de les persones;
- frustració i fracàs de les expectatives vitals com a
conseqüència de
la guerra;
- esperança en la recuperació d’una societat assolada i
commoguda
per la guerra i la postguerra.
TEMES TÍPICS DE LA NARRATIVA DE RODOREDA:
16
- la soledat;
- el pas del temps;
- l’amor.
Tipus de novel·la Narrativa psicològica:

>Sorgeix a principis del segle XX i suposa un canvi en l'evolució del
gènere novel·lístic a partir de la narració realista de caire psicològic.
>Té influències de la psicologia i la psicoanàlisi.
>Els espais i els fets són importants en relació a l'evolució

psicològica dels personatges. No és, doncs, un retrat ni una crònica
però sí té coherència interna. Presenta una subjectivada i el . Els
espais solen tenir valor simbòlic. No és exhaustiva ni necessàriament
ordenada a l'hora de presentar la realitat. És freqüent l'aparició de
símbols.
>Predomina la narració en primera persona, el monòleg interior i

l’estil directe lliure.
Estructura La plaça del Diamant és una novel.la amb una estructura que
segueix un fil conductor, és a dir, lineal. El llibre està compost per un
pròleg i acaba amb un epíleg de Joan Sales; la novel.la contra de 49
capítols i la podem dividir en una introducció, d'un desenvolupament
i un desenllaç
Llenguatge La plaça del Diamant pot definir-se com un MONÒLEG

AUTOREPORTAT o monòleg autobiogràfic amb focalització interna
fixa, és a dir, un relat en primera persona en què un locutor narra en
solitari la seva vida en ordre cronològic.
Resum Capítol I
La Natàlia després de treballar a la pastisseria, va amb la Natalia a la

plaça del Diamant on la Natàlia coneix un home anomenat Quimet
que li diu que en un any tots dos siran casats.
Capítol II
Natàlia i Quimet queden al parc Güell on parlen de la seva relació i

en Quimet li demana la mà. Poc després la es besen i cadascú
parteix sense dir-se res.
Capítol III
Pel carrer la Natàlia es topa amb el Quimet el qual li prohibeix que

treballa a la pastisseria perquè diu que l'amo es un pervertit, també li
diu que no vol veure-la amb el Pere, això va fer que la Natàlia
s'enrravies i es va anar. Tres setmanes després en Quimet demana
a la Natàlia que ella es disculpes, també li presenta a la seva mare.
Capítol IV
17
La señora Enrriqueta s'alegra molt del casament entre la Natàlia i el
Quimet. La Natàlia i els demés comencen a reparar el pis que es
troba en males condicions.
Capítol V
La Natàlia i el Quimet van a menjar a casa de la sogra el dia de
rams. Van empaperar el pis d'una manera més barata gràcies al
Cintet que coneixia a un home, però tot just haver empaperat tot el
pis va sortir una tacada a la paret.
Capítol VI
Va arribar el dia de la boda, on el mossèn Joan els hi va fer un sermó

masclista. Després de la cerimònia varen anar a menjar al
Monumental on van fer festa tot el dia.
Capítol VII
La Natàlia va voler posar-se un vestit per sorprendre a en Quimet

però aquest en un atac masclista dels seus la va castigar. El Quimet
va poder-se comprar una moto gràcies al Cintet que li va donar un
treball amb uns senyors que el van pagar molt bé.
Capítol VIII
Quimet va acabar una cadira que havia fet que segons ell era una
cadira només per homes, així la Natàlia no es va poder asseure.
Mentrestant la Enriqueta tenia angunia per saber com va anar la nit
de nuvis.
Capítol IX
Una nit despés d'haver sopat al Monumental el Quimet, la Natàlia i el

Cintet varen anar a casa, però varen perdre les claus i van haver de
fer un forat per a entrar, la clau era a dins del pis. El Quimet durant
aquell hivern va començar a tenir un fort mal de cama, que pot ser
que fos mentida.
Capítol X
Durant l'embaràs el metge va recomanar a la Natàlia anar a la platja,

així que varen agafar la moto i se'n van a anar a la platja.
Capítol XI
Va néixer el nen, que es va anomenar Antoni. Aquest va néixer molt

gran però el nen no podia menjar i sempre estava nerviós fins i tot
van pensar que es moriría. Però tot es va solucionar quan a la
Natàlia se li va obrir el pit i l'Antoni va poder començar a menjar.
Capítol XII
Un dia el Quimet es va trobar un colom ferit que el va cuidar fins que
18
es va posar be. En Quimet va pensar que la venta de coloms seria
un bon negoci, així que va decidir fer un colomar al terrat del pis. El
dia abans de dur el colom va dur un embut que el va guardar al
moble.
Capítol XIII
Van construir el colomar entre tots, i la Natàlia el va pintar. Després
d'un temps amb els coloms al colomar, varen decidir lligar-los, el
Quimet deia que s'escaparien però no va ser així, els coloms van
tornar al colomar.
Capítol XIV
La Natàlia després de haver lligar-los els coloms al terrat no va poder

tornar a estendre la roba allí.
Capítol XV
Un any i mig després d'haver nascut el Antoni va néixer la seva filla

