Vés al contingut

Yves Charles Zarka

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaYves Charles Zarka
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 març 1950 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Tunis (Tunísia) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJacques D'Hondt Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia, història de la filosofia i filosofia política Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof, assagista Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Estudiant doctoralAntoine Fleyfel, Delphine THIVET (en) Tradueix, Sara Olivia Miglietti (en) Tradueix i Francesca Pirola (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Goodreads author: 235444

Yves Charles Zarka (Tunis, 14 de març de 1950) és un professor de filosofia a la Universitat de la Sorbona i, habitualment, professor convidat als Estats Units, Anglaterra, el Brasil, Itàlia o Israel. Les seves recerques s'han centrat en la democràcia, la nova configuració del poder, la tolerància i la noció actual de cosmopolitisme.[1]

Ha estat director de recerca del CNRS. Fundador i director de la revista Cités, ha publicat, entre altres obres, Un détail nazi dans la pensée de Carl Schmitt (2005), Critique des nouvelles servitudes (2007), Démocratie, état critique (2012), Réflexions sur la tragédie de notre temps (2013) i L'inappropriabilité de la Terre (2013). Han estat traduïdes als català: Hobbes i el pensament polític modern (2000), L'altra via de la subjectivitat (2003) i Refundar el cosmopolitisme (2015).[2]

En la seva obra filosòfica, Yves Charles Zarka reconsidera la relació de l'individu amb la natura i l'alteritat, elevant-la a una relació de responsabilitat cosmopolita que implica el seu fonament tant ontològic com jurídic, i que s'estén al conjunt del món vivent en tota la seva dimensió col·lectiva i de futur a la manera de Hans Jonas.[3]

La inapropiabilitat de la Terra és el principi fonamental del dret cosmopolita d'on deriva el dret de resistència per a evitar que el poder violi la dignitat humana o la preservació del món vivent.[2]

Referències

[modifica]
  1. Capdevila, Carles. «La globalització és el contrari del cosmopolitisme». Ara, 10-04-2016. [Consulta: 26 agost 2022].
  2. 2,0 2,1 Zarka, Yves Charles. Refundar el cosmopolitisme. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona. ISBN 978-84-475-4205-5. 
  3. Martí, Pep. «Occident ha deixat de creure en ell mateix». Nació Digital, 19-06-2022. [Consulta: 26 agost 2022].

Enllaços externs

[modifica]