Rita.
Capítol XVI
El Quimet es trobava molt malalt, el metge li va dir que tenia un cuc a

dins. Una vegada sel va poder extreure el varen posar dins d'un pot.
L'Antoni que era molt gelós i entremaliat va agafar el pot i sel va tirar
a la Rita, el Quimet li va pigar al nen però la Natàlia deia que la culpa
era d'ells per haver posat el cuc allà.
Capítol XVII
El taller del Quimet va deixar de fer sous. Així que la Colometa va

començar a buscar feina, va trobar a una casa de uns homes que
tenien molt de sous.
Capítol XVIII
Durant aquest capítol la Colometa coneix la casa dels amos i li
expliquen allò que ha de fer a la casa.
Capítol XIX
Després del primer dia de feina la Natàlia torna a casa i pel carrer
quasi li atropella un tramvia. A casa la Rita i l'Antoni eres adormits al
terra.
Capítol XX
Durant un dia de treball va aparèixer un matrimoni que preguntava

pel lloguer d'una torre que els amos de la Natàlia hi tenien. Però el
matrimoni se'n va anar perquè els amos de la torre no volen nens a
la seva torre, deien que els nens ho malfeien tot.
Capítol XXI
19
Un dia la Natàlia quan va arribar a ca seva es va trobar amb tots els
coloms a casa i els seus fills quiets per a no asustar-los. El Quimet al
adonar-se'n d'això decideix fer a una habitació de la casa un criador
per a fer-se ric.
Capítol XXII
La Natàlia ja està farta dels coloms i de la pudor que fan, ja té l'olor

impregnada.
Capítol XXIII
La mare del Quimet mor, al pis de la difunta es troben les veïnes. Hi
ha una corona sense flors i una de les veïness els hi explica que així
és com li va demanar la difunta abans de morir.
Capítol XXIV
El Quimet i el Cintet decideixen fer-se guerrillers i combatir al front

d'Aragó. En Mateu comença a tenir problemes amb la Griselda, la
qual hi és amb una altre home i el Mateu no pot veure a la seva filla.
Capítol XXV
La Natàlia farta dels coloms decideix matar les cries i demés, fins
que el Quimet s'adona que no serveixen per a res.
Capítol XXVI
Comencen a aparèixer els problemes fins i tot a les millors cases, es

el cas de la casa on la Natàlia treballa.
Capítol XXVII
El Quimet i el Cintet parteixen cap al front d'Aragó. Els problemes

s'acumulen i el treball que tenia a la casa el perd perquè els amos no
li poden pagar, a més el seu marit es un vermell. Però gràcies a la
Enriqueta la Natàlia comença a treballar a l'ajuntament llimpiant.
Capítol XXVIII
Quimet apareix a casa quan ningú se l'esperava, comenta amb la

Colometa com es troben allà al front de batalla i li diu que s'ha de
portar uns matalassos.
Capítol XXIX
Cintet ve del front a visita a la Natàlia, tots dos parlen i la Coloneta li

convida a un café.
Capítol XXX
Natàlia es troba amb la Julieta i aquesta li explica el seu romanç amb

un jove i la nit que van passar a una torre( pot ser que sigui la torre
20
dels amos de la casa on la Colometa treballava)
Capítol XXXI
En Quimet arriba a casa per un parell de dies, diu que té

tuberculosis. Natàlia no pot alimentar als seus fills així que la Julieta
li ofereix durlo a un colònia per a nens orfes, la Colometa accedeix
encara que no li agradi i meny a l'Antoni.
Capítol XXXII
Totes dues ara poden menjar una mica més encara que no el
suficient, però l'alegria que hi havia a casa va desapareixer, sobretot
quan van anunciar a la Colometa que el Quimet i el Cintet havien
mort i li varen donar el rellotge del Quimet.
Capítol XXXIII
La Colometa era més trista que mai va haver de vendre tot allò que
tenia per a sobreviure.
Capítol XXXIV
L'Antoni ja havia arribat tot pelat i molt callat, la seva germana li va

dir que el seu pare havia mort. La Colometa desesperada pensa la
manera per a poder matar als seus fill per a que no sofriguen més.
Capítol XXXV
Natàlia molt trastornada comença a caminar pels carrers i de sobte

s'adona que estaba seguint a una senyora la qual se dirigia a
l'Església. La Natàlia a dins de l'Església comença a veure unes
bombolles vermelles, que són els morts de la guerra.
Capítol XXXVI
La Natalia decideix anar a la botiguera per salfumant i aquest l

ofereix treballa a ca seva, aquesta acepta l'oferta i deixa l'ampolla al
mostrador.
Capítol XXXVII
És el primer dia de treball a casa de l'Antoni l'adroguer, ell li ensenya
la casa, trobem una gran descripció d'aquesta.
Capítol XXXVIII
Les coses gràcies a l'adroguer varen millorar, ell sempre li donava a

la Natàlia menjar pels nens i la va citar el diumenge per a parlar.
Capítol XXXIX
El diumenge la Natàlia va a casa de l'adroguer tal i com havíem

acordat, ell després de molt enraonament li demana matrimoni per a
formar una familia.
21
Capítol XL
Natàlia acepta el matrimonio es casa amb l'Antoni.
Capítol XLI
Tot canvia, els nens van a l'escola, tenen una dona per a la casa,
mengen bé, però la Natàlia té por al carrer i sempre hi està a casa.
Capítol XLII
Els dos nens fan la primera comunió i la Rita després de la festa li

diu a la mare que el pare de una amiga que havia dit que estava
mort va sobreviure. A partir d'aquest moment la Natàlia comença a
pensar si el Quimet és viu i li veu casada amb un altre home que
pasaria, ella no pot dormir i té malsons.
Capítol XLIII
L'Antoni diu que vol dur la botiga de major que no vol estudiar, que
ell vol ser com l'Antoni, mentre que la Rita diu que vol ser hostessa
de vol. La Natàlia comença a sortir cada vegada més però sempre
sense passar pels grans carrers.
Capítol XLIV
Natalia té un greu mal de cap no es troba bé i sempre està pels

parcs passejant com una loca.
Capítol XLV
Un jove anomenat Vicenç demana la mà de Rita a la Natàlia, però la

Rita diu que no es vol casar tan jove i que a més no el coneix.
Capítol XLVI
Van fer un sopar al bar del Vicenç per parlar del casament.
L'adroguer i el Toni parlen sobre el servei militar que el Toni vol fer a
Barcelona.
Capítol XLVII
La Rita fixa la data del casament amb el Vicenç.
Capítol XLVIII
Per fi la Rita i el Visenç es casen i celebran el casament al bar d'ell,

alli ballen i festejan.
Capítol XLIX
Natàlia tot just despertar agafa un ganivet i va a la seva antiga casa.

Aquesta estava tancada , la Natalia amb el Ganivet rasca el nom de
22
Colometa. Després apareix a la plaça del diamant i comença a cridar
Personatges NATÀLIA- És un personatge femení que ens transmet força. La força

d’una dona que lluita a diari per seguir endavant. La força d’un
col·lectiu que amb el seu treball i dedicació va aconseguir superar
els entrebancs socials d’una època. La protagonista és una xica jove
que en una festa major, coneix al que serà el seu futur marit, en
Quimet.Natàlia és tant la narradora com la protagonista. És el
personatge més ben caracteritzat, evidentment, però això no implica
que les seves descripcions siguen abundants.La primera
característica de Natàlia que podem veure a l'obra és que no pot dir
que no. Ja en la primera pàgina podem veure que, per no fer mal als
altres i no patir ella mateixa, sempre ha de dir que sí si algú li
demana qualsevol petició.Natàlia és una xica molt innocent. La
primera mostra d'innocència és que la seva mare mai n'havia parlat
d'homes, per la qual cosa ella es presenta com una dona fàcil de
dominar per als homes.
QUIMET -El primer marit de Natàlia i amb el qual tindrà dos fills. La
protagonista el descriu al principi del llibre, la nit on el coneix on
aquesta parla dels seus ulls comparant-los amb els d’un mico.Ell no
es porta del tot bé amb ella, és molt gelós,impulsiu i també molt
masclista.Com per exemple quan la Natàlia passa per varis
problemes o no s’hi troba bé aquest ni l’escolta i la majoria de
vegades ell es queixa del seu propi malestar, com per exemple amb
el mal a la cuixa,també en resulta ser un home bastant
desconsiderat ja que no pensa dels problemes que pot ocasionar el
colomar a la Natàlia i als seus fills, però tot això no serà impediment
per a que aquesta continuï enamorada d'ell fins que li comuniquen la
seva mort.
ANTONI- El segon marit de la Natàlia amb el que es casa després

de morir Quimet a la Guerra, serà un home molt més comprensiu i
bo amb ella. Ell és un invàlid de la guerra, que no pot tenir fills. Li diu
que es casi amb ell per tenir companyia a la casa, però també es pot
deduir que de veritat li agrada Natàlia com a persona i que aquesta
raó solament fos una excusa per a que es quedaria a viure amb ell.
L’Antoni es l'adroguer on la Natàlia compra les veces. Durant la
Guerra, quan la protagonista passa molta fam i està a punt de matar
els seus fills i suïcidar−se,aquest li ofereix un lloc de treball i més
tard li proposa casar−se amb ella,aquesta accepta i formen una
família. És un home sensat, deixa fer a la Natàlia tot el que ella vol
fer, es preocupa pel seu benestar i en respecta la seva opinió, és a
dir, tot el contrari d’en Quimet.
RITA- És la filla de la Natàlia i en Quimet, es porta un any i mig amb

el seu germà d'en Toni.
Infantesa: Durant aquesta etapa la Rita adquireix un poca
importància, ja que aquesta és massa petita per encara parlar i el
que principalment en podem observar durant les narracions de la
Natàlia es que aquesta està molt unida amb l’Antoni, ja que aquesta
copia els moviments i accions del seu germà per tant podem dir que
la seva personalitat encara era massa innocent i poc destacable,
23
adoptarà una actitud bastant passiva, tot el contrari a la seva joventut
que aquesta és fa destacar més per la seva opinió.
Joventut: Quan la Rita ja és una jove, Natàlia esmenta la seva
similitud amb en Quimet,tant físicament com psicològicament ja que
tenen els mateixos ulls (ulls de mico segons la Natàlia) tot i això és
bastant atractiva,en quant a caràcter ella adquireix una personalitat
bastant tossuda i fins i tot revolucionària per la seva època, ja que
principalment no es mostra massa interessada cap el matrimoni i no
té problema en expressar la seva opinió.També es podria dir que és
una mica orgullosa ja que tot i que a aquesta i agradava en Pere, ella
mai ho mostra o és sincera prèviament a la boda .
TONI
Infantesa: De petit era molt mogut,tossut i nerviós, i plorava molt.
També tenia enveja de la seva germana petita fins el punt d’intentar
fer-li mal físicament, aquest sempre estava fent burles cap al seu
pare, un exemple seria quan aquest imitava el seu dolor de cuixa
d’una manera còmica, però es podria dir que aquest personatge és
rodó com el de la seva germana la Rita, perquè al cap del temps
l’Antoni assumeix un caràcter més tranquil i racional. Joventut:
S'assembla molt al seu padrastre, obedient i tímid, i és per això que
l'autora li feia concedir el nom amb l'Antoni.Primer fill d'en Quimet i la
Natàlia. De mica en mica, amb el pas del temps i la guerra entremig
es va fent gran i va anant madurant, es pot veure que es un jove
bastant comprensiu i racional i es pot apreciar durant la discussió
entre el matrimoni de la Rita i en Pere, que aquest sempre busca el
millor per tots dos.
PERE- Finalment el coneixem com el marit de la Rita, aquest es

presenta un dia a casa de l’Antoni demanant-li a aquest si podia
casar-se amb ella, el descriuen com el noi més atractiu de tot el
poble, aquest també es conegut pel seu nou negoci que tot i la
jovenessa del propietari en té bastant clientela.En Pere es un noi
bastant constant i que mai es dóna per vençut ja que tot i que la Rita
el rebutja, ella afirma que mai deixarà d’intentar-ho , però a la
vegada no es mostra com un noi posèsiu o autoritari sinó que fa el
possible per mantenir a la jove contenta, per tant penso que la autora
el volia caracteritzar com un noi senzill i atent.
PERSONATGES SECUNDARIS
CINTET- És un dels millors amics d’en Quimet, el primer marit de la

Natàlia, aquest apareix majoritàriament al principi de la novel·la i les
seves aparicions són bastants breus, penso que l’autora el volem
caracteritzar com a un noi simple i a la vegada una reflex d’en
Quimet ja que aquests dos en solen tenir les mateixes idees. En
Cintet ajuda la matrimoni varies vegades, com en la recerca d’una
nova casa, un fet important es que convenç a en Quimet per anar a
lluitar al front d’Aragó en el qual els dos moririen junts posteriorment.
MATEU- És l’altre amic d’en Quimet ,però aquest es mostra més
24
comprensiu amb la Colometa i fins i tot esmenten la seva relació com
a una fraternal, aquests dos personatges s’uneixen molt durant la
guerra, ja que quan aquest es separa de la seva dona i la Natàlia es
troba amb en Quimet lluitant al front d’Aragó, els dos personatges
s’obren sentimentalment explicant les seves penúries.Penso que en
Mateu es més racional i comprensiu en comparació a en Cintet i en
Quimet.
GRISELDA- És la dona d’en Mateu i amiga de la Natàlia, la seva

aparició és escassa però es sap que és la mare de la filla d’en Mateu
i aquesta durant l’època de pobresa a la guerra abandona a en
Mateu per un altre home més ric, la Natàlia la descriu com una dona
bastant atractiva i sobretot en destaca que tot i les mancances de la
guerra aquesta segueix en bona salut.
ENRIQUETA- La senyora Enriqueta és la veïna i confident de la

Natàlia,és una dona vella i una mica tafanera, aquesta que es
venedora de castanyes, penso que adquireix un paper bastant
maternal per la Natàlia ja que aconsella, l’ajuda amb els nens i fins i
tot li aconsegueix un treball, és l’única que mostra una mica de
preocupació per la Natàlia durant el transcurs de l’obra.
SENYORS DE LA NATÀLIA(Caps)- Aquest matrimoni li ofereix un

treball a la Natàlia en una època posterior a la guerra, són una mica
autoritaris i poc comprensius ja que quan la Colometa molt
estressada trenca un got aquests li fan pagar i durant la guerra tot i
la fam que aquesta i els seus fills passen no volen oferir-li un lloc de
treball perquè en Quimet era un milicià i pensaven que això els
aportaria problemes, per tant també volen mirar per si mateixos.
Símbols Símbolos dinàmics. Són polisèmics i sovint evolucionen.
>Els coloms: símbol de l'opressió de Natàlia en la vida domèstica,

associats a Quimet. Natàlia els va destorbant o matant i moren
progressivament durant la guerra. L'últim mor el dia que s'assabenta
de la mort de Quimet. Així doncs, també representen la presa
progressiva de consciència de la protagonista i el seu alliberament
(els coloms són un símbol alat). El nom que li posa Quimet,
Colometa, està relacionat amb aquest símbol.
>L'embut: està relacionat amb els coloms. Representa les dificultats

d'una vida que es va estrenyent fins ofegar Natàlia. Natàlia somnia
que mata els fills amb l'embut, que representa així, de manera
paradòxica, l'eixida de l'angoixa i l' alliberament.
>Les flors i el món vegetal: representen la infantesa i la joventut i són

un contrapunt al dolor i l'angoixa present.
>El cargol de mar: evoca la mar i la inestabilitat però al mateix temps

l'harmonia i l'estabilitat quan torna a ser Natàlia.
>Les nines de l'aparador: al principi representen la infantesa i la
25
ingenuïtat però van esdevenint un símbol de vellesa i decadència.
Símbolos estàtics. No evolucionen y tienen un significado unívoco.
>Els llaços: representen el caràcter decoratiu assignat a les dones i

els lligams que suposa aquest rol.
>El quadre de les llagostes: el sexe que mata la dona i el domini del
mascle.
És un símbol molt freudià. Revela inquietud i angoixa.
>Les balances: l’equilibri desitjat
>Le ganivet: l’alliberament
Aigües encantades
Autor Joan Puig i Ferreter 1908. MOVIMENT LITERARI: modernisme.
Tema Temes: conflicte entre la llibertat individual i la col·lectivitat.
Estructura Interna
Plantejament: fins a la pàg. 39; presenta a Cecília (la protagonista) i en
demostra el fort caràcter. Un cop apareix el pare comença el nus.
Nus: fins a la pàg. 120; s'hi expliquen els problemes entre Cecília i la seva
família, i s'hi desenvolupa tota la trama.
Desenllaç: conversa Vergés i Cecilia; deixa el final una mica obert.
Externa
Pròleg: des de la pàg. 7 fins la 25
Actes:
Acte 1: págs. 31-63
Espai Tota la història passa en un poble del qual no se'n diu el nom.
Temps L'època històrica seria els principis del segle XX.
La història passa en menys d'un dia.
Llenguatge L'autor utilitza un llenguatge col·loquial entenedor per a tothom.
Personatges PERE AMAT: És el pare de Cecília i el marit de Juliana. És un home rude,

autoritari, violent i molt conservador que representa el modelo tradicionalista de
l’època (un clar exemple de força autoritària i dominant). Es un ric terratinent
26
lligat als valors tradicionals i de l'església i a les falses creences. Està totalment
en contra de les idees progressistes de Cecília i el Foraster, i durant l’obra
intenta canviar la mentalitat de la seva filla d’una forma molt violenta.
-JULIANA: És la mare de Cecília, una dona de mitjana edat lligada als antics
costums i al model jeràrquic, tradicional i autoritari de família que imposa Pere
Amat. Tot i ser tradicionalista i creient i estar d’acord amb els costums familiars,
sent compassió per Cecília i intenta calmar la situació de tensió entre ella i el
seu pare. Tot aquest enfrontament l’afecta profundament i li genera tristor.
-CECÍLIA: És una noia ambiciosa que estudia magisteri a la ciutat. Aquesta,
juntament amb el Foraster, té una necessitat de canvi, de progrés científic, que
deslliuri la massa social de la ignorància i del pes de la tradició. A més, també
està en contra del control gairebé absolut de la seva vida per part de la seva
figura paterna, i per tant té una necessitat d’independència respecte el seu
pare.
És l'encarnació de l'esperit reformista, i ho té tot per convertir-se en un símbol.
-VERGÉS: És el mestre del poble. És un personatge poc valent que bascula al
llarg de l’obra i no s’acaba de posicionar en cap dels dos grups enfrontats. Per
amor a Cecília sembla que està disposat al canvi, però a l’hora de la veritat no
acaba de fer mai el pas cap a l’acció. És incapaç de desfer-se del pes de la
tradició a causa dels lligams amb les autoritats, i no pot prendre una postura
radicalment oposada a l'oligarquia del poble perquè com a mestre la seva feina
depèn dels qui governen.
-MOSSÈN GREGORI: És el mossèn del poble, un home de mitjana edat a qui
tothom escolta i respecta. Per això té el poder de posicionar la massa del poble
i a les forces dominants creients i tradicionalistes en contra de les idees
revolucionàries que porten Cecília i el foraster al poble. Representa l’oligarquia
religiosa i s’oposa radicalment al canvi i al progrés: veu el foraster com a una
amenaça, com a un enviat del dimoni.
-FORASTER: És un home que arriba al poble amb idees revolucionàries. És el
símbol del progrés, i es manté ferm en la seva postura tot enfrontant-se a les
forces tradicionalistes. Les seves vies de coneixement són racionals,
científiques i emocionals, i argumenta que les aigües sagrades no són mortes,
sinó que poden portar vida i benefici al poble.
-JOAN GATELL: Joan Gatell és el batlle del poble i el marit de Trinitat.
Representa les institucions públiques a l'obra i és el personatge que pateix una
de les principals evolucions en aquesta. Al principi, es manté com un
personatge fidel als ideals tradicionalistes i religiosos. No obstant això, al final
de l’obra, empatitza amb el foraster i està disposat a escoltar les seves idees
progressistes, revolucionaries i científiques. És un personatge basculant al llarg
de l’obra.
Resum 1r acte
L’obra comença a casa d’en Pere Amat i la seva esposa Juliana. La filla
d’aquests, la Cecília, és el personatge principal. És una noia poc religiosa, i això
27
causa un conflicte amb els seus pares.
L’acte es desenvolupa amb diferents discussions entre la Cecília i els seus

pares, amb la religió com a tema principal. La Cecília amenaça als seus pares
d’anar-se’n si no accepten la seva manera de pensar, i el pare d’ella, l’amenaça
dient-li que no acabarà la carrera i li cremava els llibres i, gustosament, la farà
fora de casa.
El senyor Vergés, el mestre del poble, present en les discussions de la primera

escena, suposa un suport per la noia.
Enmig d’una discussió, apareix en Joan Gatell, alcalde del poble i espòs de la
Trinitat, anunciant l’arribada d’un foraster que assegura portar solucions pel
problema de sequera i que vol parlar amb l’alcalde, i decideixen anar a buscar
al Mossèn Gregori. Aquest es posiciona en contra del foraster i les seves idees.
La Cecilia, en assabentar-se de l’arribada del foraster, el va a buscar, ja que

havien sigut amics.
La Juliana i l’Amat es desesperen i s’indignen, perquè en rebre al foraster,

l’abraça i el besa. El capellà demanar un miracle que encarrilar a la noia.
2n acte
L'escena comença al pati al costat de la casa del pastor Romanill.
Està esperant el foraster, al qual ha ofert la seva casa perquè parli als veïns.
Arriba Bartomeu abans de l'hora a la qual s'ha convocat la reunió I en aquestes

arriba Mans, amic de Bartomeu. Aquests discuteixen per les seves diferències:
uns republicans i els altres carlistes.
Arriben Joan, l'alcalde, i Amat. Volen convèncer a Romanill que no faci la reunió
amb el foraster a la seva casa. El pastor no es deixa convèncer i fa fora de la
seva casa.
Entren alguns homes i amb ells el foraster.
Se senten veus fora: és l'alcalde amb un munt de gent. Entren a patolls al pati.
Amat, entre ells, cridant, amb l'agutzil i més autoritats. I també amb ells el
mestre, que es disculpa al foraster, diu que fa el que pot en aquesta
problemàtica situació.
El foraster diu que va venir en to de pau, però li han declarat la guerra.
Finalment, deixen parlar al foraster i el presenten: un enginyer que ha viatjat

molt, ha vist la misèria però també com sortir d'ella. Diu haver descobert aigües
subterrànies, que són vives, reals, no encantades. Alguns aplaudeixen, però
altres li criden.
El capellà diu que el poble sempre ha sofert desgràcies de tota mena, i ara la
sequera. Que no han de perdre la fe i sortiran d'això. Després d'aquestes
paraules, comença a ploure. Tots creuen que és un miracle i volen tirar al
28
foraster, al que Romanill s'oposa.
Apareix la Cecília, amb els pèls esvalotats, i pregunta pel foraster. Llavors li
conten que el poble se li ha posat en contra i ningú li ha defensat.
3r acte
Aquest acte es desenvolupa a casa dels pares de la Cecília, mentre continua

plovent sense parar.
La mare es lamenta per la situació: la gent del poble ha vist la Cecília

despentinada i amb sang a la cara. El pare, en canvi, només vol que torni per
imposar-li de nou les seves normes i tenir-la dominada.
I arriba la Trinitat per consolar a la Juliana, donant-li esperança amb tot

d’arguments religiosos. Tot seguit entra el Mossèn i, més tard, en Joan,
entusiasmat de perseguir la gent mentre apedreguen el Foraster. Els hi diu que
el Foraster tenia raó, que les aigües que segons tothom havia enviat Déu no
solucionen el problema de la sequera. Després d’això, ell i la seva dona, la
Trinitat, se’n van.
I quan estan a punt d’anar a missa, arriba la Cecília, bruta i xopa. Diu que
només vol canviar-se la roba i anar-se’n de casa per sempre. Llavors es
discuteix amb el seu pare i ell li acaba pegant. A la mare li sap greu. La Cecília
s’estima la seva mare, però li fa pena, com la resta de dones submises.
És hora d’anar a missa i tots, menys la filla, marxen de casa. I és quan arriba el
mestre Vergés. La Cecília està enfadada, ja que havia deixat sol al Foraster.
Més tard arriba en Manso a donar-li un encàrrec a la noia de part del Batlle: el
Foraster està malferit en un hostal.
El mestre es declara a la Cecília, però ella decideix anar-se’n del poble per
sempre, i això fa.
Individu CARACTERÍSTIQUES DE L’INDIVIDU:

- Intel·lectual.
- Jove.
- Revolucionari.
- Incomprès.
- El poder el té el batlle / alcalde.
- Modern.
- Ciutat.
- Raó.
- Positivisme.
- Lògica.
- Escèptic: no es queda satisfet amb la primera resposta.
- Innovadors.
- Positivisme.
- VITALISTA: positivisme, lògica, entusiasme per lluitar pels teus ideals i per
mantenir les teves idees de manera ferma.
29
- REGENERACIONISTA: voler modernitzar la societat no amb paraules, sinó
amb actes. Volen canviar la societat a través de la política. Desfà les idees
conservadores i totes les bases que sustenten la cultura del poble.
Personatges:
Cecilia.
- Foraster (heroi): ros, alt, fort, positiu, bo, místic, heroi vitalista. IBSEN: noruec,
referent pel teatre modernista.
- Romanill i Joan Gatell.
Col·lectivitat CARACTERÍSTIQUES DE LA COL·LECTIVITAT:

- Dogmàtics.
- Analfabets.
- Masclistes.
- Arbitraris.
- Religiosos.
- Tradicionals.
- Conservadors.
- Poble / rural.
- Fanàtics.
- El poder el té l’Església.
Personatges
- Mossèn: poder de convicció, de reunir el poble per a que obeeix a ell
mitjançant una via dogmàtica, religiosa, cristiana, fe i misteri.
- Pere Amat: figura paterna autoritària i violenta.
- HI HA UN MOMENT ON EL MOSSÈN I EL PERE AMAT NO ESTAN
D’ACORD:
EL PERDÓ DE LA FILLA DEL PERE AMAT. El mossèn diu que se li ha de
perdonar
i el Pere Amat no la vol ni veure.
- Juliana: tradicional, religiosa, conservadora. Ella no vol renunciar a tenir la
seva filla a
casa, i ,menys a perdre la relació. Per això, no la castiga. La Juliana representa
feblesa i
compassió a l’acceptar la seva filla, encara que el seu marit no ho faci.
- Manso.
- Trinitat.
- Pastors.
Aquesta col·lectivitat és representada per persones que no totes són iguals.
Ni individu i L’obra comença amb en Vergés i la Cecília (amb una metàfora: ocell a la gàbia).
col·lectivitat La Cecília té la necessitat de marxar del poble conservador i el Vergés l’entén.
Ell està una mica en mig però, finalment acaba acceptant la tradició i la manera
de fer del poble.
VERGÉS -------- CECÍLIA = Relació de complicitat.
INICIAR: conversa Cecília – Verges.
FINAL: conversa Cecília – Verges.
ESTRUCTURA CIRCULAR. Comença i acaba amb la mateixa situació.
L’objectiu d’aquesta estructura circular és didàctic. Es vol ensenyar alguna cosa
al lector. Al final de la història, el lector extreu unes conclusions.
30
31

Wuolah Free Temari PAU Catala

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

Wuolah Free Temari PAU Catala

Cargado por

Información del documento

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Wuolah Free Temari PAU Catala

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

Temari-PAU-Catala.

Lengua Catalana y Literatura II

1º Prueba de Acceso a la Universidad

Reservados todos los derechos.

● Els sufixos /-íssm /, /-íssima /, /-íssims/, /-íssimes/.

Ç ● Davant de /a/ /o/ /u/

C ● Davant de /e/ /i/

Dins fons i trans

CD EL, LA, ELS, LES

CI LI, ELS ( LIS NO EXISTEIX) (es pot convertir en hi)

CC/CRV HI (quan no comença per DE), EN (quan comença per DE)

Atribut HO ( quan es indeterminat)

C Predicatiu HI i les excepcions (​​fer-se, dir-se, elegir i nomenar) per EN

Se + 2 persona + 1 persona + CI +CD + HO + EN + HI

- Jo corria; ell saltava.

Tanmateix, cada una podria funcionar independentment de l'altra.

Segons la mena de conjunció que les relaciona es divideixen en:

Oracions subordinades substantives

No t’oblidis de la novel.la. (oblidar-se d’alguna cosa) No t’oblidis de que has de comprar la

− La preposició EN canvia a A davant d’infinitiu:

Pensa en tornar-me el llibre. (incorrecta) Pensa a tornar-me el llibre. (correcta)

Oració subordinada adjectiva

1. Buscar el tipus ‘oració subordinada

Les oracions subordinades adverbials pròpies

Tipus de oracions subordinades adverbials pròpies

Oracions subordinades adverbials de temps

Expressen circumstàncies simultànies, anteriors o posteriors a l’acció de l’oració principal.

Oracions subordinades adverbials de lloc

Expressen circumstàncies de lloc referides al’acció de l’oració principal.

Oracions subordinades adverbials de manera

Expressen la manera com es desenvolupa l’acció de l’oració principal.

Exemple: Fes-ho com puguis.

precedit d’una preposició o locució prepositiva (amb valor temporal; de vegades, de

amb sentit temporal i de manera.

Expressen la finalitat o l’objectiu amb què es desenvolupa l’acció enunciada en

La plaça del diamant

Tema La plaça del Diamant es desenvolupa a partir del paral·lelisme entre

La major part dels temes de l'obra són constants o freqüents en la

1. TEMES RELACIONATS AMB LA CONDICIÓ DE LA DONA:

TEMES RELACIONATS AMB EL CONTEXT HISTÒRIC:

TEMES TÍPICS DE LA NARRATIVA DE RODOREDA:

Tipus de novel·la Narrativa psicològica:

>Els espais i els fets són importants en relació a l'evolució

>Predomina la narració en primera persona, el monòleg interior i

Llenguatge La plaça del Diamant pot definir-se com un MONÒLEG

La Natàlia després de treballar a la pastisseria, va amb la Natalia a la

Natàlia i Quimet queden al parc Güell on parlen de la seva relació i

Pel carrer la Natàlia es topa amb el Quimet el qual li prohibeix que

Va arribar el dia de la boda, on el mossèn Joan els hi va fer un sermó

La Natàlia va voler posar-se un vestit per sorprendre a en Quimet

Una nit despés d'haver sopat al Monumental el Quimet, la Natàlia i el

Durant l'embaràs el metge va recomanar a la Natàlia anar a la platja,

Va néixer el nen, que es va anomenar Antoni. Aquest va néixer molt

Un dia el Quimet es va trobar un colom ferit que el va cuidar fins que

La Natàlia després de haver lligar-los els coloms al terrat no va poder

Un any i mig després d'haver nascut el Antoni va néixer la seva filla

El Quimet es trobava molt malalt, el metge li va dir que tenia un cuc a

El taller del Quimet va deixar de fer sous. Així que la Colometa va

Durant un dia de treball va aparèixer un matrimoni que preguntava

C Predicatiu HI i les excepcions (fer-se, dir-se, elegir i nomenar) per EN